398 - RESUM 1 2018-19

Com ja es habitual, reservo els dos darrers programes de cada temporada per fer un repàs a la que jo considero la millor musica que hem escoltat durant aquesta temporada 2018-19, des del primer del passat 14 setembre 2018 dedicat al Repertori operístic i simfònic i fins al 397 de la setmana passada on intervenia la veu de Marc Anthony. I començarem per ordre cronològic que per tal de fer avui un programa agradable a les nostres oïdes, escoltarem al cantant però sobre tot trompetista LOUIS ARMSTRONG i aquell magnífic disc Louis Armstrong Plays W.C. Handy del que he triat el tall The memphis blues. Després i del programa 360 era la canadenca Joni Mitchell qui ens oferia Chelsea Morning, i tanca aquesta serie Buenavista Social Club i la seva ORGULLECIDA. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA A SANTS3RADIO. I ara i recordant aquell programa dedicat a la pel·lícula American Hustle aquí anomenada com LA GRAN ESTAFA AMERICANA amb una bona musica i escoltàvem a WINGS la banda de Paul McCartney en el tema LIVE AND LET DIE, i d'aquí passem a la rumba que ens ofereix La Gran Pegatina que els ofereix el seu GAT RUMBERU, mentre TRAFFIC aquella grup de rock angles format per Steve Winwood, Jim Capaldi ens interpretava Feelin' Alright i que ara mateix recordem aquí a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. El 9 de novembre passat li vaig dedicar a Alicia Keys pianista de formació clàssica, que ha venut més de 25 milions de discs i ha guanyat nombrosos premis, entre aquests nou Grammys he extret el títol Heartburn, tot recordant a MARIANNE FAITHFULL qui va esser la parella del Rolling Mick Jagger al programa 367 escoltàvem HOLD ON HOLD ON , i per no baixar el nivell la ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA que va crear cançons de rock modernes amb tints clàssics entre 1971 i 1986 la seva època de mes activitat publicant 11 àlbums escoltem Evil Woman. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. Mentre repassem tots aquests titols escoltats al llarga d’aquesta temporada va ser el cantant i compositor nord-americà-canadenc Rufus Wainwright que amb la seva magnifica veu ens interpreta MONTAUK. Pujem una mica mes el ritme perquè aquells que esteu mes en forma balleu aquest HOUNG DOG que ens oferia Elvis Presley en el programa del 7 de desembre passat, i va ser SELAH SUE la jove cantant belga que ens deixa el seu Raggamuffin. Ah!! Esteu I continueu escoltant LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO en el seu primer resum de temporada. El 4 de gener d’enguany i tot començant aquest 2019 escoltàvem la musica de la pel·lícula musical, valgui la redundància CHICAGO i he triat a Queen Latifah rapera, compositora, cantant i actriu i també model i productora, que ens brinda When You'r Good to Mama i CÉCILE McLORIN SALVANT nascuda als Estats Units Americans el 1989, cantant de jazz i guanyadora del primer premi Thelonious Monk International Jazz Competition del 2010 i amb tan sols 21 anys i que ens deixava aquest Sam Jones' Blues. Dons sonen ja a LAMEVAMUSICA I acabaré aquest primer programa de resum deixant-vos amb el cantant, compositor i guitarrista anglés ED SHEERAN i la seva Shape of You i tanco ja amb HUGH LAURIE que del seu fantàstic disc DIDN’T IN RAIN on trovem el tema Kiss Of Fire. La propera setmana ens retrobarem amb un altre resum amb mes cançons de la temporada. Celebraré que haguem gaudit plegats del programa i recordeu que ens trobareu tots els divendres i dilluns en directe o a qualsevol moment per Internet a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. Som en Roger Gonzàlez, com a tècnic i aquest que us parla Antoni Romero a la creació del programa els que us desitgem a totes i tots SALUT, SORT I MOLT BONA NIT

359 - Louis Armstrong Plays WC Handy

Louis Armstrong Plays WC Handy és una versió d'estudi de 1954 de Louis Armstrong i His All Stars, descrita per Allmusic com "el millor disc de Louis Armstrong dels anys 50" i "música essencial per a totes les col.leccions de jazz serioses". Columbia CD va llançar l'àlbum en CD en 1986 en una forma molt alterada, amb versions alternatives en lloc de moltes de les cançons originals, però va restaurar l'original amb la seva reedició de 1997, que també incloïa temes addicionals: una breu entrevista pel productor, George Avakian, amb WC Handy; una broma de Louis Armstrong; i diverses versions d'assaig de les cançons.

