LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

dilluns, 30 de desembre de 2013

147 GARTH BROOKS

Aquest programa n. 147 serà el darrer de l’any 2013 dons l’emetem el dilluns 30 però també serà el primer del nou 2014, emes en repetició dimecres 1. Així doncs desitjar-vos una bona sortida d’any i millor, que ens ho mereixem, NOU ANY 2014, esperem que aquest any nou ens dugui mes llibertat, mes feina, uns sous dignes i que tothom pugui tenir com a mínim una vida mes feliç. Per tant he decidit fer un programa alegre i amb musica per ballar, i serà un disc de musica country, perquè qui vulgui moure’s tinguin avui una bona excusa per poder ballar amb un numero 1 d’aquest ritme nord americà, ni mes ni menys que en GARTH BROOKS.
I posats a escoltar musica country era clar que dels qui mes ha contribuït de manera considerable al coneixement i a la promoció d'aquest gènere musical a tot el món es Troyal Garth Brooks nascut a Tulsa -Oklahoma- el 7 febrer 1962. I el disc que escoltarem es el seu desè àlbum editat al 1998 i que anomena DOUBLE LIVE. Es va trencar el primer rècord de vendes de la setmana, anteriorment en mans de Pearl Jam des de 1993, quan va vendre 1.085.000 còpies. I ja arribat el moment de que escoltem els dos primers temes d’aquest àlbum a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO, la primera del programa i de presentació a l’album Callin' Baton Rouge i darrera Two Of A Kind, Workin' On A Full House. 

dilluns, 23 de desembre de 2013

146 GIUSEPPE VERDI

El passat 10 d’octubre es van celebrar els 200 anys del naixement de Giuseppe Fortunino Francesco Verdi, conegut com a GIUSEPPE VERDI, compositor d’òpera italià que va perfeccionar el seu art amb l’influència de Rossini, Bellini i Donizetti. Verdi neix prop de Parma, al poble de Roncole en aquella època sota domini napoleònic, precisament el mateix any que va neixer Richard Wagner, a qui li vaig dedicar el programa 121 del 20 de maig passat.
Els pares de Giuseppe Verdi l’envien a estudiar a la casa parroquial, on va rebre els ensenyaments del reverend Pietro Baistrocchi, que, naturalment, al costat de les primeres lletres, el va fer aprendre els fonaments de la música a l'orgue de l'església. L'any 1822 va començar els estudis musicals amb Ferdinando Provesi, que exercia els càrrecs d’organista i mestre de capella a la catedral, a més del de mestre municipal de música a la Societat Filharmònica, presidida per Barezzi el seu mentor i sogre i del que va obtenir per a ell una beca del Mont de Pietat local, que li permetia seguir estudis a Milà.
La primera opera estrenada de GIUSEPPE VERDI es tracta de “Oberto, conte di San Bonifacio, estrenada al Teatre de l’Scala i estrenada el novembre de 1839.
Un giorno di regno és la segona òpera i la primera còmica que va assajar Verdi. Va ser un complet fracàs, al que va contribuir la seva pròpia tragèdia: la seva primera dona Margherita Barezzi va morir durant la composició de l'obra. Verdi no va tornar a intentar el gènere còmic fins al final de la seva carrera, amb Falstaff..
Però la seva primera gran opera arriba amb l’estrena el 9 de març de 1842 a L'Scala de Milà, amb NABUCCO composta en un període particularment difícil de la vida del compositor. No tan sols la seva esposa també dos petits fills van morir poc temps abans i Verdi havia pràcticament decidit no tornar a compondre.  

Verdi va comentar: «es podria dir que la meva carrera artística va començar amb aquesta òpera». Tenia raó: Nabucco va ser un èxit immediat, ultrapassant les òperes de Donizetti i Pacini, que eren dominants fins llavors, escoltem el seu preludi a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO i al teu programa de LAMEVAMUSICA.

dilluns, 16 de desembre de 2013

145 CHUCK BERRY

Chuck Berry, un dels tres pares del rock and roll, juntament amb Bill Halley i Elvis Presley, es de qui escoltarem la música en el programa d’avui.
Com sàviament va dir John Lennon, si mai el rock'n'roll hagués de canviar de nom, es rebatejaria com a Chuck Berry, perquè segurament, si Elvis Presley és el rei, aquest espigat cantant guitarrista i compositor negre és el pare del rock. Només cal dir, que sense la seva essencial presència no existiria la música moderna tal com l'entenem ara.
Charles Edward Anderson Berry, o sigui CHUCK BERRY va néixer el 18 d'octubre de 1926 a la ciutat de St Louis, estat de Missouri, fill d'un contractista i diaca baptista anomenat Henry i una professora anomenada Martha .
Des de la seva infància es va dedicar a l'escoltar blues, de les melodies d’un del seus gran ídols Nat King Cole i del hillbilly, (música folclorica dels Estats Units), alhora que desenvolupava un notable talent per a l'escriptura poètica. També tenia temps per ficar-se en embolics i acabar en un reformatori per robatori d'armes. En un local anomenat Cosmopolitan Club i després del seu casament al 1948 amb Themetta Suggs, va fundar la seva primera banda, The Chuck Berry Trio. Al començament de la dècada dels 50, les actuacions del tercet resulta tot un èxit entre la comunitat negra, els primers a admirar la seva capacitat de traslladar els frasejos del country al R & B, creant unes composicions de ritme jovial i ànima juvenil caracteritzades per uns infecciosos i adhesius riffs. La musica que escoltarem avui es considerada com autèntics himnes del rock and roll. Comencem amb uns temes que també van gravar els Beatles com Rock and Roll Music, Roll over Beethoven i Back in the USA, que si be no va ser gravada per ells va servir com a inspiració als Beatles pel seu Back in the USSR. I ho escoltem ara mateix al vostre programa de LAMEVAMUSICA a SANTS3 RADIO. 

dilluns, 9 de desembre de 2013

144 JOHN LENNON

John Lennon, nascut com a John Winston Lennon a la ciutat britànica de Liverpool, el 9 d octubre de 1940 i mort a Nova York el 8 de desembre de 1980, ahir diumenge va fer 33 anys del seu assassinat perpetrat per un admirador amb problemes mentals, Mark David Chapman. I es aquest el motiu del programa que avui li dedico.
John Lennon va ser un músic multi instrumentista i compositor que va saltar a la fama com un dels membres fundadors de The Beatles, la banda de rock britànica reconeguda com la més comercialment reeixida i críticament aclamada en la història de la música popular. Juntament amb Paul McCartney, va formar una de les parelles de compositors més reeixides del segle XX.

