LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

diumenge, 27 d’abril de 2014

164 GUSTAV HOLST – Els Planetes

Els planetes (títol original en anglès The Planets), Op.32, és una suite orquestral composta entre 1914 i 1918 pel compositor  Gustavus Theodor Von Holst, pero conegut com a Gustav Holst, nascut a Cheltenham, Regne Unit el 21 setembre 1874 i mora a Londres el 25 maig 1934. Fou estrenada el 29 de setembre de 1918 per l'orquestra del Queen's Hall, dirigida per sir Adrain Boult. L'obra està formada per set moviments, cadascun dels quals porta el nom d'un planeta i un subtítol que explica la seva funció característica. Està escrita per a una gran orquestra amb instruments que no s'utilitzen gaire, com la flauta travessera baixa, l'oboè baix i la tuba tenor. Està formada per set moviments, cada un dedicat a un dels set planetes, exceptuant la Terra, que es coneixien en l'època en la que va compondre l'obra. L'únic que falta, doncs, és Plutó, descobert l'any 1930.
La música de cadascun dels planetes vol mostrar les característiques que els hi atribuïen els astròlegs. Els diferents quadres orquestrals que formen aquesta obra mostren el domini del compositor, que aconsegueix els adients climes orquestrals per a cada planeta.
I comencem amb el primer moviment que correspon al planeta “MART, el portador de la guerra”. Es una peça molt bèl·lica, el compàs de 5/4 fa que la peça sigui molt brusca i de les obres més esfereïdores que mai s'hagin compost. Una vigorosa figura rítmica en compàs de 5/4 actua de leitmotiv, mantenint-se constant en el vaivé dels temes, mentre la corda fa un ritme ostinato. Els instruments de vent inicien el tema principal amb tres notes llargues que formen una dissonància anomenada a l'Edat Mitjana com "Diabolus in musica" o tríton. Aquesta figura rítmica va modulant i augmentant quant a volum sonor fins a la lenta secció central marcat a la blanca 5/2, escoltant-se primer el tambor i després les trompetes fent el ostinato inicial. Tot el fragment està estructurat en tres seccions, cadascuna aconsegueix el clímax dramàtic.
Holst volia que aquest moviment s'interpretés més ràpid que una marxa normal per crear un ambient mecànic i inhumà. Escoltem dons MART EL PORTADOR DE LA GUERRA a la nostre emissora SANTS3RADIO i al programa LAMEVAMUSICA

diumenge, 20 d’abril de 2014

163 NINA SIMONE – Little Girl Blue

Avui 21 d’abril de 2014 fa 11 anys de la mort d’una gran dama del soul, del jazz, del blues, pianista i cantant anomenada la Sacerdotessa del Soul, ella es NINA SIMONE, a qui le dedicaré el programa d’avui. Quan va debutar públicament en un recital de piano als deu anys, els seus pares, que s'havien assegut a la primera fila, van ser obligats a moure’s perquè altres assistents blancs ocuparen els seus llocs. Aquest tipus de condicions de vida la motivarien més endavant a involucrar-se en el Moviment pels Drets Civils. Als disset anys, Simone marxa a viure a Filadèlfia, on dona classes de piano i acompanya a diversos cantants. Gràcies al suport de diversos patrocinadors, entre ells el seu antic professor de música, estudia piano a la prestigiosa Escola de Música Juilliard a la ciutat de Nova York, però la falta de recursos l’impedeix aconseguir el seu somni de convertir-se en la primer pianista negra de concert dels Estats Units. Més tard es va presentar a una prova per estudiar piano a l'Institut Curtis, però es rebutjada. Simone estava convençuda que la varen rebutjar per ser negra. De Nova York la seva família es va traslladar a Filadèlfia, on va intentar aconseguir una beca, però també va ser rebutjada també pel seu color. Llavors, Simone es va acostar al blues i al jazz, després de començar a treballar en un club nocturn de Atlantic City per ajudar econòmicament a la seva família. L’àlbum debut de la cantant, pianista i compositora NINA SIMONE es del 1958 i l’anomena Little Girl Blue que també va ser llançat com Jazz As Played in an Exclusive Side Street Club per la discogràfica Bethlehem Registres. Nina va néixer al 1933 per tant tenia 25 anys i encara aspirava a ser una concertista de piano clàssic i això ens ho demostra en molts d’aquest temes. I comencem amb un tema de Duke Ellington Mood Indigo i desprès una cançó de Willard Robison Don't Smoke in Bed demostrant una capacitat per captar tant l'humor com el patetisme, escoltem-ho a la nostre emissora SANTS3RADIO i al programa LAMEVAMUSICA.

