LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

dijous, 24 de maig de 2018

349 - BOB SEGER -2-


Roquer d'arrels amb una clàssica veu raspada, de BOB SEGER tornarem avui a escoltar la seva musica i li dedicarem el segon programa, recordar-vos que el primer va ser el 12 de maig de 2017, avui farem un repàs al llarg de la seva carrera artística, no duplicant cap de les cançons que en el seu dia vàrem escoltar. Amb una carrera que abasta cinc dècades, Seger continua actuant i gravant avui. Va ser inclòs en el Rock and Roll Hall of Fame al 2004 i en el Songwriters Hall of Fame (compositors) del 2012. Bob Seger va ser nomenat el 2015 Llegenda Viva per Billboard, homenatjat en la 12a Billboard Touring Conference & Awards, celebrada els dies 18 i 19 de novembre a l'hotel Roosevelt de Nova York. Seger va aconseguir el seu avanç comercial amb el seu àlbum d'octubre de 1976 "Night Moves". El títol de la cançó "Night Moves" era una altament suggestiva, nostàlgica història que travessa el temps, que no va ser elogiada solament per la crítica, aquest àlbum també contenia la balada "Mainstreet", que tracta sobre el carrer Ann d'Ann Arbor, i que va emfatitzar les credencials de Seger en el rock d'arrels obreres així com la inquietant guitarra principal del guitarrista Pete Carr. Escoltem aquest dos temes a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. El senzill del 1978 "Still the Same", de la que Bob Seger va dir que la cançó és una amalgama de personatges que va conèixer quan va anar primer a Hollywood i emfatitza el talent de Bob Seger pels números de mig tempo que va revelar un sentit de propòsit aconseguint el número 4 en les llistes de senzills de Pop, " Old Time Rock and Roll ", una cançó de George Jackson i Thomas E. Jones III a la qual Seger va reescriure les lletres essent una de les cançons més reconegudes de Bob Seger, en part pel memorable ball en roba interior de Tom Cruise a la pel•lícula de 1983 Risky Business mentre que al 1980, Seger va publicar Against the Wind, amb l'ex-membre de Grand Funk Railroad -Craig Frost- reemplaçant a Robyn Robbins en els teclats i va arribar a ser el seu primer i únic número 1 en la llista Billboard d'àlbums guanyant dos Premis Grammy i tot seguit sonen a LAMEVAMUSICA. Més tard l’any 1981, Bob Seger edita la cançó "Hollywood Nights" va ser un èxit rocker de tempo ràpid que va arribar al número 12, que forma part del seu desè àlbum Stranger in Town. També una lenta balada com aquesta We've Got Tonight tot un èxit fins i tot més gran quan la estrella de música country Kenny Rogers i la cantant de pop Sheena Easton es van unir per fer la seva versió al 1983. I al 1986 LIKE A ROCK es el seu tretze àlbum i la pista que li dona el títol que es la mes coneguda del disc va servir a la Chevrolet com a campaña publicitària i a la que Seger explícitament va optar per donar suport als treballadors del sector de l’automoció americana que lluitaven a Detroit. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA- The Fire Inside és el catorzè àlbum de BOB SEGER va ser llançat a mitjans 1991 obtenint la cançó que li dona títol un gran exit com aquesta C’est la vie que Bob Seger i The Silver Bullet Band, publicaven l’any 1980, mentre que al 1994 creava aquesta IN YOUR TIME i que son les que escoltem tot seguir a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. I arribem al final del programa de la setmana tan sols queda escoltar el darrer tema de la nit You'll Accomp'ny Me que acomiada el programa d’avui dedicat a BOB SEGER. Com sempre agrair la col•laboració d’en Roger Gonzalez el nostre tècnic. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