L'àlbum d’estudi debut en solitari de John Lennon, el va anomenar “John Lennon / Plastic Ono Band” de l’any 1970, inclou la cançó Mother, que parla sobre els seus sentiments per l'abandonament dels seus pares quan era un nen, aquest mateix any, les revolucionàries opinions polítiques de Tariq Ali, escriptor pakistanès, expressades quan va entrevistar Lennon, i que van inspirar el cantant a escriure Power to the People i que va publicar en un senzill, escoltem totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

dilluns, 2 de desembre de 2013

143 Celia Cruz - A Night Of Salsa (& Friends)

Aquesta setmana farem una tombada al mitjó i així com en el programa anterior  teníem amb Silvia Perez Cruz una veu suau, dolça i amb molts matisos, res a veure al programa d’avui que tenim a CELIA CRUZ una guarachera anomenada com “La Reina de la Salsa” amb un torrent de veu d’una gran potencia, combinat amb el ritme de la musica caribenya, de la que era una lider. 
Neix al barri de Santos Suarez de La Habana al 1922, i ja adolescent acostumava a recórrer programes de radio on buscaven nous talents musicals, i mes tard va començar actuacions a centres nocturns de la capital cubana, incloent TROPICANA, on no es permetia que els negres poguessin actuar.
Difícil, pels mols registres que te la Celia Cruz, poder triar les cançons que escoltarem avui, pero entre tots he triat un gran disc en directe del 2000 que anomena A NIGHT OF SALSA & FRIENDS i que comença amb MI VIDA ES CANTAR i com sempre els seus concerts tenien al seu inici el famós ASUCAR que escoltarem en la seva presentació davant el públic, i desprès un tema on explica la seva vida LA DICHA MIA acompanyada pel millor de la musica cubana i antillana, escoltem totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.    


dilluns, 25 de novembre de 2013

142 JAMIE CULLUM -Momentum-

Li dedico el programa d’aquesta setmana a un jove music i cantant que aquesta setmana, exactament el dijous 28, tindrem la sort de poder veure i espero que gaudir al teatre de la Av. Paral·lel a BARTS dins el 45è festival de jazz internacional de Barcelona, ell es JAMIE CULLUM.
Ens diu el cartell anunciant de presentació al Festival. “Protagonista, fa tres i set anys, de dos dels concerts més celebrats de la història recent del festival, Jamie Cullum torna a Barcelona amb un disc que podria ser perfectament considerat el millor de la seva carrera. Es tracta de Momentum, en el qual grava per primera vegada amb la seva banda de directe, escriu la major part de les cançons i torna a demostrar que la seva, continua sent una de les ments que millor ha assimilat el significat de llibertat en el món del jazz. Juxtaposant, amb una naturalitat de geni, l'amor per Cole Porter amb l'amor per Rihanna, la passió per Aphex Twin amb la passió per Thelonious Monk, Cullum es reafirma un cop més com un dels talents més lluminosos de la música del segle XXI.”

Escoltem els dos primer títols d’aquest àlbum MOMENTUM que son The Same Things i Edge of Something, a la nostre emissora SANTS3RADIO i al nostre programa LAMEVAMUSICA.

divendres, 22 de novembre de 2013

141 - Reach Out I'll Be There- SOUL

He preparat avui un programa amb un disc dedicat a quatre bons grups de soul, escoltarem temes dels FOUR TOPS, SMOKEY ROBINSON AND THE MIRACLES, THE TEMPTACIONS i JR WALKER AND THE ALL STARS, tots ells han format part de la discogràfica MOTOWN, essent dels pioners d’aquest segell aixi com del soul. I anem doncs per parts, comencem amb els FOUR TOPS, quartet actiu des de 1954, va ser fundat per quatre companys d’escola i van ser els mateixos integrants del grup mes de quaranta anys, insòlit, tan sols varen ser substituïts per la mort d’algun dels seus components. The Four Tops han guanyat molts premis durant la seva llarga i distingida carrera, i sont els següents: Rock and Roll of fame al 1990. Saló de la Fama al grup vocal 1999. Hollywood Walk Of Fame (1997) Grammy Hall Of Fame per Reach out i'll be there del 1998, Premi a la trajectoria Grammy del 2009, Rhythm and Blues Foundation Pioneer Award del 1997, Billboard Top 100 al artistes de tots els temps, R & B Music Hall of Fame Induction del 2013, 100 artistes més grans de tots els temps de la Revista Rolling Stone. Escoltem a THE FOUR TOPS al vostre programa de LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO en els primers temes Reach out i'll be there, guanyadora de premis i record de vendes i tot seguit I can't help my self

dilluns, 11 de novembre de 2013

140 SILVIA PEREZ CRUZ -11 novembre

La cantant SILVIA PEREZ CRUZ es una palafrugellenca, nascuda al 1983 i va començar ben aviat a estudiar solfeig, piano, saxo i mes tard llicenciada en cant jazz per l’ESMUC. Quan tenia 18 anys ve a viure a Barcelona per seguir els seus estudis.
Aniré explicant mes coses d’aquesta cantant i music, però el que escoltarem avui es un disc editat el 17 d’abril del 2012 amb el títol 11 DE NOVEMBRE. Diu en Joan Olle amb referencia a la mateixa Silvia Perez Cruz i aquest disc
 “És un secret en veu alta que Sílvia Pérez Cruz és una de les millors veus del moment, però a 11 de novembre la cosa va més enllà, molt més enllà, ja que si fins ara ens havia mostrat la seva exquisida personalitat a través del singularíssim tracte donat a cançons d'altres, ara es despulla d'ànima cap avall i ens mostra el seu personal mapamundi a través de les seves músiques, lletres i instrumentacions”. Amb les que estic totalment d’acord.

Anem per la primera cançó de l’àlbum i del programa d’avui Lietzenburgerstrasse 1976, que correspon a un poema de Feliu Formosa que com tots els temes son musicats, arranjats i produïts per ella i per Raúl Fernàndez Refree, i desprès Pare Meu, poema de la Maria Cabrera, escoltem atentament totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

dilluns, 4 de novembre de 2013

139 LOU REED

El programa d’avui li dedico com homenatge a Lewis Allen Reed, conegut com a Lou Reed, nascut al 1942 a Brooklyn i que malauradament va morir a l’edat de 71 anys el 27 d’octubre passat, per una malaltia hepàtica a la seva casa de Southampton a Nova York, Reed es va sotmetre a un transplantament de fetge a Cleveland el mes de maig d’enguany.
La seva discografia s’inicia amb el grup Velvet Underground a l’any 1967 i en solitari des de el 1972 i que acaben a l’any 2011 on Lou Reed va tornar a sorprendre: Metallica, la famosa banda de Thrash Metall, va confirmar a través de la seva pàgina oficial que treballava en un àlbum d'estudi en col·laboració amb Reed. El disc Lulu, amb 10 temes, va ser llançat el 31 d'octubre del mateix any generant crítiques per a tots els gustos. L'àlbum està inspirat en l'obra de teatre Lulú de 1937 del dramaturg alemany Frank Wedekind i tracta sobre la vida d'una ballarina que va ser víctima d'abusos sexuals.
LOU REED va residir habitualment a Nova York, plasmant per mitjà de les seves atrevides lletres la faceta menys amable d’aquesta metropoli. Les seves col·laboracions i contactes amb creadors com Andy Warhol i David Bowie van ser importants per a conformar el seu estil, i amplificar la seva influència i fama en les avantguardes musicals posteriors, Lou Reed va ser sempre un músic «de culte», aliè a les llistes d'èxits i el màrqueting de les grans multinacionals discogràfiques.

