LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

dilluns, 14 de gener de 2019

374 - Herbie Hancock: Possibilities

Possibilities és l’àlbum d’estudi numero 45 del músic de jazz estat unidenc HERBIE HANCOCK, llançat als Estats Units el 30 d'agost de 2005. Aquest serà el disc que escoltarem avui al nostre programa setmanal. L'àlbum inclou una varietat de músics convidats com Trey Anastasio, John Mayer i Carlos Santana. Va obtenir dues nominacions als Premis Grammy 2006: Millor col·laboració pop amb veus per "A Song for You" (compartit amb la cantant pop Christina Aguilera) i Millor interpretació instrumental pop per "Gelo na Montanha" (compartit amb el cantant i guitarrista de rock Trey Anastasio). També podem veure aquest àlbum en el DVD «Herbie Hancock: Possibilities», llançat el 18 d'abril de 2006, on descriu l'enregistrament d'aquest àlbum en diferents debats i actuacions amb els artistes col·laboradors. I comencem amb el primer tema del disc que es Stitched Up amb la col·laboració de John Mayer amb qui la va escriure i seguirà Safiatou un tema de Harold Alexander a duet amb la guitarra de Carlos Santana i la veu d’Angélique Kidjo, escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. El primer és el primer: aquest disc de Herbie Hancock és el pop descarat. Un "projecte en el sentit més veritable de la paraula, Possibilities va ser construït per Hancock des de la planta baixa al unir a un grup de cantants / compositors, alguns grans, altres més joves, alguns establerts, altres en ascens, ja que l'esperit el commou un llarg període de temps. Aquest no és un cas d'Hancock i la secció rítmica que porta a alguns cantants a una sessió, sinó que es Hancock que va d'un lloc a un altre, anant a on hi havia la música. A Song for You de Leon Russell amb Christina Aguilera i I Do It for Your Love composició de Paul Simon que també posa la veu i recordeu que ho escolteu a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Els fanàtics del jazz podem sentir-nos decebuts d’aquest disc de Herbie Hancock, però els fanàtics del pop segurament estaran encantats, hi ha molt aquí per agradar, però Possibilities té un so tan divers com els seus convidats, i amb un Hancock veritablement col·laboratiu, sona diferent de tot el que ha fet abans i per això, per trobar les diferencies, avui escoltem aquest àlbum i que cadascu tregui les seves propies conseqüències. Mes musica ara un tema de Paula Cole Hush, Hush, Hush la veu es d’Annie Lennox i una reconfortant i radical tema de U2, When Love Comes to Town amb Jonny Lang cantant i guitarrista nascut a Fargo i la també cantant de soul britànica Joss Stone, recordeu que ho escolteu a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Un escolta la barreja diversa de l'àlbum Herbie Hancock: Possibilities i està clar que, independentment de l'enfocament de cada pista individual, quan Hancock fa un solo, el llenguatge es el del jazz i això també ho notem en els dos següents títols, Don't Explain amb la guitarra del irlandès Damien Rice i la veu de la que va ser la seva companya al grup Juniper Lisa Hannigan en un tema d’Arthur Herzog Jr., i Billie Holiday a la que segueix un tema on trovem a Stevie Wonder que toca el solo d’harmònica a la seva cançó I Just Called to Say I Love You i la veu la posa Raúl Midón, I les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. El tema Gelo Na Montanha, amb la veu del cantant, guitarra i lider del grup de rock Phish, demostra una amplitud que sorprendrà fins i tot els hippies phishheads més compromesos. En tot l’àlbum que hem escoltat avui, la veu d'Hancock és clara però mai dominant. Amb un so més semblant a un membre de les nombroses bandes que al seu líder i productor, demostra una vegada més en aquest àlbum Possibilities que el seu abast és veritablement il·limitat. I queda tot dit i escoltat al programa d’avui i aquest tema em serveixen per acomiadar el programa dedicat al Herbie Hancock: Possibilities. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