216 Woody Allen - Manhattan i Stardust

Tenim avui la musica de les pel·lícules MANHATTAN i Stardust Memories  del director Woody Allen, que sempre s'ha caracteritzat per la peculiar i original selecció musical. A més d'un gran director, toca habitualment a la New Orleans Jazz Band com a clarinetista professional. Així dons no es estrany per la seva cultura musical que les bandes sonores de les seves pel·lícules, siguin sempre tan adients, característica que resulta fàcil endevinar quan una obra li pertany tan sols amb els crèdits inicials i la música.

Allan Stewart Königsberg, aquest es el nom de naixement de Woody Allen nascut a Brooklyn, l’1 de decembre de 1935, es director, guionista, actor, músic, dramaturg, humorista i escriptor estat unidenc. Ha guanyant quatre vegades el premi Óscar. Es un dels directors mes respectats, influents i prolífics de la era moderna, arribant a produir des dels seus inicis l’any 1969 un total de 45 pel·lícules, una per any.

I anem per la fantàstica musica que en Woody Allen ens introdueix a les seves pel·lícules

El 1979 realitza la pel·lícula que el consagraria com a director, Manhattan; filmada en blanc i negre, amb llargues i imponents preses de la localitat de Manhattan. Aquesta pel·lícula està considerada un clàssic de la història del cinema. La banda sonora de Manhattan mereix una menció a part. La música està interpretada per l'Orquestra Filharmònica de Nova York i està composta íntegrament per George Gershwin, compositor novaiorquès de principis del segle XX. Com a exemple res millor que el començament de la pel·lícula, amb Rhapsody in blue sonant de fons (la qual barreja música clàssica i influències del jazz) mentre Woody Allen parla de la ciutat de Nova York, i desprès continuem aquí a SANTS3RADIO i continuem amb mes musica de MANHATTAN.

170 BILLIE HOLIDAY

En el programa d’avui escoltarem la musica de de BILLIE HOLIDAY que neix a Filadèlfia el 7 d’abril de 1915 com a Eleanora Fagan Gough, que mora a Nova York el 17 juliol 1959, a qui varen anomenar també com a Lady Day.

Billie Holiday transmetia a les seves cançons una intensitat inigualable que, en molts casos, és fruit d'una translació de les seves vivències personals a les lletres cantades. Això fa que el seu estil estigui molt vinculat a intèrprets clàssics del blues com Bessie Smith o Ma Rainey; també està clara el seu deute, confirmat per ella mateixa amb Louis Armstrong i evidentment amb qui seria el seu principal acompanyant, el saxofonista tenor i clarinetista Lester Young.

El tema Strange Fruit va ser considerat com la millor cançó del segle XX per la revista Time al 1999. El valor artístic de Billie Holiday resideix en la seva capacitat interpretativa, en el seu domini del swing i en l'adaptació de les seves qualitats vocals al contingut de la cançó.
Escoltem dons aquest tema junt amb Dream A Little Dream acompanyada a la veu i amb la trompeta  de Louis Armstrong a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. 
Billie Holliday tenia una veu única, aspre i lírica a la vegada, portava els estigmes d'una vida dolorosa. Marcada pels seus patiments, excessiva, fràgil, Billie va trobar en el cant la poca pau i llibertat que li va ser promesa, abans de la seva mort prematura als quaranta-quatre anys. la seva vida segueix tenint nombrosos episodis en l'ombra i nombrosos aspectes permeats d'elements mítics, llegendaris, incentivats per ella mateixa a la seva autobiografia. Billie Holiday era inigualable. Sophisticated Lady i Stormy Weather, son els dos temes que escoltem ara a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