En la època de The Velvet Underground (1964-1970) va escriure cançons que han passat a la història de la música com son aquests dos temes que escoltem ara mateix al vostre programa de LAMEVAMUSICA a SANTS3 RADIO,Rock and Roll i I'm Waiting for the Man.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

138 - HAIR

Escoltarem avui en el màxim temps que dona el nostre programa la banda sonora original de la pel•lícula HAIR, que es en principi un musical estrenat a Broadway, com una òpera beat sobre la cultura hippie dels 60s als Estats Units, incloent-hi l'amor, la pau, la llibertat sexual o l'ús de drogues, que va produir cert impacte en l'època, incloent-hi els nus integrals de tots els actors en algunes escenes. Més enllà de tot això, el musical Hair ha convertit en clàssics algunes de les cançons més conegudes, com Aquarius o Let the Sunshine in . L'obra va ser originalment escrita per James Rado i Gerome Ragni (lletres), i Galt MacDermot (música). Les primeres representacions, a tall de prova, es van realitzar el 1967 al club The Cheetah, per passar a estrenar-se al Public Theater de Broadway el 17 d'octubre de 1967 amb bastant èxit i traslladar-se finalment al Biltmore Theater de Broadway el 29 d'abril de 1968 on es va mantenir durant 1472 representacions. I com segur que tots volem escoltar la musica, uns per recordar-la i altres per saber com sona, anirem per elles, amb tres de cop AQUARIUS, DONNA HASHISH i Colored Spade al programa de LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

dilluns, 21 d’octubre de 2013

137 - TOM JONES

Escoltarem avui la música de Sir TOM JONES nom artístic de Thomas John Woodward, cantant, actor i CAVALLER de la Corona Britànica, nascut el 1940 molt a la vora de Cardiff a Gal·les.  Es va convertir en un dels cantants més populars a la dècada dels 60s, per la seva veu, pel seu estil i la seva sensualitat. Des dels seus inicis ha cantat gairebé totes les formes de la música popular, pop, rock, R & B, country, dance, soul i gospel venent  més de 100 milions de discos. Al 1999, Tom Jones va rebre un títol de cavaller de la reina Elisabeth II pels serveis a la música. Als 17 anys es va casar amb Melinda Trenchard i va tenir un fill de nom Marc.
I començarem amb la seva musica, les tres cançons que escoltarem tot seguit tenen el nexe que totes tres son musica de pel.licula It's Not Unusual, el primer tema i el que el va llençar a la fama al 1965 arribant al numero 1 al Regne Unit, aquest mateix any grava la canço per la pel.licula de James Bond titulada Thunderball i el tercer tema correspon a la musica de una pel·lícula amb un repartiment extraordinari, el seu títol What's New Pussycat

dilluns, 14 d’octubre de 2013

136 Ella Fitzgerald Sings The Duke Ellington

Avui li he dedicat el programa a una de les millors veus del jazz de tots els temps ELLA FITGERALD que ens cantarà amb l’orquestra de DUKE ELLINGTON, en un àlbum d’estudi publicat l’any 1957 anomenat  Ella Fitzgerald Sings The Duke Ellington Song Book i que  correspon a temes compostos en la seva totalitat per Duke Ellington en quant a la musica.
De fet, aquests enregistraments s'embolcallen amb algunes de les figures clau de jazz del segle 20, com si Ella cantant  i Duke composant i arranjant no fos suficient. Per aquest  àlbum que constava de 4 LP de vinil, ara amb 3 CD varen tenir com a músics convidats  ni mes ni menys que a Dizzy Gillespie i Oscar Peterson, com a mes destacat,  però també hi col·laboren Jimmy Hamilton, Johnny Hodges, Paul Gonsalves, Harry Carney i Sam Woodyard, entre d'altres. Com a productor del discos el brillant Norman Granz, i quina millor orquestra d'acompanyament es pot demanar que la de Duke Ellington.

I comencem ja escoltar aquestes grans interpretacions al nostre programa de LA MEVA MUSICA a SANTS3RADIO amb aquest dos primers temes Satin Doll i Caravan.

dilluns, 7 d’octubre de 2013

135 Luciano PAVAROTTI

Tenim al programa de LAMEVAMUSICA d’aquesta setmana un dels millors tenors lirics de la historia, per no dir el millor de la seva època LUCIANO PAVAROTTI.
Nascut a Módena al 1935 fill de una mare treballadora i de pare forner i tenor aficionat, va tenir una infància feliç pero humil, amb pocs recursos econòmics.
Les seves primeres influencies provenen del seu mateix pare que va fer alguna gravació, pero el seu ídol va ser Giuseppe Di Stefano. Als nou anys comença a cantar amb el seu pare en el cor d’una petita església local.   El jove Luciano decideix no seguir la carrera musical immediatament i estudia per ser mestre de educació fisica. 
Al cap de un temps torna al cant amb el tenor Arrigo Pola marxa’n al Japo per apendre i perfeccionar la tècnica i en els següents anys entra de ple en el mon de opera i el cant mentre continuava els estudis. El primer exit es una actuació amb el seu pare a Gales al Festival de Llangollen, guanyant el primer premi. Al 1965 debuta a l’Scala de Milà sol•licitat específicament pel director Herbert Von Karajan per fer la Boheme de Puccini, va ser tan gran el seu èxit que a l’any següent torna’n a contractar-lo per fer la Misa de Requiem en memòria de Arturo Toscanini.
La musica que escoltarem avui del Luciano Pavarotti seran àries d’òpera, musica italiana i altres cançons molt reconegudes que amb la veu d’aquest tenor tenen un altre dimensió. Començem amb els dos primers temes, primer una cançó escrita pel cantautor italià Lucio Dalla el 1986, dedicada a Enrico Caruso, una gran llegenda de l'òpera italiana  no queda clar el significat de la cançó, simplement parla del dolor i anhels d'un home que es a punt de morir, mentre que mira als ulls d'una nena que era molt estimada per ell, el titol d’aquest tema CARUSO i desprès FUNICULI FUNICULA una famosa cançó napolitana composta al 1880 i commemora l’obertura del primer funicular del Mont Vesuvi i ho escoltem a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO i al teu programa de LAMEVAMUSICA.

dilluns, 30 de setembre de 2013

134 Three Dog Nigtht

Three Dog Nigtht es una banda de rock estat unidenca, famosa sobre tot per la musica editada entre el 1968 al 1975. Formada al 1968 per Danny Hutton, Cory Wells i Chuck Negron com a cantants i recolzats per Jimmy Greenspoon al òrgan, Joe Schermie al baix, Mike Allsup a la guitarra amb el bateria Floyd Sneed. Encara avui continuant gravant i fent actuacions en viu, el 27 setembre van fer la darrera al Centre Cultural de Collblanc. El per que del nom d’aquesta banda Three Dog Nigtht que traduït ve a ser “Nit amb tres gossos”, dons sembla que la novia de Danny Hutton li va suggerir desprès de llegir un article sobre els aborigens australians, que explicava, que en las nits fredes australianes acostumaven a dormir en un forat a terra abraçats a un dingo, però si les nits eren mes fredes o feien amb dos i quan gelava llavors eren tres els gossos. Be i desprès d’aquesta petita historia anem a escoltar-los, es possible que molts de vosaltres no els conegueu però segur que les cançons cantades per ells les tindreu present. I ara us ho mostraré amb aquests dos temes ONE que a mes es el seu primer disc d’or I TRY A LITTLE TENDERNESS en el programa de LAMEVAMUSICA A a SANTS3RADIO

dilluns, 23 de setembre de 2013

133 - STEVIE WONDER - Songs in the key of life

Songs in the key of life  o el que es el mateix Cançons en la clau de la vida, es el 18è i gran album del music i cantant STEVIE WONDER  i  tot el que puguem aquests disc serà el que escoltarem en aquest programa n.133
Va ser editat l’any 1976,  pero escoltat avui 37 anys despres sona actual, com si hagues estat produït ara mateix. Es un ambiciós doble LP mes quatre cançons bonus, amb 21 temes dels que 9 superen els 5 minuts de musica. Va esser l’album mes venut i aclamat per la critica en tota la seva carrera. Jo com a fidel seguidor d’aquesta màquina de fer i interpretar musica soc de la mateixa opinió.
Al 1976, Stevie Wonder s'havia convertit en una de les figures més populars de R & B i pop, no només als EUA, sinó a tot el món. En un curt espai de temps del 1972 al 1974 va editar 4 àlbums amb molt d’èxit i amb els dos últims guanyadors del Grammy per l'àlbum de l'any, del  1974 i 1975, respectivament. A finals de 1975, Wonder es va posar seriós sobre deixar la indústria musical i emigrar a Ghana per treballar amb nens discapacitats. 
S'havia expressat el seu enuig per la forma en què els governs dels republicans Nixon i Ford manaven al país. Escoltem ja els dos primers temes, primer un tribut a Duke Ellington  SIR DUKE i tot seguit I WISH que com podreu comprovar es la sintonia original de LAMEVAMUSICA pero versionada per Tuck and Patti, i desprès continuem aquí a SANTS3RADIO i explico el que s he trobat d’aquest album.