dissabte, 5 de gener de 2019

373 - CHICAGO, Film

Al programa de la setmana escoltarem musica de la pel·lícula musical CHICAGO dirigida per Rob Marshall, estrenada al 2002 i correspon a l’adaptació del musical de Bob Fosse, estrenat amb el mateix títol als anys 70s. Aquest film va guanyar l’Oscar i Globo d’Or a millor pel·lícula. La protagonitzen Catherine Zeta-Jones, Renée Zellweger i Richard Gere, també amb Queen Latifah, i la resta de segons bons actors. Abans de començar el repàs del que són els números musicals, us explico que com a pel·lícula CHICAGO és una autèntica delícia, narrada amb un ritme increïble, que conjuga amb singular perfecció gèneres tan dispars com la comèdia negra o el cinema de gàngsters, sense oblidar certs tocs del 'thriller', del drama carcerari i el drama judicial. La primera seqüència del film ens mostra un rostre de dona, la càmera s'acosta al seu ull i el traspassa per introduir-nos al 'Chicago', amb un club nocturn on Velma (Catherine Zeta-Jones) actuarà aquesta nit sola perquè acaba d'assassinar a la seva germana i el seu amant després de sorprendre'ls junts al llit. El número es titula "All That Jazz" recordeu que es el mateix nom de la pel·lícula del Bob Fosse, l'essència es pot resumir en la següent frase: "No sóc l'esposa de ningú però m'agrada la meva vida" Una perfecta introducció de tot el que veurem en la pel·lícula. Immediatament, durant l'interrogatori on el marit de Roxie assumeix al principi l'autoria de l'assassinat, es produeix el segon número musical, Funny Honey, interpretat per la Renée Zellweger que serveix per definir la protagonista perfectament. Escoltem aquest dos temes a LAMEVAMUSICA. Un cop a la presó Queen Latifah, en la vida real rapera, compositora, cantant i actriu i també model i productora, com la guardiana corrupta, però de bon cor, ens brinda When You'r Good to Mama a manera de presentació del seu personatge, que es podria resumir amb aquesta frase: 'Si ets bona amb Mama, Mama serà bona amb tu'. La pel·lícula va avançant i l'espectador va situant-se en el que se li presenta. Amb diners tot es pot aconseguir. Sense més espera, introduït pel so d'unes gotes d'aigua que cauen des de l'aixeta al lavabo de la cel·la de Roxie, arriba un dels passatges més divertits del film, amb la veu de Catherine Zeta-Jones escoltem Cell Block Tango, on algunes de les recluses, inclosa Velma, van narrant les raons per les que estan a la presó, i aquesta es la musica del film CHICAGO que escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Roxie demana ajuda a Mama i després suggerir-li que si diu la veritat anirà directament al patíbul, li suggereix que contacti amb Billy (Richard Gere) un curiós advocat que mai ha perdut un judici. Per suposat la gestió val 100 dòlars. El número que li presenta és All I Care About (Tot el que m'importa). El marit de Roxie acudeix al despatx de l'advocat i planegen la defensa i l'obtenció de fons. Comença el canvi d'imatge i estratègia de Roxie. Així arribem a la 'roda de premsa', moment que ens ofereix un dels millors números musicals del film We Both reached for the Gun. Després de la brillant aparició davant els mitjans de comunicació, Roxie s'ha convertit en una estrella mediàtica i comença a mostrar les seves pròpies idees que les veiem representades en el tema musical Roxie en la veu de Renée Zellweger. I les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Velma (Catherine Zeta-Jones) comença a veure el seu futur i la fama una mica eclipsat, per no dir totalment apagat, així decideix acostar-se a Roxie, a qui prèviament havia menyspreat amb ostentació. Li proposa formar duo o parella artística i mediàtica amb I Can not Do It Alone, on li expressa que ella no pot fer-ho sola, com indica el títol de tema musical. Arriba l'hora de la veritat, Roxie confessa estar espantada, Billy la tranquil·litza. Després d'aquesta introducció apareix Razzle Dazzle on Richard Gere indica com ha de comportés en el judici, amb els seus peculiars consells inclosos (enlluerna'ls, enrredals ...). Escoltem aquest temes del film CHICAGO al vostre programa de LAMEVAMUSICA. Aquesta peça que escoltarem Class interpretada per Catherine Zeta-Jones i Queen Latifah, que no l’he trobat a la pel·lícula CHICAGO per més que l'he buscat. Com a mera especulació correspon al moment (potser eliminat del muntatge final) anterior a la compareixença de Velma, quan Mama li lliura el diari de Roxie com a prova que pot salvar de la pena de mort. Nowadays (Roxie) és el número amb què es presenta a les proves com a ballarina i cantant, però ningú sembla tenir interès a l'antiga assassina. De nou al cim de la fama, en un teatre, no al club, Roxie i Velma es presenten el seu nou espectacle amb "Nowadays / Hot Honey Rag. Al·lusions a la seva condició de assassines, ritmes que han repetit al llarg de tota la història i un nou èxit apoteòsic en la seva nova etapa professional i artística ... I és que en el fons 'tot és Jazz'. Allà hi ha la flor innata de Chicago presenciant el nou espectacle, el món mediàtic, el seu advocat Billy que somriu amb plena satisfacció, Mama orgullosa de les seves 'creacions' i centenars d'espectadors que aplaudeixen amb entusiasme manifest. I els tres titols els escoltem a SANTS3RADIO La pel·lícula acaba amb els habituals títols de crèdit, molt de l'estil a l'època en què s'ambienta la trama, i una nova cançó que han compost els creadors de CHICAGO per a la versió cinematogràfica, I Move On que no aporta res de nou, però pot valer un Oscar i a més resumeix el que és CHICAGO integrant-se perfectament en el conjunt i l'estructura musical de l'obra. I també nosaltres acabem el programa de la setmana, però recordeu que som amb vosaltres els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