150 LOUIS ARMSTRONG - Pasadena Civic Auditorium 1956

Escoltarem avui tots plegats un molt bon disc de jazz d’un dels mes grans musics de jazz com es LOUIS ARMSTRONG. Armstrong va definir el que era tocar jazz, les seves capacitats tècniques increïbles, l'alegria, l'espontaneïtat i la sorprenent i ràpida ment musical. Nomes Charlie Parker s'acosta a tenir tanta influència en la història del jazz com ho va fer Louis Armstrong. Com gairebé tots els primers músics de jazz, Louis era de Nova Orleans, nascut el 4 agost 1901. Fill d'una família molt pobra, va ser enviat a un reformatori quan tenia dotze anys, com a càstig per disparar un arma de foc a l' aire, a la vigília d'Any Nou. En aquest reformatori va aprendre a tocar la corneta. Va ser alliberat als 14 anys i es va guanyar la vida venent diaris, descarregant vaixells, venen carbó i altres feines menors. No tenia en aquell moment cap instrument en propietat, pero el que feia era escoltar bandes en clubs com el Saló Funky Butt, essent el seu music preferit Joe "King" Oliver, que va ser el seu mentor, li va proporcionar el seu primer treball amb la banda de Kid Ory i després amb el seu propi grup “Creole Jazz Band“ a l’any 1923 a Chicago. El mateix Louis li deia PAPA JOE. El disc que he triat per escoltar es un directe, sempre que puc ho prefereixo, es un concert de LOUIS ARMSTRONG and HIS ALL STARS, una joia historica gravada el 26 de març de 1956 al Pasadena Civic Auditorium, on viurem un dels shows de Armstrong. La qualitat del so és en la seva major part excel·lent, amb un soroll del públic mínimament invasiu. I començarem amb aquest music excel·lent i la presentació davant el públic amb els dos primers temes de la nit. Deixeu-me dir que el disc no podrà ser escoltat en la seva totalitat que te una durada de 68 minuts i el nostre programa tan sols 55, ja veure que es el que trec, però anem pas a pas i a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO escoltem Sleepy Time Down South i Indiana.

57 - PORGY & BESS

Aquesta setmana que acomiadem l’any havia de fer un programa especial i per això tenim una fantàstica musica, tenim avui l’opera americana per excel·lència, PORGY AND BESS, amb musica de George Gershwin i llibret anglès d'Ira Gershwin i Dubose Heyward sobre un argument d'aquests darrer. Gershwin fill d’immigrants jueus russos, nascut a Nova York al 1898, que va trigar quasi 9 anys des de que el 1926 va decidir composar aquesta opera fins que va ser estrenada al 1935. Porgy and Bess no va ser sempre ben rebuda pels crítics. Alguns especialistes i defensors dels drets humans també la van criticar durament per "reflectir antics i falsos estereotips dels negres nord-americans". La versió que os presento avui, en la meva opinió crec que es la millor gravada i a mes genialment interpretada per Louis Armstrong i Ella Fitzgerald, l'òpera consisteix en cançons individuals i en escenes corals, connectades per diàlegs i per textos recitats. Algunes de les cançons que es van convertir en éxits musicals són "Summertime"(Temps d'Estiu), "I Got Plenty O Nuttin" (Tinc Molt de res) i "It Aint Necessarily So" (No és necessàriament així).

10 LOUIS ARMSTRONG

Tenim en el programa d’avui un virtuós de la trompeta i també exitós cantant de jazz, LOUIS ARMSTRONG.

Nascut a Nova Orleans, 1900 i mori a Nova York, 1971, trompetista, cantant i director de grup de jazz nord-americà. Per definir aquest artista són especialment adequades les paraules de Duke Ellington, que va dir que si hi havia un autèntic Mr. Jazz, aquest era sens dubte Louis Armstrong.

PROGRAMA 1 -Introducció-

Bona nit, SANTS 3 RADIO em brinda l’oportunitat de fer un nou programa de radio musical, soc Antoni Romero i tinc la col·laboració com a tècnic de so d’en Jordi Lozano.

Farem un programa setmanal amb la musica que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir musica de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres,  i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi.

Aquest primer programa serà una barreja de la música que tindrem cada setmana, però a cada nou programa  a partir d’aquest d’avui el dedicarem tan sols a un tipus de musica, o un concert, en sense barrejar-los, la musica de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant  la musica que m’agrada .