dimarts, 17 de setembre de 2013

132 - LLUIS LLACH - Camp Nou 1985 -

Com que aquest primer programa de la temporada es quasi coincident amb la diada nacional del nostre país, he volgut dedicar-li a un gran promotor de la nostre independència i que sempre, sempre dona senyals de la seva catalanitat. Amb tota aquesta premissa m’ha sigut molt fàcil trobar l’artista i el concert adient. Així doncs serà LLUIS LLACH en el seu gran concert al Camp del Barça a 2/4 d’onze de la nit del dia 6 de juliol del 1985, amb un Camp Nou ple de gom a gom, 103.000 espectadors amb les estelades i senyeres corresponents i que va esser tot un clam per la llibertat de Catalunya i en defensa de la nostre llengua, i no tan sols pel Lluis també i principalment pel públic que realment va esser el protagonista total del concert. Va quedar demostrat davant tothom que la cançó catalana podia omplir l’estadi mes gran d’Europa d’aquells moments.
Un munt de canons de llum il·luminaven l’escenari on era Lluis Llach amb una banda de 18 musics dirigits pel pianista Manel Camp que arrenca amb “VENIM DEL NORD, VENIM DEL SUD” i tot seguit “QUE TINGUEM SORT”. 

dimarts, 27 d’agost de 2013

131 - Especial “FESTA MAJOR DE SANTS”

Hola, faig avui un programa especial de la Festa Major del nostre barri de SANTS, un programa de LAMEVAMUSICA però de festa, sabeu que sou a la sintonia 103.2 de SANTS 3 RADIO, tinc la col·laboració d’en Jordi Lozano, el nostre tècnic i qui us parla es Toni Romero amb la creació i direcció del programa.
Si voleu escoltar el programa repetidament i quan vulgueu tan sols heu d’anar a la pàgina de Sants3radio www.sants3radio.cat i clicar al programa de LA MEVA MUSICA, ens escoltareu quan vulgueu.
Ens diu la Wikipedia que la tradició de celebrar la Festa Major de Sants arrenca o s’inicia l’any 1837. Des de llavors fins ara, la celebració de la festa ha sofert unes onades expansives en alguns períodes i de retrocés en altres.
Els seus moments més àlgids es situen a principis de segle, arribant a una participació de 62 carrers que feien festa major.

I en aquest especial festa major de LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO  anem pels primers temes del programa. El primer de LA TRINCA que també tenen el seu tema dedicat a la FESTA MAJOR i aquest es el títol, després escoltem del gran Gato Perez rumbero catalano argenti pero en aquesta ocasió  interpretat per l’Orquestra Platería, el tema LA RUMBA DE BARCELONA i tot seguit  ALBERT PLA amb aquest versió d’un tema de Lou Reed Talk On The Wild Side (El lado mas bestia de la vida). 

diumenge, 14 de juliol de 2013

130 - Segon resum 2012-2013

Bona nit a tothom, comença ara mateix el darrer programa de la temporada, encara que m’ho he passat fantàsticament al llarg d’aquest temps, realment tinc ganes de posar-me el banyador i capbussar-me a l’aigua salada dels nostre mar, així que aprofitem tan com podem les vacances. Som com sabeu al programa de LA MEVA MUSICA, a la sintonia 103.2 de SANTS 3 RADIO, el nostre tècnic es en Jordi Lozano a qui li agraeixo la seva col•laboració en totes les temporades que duem junts, aquesta temporada també recordem als dos tècnics en practiques que hem tingut com l’Almudena Medina i qui ara mateix ens acompanya en Victor Maldonado. Soc Antoni Romero amb la creació i direcció del programa. Així dons com varem fer la setmana passada avui continuem amb el resum dels temes que mes m’han agradat en aquests 10 mesos d’emissió del programa de LAMEVAMUSICA passarem quasi una hora escoltant bona musica i procurant oblidar, però en sense deixar de lluitar pels problemes que alguna mala gent, diguem mals polítics, banquers i gent de mal viure ens vol encolomar. I sempre ens toca als mateixos, eh. Així que anem contents i cofois i desitja’n posar-nos morenos, la platja encara es gratis, aprofiteu-la.

diumenge, 7 de juliol de 2013

129 - Primer resumen 2012-13

Dons ja ha passat tota una temporada i avui fem el primer resum de la temporada 2012/2013, la propera setmana farem el segon i definitiu. Avui escoltarem molt de la programació del 10 mesos d’emissió  de LAMEVAMUSICA, he procurat triar els temes mes alegres i mes fàcils d’escoltar de cada programa. Aixi que prepareu-vos per gaudir de unes bones cançons que distrauran aquesta hora que tenim per davant.

diumenge, 30 de juny de 2013

128 AMY WINEHOUSE live

No es del meu estil el tenir tributs d’oportunisme i com sabeu els seguidors d’aquest programa ja li hem dedicat un programa a la cantant que mes m’agrada’t en aquest darrers anys. Ella es AMY WINEHOUSE, egoistament ens va deixar massa jove, tan sols 27 anys, i dic egoistament perquè no hem pogut gaudir de la seva veu durant molts anys. Pero no vull parlar, ni m’interessa sobre la seva vida personal i només remetre'ns al seu grandíssim talent. Es considerada la més talentosa cantant de la seva generació, i tan sols va gravar només dos discos en estudi i va deixar un tercer gairebé acabat. El disc que avui escoltarem és un enregistrament en viu, un invent de la seva productora per suplir els seus sots creatius. Per tant el programa d’avui es un senzill homenatge i un sentit record en aquesta gran cantant. Com a recordatori diré que el seu àlbum debut, Frank, editat el 2003, va ser nominat als Premis Mercury Music i va guanyar un Premi Ivor Novello el 2004 pel seu single Stronger than me. El 2006, Amy va treure el seu segon àlbum, Back to Black. El 14 de febrer del 2007 va guanyar un Brit award en la categoria de Millor Artista Britànica. Al juny de 2007, Winehouse va estar novament nominada als Mercury Prize, per Back to Black; aquest disc ha assolit el platí als Estats Units i, com a colofó, ha aconseguit tres nominacions als MTV Video Music Awards de 2007; I el que escoltarem avui es el seu DVD titulat Told You I Was Trouble, tant com sigui possible en el programa d’avui, dons la seva durada aproximada es de 67 minuts i el nostre programa tan sols de 55, aixi dons no parlaré gaire i escoltarem el màxim. Tan sols diré els títols abans de cada tema. I comencem amb la presentació de la AMY WINEHOUSE

dimarts, 25 de juny de 2013

127 LATIN FUNK JAZZ & BOOGALLO

Avui tenim un programa de musica de ball llatí i que correspon a tot un disc anomenat LATIN FUNK JAZZ & BOOGALLO o sigui que prepareu-vos per moure el cos i ballar al ritme i del bo d’uns quants musics com Ruben Blades, Ray Barreto, Mongo Santamaria i molts altres que faran  que les vostres cames i cos no parin de ballar. Explicar que el boogallo, es la barreja de ritmes afro cubans i soul estatunidenc, cantat en angles o castellà, desenvolupat als Estats Units al 1969, el crea José Calderon i la fama li ve del cantant Pete Rodriguez. 

