LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

dilluns, 24 de setembre de 2012

89 - SIMPLY RED


Tenim en el programa d’avui un grup musical britànic amb influències sonores del  Pop, soul, jazz i rythm & blues, a més de comptar amb cançons de Reggae i Rock. És una formació històrica en el món del Pop, que amb 25 anys de brillant carrera han celebrat 1100 shows, han venut més de 55 milions de discos i han aconseguit 31 números 1 en les llistes d'èxit al Regne Unit. Aquest grup es SIMPLY RED que va ser format el 1984 pel cantant Mick "Red" Hucknall i va comptar per a això amb tres ex membres del grup Durrutti Column: Tony Bowers al baix, Chris Joyce a la bateria i Tim Kellet al teclat, i també amb Sylvan Richardson (guitarra) i Fritz McIntyre al teclat. Escoltareu una musica agradable, amable, suau i que es deixa escotar. 


dilluns, 17 de setembre de 2012

88 i primer programa temporada 2012-2013 Rimski-Kórsakov "Scheherazade"


Comencem avui la tercera temporada del LA MEVA MUSICA, precisament quant la nostre emissora compleix els seus 15 anys d’existència. Som a la sintonia 103.2 de SANTS 3 RADIO, el nostre tècnic es en Llorenç Gasset, i aquet que us parla Antoni Romero amb la creació i direcció del programa.
Escoltarem en el primer programa d’aquesta temporada de LAMEVAMUSICA la musica de Nikolai Andréievitx Rimski-Kórsakov , nascut en el si d’una família aristocràtica a Tikhvin, el 18 de març de 1844,  compositor  rus i professor de música clàssica, particularment conegut per la seva fina orquestració, que potser va estar influenciada per la seva sinestèsia. (La sinèstesia és un recurs literari que consisteix en barrejar trets de diversos sentits del cos per crear un efecte més gràfic. Per exemple, la molt manida expressió "plorar amargament" és una sinestèsia, ja que barreja un fet que es percep amb la vista (plorar) amb un gust. És un recurs usat sobretot en poesia i en les descripcions, era un dels favorits del modernisme, per la bellesa que aporta. Sovint la sinèstia és un tipus de metàfora.)
Les seves composicions més famoses són El vol del borinot,  Shéhérazade,  Caprici espanyol  i La gran Pasqua russa. També va escriure quinze òperes. Cap al final de la seva vida, Rimski-Kórsakov va emmalaltir d'angina i va morir a Lyubensk el 21 de juny de 1908. Va ser enterrat al  cementeri de Tikhvin del monestir Aleksandr Nevski, a Sant Petersburg, Rússia.
L’obra que escoltarem en el programa d’avui es Shéhérazade,  Rimski-Kórsakov  va escriure una breu introducció en  el programa del dia d'estrena i deia:
El sultà Shahryar, convençut de que totes les dones són falses i sense fe, es va comprometre a donar mort a cadascuna de les seves esposes després de la primera nit de noces. No obstant això, a la sultana Sheherazade li va salvar la vida per entretenir-lo a ell el seu senyor amb contes fascinants, un darrera l’altre de “Les mil i una nits”. El sultà, consumit per la curiositat, ajornava dia a dia l'execució de la seva esposa.
La suite està dividida en quatre moviments. El tema musical que inicia el primer moviment representa, suposadament, al implacable sultà Schahriar. Aquest tema està construït amb quatre notes descendents de l'escala de tons. Després s'escolten uns quants acords en la secció de fusta que recorden l'inici de l'obertura del Somni d'una nit d'estiu de Felix Mendelssohn.  A continuació sentim un altre dels temes que reapareix en cada moviment; és la melodia que aniria associada a la narradora de la història, Shéhérazade, l'esposa del sultà, que aconsegueix commoure'l amb les seves narracions. És una melodia captivadora i sensual amb un solo de violí, acompanyat per l’arpa. Escoltem dons aquest primer moviment a LAMEVAMUSICA A SANTS3RADIO anomenat “El Mar i el vaixell de Simbad”. Largo i maestoso - Allegro non troppo. Mi major.

Shéhérazade de Rimski-Kórsakov  és una nova forma de composició, fins a cert punt a mig camí entre la Simfonia fantàstica d'Hector Berlioz (1830) i el poema simfònic de Franz Liszt. Probablement, a causa de la trama en què està basada, està més pròxima al poema simfònic, en el sentit que és menys precís que el de la Simfonia fantàstica. El compositor sempre es va pronunciar per tal que s'evités una lectura massa programàtica, negant per exemple que els personatges evolucionin clarament i actuïn, al contrari del que va escriure Antonio Vivaldi  amb  els poemes adjunts a Les quatre estacions, o del que farà Prokófiev a Pere i el llop, amb els instruments que representen personatges amb els seus temes propis recurrents. Escoltem ara aquí a SANTS3RADIO en el programa de LAMEVAMUSICA el segon moviment titulat, La història del príncep Kalendar. Lento - Andantino - Allegro molto - Con moto. Si menor.


La Scheherezade de  Rimski-Kórsakov  es convertir en l’expressió mes coneguda del orientalisme musical rus i possiblement la seva obra mes popular, essent el sultà introduït  per un poderos tema als metalls i la Scheherezade representada pels arabescos d’ un violí solista, el paradigma entre el despotisme cruel y la seducció femenina Bárbara s’estableix al mateix temps. Escoltem el tercer moviment que anomena El jove príncep i la jove princesa. Andantino quasi allegretto - Pochissimo più mosso - Come prima - Pochissimo più animato. Sol major, i l’escoltarem aquí a SANTS3RADIO A LAMEVAMUSICA

Scheherazade està orquestrada per a dues flautes i un flabiol (amb doble flauta piccolo al segon segon per uns quants bars), dos oboès (amb segona duplicació cor anglais), dos clarinets, dos fagots, quatre trompes en Fa, dues trompetes en A i B-pla, tres trombons, tuba, timbals, bombo, redoblante,  platerets, triangle, pandereta, tam-tam, arpa i cordes. La suite es va estrenar el 28 d'octubre de 1888, sota la batuta del compositor. I el darrer moviment el titula Festival a Bagdad. El Mar. El vaixell encalla en un penya-segat superat pel Genet de Bronze. Allegro molto - Vivo - Allegro non troppo maestoso en Mi major. Escoltem-la aquí a la sintonia 103.2 DE SANTS3RADIO i en el programa LAMEVAMUSICA. 
I per acomiadar-nos del programa d’avui escoltem del Caprici Espanyol  el moviment n.5 Fandango Asturià, ball viu d’Asturies i son d’aquest mateix compositor Rimsky Korsakov.