divendres, 21 de desembre de 2018

372 - PATÈTICA DE TXAIKOVSKI


La Simfonia núm. 6 en si menor, és l'última simfonia de Piotr Ilitx Txaikovski. Estrenada nou dies abans de la mort del compositor, el 28 d'octubre de 1893. També és Coneix amb el nom de Simfonia Patètica, títol que li va ser atorgat pel germà del compositor, Modest Txaikovski. La mort de Txaikovski pocs dies després de dir l'estrena, fa de la simfonia Patètica una mena de testament artístic en el qual conflueixen tots els estats emotius, espirituals i afectius que havien caracteritzat la seva agitada vida. La simfonia és lúgubre a la seva introducció, i evoluciona vers un lament, una marxa fúnebre o un vals, i a més conté dos allegros seguits, cosa insòlita per a una simfonia, sense oblidar el tema del destí, que apareix i torna a aparèixer- hi obsessivament, des de la intimitat de l'home, explotant enfora amb el seu melancòlic patetisme.
La simfonia està dividida en els quatre moviments habituals. No obstant això, l'ordre és inusual: en segon lloc hi ha el moviment amb forma de scherzo, però, a més, hi ha una novetat essencial: Txaikovski inverteix l'ordre dels dos darrers moviments, acabant l'obra per primera vegada en la història de la simfonia amb un moviment lent.
El primer moviment és en forma sonata amb una introducció lenta. La introducció s'obre amb un tema exposat pel fagot acompanyat per les cordes greus, creant una fosca atmosfera. El tema és desenvolupat per l'orquestra fins a un breu sol de les violes que conclou en el segon grup temàtic, una tendra melodia en re major exposada pels primers violins i les violes amb sordina. Aquesta simfonia l’escoltarem per l’orquestra Mariinsky dirigida per Valery Gergiev i aquest primer moviment que escoltem tot segui te una durara d’aproximadament 21 minuts, Sou a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.
Anem pel segon moviment de La Simfonia núm. 6que es caracteritza pel seu insòlit compàs de 5 quarts. Cal dir que es tracta de la primera vegada que aquest compàs va ser usat en una simfonia
Txaikovski hi adopta el reagrupament 2 terços dels temps del compàs, el que dóna la impressió de vals. Des d'un punt de vista formal, el moviment té l'estructura ABA del scherzo. El caràcter de la part A es troba ben descrit a les indicacions de tempo Allegro con grazia, i en efecte el moviment s'inicia com una pausa distensiva després del dramatisme del primer moviment. La part B en si menor, aporta a la simfonia una atmosfera de malenconia i tristesa. Després d'un episodi de transició on s'alternen les cèl·lules temàtiques del trio i el primer compàs del moviment, hi ha la represa de la part A. Escoltem aquest segon moviment a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO les escoltareu.
El tercer moviment és gairebé un scherzo, basat en un diàleg entre els instruments de corda i els de vent, amb la introducció del tema, de tot el moviment, per part de l'oboè. El ritme es torna cada vegada més impetuós, amb una creixent potència sonora deguda particularment als metalls. I ho escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA.
La simfonia conclou amb el quart moviment, un Adagio lamentoso. La resignada desolació de la melodia descendent a les cordes, que esdevé encara més turmentada amb la participació dels quatre grups d'instruments, i a la qual respon el so apagat del fagot i de la flauta, que introdueix immediatament el clima d'aquest moviment i amb la cloenda de la sisena simfonia de Txaikovski, clou així mateix el programa de la setmana. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.
SALUT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.