diumenge, 13 d’abril de 2014

162 The BEE GEES -fins 1976

En el programa d’avui tenim la musica dels BEE GEES una banda britànic/australiana formada al 1958. Aquest grup musical es format pels germans Gibb, Barry nascut al 1946, i els bessons Robin i Maurice nascuts al 1949 a Anglaterra. Els bessons son morts, Maurice al 2003 per una obstrucció intestinal i Robin al 2012 desprès d’una llarga batalla contra el càncer. La família emigra a Austràlia el 1958 i s'estableixen a Redcliffe al nord de Brisbane, a Queensland. Formen una banda que primer anomenen The Rattlesnakes, després Wee Johnny Hayes & the Bluecats. A que es deu el nom de la banda? Doncs tot va esser en una reunió que varen mantenir els germans Gibbs amb la seva mare Barbara Gibbs, el promotor del grup de nom Bill Goode, el punxa discos d’una emissora de radio que es diu Bill Gates, van acordar que la coincidència de tantes inicials B.G. feien que aquest fos el nom del grup. Cap el 1960, els Bee Gees estaven actuant en espectacles televisius, i en els propers anys començarien a treballar regularment en ressorts a la costa de Queensland. Barry, va cridar l'atenció de l'estrella australiana Col Joye per la seva capacitat per escriure cançons, així que va ajudar als joves Bee Gees a tenir un acord d'enregistrament amb la discogràfica Festival Records al 1963 amb qui van llançar dos o tres senzills en un any. Un èxit menor al 1965, Wine and Women, va impulsar als germans per fer en aquest mateix any el seu primer àlbum com a banda. A finals de 1966, la família Gibb decideix tornar a Anglaterra per buscar fortuna amb la música. Mentre venien de viatge, els germans van saber que el seu tema Spicks and Specks, que havien gravat el 1966 va arribar al n. 1 a Austràlia. Escoltarem en el programa d’avui la musica dels BEE GEES fins l’any 1976 i comencem amb aquest Spicks and Specks en directe i To Love Somebody balada que originalment era per Otis Redding i que han interpretat molts cantants. Som a LAMEVAMUSICA a SANTS3 RADIO

diumenge, 6 d’abril de 2014

161 BEN L’ONCLE SOUL

El programa d’avui es un d’aquells en el que us presento alguna novetat, algú que he escoltat i com que m’agrada’t dons el vull compartir amb tots vosaltres. Ja han passat per aquest programa musics o cantants novells o no tant però que eren una mica novetat, vull recordar a Jamie Cullum al programa del 22/09/2010, avui ja tot un numero 1, recordeu que vindrà de nou al Poble Espanyol de Barcelona el 3 de juliol d’enguany, també vam escoltar la Mishka Adams com a l’Isabelle Geffroy –Zaz- al 2012, i al gener del 2013 eren Esperanza Spalding, Anna Roig, Silvia Perez Cruz i la Maria Coma. Doncs be avui tinc tota un altre novetat, un jove de quasi 30 anys, o sigui nascut al 1984 exactament el 10 de novembre, cantant de soul, francès de Tours, el seu nom de naixement Benjamin Duterde, pero el nom artístic es BEN L’ONCLE SOUL. A l’inici el seu nom artístic era Oncle Ben però va haver de canviar-lo per un problema de drets amb la marca d'arròs americana Uncle Ben’s. La seva afició pel soul i la música negra no és gens estrany ja que porta sentint-la des d'abans de néixer, a la seva mare li apassionava aquest tipus de música. Ben va ser bressolat amb Otis Redding o Sam Cooke. Va prendre el biberó i les seves primeres farinetes amb Ray Charles, Aretha Franklin, Marvin Gaye i altres artistes del segell Motown, que poblaven la discoteca de la seva mare. I fins a tal punt arriba el fervor que Benjamin té per aquest so que s'ha tatuat al canell esquerra aquesta paraula: " Motown " El 2008 la divisió del segell Motown a França s'interessa per ell. Han vist la versió que Ben realitza de Seven Nation Army de White Stripes i volen fitxar-lo. El 2009 es publica un primer maxi-single en el qual està inclosa aquesta versió. El maxi es titula Soul Wash i està compost per sis temes que recreen altres tantes cançons dels 90 i 2000 però interpretades com en els 60 i en anglès. Escoltem dons aquest Seven Nation Army, Crazy de Gnarls Barkley, i Barbie girl del grup de pop Aqua.