divendres, 18 de maig de 2018

348 - BOBBY Mc FERRIN -The Story of Jazz

Segur que tots recordeu a Bobby McFerrin, i segur que tots heu cantat en alguna ocasió la seva cançó «Don't Worry Be Happy», apareguda a la banda sonora de la pel•lícula de 1988 Cocktail protagonitzada per Tom Cruise i que va ser l'èxit número 1 a les llistes dels Estats Units. Es nascut a Manhattan l’11 de març de 1950, es cantant a capella i director d'orquestra estat-unidenc, molt influenciat pel jazz. A mes és el fill del famós baríton solista Robert McFerrin. També ha col•laborat amb solistes com els pianistes de jazz Chick Corea i Herbie Hancock, també amb el violoncel•lista Yo-Yo. També és conegut per tenir un gran rang vocal de quatre octaves i per la seva habilitat per fer servir la seva veu per crear efectes de so, com la seva recreació d'un baix sobresaturat, que aconsegueix cantant i colpejant suaument el seu pit. En el programa d’avui escoltarem en la seva totalitat el seu disc The Story of Jazz, on fa un repàs al temes Standard d’aquesta musica. I aquest àlbum comença amb la seva famosa composició Don't Worry Be Happy a la que segueix un altre títol compost per ell i Herbie Hancock, Turtle Shoes i les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. El primer treball gravat de McFerrin, l'àlbum homònim Bobby McFerrin , no es va produir fins a 1982, quan McFerrin ja tenia 32 anys. Abans d'això, havia passat sis anys desenvolupant el seu estil musical, els dos primers anys del qual va intentar no escoltar als altres cantants, per no semblar a ells. Va ser influenciat per Keith Jarrett , que havia aconseguit un gran èxit amb una sèrie de concerts de piano improvisats, incloent The Köln Concert de 1975, i volia intentar alguna cosa de manera similar. Escoltem ara la cançó Another Night In Tunisia de John Gillespie, Jon Hendricks, Frank Paparelli en el tema i després el tema Even for me, que les escoltem ara mateix al vostre programa de LAMEVAMUSICA. A principis de 1992, circulaven rumors generalitzats que afirmaven falsament que Bob McFerrin es va suïcidar. Els rumors es van burlar intencionalment de la naturalesa clarament positiva de la seva popular cançó Don't Worry Be Happy afirmant que McFerrin irònicament va prendre la seva pròpia vida. Escoltem ara tres temes en la veu del nostre convidat de la nit com son Manana Iguana, Drive i I hear music, a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Bob McFerrin també participa en diversos programes d'educació musical i fa aparicions voluntàries com a professor de música invitat i professor d'escoles públiques de tot el món. McFerrin ha col•laborat amb el seu fill, Taylor, en diversos projectes musicals. Al juliol de 2003, McFerrin va obtenir el Doctorat Honorífic de Música del Berklee College of Music durant el Festival de Jazz d'Umbria, on va realitzar dos dies de clíniques. I ara escoltem els darrers temes d’aquest disc que son Walkin' i Round Midnight tot al vostre programa de LAMEVAMUSICA, però que no finalitzen el programa continuem amb vosaltres. El disc The Voice va ser una fita en la història del jazz al ser la primera vegada que un cantant de jazz gravava un àlbum complet en solitari, sense acompanyament ni sobre escriptura, per a un segell important. L’increïble capacitat de Bobby McFerrin per canviar i baixar entre els baixos i el falsetto, juntament amb el seu talent per saltar vuitens, va fer d'aquest registre un aparador bastant virtuós. Per als interessats en el potencial de les veus humanes i en un talent de jazz important, The Voice es un disc que es recomana sense reserves i ara mateix escoltem I Feel Good i el Medley Donna Lee-Big Top, que serveixen per acomiadar el programa dedicat a Bob McFerrin. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