divendres, 14 de desembre de 2018

371 - SELAH SUE

Al programa de la setmana escoltarem els que en semblen els millors temes de SELAH SUE nascuda com a Sanne Putseys el 3 de maig del 1989 Leefdaal -Bèlgica-. Als quinze anys va aprendre a tocar la guitarra acústica i també va començar a escriure les seves pròpies cançons. Quan tenia disset anys, un productor belga li va demanar que cantés algunes demos de les seves cançons, després de la qual cosa la discografica Universal li va oferir un contracte. Ella s'hi va negar, perquè volia cantar les seves pròpies cançons. Aixi arriba el seu primer EP compost per 6 temes que llença l’any 2009 sota el títol BLACK PART LOVE, del que escoltarem la cançó que dona títol al disc mes RAGGAMUFFIN, el seu segon EP llançat al octubre 2010 a LAMEVAMUSICA.
Va ser al 2010 que SELAH SUE, va cantar a la majoria dels festivals més grans de Bèlgica i també fora del seu país natal en grans festivals als Països Baixos a França i a Hongria. El 4 de març de 2011 va llançar el seu àlbum debut homònim que va aconseguir el lloc número 1 a la Llista de Àlbums de Bèlgica i també a Holanda, França i Suïssa. D’aquest àlbum he triat Mommy, Please amb la col.laboració del raper Cee-Lo Green i la darrera dd’aquesta serie Fyah fyah, i recordeu que ho escolteu a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.
El 10 de desembre de 2011, guanya tres premis de la indústria de la música flamenca i el 20 d'octubre de 2012, Selah Sue actua al casament reial de Guillem de Luxemburg amb Stéphanie de Lannoy, mentre que al 2012 edita un àlbum de recopilació que anomena Rarities on trobem temes com Famous i On the run, I les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.
El 27 d'octubre de 2014, Selah Sue va llançar una nova cançó, Alone, que forma part del EP del mateix titol, la cançó va ser un èxit comercial i va aconseguir el número 1 a Valònia i va ser un dels 10 millors èxits a Flandes i França. També d’aquest disc escoltarem el tema TOGETHER, amb la col.laboració del músic nord-americà Childish Gambino. L'àlbum va aconseguir el número 1 tant a Flandes com a Valònia i als Països Baixos i nominada a 3 premis en els 2015 Music Industry Awards. Finalment va guanyar el premi a Millor artista femenina solista, ja per cinquena vegada. Escoltem aquest dos temes al vostre programa de LAMEVAMUSICA.
Al maig de 2014, Selah Sue va fer públic que havia estat lluitant contra la depressió en la xerrada flamenca "Reyers Laat" i va admetre que ha estat prenent medicaments des que tenia 18 anys. Va afirmar que els antidepressius la van ajudar a ser la persona que és ara i que la va ajudar a aconseguir el seu èxit. El 26 de març de 2015 edita Reason segon àlbum d'estudi de l'artista belga on trobem els temes Sadness, I Won't Go For More i The Light.
A l’octubre 2016 SELAH SUE anuncía a travès de vídeo que espera el seu primer fill que neix al març 2017 amb el nom de SETH. I acabem el programa d’aquesta setmana dedicat a la cantant belga amb temes trobats a la xarxa que anomenen com a RARITIES, escoltem VALERIE recordeu-la però no compareu en la veu de l’AMY, Ain't no sunshine escrita per Bill Withers i versionada per un munt de cantants i aquesta es la versió de la SELAH acompanyada pel també belga Ronny Mosuse i la darrera de la nit SOUL BREAK un directe amb un conjunt jazzístic molt jove, que em serveixen per acomiadar el programa dedicat a la cantant belga SELAH SUE. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.


