LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Txaikovski Piotr Ilitx. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Txaikovski Piotr Ilitx. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de desembre del 2018

372 - PATÈTICA DE TXAIKOVSKI


La Simfonia núm. 6 en si menor, és l'última simfonia de Piotr Ilitx Txaikovski. Estrenada nou dies abans de la mort del compositor, el 28 d'octubre de 1893. També és Coneix amb el nom de Simfonia Patètica, títol que li va ser atorgat pel germà del compositor, Modest Txaikovski. La mort de Txaikovski pocs dies després de dir l'estrena, fa de la simfonia Patètica una mena de testament artístic en el qual conflueixen tots els estats emotius, espirituals i afectius que havien caracteritzat la seva agitada vida. La simfonia és lúgubre a la seva introducció, i evoluciona vers un lament, una marxa fúnebre o un vals, i a més conté dos allegros seguits, cosa insòlita per a una simfonia, sense oblidar el tema del destí, que apareix i torna a aparèixer- hi obsessivament, des de la intimitat de l'home, explotant enfora amb el seu melancòlic patetisme.
La simfonia està dividida en els quatre moviments habituals. No obstant això, l'ordre és inusual: en segon lloc hi ha el moviment amb forma de scherzo, però, a més, hi ha una novetat essencial: Txaikovski inverteix l'ordre dels dos darrers moviments, acabant l'obra per primera vegada en la història de la simfonia amb un moviment lent.
El primer moviment és en forma sonata amb una introducció lenta. La introducció s'obre amb un tema exposat pel fagot acompanyat per les cordes greus, creant una fosca atmosfera. El tema és desenvolupat per l'orquestra fins a un breu sol de les violes que conclou en el segon grup temàtic, una tendra melodia en re major exposada pels primers violins i les violes amb sordina. Aquesta simfonia l’escoltarem per l’orquestra Mariinsky dirigida per Valery Gergiev i aquest primer moviment que escoltem tot segui te una durara d’aproximadament 21 minuts, Sou a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.
Anem pel segon moviment de La Simfonia núm. 6que es caracteritza pel seu insòlit compàs de 5 quarts. Cal dir que es tracta de la primera vegada que aquest compàs va ser usat en una simfonia
Txaikovski hi adopta el reagrupament 2 terços dels temps del compàs, el que dóna la impressió de vals. Des d'un punt de vista formal, el moviment té l'estructura ABA del scherzo. El caràcter de la part A es troba ben descrit a les indicacions de tempo Allegro con grazia, i en efecte el moviment s'inicia com una pausa distensiva després del dramatisme del primer moviment. La part B en si menor, aporta a la simfonia una atmosfera de malenconia i tristesa. Després d'un episodi de transició on s'alternen les cèl·lules temàtiques del trio i el primer compàs del moviment, hi ha la represa de la part A. Escoltem aquest segon moviment a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO les escoltareu.
El tercer moviment és gairebé un scherzo, basat en un diàleg entre els instruments de corda i els de vent, amb la introducció del tema, de tot el moviment, per part de l'oboè. El ritme es torna cada vegada més impetuós, amb una creixent potència sonora deguda particularment als metalls. I ho escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA.
La simfonia conclou amb el quart moviment, un Adagio lamentoso. La resignada desolació de la melodia descendent a les cordes, que esdevé encara més turmentada amb la participació dels quatre grups d'instruments, i a la qual respon el so apagat del fagot i de la flauta, que introdueix immediatament el clima d'aquest moviment i amb la cloenda de la sisena simfonia de Txaikovski, clou així mateix el programa de la setmana. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.
SALUT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.

diumenge, 3 de maig del 2015

211 - Piotr Ilitx Txaikovski -5à. simfonia

Piotr Ilitx Txaikovski neix a Vótkinsk el 7 de maig de 1840, per tant aquest any i en aquestes dates celebrarem el 175è aniversari del seu naixement. És autor d'algunes de les obres clàssiques més famoses del repertori actual, com ara els ballets El llac dels cignes i El trencanous, que veu poder escoltar en el meu programa n. 32 del 9/5/2011. I nosaltres celebrarem també aquest esdeveniment amb la Simfonia núm. 5 en mi menor, op. 64 d’aquest gran compositor rus del Romanticisme. Aquesta Simfonia composta entre maig i agost de 1888 i estrenada a Sant Petersburg el 6 de novembre d’aquell mateix any pel mateix Txaikovski, consta de quatre moviments amb una durada aproximada de cinquanta minuts.
Com en el cas de la Simfonia n. 4 aquesta cinquena és una simfonia de caràcter cíclic, a causa de l'aparició d'un mateix tema motto en més d'un moviment. Però aquí, a diferència de la quarta, s'escolta en tots els moviments, un recurs ja utilitzat per Txaikovski a la Simfonia Manfred. El tema motto te un caràcter fúnebre al primer moviment, però gradualment va transformant-se en una marxa triomfal, que domina el darrer moviment.

Escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO, el Primer moviment Andante - Allegro amb anima, que ens ofereix l’Orquestra Reial del Concertgebouw, que és l’orquestra simfònica més coneguda i respectada dels Països Baixos, i generalment considerada com una de les millors del món, dirigida pel holandès Bernard Haitink.

dilluns, 9 de maig del 2011

32 - Piotr Ilitx Txaikovski

El programa d’avui el dediquem a musica per ballet amb majúscules i como no el gran compositor rus del romanticisme Piotr Ilitx Txaikovski, nascut al 1840 i mort al 1893. La seva musica es coneguda i estimada pel seu  caràcter rus, així com per les seves riques harmonies i les seves inspirades melodies. Txaikovski va ser un compositor eclèctic. La seva obra, d'una inspiració més occidental que la dels seus compatriotes contemporanis, incorpora elements universals, però aquests s'afegeixen a les melodies folklòriques russes.
Escoltarem avui dos dels ballets que TXAIKOVSKI va composar, dues veritables obres d’art i començarem amb el El llac dels cignes que és el primer dels tres ballets que va escriure el compositor a petició de l'Òpera de Moscou. Originalment es va estrenar en el Teatre Bolxoi de Moscou el 1877. En aquell moment no va ser molt acceptat però el 1895 es va reestrenar amb una nova coreografia, aquesta vegada de Marius Petipa, que va assolir un gran èxit en el Teatre Mariinski de Sant Petersburg. I la segona part del programa d’avui tenim La suite El Trencanous (opus 71a) és un conjunt de danses interpretades per una orquestra simfònica amb partitura de Txaikovski, estrenada el 6 desembre 1892 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, sota la direcció de Riccardo Drigo i amb la coreografia de Lev Ivànov.