LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

diumenge, 25 de maig del 2014

168 - CANTANTS ITALIANS dels 50s als 70s

Tenim al programa de LAMEVAMUSICA d’aquesta setmana musica italiana cantada pels homes cantants dels anys 50,60 i 70s, no de tots els que jo recordo, però es la de la musica que he pogut trobar d’aquella època. Itàlia es el país de la musica tenint un àbac molt ample d’estils, des de l’opera passant per les tarantel•les i fins a la musica contemporània. I va ser els anys de la musica d’aquells anys que els italians van marcar historia al nostre país, el èxit que mes va impactar va ser l’any 1965, en un EP en què quatre cantants italians Jimmy Fontana, Gianni Morandi, Rita Pavone i Donatella Moretti interpretaren en català alguns dels seus èxits del moment. Malauradament no puc oferir-vos aquestes cançons en català però si en el seu propi idioma, l’italià. La propera setmana faré el programa de musica italiana cantada per dones, per tant escoltem ja al programa de LA MEVA MUSICA a SANTS3RADIO primer en Jimmy Fontana amb el seu IL MONDO, a Gianni Morandi amb el tema Se non avessi più te. Pero a qui si tinc en català es el tema que Pino Donaggio enregistra l'any 1966 en el seu EP en català amb adaptacions de quatre temes propis i l’escoltem amb Jo que no puc viure sense tu. Un cop escoltades les cançons que en aquell 1965 van encoratjar a tots els catalans al escoltar a 4 italianes/italians cantant en català en plé franquisme, quan cap intèrpret del estat espanyol va tenir, diguem la gentilesa, de cantar una cançó en català. I continuem amb els cantants d’aquella època i ho farem per ordre de la seva data de naixement, en primer lloc escoltarem la musica de RENATO CARASSONE nascut al 1920 i que la seva reputació augmenta als anys cinquanta, quan apareix al mercat el primer LP. El primer èxit comercial és Maruzzella al 1954, amb música de Carosone i lletra d'Enzo Bonagura. Els enregistraments posteriors, especialment els escrits amb el lletrista napolità Nicola Salerno, com Torero (1957) i Petrol Caravan (1958), entre d’altres conquereixen les llistes d'èxits d'Europa i l'Amèrica del Nord. Torero, que va estar dues setmanes al capdamunt de les llistes nord-americanes. Se'n coneixen més de trenta gravacions als Estats Units i traduccions a diversos idiomes. I les a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO i al teu programa de LAMEVAMUSICA. 

diumenge, 18 de maig del 2014

167 The MANHATTAN Transfer “VOCALESE"

Avui tenim musica del disc VOCALESE del grup vocal THE MANHATTAN TRANSFER, editat al 1985 per Atlantic Records, considerat com el més apreciat i elogiat per la crítica. L'àlbum és la culminació de l'exploració de l'estil vocalese que el quartet de Nova York ja havia adoptat en molts dels seus discos anteriors, seguint els passos de grans noms del jazz com Jon Hendricks i Eddie Jefferson. El terme "Vocalese" es refereix a un estil de música que posa lletres a peces instrumentals de jazz. The Manhattan Transfer i Hendricks havien col•laborat en diverses ocasions abans de Vocalese, a partir de l’album FOUR BROTHERS del 1978. Jon Hendricks va creure en el projecte Vocalese i per tant va decidir agafar-se un any sabàtic per treballar amb Manhattan Transfer. Hendricks va escriure totes les lletres de les cançons del disc, la reelaboració en clau Vocalese d’alguns clàssics i estàndards del swing, hard bop, rhythm and blues i el jazz cool. The Manhattan Transfer tenia des del principi l'harmonia de les seves veus en base de la secció del saxofo de l’orquestra de Count Basie. Amb Vocalese, no només podria tocar amb aquesta orquestra sino que posava a prova la fórmula d'un grup amb cançons difícils d'interpretar, emfatitzant tan amb l'harmonia com especialment la melodia produïda per alguns dels grans solistes i improvisadors de jazz. Vocalese obre el disc amb That's Killer Joe, que és la clau revisada vocalese de Killer Joe, gravat al 1960 per Jazztet, un grup hard bop liderat pel saxo tenor Benny Golson i el trompeta Art Farmer. Mentre que el segon tema de l’àlbum i de la nit es Rambo, un clàssic de Count Basie, compost per JJ Johnson al 1946. Manhattan Transfer va contar per l'enregistrament amb l'Orquestra de Count Basie dirigida per Thad Jones qui després de la mort del líder s’havia fet carrer de la direcció i l’acompanya en aquest tema. I ja sonen aquests dos temes al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