dilluns, 17 de juny de 2013

126 - CAROLE KING

Carole King neix el 9 febrer 1942 cantant, pianista i compositora nord-americana. La seva època de major activitat com a cantant va ser durant la dècada dels 70, si bé tant abans com després ha tingut considerable acceptació com a compositora. King ha guanyat quatre premis Grammy i ha estat inclosa en el Saló de la Fama del Rock i al Saló de la Fama dels Compositors pel seu treball, juntament amb el seu company Gerry Goffin. Amb Goffin, King va escriure més de dues dotzenes d'èxits per a nombrosos artistes durant els anys 1960, molts dels quals s'han convertit en estàndards. Com a cantant, Carole King ha realitzat 25 àlbums en solitari, sent el seu àlbum Tapestry el més exitos el mes reeixit de la seva carrera a l'encapçalar la llista d'àlbums dels EUA durant 15 setmanes l’any 1971, i romandre en les llistes durant més de sis anys. Així dons dedicarem el programa d’avui a escoltar aquest gran àlbum de la Carole King, que porta més de 10 milions de còpies venudes i és un dels 15 àlbums més venuts dels anys 1970. Va esser immediat el reconeixement de la crítica i del públic el que va obtenir Tapestry, que va ser aclamat i considerat com un dels àlbums que va marcar el començament dels anys 1970 i una generació. Amb nombrosos èxits com a singles, Tapestry roman en les llistes d'èxit durant prop de sis anys sent l'àlbum més popular de la Carole King tant entre els seus fans però també per la crítica.

dilluns, 10 de juny de 2013

125 - BILLY JOEL

BILLY JOEL nascut com a William Martin Joel, neix al Bronx neoiorques el 9/5/1949 és famós per ser pianista i cantautor, a rebut sis Grammys durant la seva carrera. Fill de jueu alemany emigrat a Suïssa i Estats Units escapant dels nazis. La seva mare també jueva i nascuda a Anglaterra. Als 14 anys va formar el seu primer grup i fins l’any 1970 va col·laborar o formar altres grups, en sense massa exit.
I va esser al 1971 que Billy Joel edita el seu primer àlbum de solista, Cold Spring Harbor. Aquest àlbum no representà cap gran èxit pel cantant ja que per una banda el disc es va editar amb una velocitat inadequada i conseqüència d’aixó la veu d'en Billy Joel va pujar un semitò, total un fracàs. Joel fa diverses actuacions en locals de Nova York durant la tardor de 1971 abans d'anar-se'n cap a la costa oest exactament a Los Angeles a principis de 1972, on adopta com a nom d'escenari Bill Martin. I va esser al 1973 que li arriba el gran èxit amb el seu àlbum ”Piano man”. I es la cançó que li dona títol a l’àlbum la que encara a dia d’avui es considerada una de les grans cançons del pop-rock de tots els temps.

dilluns, 3 de juny de 2013

124 - CHARLIE PARKER

Charles Christopher Parker Jr., neix a Kansas el 1920 en el si d’una humil familia en un barri de Kansas City i mor a Nova York el 12 de març de 1955, es conegut per Charlie Parker. Sobrenomenat Bird, es considerat com el millor saxofonista de la història, sent una de les figures claus en l'evolució del jazz i un dels seus artistes més llegendaris i admirats. Juntament amb Bud Powell i Dizzy Gillespie, és l'iniciador del bebop. El seu estil trenca amb el del swing i es basa en la improvisació sobre una melodia modificant els acords, creant així noves melodies sobre l'estructura dels temes. En aquest sentit, a banda de la seva obra interpretativa, Parker és autor de diversos temes que s'han convertit en estàndards del jazz: "Anthropology", "Ornithology", "Scrapple From the Apple", "Ko Ko", "Now's the Time" i "Parker's Mood". Va aprendre l'instrument de forma autodidacta i intentant al principi imitar als grans saxofonistes de Kansas City, com Ben Webster i sobretot, Lester Young. Era 1935, i amb només quinze anys tenia el carnet de músic professional del "Local 627". El 1938 després que el clarinetista, Buster Smith, li aconsellés sobre la tècnica del saxofon i l'ús adequat dels broquets i canyes, se'n va a Chicago i després salta a New York. Sobreviu fregant plats en un restaurant on Art Tatum, tocava el piano i després de quatre d'anys amb el carnet de músic i diverses experiències importants, Charlie Parker entra a la banda del pianista, Jay McShann, amb qui romandrà fins a 1942, sent un element fonamental en la secció de saxos. Amb Jay McShann, gravarà seus primers discos importants i en ells hi ha l’embrió del geni extraordinari que vindria poc després. En una de les estades de l'orquestra de McShann a Savoy Ballroom de Harlem, es creua per primera vegada amb qui seria el seu alter ego musical, el trompetista, Dizzy Gillespie

dilluns, 27 de maig de 2013

123 - Rolling Stones 73/76

Dedicarem el programa d’avui al grup britànic de música rock The Rolling Stones, però des de 1973 i fins a 1976, recordeu que a cada any de LAMEVAMUSICA li hem dedicat un programa als Rolling Stones i la temporada passada ja varem repassar aquest grup fins l’any 1972. Com dèiem l’any anterior The Rolling Stones es caracteritzen per melodies senzilles y estructures simples amb pocs acords, amb lletres crues tocant temàtiques socials i amb un contingut explícitament sexual. Repassarem els àlbums Goats Head Soup, It’s only rock ‘n’ roll i Black and blue, dels anys 1973 a 1976. Goats Head Soup es el 11è àlbum d’estudi al Regne Unit i el 13è als Estats Units de la banda britànica Rolling Stones, editat al 1973. Aquest disc representa un canvi de direcció respecta al so de Exile on Main St., on reflexa l’ambient musical d’aquells anys amb l’aparició del funk i la retornada del soul. Al novembre del 72 la banda es trasllada al Kingston –Jamaica- on van procedir a la seva gravació.

dilluns, 20 de maig de 2013

122 - RICHARD WAGNER

Aquest any es celebra el 200 aniversari del naixement d’un dels mes grans compositors d’òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Es RICHARD WAGNER creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. Escoltarem avui les que considero de les millors obertures i preludis, d’aquest compositor nascut a Leizpig el 22 de maig de 1813 i morir a Venècia al 1883.
De Richard Wagner escoltarem en primer lloc l'obertura de Tannhäuser, opera en tres actes, compta l'essència de la trama de l'òpera: la lluita entre l'amor carnal i l'espiritual que esquinça el protagonista, i igual que aquella, és un magnífic poema simfònic de fàcil comprensió un cop es coneixen els seus leitmotiv.
La primera secció és un errant maestoso amb una estructura ABABA. El tema A és el tema de la peregrinació, que és introduït per dos trompes, dos fagots i dos clarinets, en forma de coral, i B és el tema del perdó que apareix en les violes i violoncels amb un fort contingut cromàtic. Són 80 compassos que formen un crescendo i descrescendo que representa el pas dels pelegrins per l'escena. Aquest efecte pre anuncia l'escena del cor dels pelegrins del tercer acte.
La segona secció està relacionada amb el Venusberg i descriu musicalment una bacanal, en el qual apareixen diferents personatges mitològics, com sàtirs, sirenes i nimfes, culminant en l'himne a la deessa Venus que Tannhäuser desplegarà a la primera escena del primer acte. 