divendres, 7 de desembre de 2018

370 - ELVIS PRESLEY Live LAS VEGAS cd.2


Permeteu-me que repeteixi el que deia al programa 347 del 11 de maig passat quan parlava d’ELVIS PRESLEY anomenat REI DEL ROCK nascut a Tupelo al 1935 i al 1977 mora a Memphis, el seu estil característic de cantar, els seus moviments agressius a l'escenari, el seu carisma i altres qualitats li van permetre convertir-se en una gran figura de la història de la música. A més dels seus múltiples àlbums, la qualitat de les cançons que va interpretar és el que li segueix generant nous seguidors entre les noves generacions. Escoltarem avui el segon dels 4 Cds d’una caixa publicada al 2001 i que comprenen enregistraments en viu d’espectacles de l’ELVIS a LAS VEGAS a través de cada dècada de la seva carrera. El disc numero 2 que escoltarem avui comprèn l’espectacle complet de l'11 d'agost de 1970 i els dos que manquen els deixarem per posteriors programes.
Deixem-nos de parlar perquè l’interessant es escoltar la veu del Rei, aquest si, votat per tots aquells que ens agrada la musica i el rock en particular. Faré les menys interrupcions possibles, i per tant comencem amb la seva musica però m’estalviaré tots els minuts possibles de presentacions per part de l’ELVIS PRESLEY. I per començar tenim a la primera tongada:That's All Right, 2:47 I Got A Woman, 2:34 Hound Dog, 3:59 Love Me Tender, 2:56 There Goes My Everything, 3:56 Just Pretend, 4:18 I recordeu que ho escolteu a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIOA més dels seus múltiples àlbums, la qualitat de les cançons que va interpretar és el que segueix generant nous seguidors entre les noves generacions. ELVIS PRESLEY ha encapçalat per molts anys, la llista dels artistes morts amb major recaptació pèls seus productes, desbancat únicament per Kurt Cobain l'any 2006. Cada any la seva casa-mansió a Graceland és visitada per milions de persones de tot el món. És la segona casa més visitada dels Estats Units, darrera de la Casa Blanca. Però anem pel programa d’avui i la seva musica escoltant les següents cançons:
I Just Can't Help Believin', 4:53 Something, 3:38 Walk A Mile In My Shoes, 2:12 You've Lost That Loving Feeling, 5:32 I les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.Són molts els músics i cantants que reconeixen que Elvis va ser l'espurna que va canviar la música popular i a tota una generació, i que gràcies a ell, ells van prendre el mateix camí. Elvis Presley va deixar de ser una icona nord-americana, per a convertir-se en una icona de culte mundial.t. Mes musica: Polk Salad Annie, 5:10 One Night, 2:00 Don't Be Cruel, 1:34 Love Me, 1:56 Instrumental Vamp, 0:58 Heartbreak Hotel, 2:19 . i tot al vostre programa de LAMEVAMUSICA.
I com tot te el seu final acabem el programa d’aquesta setmana dedicat en aquest primer disc de LIVE LAS VEGAS de L’ELVIS PRESLEY amb aquests darrers temes: Bridge Over Troubled Water, 4:14 Suspicious Minds, 6:05 Can't Help Falling In Love, 2:07 When The Snow Is On The Roses, 1:27 , que em serveixen per acomiadar el programa dedicat al REI DEL ROCK. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

