LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

diumenge, 26 de gener de 2014

151 - NEIL DIAMOND

El programa d’avui li dedico a Neil Leslie Diamond, nascut el 24 de gener del 41, per tant amb 73 anys des de divendres passat, doncs NEIL DIAMOND que es el seu nom de guerra, és cantant, compositor, guitarrista, actor i productor nord-americà, molt carismàtic i famós, amb una veu perfectament modulada que li permet interpretar tot tipus de gèneres musicals amb profunda lírica introspectiva que imprimeix a les seves cançons una música melòdica, expressiva i de fàcil comprensió, tot i que tracta temes reflexius i amb grans arranjaments orquestrals. Son cançons de tota mena que es deixen escoltar tranquil•lament. Es un gran compositor, a tot el món més de mil artistes han interpretat o versionat peces seves, per tant escoltarem avui molts temes coneguts amb versions que las han fet molt famoses. Va néixer a Brooklyn, Nova York, i va començar a compondre cançons als 16 anys, després que el cantautor Pete Seeger visités l'escola on estudiava, que va fer que es comprés una guitarra. I començarem amb la seva musica, tot seguit escoltarem tres cançons, la primera un tema de l’artista de música country, Jerry Jeff Walker per al seu àlbum de 1968 amb el títol Mr. Bojangles, desprès dos cançons del mateix Neil Diamond Cherry Cherry i Sweet Caroline, aquí a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

diumenge, 19 de gener de 2014

150 LOUIS ARMSTRONG - Pasadena Civic Auditorium 1956

Escoltarem avui tots plegats un molt bon disc de jazz d’un dels mes grans musics de jazz com es LOUIS ARMSTRONG. Armstrong va definir el que era tocar jazz, les seves capacitats tècniques increïbles, l'alegria, l'espontaneïtat i la sorprenent i ràpida ment musical. Nomes Charlie Parker s'acosta a tenir tanta influència en la història del jazz com ho va fer Louis Armstrong. Com gairebé tots els primers músics de jazz, Louis era de Nova Orleans, nascut el 4 agost 1901. Fill d'una família molt pobra, va ser enviat a un reformatori quan tenia dotze anys, com a càstig per disparar un arma de foc a l' aire, a la vigília d'Any Nou. En aquest reformatori va aprendre a tocar la corneta. Va ser alliberat als 14 anys i es va guanyar la vida venent diaris, descarregant vaixells, venen carbó i altres feines menors. No tenia en aquell moment cap instrument en propietat, pero el que feia era escoltar bandes en clubs com el Saló Funky Butt, essent el seu music preferit Joe "King" Oliver, que va ser el seu mentor, li va proporcionar el seu primer treball amb la banda de Kid Ory i després amb el seu propi grup “Creole Jazz Band“ a l’any 1923 a Chicago. El mateix Louis li deia PAPA JOE. El disc que he triat per escoltar es un directe, sempre que puc ho prefereixo, es un concert de LOUIS ARMSTRONG and HIS ALL STARS, una joia historica gravada el 26 de març de 1956 al Pasadena Civic Auditorium, on viurem un dels shows de Armstrong. La qualitat del so és en la seva major part excel·lent, amb un soroll del públic mínimament invasiu. I començarem amb aquest music excel·lent i la presentació davant el públic amb els dos primers temes de la nit. Deixeu-me dir que el disc no podrà ser escoltat en la seva totalitat que te una durada de 68 minuts i el nostre programa tan sols 55, ja veure que es el que trec, però anem pas a pas i a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO escoltem Sleepy Time Down South i Indiana.

dilluns, 13 de gener de 2014

149 GILBERT BÈCAUD

Escoltarem avui musica francesa d’un compositor, pianista i cantant nascut com a François Gilbert Léopold Silly, però que tots coneixem com a GILBERT BÈCAUD. Neix a Toulon al 1927 i mori a Paris al 2001. A l'edat de nou anys inicia la seva carrera musical al conservatori de Niça, on va desenvolupar les seves habilitats al piano. Durant la Segona Guerra Mundial, treballa en els clubs nocturns amb el pseudònim de François Bécaud. Va treballar per Jacques Pills (marit d'Édith Piaf) i comença a compondre les seves primeres cançons. El seu primer èxit musical va ser amb Mes Mains col•laborant amb Pierre Delanoë.Altres cançons com Nathalie, Le jour où la pluie viendra i Et maintenant, i que les escoltarem avui el van mantenir cèlebre gràcies al seu estil musical juvenil i dinàmic que amb el temps s'aproximava al decadent i trist. Va ser un dels millors cantants francesos de la seva època i potser un dels més prolífics juntament amb Edith Piaf i Charles Aznavour. El seu major èxit, mundialment famós és el tema "Et maintenant" (I ara que..). Comencem a escoltar-lo amb Mes Mains i La Ballade des Baladins ara mateix al vostre programa de LAMEVAMUSICA a SANTS3 RADIO.

dilluns, 6 de gener de 2014

148 GLENN MILLER

El meu desig es que aquest any 2014 sigui molt millor que el darrer sobre tot pels mes desfavorits, totes aquelles i aquells que mes estan notant aquesta crisi, encara que a nivell de població no es notin aquest brots verds, que govern darrera govern ens van anunciant. Es per tot això que en aquest primer programa de l’any volem començar amb un aire alegre amb una musica orquestral formada bàsicament per instruments de vent. Aquesta orquestra es la de GLENN MILLER, una orquestra de veritat, nombrosa, fou constituïda al 1938, quan estava en els seu apogeu la nomenada època swing del jazz, és dir, quan els músics blancs començaren a fer la competència als negres i portaren aquella música a les masses blanques del país, que acolliren favorablement l'abans refusat pel seu origen racial. Alton Glenn Miller neix a Clarinda, Iowa, 1 de març de 1904 i desaparegut el 15 de desembre de 1944, fou un músic de jazz estatunidenc de l'era del swing. Una de les seves cançons més conegudes, i probablement la més coneguda del gènere, fou In the Mood, traduïda sovint com "En forma" o "De bon humor". El 1926, quant encara era a la universitat, es va convertir en trombonista professional i es va unir a la banda del cèlebre bateria Ben Pollack en una gira per Califòrnia. Atret per la carrera musical, emprengué estudis de trombó, instrument en el que arribaria assolir una màxima mestressa. Durant tota l'època de la seva joventut tocà en moltes orquestres, en les que destacà la fina sonoritat que obtenia d'aquell instrument. I anem ja pels dos primers temes de la nit IN THE MOOD i Moonlight serenade representativa d'aquells anys de lluita, a la nostre emissora SANTS3RADIO i al programa de LAMEVAMUSICA.