dilluns, 13 de maig de 2013

121 - Vinicius,Toquinho,Jobim, Miucha




La musica que escoltarem avui correspon a una actuació gravada a Rete 3 Radio Svizzera Italiana en el programa Dallo Studio 3 Show, el dia 18 d’octubre de 1978. per Tom Jobim, Vinicius de Moraes, Toquinho i la cantant Miucha. Escoltarem un mostrari de les grans cançons brasileres, algunes del mateix Vinicius o de Tom Jobim, i d’altres grans compositors de Brasil. El format del programa d’avui serà totalment diferent en el d’altres programes, donat que es un concert seguit i així gravat, no vull que os perdeu el fil d’unió de uns temes amb altres i per tant, tan sols us anunciaré el títol de la següent cançó a escoltar.
Aquest concert es la culminació d’un munt de concerts per tota Europa, desprès de l’èxit del seu show que omplia totalment el Caneçao del 1977.
Clar estar Tom Jobim ofereix la seva veu i el piano, Vinicius la seva veu, Toquinho la guitarra i la veu, Miucha la seva veu i també compten amb Azeitona al baix, Mutinho a la bateria, Roberto Sion a la flauta i el saxo i la percussió es de la Georgina de Moraes, filla del Vinicius.

dilluns, 6 de maig de 2013

120 - UMPAH-PAH i Adrià Punti


Umpah-pah va ser un grup de rock de la ciutat de Girona. Encapçalat per Adrià Puntí (veu, lletres i harmònica), acompanyat de Jordi Gimbernat i Pau Marquès a las guitarres, Joan Solà Morales (baix), Francesc Terrades (teclats) i Marc Marquès (bateria), el grup es va fundar el 1989 i es va dissoldre el 1996. Podríem dir que Adrià Punti va esser l’anima i líder d’aquest grup i per això aquest programa el dedico tant al conjunt com al personatge.
Adrià Puntí neix a Salt el 13 de juny de 1963 és music i cantant. Actualment es presenta amb el seu nom real Josep Puntí. La seva vida artística comença el 1980 amb el grup La Felaction on The Rocks i ja el 1983 guanyà un concurs de Cançó a Banyoles. Es dóna a conèixer a partir del 1989 com a cantant solista, cervell i cor del grup Umpah-pah. L’any 1990 fan una maqueta i el primer àlbum del grup es Raons de pes editat l’any 1991. D’aquest primer àlbum, pot esser el mes creatiu i el que forma el gruix del programa d’avui.    

dilluns, 29 d’abril de 2013

119 - Earth, Wind & Fire


Dedicarem el nostre programa a una banda nord americana de gran abast musical, des de el soul, musica disc, R&B, funk, jazz i rock. Un dels grups que han tingut mes èxit tant de públic i de critics del segle 20. Ells son Earth, Wind & Fire, banda fundada a Chicago per Maurice White al 1969 i que ha continuat com a líder en tota la durada del grup. Van ser nominats a 20 premis Grammy, guanyant-lo sis vegades el grup i dos dels seus membres Maurice White i Philip Bailey diferents premis individuals. En els seus inici el grup tenia el nom de Peppers Salty que van modificar al incorporar nous membres.
Earth, Wind & Fire és conegut pel so dinàmic de la seva secció de vents, els seus espectacles enèrgics i elaborats, i la interacció entre les veus contrastants del falset de Philip Bailey i la veu tenor de Maurice White. També en tots els àlbums de la banda tocan un instrument africà com es la kalimba. Durant la dècada dels 70 i principis dels 80, la banda va tenir molts èxits, entre ells i corresponen a l’àlbum editat al 1975  That’s the way of the World, tenim aquest dos temes, el primer que dona títol a l’àlbum i Shining Star, les dues incloses al Saló de la Fama del Grammy. 

dilluns, 22 d’abril de 2013

118 DAVID BOWIE

David Robert Jones a qui coneixem com a DAVID BOWIE, compositor, music, actor, neix a Brixton (Londres), el 8 de gener de 1947. Va esser un nen superdotat i decidit aixi com rebel i lluitador. Als sis anys va formar part del cor de la seva escola on també tocava la flauta. Als nou anys la seva forma de ballar resultava molt imaginativa i els seus profesors les seves interpretacions eren “vistosament artístiques”. Ha sigut una figura important a la musica popular durant 50 anys i sempre se l’ha considerat com un innovador, importants sobre tot els seus treballs de la decada dels 70, per la seva peculiar veu i la profunditat de la seva obra.
El seu interes per la musica es va reforçar quan el seu pare va portar a casa una col.lecció de vinils d’artistes com The Platters, Fats Domino, Little Ricchard i sobre tot Elvis Presley, del que David Bowie va dir que havia escoltat cantar a Deu. Mes tard el seu germanastre Terry Burns, el va introduir al mon del jazz modern i es va entusiasmar amb Charles Mingus i John Coltrane. De fet la seva mare li va regalar un saxo de plàstic al 1961 fet que va fer que comences a rebre classes d’un music local. Va ser al juliol de 1969 que va aconseguir el seu primer èxit amb SPACE ODDITY que va arribar al Top 5 de la llista britànica.







dilluns, 15 d’abril de 2013

117 NAT KING COLE -After Midnight

Avui tenim jazz del bo, ni mes ni menys un disc gravat pel NAT KING COLE l’any 1957 i que va anomenar AFTER MIDNIGHT, un àlbum que va llançar en un vinil de LP de 33 RPM, avui això sona a cosa molt rara, i al 1987 la discografia Capitol Records va fer un CD remasterizad amb el títol THE COMPLETE AFTER MIDNIGHT SESSIONS que escoltarem en el màxim de longitud que ens doni el nostre programa de menys de una hora. El total dels 17 temes d’aquest CD superen per poc aquesta hora. 
En aquest àlbum com es costum, Nat king Cole s’encarrega del piano i de la veu, una veu sedosa, suau vellutada, una gran veu, al baix l’acompanya Charlie Harris, John Collins a la guitarra i a la bateria Lee Young. I a mes en segons quins temes tenen acompanyants addicionals que us aniré dient.
Aquest disc van ser conseqüència de gires internacionals dels anys 50s, on Cole va deixar clar que no tan sols era un cantant popular sinó que podia realitzar improvisacions vocals amb el trio que sempre l’acompanyava.

dilluns, 8 d’abril de 2013

116 - ETTA JAMES


Repassarem avui part dels quatre primers àlbums de ETTA JAMES nascuda a Los Angeles (California) al 1938 i que ens va deixar el 20 de gener de 2012, cantant de soul i R&B. Va ser prodigiosa en el seu to de veu i això li va permetre convertir-se en una cantant de gospel, interpretant en el cor de la seva església de barri a Los Angeles. Va començar a fer interpretacions a la ràdio als cinc anys, sota la tutela i instrucció del seu professor. Es va traslladar a San Francisco el 1950, formant immediatament un grup amb dues cantants mes. Quan tenia 14 anys, va presentar la seva primera audició amb el director d'orquestra Johnny Otis.