diumenge, 2 de desembre de 2018

369 - Rufus Wainwright

Repassarem al programa de la setmana la discografia de RUFUS WAINWRIGHT, nascut a Rhinebeck -Nova York el 22 julio de 1973. Amb tan sols 6 anys va començar a tocar el piano i als 13 ja feia gires amb la família, un grup de folck "The McGarrigle Sisters and Family" que incloia la seva germana Marta, la seva mare Kate i la tia Anne, però quan tenia 20 anys va decidir anar pel seu compte i des de llavors s’ha convertit en un molt reconegut amb una musica molt marca per influencies líriques que van de l’opera, la chanson francesa i els musicals. Escoltem dons la seva musica començant pel primer disc del 1998 que l’anomena amb el seu mateix nom i el tema triat es APRIL FOOLS i tot seguit del segon àlbum POSES escoltem Tot a SANTS3RADIO LAMEVAMUSICA. Rufus Wainwright cantant i compositor nord-americà-canadenc, perquè va néixer a Nova York però amb el divorci del seus pares quan tenia 3 anys marxa amb la seva mare a viure a Montreal. Ha gravat set àlbums de música original i nombroses pistes en compilacions i bandes sonores de pel·lícules. També ha escrit una òpera clàssica i ha posat música als sonets de Shakespeare per a una obra de teatre de Robert Wilson. Al 2000 va perdre temporalment la visió per la seva addicció a la metamfetamina cristal·lina. Aconseguint el seu punt màxim el 2002, durant el que va descriure com "la setmana més surrealista de la meva vida". Musica d'aquest segon àlbum poses son Cigarettes And Chocolate Milk. i Oh What a World. Recordeu que sou a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Rufus Wainwright va saber que era homosexual en els primers anys de la seva adolescència, però no va ser sinó uns anys després que va poder assumir-ho davant la seva familia. En declaracions, ha dit que aquest procés va ser «traumàtic», ja que va passar en l'època en la que es va començar a conèixer el VIH i Sida, i, com a conseqüència de la desinformació, va viure diversos anys convençut que ell també seria víctima de l'epidèmia. Arribem al 2003, Rufus va llançar el seu tercer disc Want One en el que totes les cançons son escrites i musicades per ell mateix, i del que escoltarem els temes Go Or Go Ahead i tot seguit Dinner At Eight i tot això a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. Rufus Wainwright te veu de tenor, toca el piano i la guitarra canviant tot sovint entre els dos instruments quan toca en directe, la seva musica ha estat descrita com "popera" (òpera pop) o "pop barroc". Moltes de les seves composicions són amalgames denses de cordes, corns, cors operístics i ritmes ragtime, amb un timbre vocal càlid. Sovint es presenta amb la seva germana, Martha Wainwright, en segones veus. I parlant del seu quart àlbum Want Two del 2004 dient que tracte del món en què vivim mentre que Want One s'enfoquova en el intensament personal. Escoltem de Want Two dos temes escrits per Rufus com son The One You Love, i tot seguit The Art Teacher. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA. Rufus Wainwright va continuar de gira durant 2007 adoptant formes d'expressió que no solen ser part dels principals concerts de música nord-americana, com son pintar-se amb llapis de llavis vermell i calçar sabates de taló d'agulla per interpretar les cançons de Judy Garland i expressar la seva preocupació per la situació política dels EE. UU. Les seves actuacions van ser aclamades per la crítica. I va ser al 2007 que llença el cinquè àlbum Release the Stars del que escoltem Going to a Town, mentre que al 2012 realitza una gira de concerts per recolzar el seu setè àlbum d'estudi, i d’aquest disc he estret el tema que dona titol al àlbum Out Of The Game i Montauk, ja les escoltem. Sou a Sants3radio.cat. LAMEVAMUSICA. Vibrate: The Best of Rufus Wainwright, és l'àlbum més reeixit del cantautor nord-americà d'origen canadenc Rufus Wainwright, llançat el 28 de febrer de 2014. L'edició estàndard de l'àlbum inclou divuit cançons de sis dels llançaments d'estudi de Wainwright, inclou un cançó inèdita Me and Liza i també la versió feta per la pel·lícula Shrek del tema Hallelujah del recordat Leonard Cohen.  

