180 - ALL THAT JAZZ

Tenim avui musica de pel•lícula que no es un musical al us. No es posar musica i coreografies ALL THAT JAZZ està filmada com un documental fals on el coreògraf i director Joe Gideon que interpreta Roy Scheider prepara la coreografia pel seu pròxim espectacle. La vida de aquest personatge s’interposa amb diàlegs onírics amb la mort que ell anomena Angelique i que interpreta la Jessica Lange. Dirigida i co guionada per Bob Fosse és de caràcter quasi autobiogràfic, basat en la vida i carrera professional com a ballarí, coreògraf i director del mateix Bob Fosse, que recordarem també per ser el director i coreògraf de CABARET. Està inspirada en l'intens període de treball de Bob Fosse quan editava la seva película Lenny i simultàniament preparava el musical Chicago, per Broadway al 1975. ALL THAT JAZZ es un interesantíssim musical dramàtic de visió totalment imprescindible, tan sols requereix un petit esforç del espectador a qui se li demana entrar a la pel•lícula per quedar imbuït amb la seva musica i la seva fantàstica coreografia. En quant a l’argument de la pel•lícula. Joe Gideon (Roy Scheider) és un coreògraf i director de teatre, addicte a la seva feina. Està preparant la coreografia del seu pròxim espectacle a Broadway i seleccionant els ballarins a la vegada que prepara una pel•lícula per a Hollywood sobre un còmic de monòlegs que interpreta Cliff Gorman. Escoltem les primeres cançons a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. I comença la pel•lícula amb el breu Main Title, despres i mentre es vesteix i es prepara per anar als assaigos s’escolta el concert de violi de Vivaldi que no es altre que el Concerto Alla rustica o en G Major 151 i tot seguit George Benson amb el tema On Broadway mentre fa la tria de ballarines. 

179 TXARANGO

Aprofitant que celebrem les festes de Barcelona, escoltarem un disc per ballar i no parar, un grup nostre molt animat, divertit i bons musics, ells son Txarango, grup de música format a Barcelona, els seus components son Alguer Miquel (veu), Marcel LázaraTito (veu i guitarra), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo) i Jordi Barnola (trompeta). La seva és una proposta de fusió musical, amb el reggae com a eix vertebral, que també beu del dub (el dub inclou habitualment efectes de so d'eco i reverberació afegits a una cançó ja existent), el latin o el pop i barreja ritmes jamaicans, rock i sonoritats llatines. El grup destaca per la qualitat de les seves lletres que s’endinsen en un imaginari vinculat al món del circ i del clown. Anem pels seus inicis, a l’hivern del 2010, després de gravar una petita maqueta de dues cançons “Vola” i “Nits amb Txarango”, les caravanes del grup pugen per primera vegada als escenaris i estrenen la gira “Welcome to Clownia” que els portarà a recórrer els festivals més importants de Catalunya i Espanya. Una gira on el grup creix plaça a plaça i on comencen a popularitzar les cançons que acabaran formant part del primer disc de la banda. Escoltarem dons aquest primera maqueta disc que titulen WELCOME TO CLOWNIA amb les dues cançons dites Nits amb Txarango i Vola, aquí a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

178 HARRY NILSSON

Per començar aquesta nova temporada he triat la musica de Harry Nilsson que neix el 15 de juny de 1941 al Brooklyn neoyorqui, morint el 15 de gener de 1994 a Califòrnia. Recordat sobre tot pels temes de la pel·lícula MIDGNITH COWBOY com Everybody's Talkin' que naturalment escoltarem avui, com també  per èxits com Without You del 1971, per aquests dos temes va rebre els seus dos premis Grammys.  Ha vegut de l’influencia del rhythm and blues d’artistes com Ray Charles o els Everly Brothers. De tota manera comprovarem que NILSSON, com se’l coneix te molts altres bons temes. Els seus avis paterns eren suecs, artistes de circ i ballarins, especialment coneguts per la seva companyia "AERIAL BALLET", que a mes es el títol d'un dels àlbums de Nilsson. El seu pare, Harry Nilsson Edward, Jr, va abandonar la família quan ell tenia tres anyets.  Una referència autobiogràfica a això es troba  l'obertura de la cançó de Nilsson anomenada "1941" on diu: “Doncs bé, el 1941, el feliç pare tenia un fill”, i també recorda NILSSON aquest període amb la cançó Daddy's Song, que son les dues primeres de la nit i les escoltem a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.