diumenge, 11 de maig del 2014

166 NEIL YOUNG

Neil Young, de qui escoltarem avui la seva musica, neix a Toronto el 12 novembre de 1945 es músic i compositor canadenc, considerat àmpliament com un dels més influents de la seva generació. Va començar la seva carrera musical al Canadà el 1960 amb grups com The Squires i The Mynah Birds, abans de traslladar-se al 1966 a Califòrnia per fundar els Buffalo Springfield amb Stephen Stills i Richie Furay. Va ser al 1968 que va iniciar una carrera en solitari que dur més de 50 anys i 35 àlbums d'estudi fins ara, amb una contínua exploració de diferents gèneres musicals, especialment durant la dècada de 1980, quan va experimentar amb estils com el swing, el blues i el rockabilly. Va ingressar per partida doble, com a artista en solitari i com a membre de Buffalo Springfield, al Saló de la Fama del Rock and roll, que el va descriure com un del millors compositors i intèrprets de rock and roll. El seu treball es caracteritza per unes lletres marcadament personals, moltes d’elles amb crítica social i posicions antibel·licistes. Escoltem ara els primers temes de la nit i comencem amb la cançó votada com la millor de Neil Young pels lectors de la revista Rolling Stones, aquesta es Old Man desprès tenim la cançó Heart Of Gold que va ser numero 1 al 1972, Quan Neil Young va tocar per primera vegada The needle and the damage done (L'agulla i el dany fet) al gener de 1971, el guitarrista de Crazy Horse, Danny Whitten, li quedaven dos anys per morir de sobredosi. Però Young ja veia el camí horrible on Whitten es dirigia, pero no va ser l'únic en el cercle d'amics de Neil que havien sucumbit a l'addicció a l'heroïna en la dècada dels setanta, a ells li va dedicar aquest tema. I ja sonen al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

diumenge, 4 de maig del 2014

165 -The Rolling Stones 1978/1981

Dedicarem el programa d’avui al grup britànic de música rock The Rolling Stones, continuant des de el darrer dedicat en aquesta banda per tant del 1978 i fins a 1981, recordeu que a cada any de LAMEVAMUSICA li hem dedicat un programa als Rolling Stones i la temporada passada ja varem repassar aquest grup fins l’any 1977. Com dèiem l’any anterior els Rolling es caracteritzen per melodies senzilles y estructures simples amb pocs acords, amb lletres crues tocant temàtiques socials i amb un contingut explícitament sexual. Repassarem avui els àlbums Some Girls del 1978, Emotional Rescue del 1980 i al 1981 Tattoo You. Cap a finals de la dècada dels 70 els Rolling van començar a rebre crítiques per la qualitat dels seus treballs motivat per no aconseguir l'acceptació com les seves produccions de principis de la dècada, sent considerats com una banda «obsoleta» degut a l’expansió de la música punk. Enmig de les crítiques van editar Some Girls, el 9 de juny de 1978, grimpant directament fins al cim convertint-se en l’àlbum més venut als Estats Units i la resta del món al superar els 10 milions. Inspirat en la música punk i disc, el disc contenia cançons ràpides amb lletres cíniques i forta crítica social. D’aquest àlbum es van extreure els senzills Miss You, Beast of Burden, Respectable i Shattered, que van figurar entre les 40 principals de les ràdios britàniques i nord-americanes. Les ressenyes de la crítica especialitzada van ser notablement favorables per aquest SOME GIRLS destacant les seves composicions àgils i comencem amb els dos primers temes que son aquest MISS YOU i Beast of Burden, a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.