divendres, 23 de novembre de 2018

368 - ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA.1

Grup mític el que tindrem al programa d’aquesta nit, sí un grup anglès de rock progressiu natural de Birmingham (Anglaterra) i liderat pel músic Jeff Lynne. La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA es va formar per donar cabuda al desig de Jeff Lynne i de Roy Wood de crear cançons de rock modernes amb tints clàssics. Va ser entre 1971 i 1986 l'època de mes activitat publicant 11 àlbums i obtenint una gran popularitat. Aquest serà el primer capítol d’una serie d’aquesta banda que iniciarem amb el primer disc del 1971 i fins al 1976. Aixi dons començarem escoltant la musica del seu primer àlbum del 1971 que anomenen THE ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA, i els títols 10538 OVERTURE gravada el 12 de juliol de 1970 composta per Jeff Lynne i First Movement del seu company Roy Wood. Sou al vostre programa LAMEVAMUSICA. El primer concert de l'ELO nom popular i abreviat de La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA va tenir lloc el 16 d'abril de 1972 al Greyhound Pub de Surrey i va incloure la participació dels violoncel·listes Mike Edwards i Hugh McDowell, del baixista Richard Tandy i del violinista Wilfred Gibson. Formació que no dura massa temps i Wood i Lynne van començar a patir tensions a causa de problemes amb el representant i amb una gira insatisfactòria per Itàlia. Una nova formació de l'ELO va debutar en el Reading Festival de 1972, on l'ús de pick-ups en els instruments de corda va permetre donar-los una amplificació apropiada a l'escenari i així al febrer de 1973, el grup publica ELO 2, el seu segon àlbum, que va incloure una versió del tema de Chuck Berry Roll Over Beethoven. Abandonan el grup de nou i els nous membres editen el tercer àlbum a, On the Third Day, publicat a finals de 1973 i va incloure el senzill Showdown i també el tema Ma Ma Ma Belle compostes per Jeff Lynne. I totes tres cançons comencen a sonar i recordeu que sou a LAMEVAMUSICA. Per Eldorado, A Symphony, el quart àlbum, conceptual sobre un somiador, Jeff Lynne va deixar de sobre gravar diverses pistes d'instruments de corda i en el seu lloc va contractar una orquestra sencera, amb Louis Clark com arreglista. El primer senzill, Can not Get It Out of My Head, va ser el primer top 10 del grup als Estats Units, mentre que Eldorado es va convertir en el primer treball del grup certificat com a disc d'or. També trobem un altre tema, com no de Jeff Lynne Illusions In G Major que escoltem a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. Mentrestant, La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA es va estabilitzar a mesura que la banda va aconseguir un so més accessible i es consolidava com una atracció en el circuit d'estadis als Estats Units. Va publicar el cinquè àlbum Face the Music el 1975, que va incloure els senzills Evil Woman i Strange Magic», i el tema Nightrider. El grup va donar suport el llançament del disc amb una gira pels Estats Units entre febrer i abril de 1976, tocant un total de 68 concerts. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA. El sisè àlbum de La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA, A New World Record, va ser el primer top 10 del grup al Regne Unit després del seu llançament en 1976. Va incloure els senzills Livin 'Thing, Telephone Line, Rockaria! i Do Ja, un re gravació d'un tema de The Move. L'àlbum va ser acompanyat d'una gira nord-americana entre octubre de 1976 i abril de 1977, amb un descans al desembre en què van tocar en els American Music Award. I amb tots aquests temes ens acomiadem del programa d’avui dedicat a La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA des de els seus inicis i fins el 1976. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzalez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