dijous, 10 de maig de 2018

347 - ELVIS PRESLEY Live LAS VEGAS cd.1


ELVIS PRESLEY anomenat REI DEL ROCK neix a Tupelo al 1935 i al 1977 mora a Memphis, el seu estil característic de cantar, els seus moviments agressius a l'escenari, el seu carisma i altres qualitats li van permetre convertir-se en una gran figura de la història de la música. A més dels seus múltiples àlbums, la qualitat de les cançons que va interpretar és el que li segueix generant nous seguidors entre les noves generacions. Escoltarem avui el primer dels 4 Cds d’una caixa publicada al 2001 i que comprenen enregistraments en viu d’espectacles de l’ELVIS a LAS VEGAS a través de cada dècada de la seva carrera. El disc numero 1 que escoltarem avui comprèn l’espectacle complet del 24 d'agost de 1969 els altres tres els deixarem per posteriors programes. En la seva ressenya de l'àlbum, el crític de música Lindsay Planer va declarar: “Un Presley vibrant i aclaparament energètic és el focus dels dos primers discs, que inclouen representacions completes del 24 d'agost de 1969 i de l'11 d'agost de 1970, respectivament.”
Deixem-nos de parlar perquè l’interessant es escoltar la veu del Rei, aquest si, votat per tots aquells que ens agrada la musica i el rock en particular. Faré les menys interrupcions possibles, i per tant comencem amb la seva musica però m’estalviaré tots els minuts possibles de presentacions per part de l’ELVIS. Aquest escoltarem en la primera tongada:
BLUES SUEDE SHOES  - I GOT A WOMAN - ALL SHOOK UP - LOVE ME TENDER
JAILHOUSE ROCK – DON’T BE CRUEL  
I recordeu que ho escolteu a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO
Aquest disc recopilatori dels seus concerts a LAS VEGAS tenen un ELVIS PRESLEY molt mes comercial i ja mes venut a les companyies discogràfiques, perdent aquella frescor dels seus inicis, permeteu que us recomani el programa de LAMEVAMUSICA número 249 del 11 març de 2016 que el trobareu en el meu blogg, on teniu els enregistraments “impromptu” del 4/12/1956 de l’ELVIS PRESLEY, JERRY LEE LEWIS, CARL PERKINS i JOHNNY CASH, una jazz session del rock fresca i sense concessions. Però anem pel programa d’avui i la seva musica: Heartbreak Hotel, Hound Dog (si ho recordeu en el programa de la passada setmana dedicat a la BIG MAMA en parlava), I Can't Stop Loving You - Johnny B. Good - Baby What You Want Me To Do. I les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.
De la mateixa manera que només hi ha un Elvis Presley, de LAS VEGAS tan sols hi ha una. Els dos s'han convertit en sinònims d'indulgència i irònicament entre ells. La relació aparent d'amor-odi que Presley comparteix amb aquesta Sin City està documentada en aquesta col·lecció de quatre discos, que conté 53 actuacions de concert sense precedents. Tot i que els fanàtics i crítics, jo mi compto, han volgut veure que Las Vegas es va convertir en el cementiri final de Presley, encara que aquestes gravacions vulguin demostrar el contrari. Presley vibrant i energètic és el focus dels dos primers discs, que inclouen representacions completes del 24 d'agost de 1969 i de l'11 d'agost de 1970, respectivament. Mes musica: Runaway - Are You Lonesome Tonight – Yesterday/Hey Jude -In The Ghetto. i tot  al vostre programa de LAMEVAMUSICA.
I com tot te el seu final acabem el programa d’aquesta setmana dedicat en aquest primer disc de LIVE LAS VEGAS de L’ELVIS PRESLEY amb aquests darrers temes: SUSPICIOUS MINDS - What I'd Say - Can't Help Falling In Love, que em serveixen per acomiadar el programa dedicat al REI DEL ROCK. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