Etta James al 1960 comença a treballar amb la discogràfica Chess Records de Chicago. Immediatament, la seva carrera va aconseguir un nivell altíssim de popularitat, no només va fer un parell de duos amb el seu nuvi Harvey Fuqua, cantant líder dels Moonglows, a mes individualment  va gravar cançons com l'apassionada balada All I Could Do Was Cry, aconseguint el més alt de les llistes d'èxits de R & B, amb el seu àlbum debut, At Last! que va ser llançat a la fi de 1960 i es destaca per la seva variada selecció de música de clàssics del jazz i rhythm and blues (R & B). L'àlbum també va incloure el clàssic I Just Want to Wake Love to you.

dilluns, 1 d’abril de 2013

115 - BEBO VALDES


Faré avui un programa homenatge per aquest pianista, compositor, arranjador i director d’orquestra que ens abandonà el 22 de març d’enguany a la ciutat d’Estocolm amb 94 anys. Ell, ja ho haureu endevinat es Dionisio Ramón Emilio Valdés Amaro, però conegut mundialment com a BEBO VALDÈS.
Fou music de jazz i de musica cubana i és considerat una de les figures centrals de la música cubana junt a altres músics com el contrabaixista Israel López Cachao o Julio Cueva. També el seu fill Chucho Valdés és un reconegut pianista.
Bebo neix el nou d’octubre del 1918 a Quivican, molt a prop de La Havana i de ben petit amb tan sols 7 anys comença els estudis de piano, es trasllada a la capital cubana als 18 anys per  continuar els seus estudis al Conservatori Municipal de Música de l'Havana amb il·lustres mestres com Harold Gramatges i Oscar Muñoz Boufartique.  
I per retre un homenatge al BEBO VALDES he triat un àlbum amb el que va guanyar dos premis Grammy al 2001, aquest disc es EL ARTE DEL SABOR gravat a Nova York, amb un trio format per ell mateix i dos contemporanis, compatriotes i figures indiscutibles de la musica cubana i del jazz per excel·lència, com son el magistral baixista Israel CACHAO Lopez i Carlos PATATO Valdés. Així dons prepareu-vos per gaudir d’aquest inigualable trio de jazz llatí.
I com que es musica molt cubana si teniu bones cames i ritme prepareu a la parella o vosaltres soles o sols, perquè tenim boleros, congues i guarachas aixi que deixeu-vos anar amb aquest compassos.

dilluns, 25 de març de 2013

114 - ELVIS PRESLEY slow


Faré avui el segon programa que li dedico a ELVIS PRESLEY “El Rei del Rock” nascut a Tupelo al 1935 i que morir a Memphis al 1977. El mes famós i conegut cantant i compositor de Rock, encara avui en dia desprès de 35 anys desaparegut. Però així com a l’anterior programa n. 20 editat el 9 de febrer de 2010 el vaig dedicar als seus rocks, avui fare un ELVIS PRESLEY slow, lent i així escoltarem les millors balades d’aquest fantàstic i manipulat cantant.
Es tanta la quantitat de material que te aquest fenomen de la veu, també en cançons lentes i de balades que he hagut de fer una tria molt difícil. Soc un gran fan d’aquest cantant, tant amb els rocks com en aquestes balades i com que hi ha per fer molts programes i no repetir ni una cançó, segur que la propera temporada tindré el suficient material per no parar d’escoltar aquest magnífic cantant.

Elvis ha estat descrit per molts com un baríton i un tenor extraordinari, ho podreu comprovar en alguns dels temes d’avui, el seu compàs i una molt àmplia gamma de colors vocals tenen alguna cosa a veure amb aquestes divergències d'opinió.
Ir a descargar

dilluns, 18 de març de 2013

113 - CULTURE CLUB


En aquest programa escoltarem la musica que mes m’agrada de CULTURE CLUB, tot i que aquest grup no es de la meves primeres preferències, però no se’ls pot negar una musica fàcil i agradable per escoltar. Aquesta banda britànica que lidera Boy George a la veu principal, Mikey Craig al baix, Roy Hi Ha a la guitarra i teclats i Jon Moss que s’encarrega de la bateria i la percussió.  Tenen una estètica glam i transgressora mentre que el so d’aquesta banda combina el new wave i soul amb altres estils com el reggae, el calipso o la salsa. El per que del nom CULTURE CLUB es va discutir dins el grup, van sortir noms com Praise of Lemmings and Sex Gang Children. Pero tenint en compte que en aquest grup tenien un travesti irlandès com el cantant principal, un britànic negre en el baix, un anglosaxó a la guitarra i teclats, i un bateria jueu, es van decidir pel nom de Culture Club. Varen ser als 80s quan CULTURE CLUB van tenir el zenit del seu èxit amb temes sensuals i creatius. 

dilluns, 11 de març de 2013

112 - Joan Manuel Serrat -castellà-


Aquest d’avui serà el segon programa que li dediquem a en Joan Manuel Serrat, el primer va esser el nº 30 del 25 d’abril del 2010 i que en aquella ocasió varem escoltar la musica d’en Serrat fins l’any 1968 en català. En el programa d’avui ens dedicarem al Serrat en castellà amb els que jo considero millors àlbums i per tant ens hi dedicarem als primers discos fins l’any 1983.
El seu primer disc en castellà es del 1968, amb les cançons El titiritero i Poema de amor. Al cap de poc, s'anuncia que Serrat serà el representant d'Espanya al Festival d'Eurovisió. La cançó escollida, de dues triades es La,la,la, de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa (Duo Dinámico). El disc surt a la venda acompanyat de Mis gaviotas. Serrat començà a rebre moltes pressions d'alguns membres de la Nova Cançó i d'altres sectors catalanistes pel fet de cantar en castellà.
El 25 de març s'anuncia que Serrat no vol anar a Eurovisió si no és cantant el La,la,la, en català. Sobre aquest fet hi ha dues versions. La més estesa —que Serrat mai no ha negat— és que el cantant pretenia cridar l'atenció sobre la situació marginal en la qual es trobava la llengua catalana. Per altres persones va ser una maniobra publicitària.  Al règim franquista no li va agradar gens la idea, i la cançó va ser defensada per Massiel, que es va endur el primer premi. Serrat va ser castigat amb un perllongat veto a la ràdio estatal i a la televisió.

Ir a descargar

dilluns, 4 de març de 2013

111 - JHON MAYALL


John Mayall (Macclesfiel, Cheshire, 21 novembre 1933) cantant i compositor de blues anglès. Precursor de la invasió del blues britànic al costat d'Alexis Korner. El 1955 va fundar el seu primer grup, The Powerhouse Four; i posteriorment la seva més famosa banda: The Bluesbreakers, on va comptar amb la col·laboració de guitarristes de la categoria d’Eric Clapton, Peter Green i Mick Taylor i molts altres grans músics. La seva banda va ser l'ànima màter de diverses formacions posteriors. The Bluesbreakers van aconseguir fer discos històrics en la dècada dels 60s com l'àlbum "Bluesbreakers" en la portada del qual apareix Eric Clapton, llambregant un exemplar del còmic "BEANO", Clapton va marxar per formar el trio de blues-rock CREAM.
Aquest el primer disc important i que compte amb la guitarra d’Eric Clapton que l’editen l’any 1966, la veu de la majoria de les cançons, aixi com l’harmònica i l’orgue es cosa de John Mayall. Dins aquest àlbum trobem standars de blues de l’Otis Rush, Freddie King i Robert Johnson i originals escrits pel Mayall i en Clapton. 