divendres, 16 de novembre de 2018

367 - MARIANNE FAITHFULL

Marianne Faithfull va néixer al barri londinenc de Hampstead al desembre de 1946, va començar la seva carrera el 1964 interpretant «As Tears Go By", una cançó escrita per Mick Jagger i Keith Richards. Poc després va començar a sortir amb el Rolling Mick Jagger i a gravar una sèrie de discos senzills d'èxit. Quan va trencar la relació amb Jagger, Faithfull va deixar de gravar i es va fer addicta a les drogues però sortosament va tornar al món de la música el 1979 amb Broken English, un gran èxit de crítica que no ho va ser tant de vendes. Podem destacar la seva veu distintiva, les vocals prèviament melòdiques i més altes de Faithfull (que van prevaler al llarg de la seva carrera en la dècada de 1960) que es van veure afectades per una laringitis severa, probablement per l'abús persistent de drogues durant la dècada dels 70 , que altera permanentment la seva veu, deixant-la ronca, esquerdada i més baixa en el to.
He preparat pel programa d’avui el disc que Marianne Faithfull va començar a enregistrar a Nova York el 6 de desembre de 2007 i que anomena EASY COME, EASY GO. un àlbum d'estudi de versions i que va ser llançat com un CD estàndard de 10 pistes i una edició especial de 18 pistes amb un documental en DVD. Escoltem l’inici del disc amb una versió de DOWN FROM DOVER original de Dolly Parton on ens presenta tota la seva banda a la que seguiran els 17 títols restants o el que càpiga en el programa, també escoltarem i tot seguit HOLD ON, HOLD ON, de Neko Case amb Cat Power i la impressionant guitarra de John Lennon. Recordeu que sou a LAMEVAMUSICA.
Ja heu escoltat la característica veu de Marianne Faithfull, la seva veu ronca i els seus cigarrets destrossats, en aquell 2008 estava en millor forma que una dècada abans com a mínim. És complerta i expressiva i revela una profunda passió per aquesta la seva trista història. I continuem amb la musica escoltant primer un estandar de Duke Ellingthon com es SOLITUDE a la que segueix EASY COME, EASY GO de la increïble Bessie Smith i tot això a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.
Un dels avantatges de dir-se Marianne Faithfull és que, davant d'un projecte com aquest, els artistes que accepten participar es diuen Keith Richards, Nick Cave, Sean Lennon o Rufus Wainwright, entre molts altres. Els músics que l'envolten també són figures tan conegudes i respectades com Marc Ribot i Barry Reynolds a la guitarra, Jim White a la bateria, Greg Cohen al baix i Rob Burger al piano, a més d'una infinitat de convidats. Ara toca escoltar How Many Worlds, amb Teddy Thompson en un tema de Brian Eno, i tot seguit Sing Me Back Home de Merle Haggard amb Keith Richards. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA-
De fet l’àlbum que avui escoltem de Marianne Faithfull, Easy Come, Easy Go va veure la llum el dia en què ella i el productor Hal Willner van arribar a l'estudi amb una selecció de temes sota el braç, triant cada un pel seu costat i per raons diferents. Mirant al DVD que acompanya el disc, en el qual lamentablement només apareix la cantant i cap dels seus brillants convidats, entenem que per Faithfull, cadascuna d'aquestes cançons representi un record particular, una anècdota o un desafiament personal. Black Coffee original de Sarah Vaughan i The Phoenix acompanyada per Kate & Anna McGarrigle en una cançó de Judee Sill, ja les escoltem. Sou a Sants3radio.cat. LAMEVAMUSICA.
Easy Come, Easy Go va ser gravat en els estudis més antics de Manhattan, els famosos Sear Sound, en directe. La major part dels arranjaments són de Steven Bernstein i Steve Weisberg i es van fer específicament per Marianne Faithfull. Els nombrosos músics convidats, diferents mestres d'instruments de corda (violí, violí elèctric, violoncel, viola) i vent (clarinet, trompeta, trombó, saxo, flauta, corn) van ser dirigits per L. Picket. El disc va ser produït per Hal Willner, íntim amic de Faithfull des del començament dels anys vuitanta. Dear God Please Help Me de Morrissey, present en aquest àlbum per consell del mateix Lou Reed, aixeca el nivell de l'àlbum i justifica la reputació de Marianne Faithfull i l’escoltarem junt a Kimbie originally de Jackson C. Frank. Sou a LAMEVAMUSICA