divendres, 4 de maig de 2018

346 - BIG MAMA THORNTON

El programa d’avui el dedico al blues que feia una cantant estat-unidenca que a mes de cantar també tocava l'harmònica i la bateria. Estereotip de vocalista de blues, la seva veu era apassionada i exuberant, tendent als desplaçaments de volum. Ella era Willie Mae Thornton coneguda com a BIG MAMA THORNTON nascuda a Montgomery, Alabama 11 de desembre de 1926 i traspassada a Los Angeles, Califòrnia, el 25 juliol de 1984). Se li va donar el sobrenom de "Big Mama", per la seva forta veu, per la seva grandària i la seva personalitat. Thornton va afirmar que la seva veu era més forta que qualsevol micròfon i que no volia que un micròfon fos tan fort com ella. El disc que escoltarem es una compilació d'importacions britànica que content 22 pistes, algunes no publicades prèviament. Aquest disc l’anomenen HOUNG DOG que va ser la cançó amb la que BIG MAMA va obtenir un gran èxit. Després Elvis Presley va fer la seva versió que Jerry Leiber i Mike Stoller al 1952 varen escriure per a ella, arribant a número 1 en el Billboard charts durant set setmanes. També escoltarem WALKING BLUES i MY MAN CALLED ME. Tot això a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA. El seu pare va ser predicador i la seva mare cantava a l'església. Els començaments de BIG MAMA Thornton es van produir a l'església, però en comptes de dedicar-se al gospel va preferir el blues. Quan va complir catorze anys va abandonar casa seva per a realitzar una gira amb la Hot Harlem Revue de Sammy Green durant els anys quaranta, romanent en aquest espectacle fins a 1948 quan va recalar a Houston. Ningú li va ensenyar ni a cantar ni a tocar l'harmònica i la bateria. Mes musica amb COTTON PICKING BLUES, WILLIE MAE’S TROUBLE I The Big Change aquí a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. El fort sentit de independència de BIG MAMA THORNTON la va privar, probablement, d'haver aconseguit més contactes que li haguessin impulsat una cursa que no va ser excessivament reeixida. Entre les influències que se li poden apreciar hi ha les de Bessie Smith, Ma Rainey, Mahalia Jackson i Julia Lee. Va realitzar el seu primer enregistrament al 1950 per un petit segell de Houston i al 1951 es va introduir definitivament en el seu circuit musical. Durant la seva estada a Houston va conèixer i va observar a molts dels grans blues-stars com Junior Parker, qui la influiria enormement en el seu estil d'harmònica, a Lightnin 'Hopkins, Lowell Fulson, Clarence Gatemouth Brown i molts altres. I Smell a Rat, I Just Can't Help Myself, They Call Me Big Mama i Hard Times, sonen ara mateix a Sants3radio a LAMEVAMUSICA. A mesura que la seva carrera va començar a desaparèixer a finals dels 1950s i principis dels 60s, BIG MAMA THORNTON va deixar Houston i es va traslladar a la zona de la Badia de San Francisco tocant en clubs a San Francisco i Los Angeles. Al 1965, va realitzar una gira pel Festival Americà de Folk Blues a Europa, on el seu èxit va ser notable perquè molt pocs cantants de blues femenins en aquella època mai van tenir èxit a l’altre costat l'Atlàntic". Mentre a Anglaterra aquest any, va gravar el seu primer àlbum contant amb el suport dels veterans del blues, entre d’altres Buddy Guy. Escoltem ara I Ain't No Fool Either, You Don't Move Me No More i LET YOUR TEARS FALL BABY a LAMEVAMUSICA. Des de el 1966 al 1969 BIG MAMA THORNTON va continuar gravant discos amb diferents companyies discogràfiques, però en aquells temps el ressorgiment dels blues americans havia acabat, i les actuacions eran menys i en la seva majoria cantava en llocs més petits. Continuem amb la música ara amb I’VE SEARCHED THE WORLD OVER, ROCK A BYE BABY i HOW COME al vostre programa LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. A la dècada de 1970, varen ser anys de beguda molt intensa que van perjudicar greument la salut de BIG MAMA THORNTON. Va tenir un accident automobilístic greu però és va recuperar a temps per actuar al Newport Jazz Festival de 1973 amb Muddy Waters, BB King i Eddie "Cleanhead" Vinson, del que varen fer un enregistrament editat per Buddha Records. Els últims àlbums de la Thornton van ser Jail i Sassy Mama per a Vanguard Records al 1975. Stop a hoppin’ on me, Laugh, laugh, laugh i Justi like a dog, també corresponen a aquest fenomenal àlbum recopilatori. Sou a LAMEVAMUSICA sou a SANTS3RADIO. BIG MAMA THORNTON va ser trobada morta amb tan sols 57 anys pel personal mèdic en una pensió d'hostes a Los Angeles el 25 de juliol de 1984. Va morir de trastorns cardíacs i hepàtics a causa del seu excessiu abús d'alcohol. Ella havia perdut 116 kg. en poc temps com a conseqüència de la malaltia, el seu pes es va reduir des de els 159 fins als 43 kgs. I amb aquest darrers temes THE FISH i MISCHIEVOUS BOOGIE que finalitzen aquest disc recopilatori ens acomiadem de tots vosaltres. SALUT i SORT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger González com a tècnic de so i qui us parla Antoni Romero amb la creació del programa us desitgem Molt bona nit.