70 - JAMES BROWN

El nostre convidat d’avui es el cantant que te mes sobrenoms que qualsevol altre a la historia del soul. Li  diuen “El germà del soul numero 1”, “El padrí del soul”, James “Papa soul” Brown” i molts altres, el que es cert es que JAMES BROWN de qui escoltarem avui els seus gran èxits es un gran treballador de soul, un gran difusor d’aquesta musica i un dels primers valedors.

JAMES BROWN va néixer al maig del 1933 a Macon –Georgia- en el si d’una família pobre, es clar negre, i marginal, abans de tenir 20 anys ja havia sigut detingut per robatori amb arma. Al 1955 va publicar amb el seu grup “Please, please, please”, al 1962 va oferir un concert al teatre Apollo de New York amb un disc anomenat “Live at The Apollo”.

A partir d'aquest moment varen començar els molts èxits a la seva llarga carrera. Va esser al 1988 que James Brown va ser arrestat per maltractar la seva dona i per consum de drogues, condemnat a sis anys de presó però va sortir el 1991.

El 1996 va morir la seva dona durant una operació de cirurgia estètica i el 1998 va ser arrestat de nou per tinença d'armes i consum de drogues, als pocs dies d'haver sortit d'una clínica de desintoxicació.Considerat, al costat de Elvis Presley, Bob Dylan i altres de similar importància, com una de les figures més influents en la música popular nord-americana dels últims 50 anys, James Brown moria el dia de Nadal de 2006, a l'edat de 73 anys. James Brown va ser aclamat a tot el món com el "padrí del soul”, gràcies a la seva veu aspra i els seus ritmes revolucionaris sent  el gran inspirador de nous gèneres com el rap, el funk i la música disc.

I ja anem per musica que no pararà fins a l’acomiadament del programa d’avui, farem un programa com si estiguéssim ballant soul als anys 60 a qualsevol de les discoteques del pais d’aquells anys, como ara Boccacio, Baccara, etc.

Si ens posem amb ambient recordareu les sales fosques amb llums de colors dirigides a les pistes de ball, les gogos amb tarimes o gàbies ballaven soles, normalment amb molt poca roba i grans moviment al so de:

69 - OVIDI MONTLLOR

Tenim avui un convidat del país valencià, exactament d’Alcoi i va esser cantant i actor OVIDI MONTLLOR i MENGUAL, nascut al 1942 i mort al 1995 a Barcelona. Fou cantautor de la nova cançó amb mes de 20 àlbums editats i com actor va participar en mes de 50  pel·lícules. La seva carrera professional va començar al 1962 amb el grup de teatre La Cazuela d'Alcoi, i des de 1966 a Barcelona, en el moviment de Teatre Independent. A partir de 1968, començà a interpretar poemes musicals d'autors com Vicent André Estellés, Salvat-Papasseit o Salvador Espriu, entre d'altres. Més tard, el relacionarien amb la Nova Cançó, moviment artístic musical que va néixer durant el franquisme   que pretenia impulsar la llengua catalana mitjançant un llenguatge reivindicatiu. Escoltarem el disc enregistrat en directe a l’Olympia de Paris el dia 27 d’abril de 1975, acompanyat per Toti Soler que escoltarem en la seva totalitat i afegirem al final del programa algun tema mes. 

68 - MONCHO

Avui farem un programa dedicat al gitano dels Boleros RAMON CALABUCH i BATISTA conegut com a MONCHO que nasqué al barri de Gracia de la nostre ciutat al juliol del 40, ha enregistrat 34 discos, amb mes de 300 temes, la major part de la seva discografia es en castellà, encara que també canta en català i ha enregistrat tres discos en el nostre idioma.  Farem avui un recull dels grans temes dels boleros del MONCHO.

67 - MICHEL CAMILO

He preparat avui un programa dels que m’agraden de veritat, primer perquè es de jazz, musica que em fascina en la seva majoria, certament també hi ha coses no tan bones i també dolentes perquè no. Però el que porto avui es una autentica perla, aquesta perla ja el varem escoltar en el primer programa de LA MEVA MUSICA, això era el 20 de setembre del 2010. Be desvetllem-ho ja, estic parlant del pianista dominicà MICHEL CAMILO. En aquesta ocasió l’escoltarem en el concert Live at the Blue Note a New York. D’ aquest concert es va fer un doble àlbum , avui farem el primer CD, o el que ens càpiga d’ell i deixarem el segon per una propera ocasió.

Jazz però jazz llatí es el que escoltarem avui enregistrat en directe al The Blue Note el 26 d’agost de 2003 a Nova York, amb Michel Camilo al piano, contrabaix de Charles Flores i bateria i percussió a càrrec de Horacio “El negro” Hernàndez, tres jazzistes llatins del mes alt nivell.