Avui escoltarem musica simfònica, pot esser una mica dura per aquells
que no siguin habituats a sentir aquest tipus de musica, perÒ realment una
simfonia gran gran, be potser es que soc un fan d’aquest compositor austríac.
La Cinquena
Simfonia que
avui escoltarem per la Herbert von Karajan Berliner Philharmoniker, malauradament
no amb la seva totalitat donada l’extensió total de 1 hora i 13 minuts i que no
son possibles en un sol programa, per això lamentablement ens quedarem sense el
tercer moviment.
Doncs
com deia, la cinquena es va estrenar el 18
d'octubre de 1904 amb la direcció del propi compositor al
capdavant de la Gürzenich Orchestra de Colònia. Tot i que Mahler no
confiava massa en la seva sort ("Tant de bo pogués estrenar les meves obres cinquanta
anys després d'haver mort ", li va escriure a la seva dona Alma),
l'estrena va ser un rotund èxit de públic i crítica.
La simfonia
El primer moviment,
"Trauermarsch"o "Marxa fúnebre", arrenca amb un gest de
complicitat autobiogràfic del compositor, la seva infància va transcórrer en
una casa propera a una caserna. Els compassos inicials evoquen aquesta música
militar que havia de colarse per les finestres de la seva habitació i que, sens
dubte, varen impactar al jove Mahler. Immediatament després
la música avança per un camí nostàlgic i serè que culmina en la marxa fúnebre.
El segon moviment,
"Stürmisch bewegt", està escrit a manera del primer (en forma de
sonata). La música va creixent en intensitat i
ens fa creure que aquesta primera part culminarà en aquesta forma coral per al
final derivar cap a un ambient sòrdid i angoixant que enllaça amb l'inici de la
segona part.
Relaxeu-vos i comenceu a fruir
d’aquesta meravella orquestrada.
La segona part a la que correspon el
tercer moviment, que encara que no escoltarem, està íntegrament formada pel llarg
"Scherzo", de gairebé vint minuts de durada. Els moviments finals
conformen la tercera part de l'obra, potser la de major bellesa. No en va, l’Adagietto (quart
moviment) va ser emprat pel cineasta Lucchino Visconti a la seva pel·lícula
Mort a Venècia. És un moviment de gran agilitat i bellesa,
conduït per una encantadora melodia entonada per les cordes i l'arpa.
Finalment, tanca la
èpica obra el "Rondo-Finale" (cinquè moviment), un moviment amb
traços també de sonata però que recupera la forma tradicional del classicisme
per finalitzar la simfonia i que reprèn el tema coral del segon per, aquesta
vegada sí, emprar com triomfant conclusió de l'obra. Les dificultats de
Mahler per trobar aquest nou vocabulari que perseguia amb aquesta obra, queden
patents en la gran quantitat de modificacions a les quals va sotmetre la
partitura des de 1902 fins la seva mort el 1911.
No
voldria acomiadar-me de tots vosaltres en sense comunicar que aquest any el
nostre auditori de Barcelona celebra també l’aniversari del naixement de Mahler
amb un programa de vuit concerts que podeu comprar a partir de 140 € els vuit,
si si els vuit, qui s’hagi enamorat de Mahler no ho dubti.
I ara si
ens acomiadament de tots vosaltres fins a la propera setmana en la que
escoltarem mes de la meva musica, os esperem en Jordi Lozano a les vies de so i
jo mateix Antoni Romero amb la creació del programa. Bona nit.