Ir a descargar

dilluns, 25 de febrer de 2013

110 - SAM COOKE

Samuel Cook conegut com a SAM COOKE, considerat al uníson amb Otis Redding com a Rei del Soul, neix el 22 gener 1931 a Clarksdale –Mississippí al Estats Units i va morir amb tan sols 33 anys a Los Angeles, exactament el 11 desembre 1964.
Va ser un dels vuit fills de Annie Mae i el Reverend Charles Cook, el qual era ministre de l'església evangèlica. El 1933 tota la família es va traslladar a Chicago.
Va començar la carrera musical formant un quartet amb els seus germans i a la seva joventut forma part d’un grup de Gospel i quan tenia 19 anys es fitxat pels The Soul Stirrers fent-se famós dins el mon gospel. Al 1956 i dins de la musica popular i amb el nom de Dale Cooke va tenir el seu primer èxit amb Lovable, i el canvi de nom va esser per no ser descobert per l’audiencia gospel que consideran musica profana. Però l'àlies no va aconseguir amagar la seva distintiva veu. Art Rupe, un dels màxims dirigents de Specialty Records, discogràfica amb la qual gravaven The Soul Stirrers, li va incitar perquè comencés a gravar música secular amb el seu nom. I va esser al 1957 que va fer la primera gravació en solitari i el primer single YOU SEND ME que durant 6 setmanes va esser n.1 de Billboard de R&B, a la cara B d’aquest disc el tema de George Gershwin del 1935 i que ha sigut versionada per infinitat de cantants SUMMERTIME i tots dos van formar part del primer àlbum del Sam Cooke.

Ir a descargar

dilluns, 18 de febrer de 2013

109 - PULP FICTION


Faré avui un programa amb musica molt variada i de tota mena, musica de la pel·lícula dirigida per Quentin Tarantino, que també es coguionista amb en Roger Avary. Aquesta peli es PULP FICTION i conté una infinitat de cites i homenatges a icones i personatges de la cultura americana (des Douglas Sirk fins Marilyn Monroe, des de la parella Lewis / Martin fins al rock dels 50), una notòria banda sonora plena de grans cançons interpretades per il·lustres músics del passat, com el surfer Dick Dale, el soulman al Green, els funkies Kool & The Gang, la meravellosa diva britànica dels 60, Dusty Springfield, el pare del rock & roll, Chuck Berry o els contemporanis Urge Overkill, versionant un vell tema de Neil Diamond, uns personatges singulars ben desenvolupats que mantenen unes converses vívidament intenses serveixen a Tarantino per filmar una gran pel·lícula.


dilluns, 4 de febrer de 2013

108 - The MANHATTAN TRANSFER

Els convidats al programa d’avui son The Manhattan Transfer, grup de musica vocal dels Estats Units relacionats principalment amb el jazz, però també amb altres gèneres musicals. La primera manifestació del grup es va establir l’any 1969 a Nova York per Tim Hauser, Erin Dickins , Marty Nelson, Pat Rosalia i Gene Pistilli. Van contractar amb Capitol Records, el seu primer àlbum, Jukin al 1971. Aquesta formació va estar activa fins al 1973. La segona formació de MANHATTAN TRANSFER es del 1973 per Tim Hauser amb cantants Alan Paul , Janis Siegel , i Laurel Massé. I tot va succeir quan Tim Hauser va conèixer a Laurel Massé durant un viatge en taxi i tots dos van descobrir la seva afinitat pel mateix tipus de música. Posteriorment Laurel també es va trobar amb Janis Siegel, en aquest moment cantant en un grup folk, i la va convèncer de afegir-se al projecte. Finalment la formació inicial es va completar amb Alan Paul, galant i cantant a Broadway. El primer àlbum del grup per l'Atlàntic va ser The Manhattan Transfer ( 1975 ), que incloïa els temes Tuxedo Junction, Gloria i el seu primer senzill d’èxit, i que era el gospel Operator. Escoltem ja els primers temes d’aquesta nit a la nostre emissora SANTS3RADIO i al programa de LAMEVAMUSICA. The Manhattan Tranfer van guanyar molts seguidors a Europa, on els seus dos següents àlbums, Coming Out i Pastiche , van portar una sèrie d'èxits. Un d'ells era un tema de Wayne Shanklin “Chanson D'Amour ", que va ser número 1al Regne Unit i Austràlia al 1977. I va esser al 1978 que es va conformar la tercera i definitiva formació, Laurel Massé va ser greument ferida en un accident de cotxe i va ser reemplaçada per Cheryl Bentyne. La formació del grup s'ha mantingut igual des de llavors. Dons escoltem d’aquests dos àlbums del 1976 i 1978 els temes Chanson d'amour i Four Brothers, aqui a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA El següent àlbum de The Manhattan Transfers, que anomenen Extensions del 1979, el grup va guanyar el segon titol musical i popular dels EUA, el tema discotequer "Twilight Zone / Twilight Tone", escrit per Alan Paul i Jay Graydon com un homenatge a una sèrie de TV de la CBS de la dècada dels 60. I també d’aquest album escoltem Trickle Trickle a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. L’àlbum Bodies And Souls va ser el primer àlbum de Manhattan Transfer inclòs en les llistes de Rhythm & Blues. La cançó Spice Of Life, va ser un èxit i en aquesta cançó apareix un solo d'harmònica de Stevie Wonder . La cançó té una estructura similar a Baby Be Mine de Michael Jackson. I la escoltarem. The Manhattan Transfer ja era un grup reconegut en el seu ambient, pels seus col•legues i per la crítica, però faltava encara la seva definitiva consagració, que arriba el 1985 amb l’àlbum Vocalese, on interpretaven els clàssics del jazz amb lletres aportades per Jon Hendricks, qui era considerat el geni que posava lletres al jazz. El disc va ser nominat per a 12 premis, situació només superada en la història dels Grammy per Thriller de Michael Jackson. No escoltarem cap dels temes d’aquest gran àlbum però em comprometo fer un programa exclusiu per ell. En 1982 , el grup va guanyar un altre Grammy a la Millor Performance Vocal Jazz, Duo o Grup, per la seva interpretació del clàssic Route 66. La cançó va ser inclosa en la banda sonora per la pel•lícula “La màquina de Sharky” de Burt Reynolds i que va formar part de Doo-Bop Wopp que és el setè àlbum llançat pels The Manhattan Transfer el 1985. I les escoltarem ara mateix a SANTS 3RADIO a LAMEVAMUSICA Per el següent àlbum de The Manhattan Tranfers amb el nom de Brasil del 1987, el grup es va dirigir al sud per treballar amb compositors i músics brasilers com Ivan Lins , Milton Nascimento , Djavan i Gilberto Gil . Brasil va guanyar un Grammy a la Millor Interpretació Pop per un Duo o Grup amb Vocal, escolteu aquest gran tema Soul Food To Go. I despres tenim dos singles del 1984 i 1981 que van incloure en un Anthology: Down In Birdland Boy From New York City i Baby Come Back To Me i que escoltem ara a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. L’any 1997 The Manhattan Transfer treuen un nou álbum d'estudi SWING editat per Atlantic Records. Aquest àlbum és una recull de la música swing dels 30s i 40s, amb toc jazz I va ser l’any 1998 que el grup va ser inclòs en el Saló de la Fama de Grups Vocals. Escoltem d’aquest álbum Java Jive i Choo Choo Ch'Boogie aqui a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. I ja per acomiadar-nos del programa d’avui dedicat a THE MANHATTAN TRANSFER, tenim els darrer tema Old Man Mose de l’album The Spirit of St Louis del 2000, dedicat a la música de Louis Armstrong i que a mes va ser l’últim àlbum per a la companyia Atlàntic. Celebraré que haguem gaudit plegats del programa i recordar-vos que ens trobareu tots els dilluns i dimecres amb directe o a qualsevol moment per Internet a la web de sants 3 radio on teniu tots els programes de LA MEVA MUSICA. Agrair-li a en Jordi Lozano el nostre tècnic el seu ben fer i ens acomiadem de tots vosaltres. Soc Antoni Romero a la creació, locució i direcció del programa. I per totes i tots MOLT BONA NIT