304 - VAN MORRISON -Live Astral Weeks

En una entrevista a David Wild per la revista musical Rolling Stone, Van Morrison va comentar sobre la publicació el 1968 del seu àlbum Astral Weeks: «No va rebre cap promoció de Warner Bros i aquesta és la raó per la qual mai vaig interpretar les cançons en directe. Sempre vaig voler tocar l'àlbum en directe i totalment orquestrat. Això és del que tracta. Sempre em va agradar l'enregistrament en directe i m'agrada escoltar discos en directe també. No sóc molt amant de l'estudi, és massa confinat. M'agrada la llibertat del directe, del so del moment ».

Previ a la publicació d'Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl, Morrison va remarcar: «Hi ha certa dinàmica que pots obtenir en directe i que no pots aconseguir en un estudi de gravació ... Aquí ho aconsegueixes tot correcte, íntegre, en brut i en el moment.

Dons serà aquest disc en directe durant dues nits consecutives, el 7 i 8 de novembre de 2008, al Hollywood Bowl de Los Angeles (Califòrnia), coincidint amb el quaranta aniversari de la publicació original d'Astral Weeks. el que escoltarem avui en el màxim que dona el nostre i comencem amb Astral Weeks - I Believe I've Transcended. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Totes les cançons que escoltarem d’aquest Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl son escrites i compostes per VAN MORRISON. Amb només un assaig amb la banda complerta, Van respon portant aquest material mític de la seva vida amb el sentit i l'audàcia d'un home del rock, la vulnerabilitat d'un poeta, sentit de l'oportunitat d'un músic de jazz, i el domini d'un cantant que sap on trobar la màgia amagada en el seu material. El segon tema BESIDE YOU l’escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

L'ordre de les pistes d’aquest Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl canvia amb respecte del anterior del 68 després de Beside You, que hem escoltat i es passeja amb cadències i una bella obra d’ambient del guitarra acústic Jay Berliner. La primera sorpresa real és Slim Slow Slider, el tema de tancament del disc original i el tercer d’aquest directe. La profunda tristesa, impotència, por, que en la melodia es captura a través de la memòria malenconiosa. Però els temes de Van Morrison son presents protagonistes i els trovem sumits en el dolor tot confessant que el pes és més del que pot suportar en aquest I Start Breakin' Down. La seva ben curada veu, amb un registre més baix que l’original  fa tornar de la meravella d'un nen el 1968 a la receptivitat espiritual i la saviesa d'un home que ha resistit 40 temporades més de descontentament i d'angoixa. Escoltem aquests dos temes a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Amb només un assaig previ als concerts i amb la tècnica habitual de Van Morrison a la producció i sense fer ús d'enginyeria de post-producció, Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl sona essencialment tal i com es van desenvolupar els concerts. El mateix Morrison va comentar sobre els concerts i sobre el so en directe de la gravació: «Els concerts em van donar l'oportunitat de tocar aquestes cançons de la manera en que originalment estaven planejades».

Els blaus són pesats, el brunzit dels celtes hipnòtics, i mai són estàtics. Sweet Thing, son les que escoltem tot seguit i recordeu que seguiu al vostre programa de LAMEVAMUSICA, aquí a SANTS 3 RADIO.

Aquest Astral Weeks en viu no és ni més ni menys que un miracle. Lamentacions, emocions i fins i tot re-inventar la seva crònica mística d'una infància a Belfast, recolzat per una banda excel·lent, amb qui havia tingut només un assaig general, aquest es Van Morrison l’home en forma de bec.

Les cadenes acaricien Van Morrison amb lletres en sense dolçor; les guitarres creen un pont per lliurar el tema Cyprus Avenue, que s'annexa a la perfecció amb You Came Walking Down que les escoltem a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

Els dos concerts d’on va sortir aquest fantàstic directe van ser dividits en dos segments separats amb un intermedi de quinze minuts. La primera part va estar composta de temes clàssics del repertori de Morrison; la segona part, de les cançons d'Astral Weeks, interpretades en diferent ordre durant les dues nits en relació a l'àlbum original. Escoltem ara a Van Morrison acompanyat dels 14 membres de la banda dels directes en l’unió dels temes Ballerina i Move On Up, a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO

Astral Weeks: Live at the Hollywood Bowl no és Astral Weeks, però és honest i intens. Van Morrison no només canta aquestes cançons 40 anys més tard, canta des d'un lloc en el qual els comprèn i segueix fascinat pel que revelen. Aquest artista, que de vegades es desinteressat en la seva pròpia obra encara té un munt de foc en el seu ventre. I tanca el nostre programa i l’acomiada el tema Common One.

I realment ens hem deixat cançons per gaudir, pero no hi caben mes. Ara ja finalitzem el programa d’aquesta setmana, sempre amb el desig de que la hagueu gaudit.

Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica.

El nostre tècnic Jordi Lozano i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

303 - JAMIE CULLUM - Interlude

Tercer programa avui el que dedicaré a JAMIE CULLUM al llarg de la historia del programa. Els dos anteriors van ser al 2010 i 2013. Avui escoltarem el seu setè àlbum d'estudi, llançat el 6 d'octubre de 2014 al Regne Unit. Aquest àlbum està compost enterament per versions d'altres treballs d'artistes que inclou cançons escrites per Ray Charles , Randy Newman , Sufjan Stevens i Dizzy Gillespie.  També trobem l’acompanyament de dos artistes destacats com son Gregory Porter i Laura Mvula. 

I comencem LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO amb tres temes, el primer d’ells i que dona títol al disc INTERLUDE composat entre d’altres per Dizzy Gillespie, després DON’T YOU KNOW de Ray Charles i el tercer i tancant aquest primer cicle, del music i cantant Sufjan Stevens en el tema THE SEER’S TOWER. 

Aquest començament no ha estat gens malament, però això tan sols a fet que començar i continuo amb vosaltres escoltant aquest INTERLUDE de Jamie Cullum. Aquest àlbum és una col·lecció de dotze cançons, gravades majoritàriament des dels primers dies del jazz i gravades simplement en una habitació, amb increïbles músics, com sol ser en ell. Interlude va ser produït per Ben Lamdin i gravat en viu en l'estudi amb vint músics, en tan sols tres dies. Walkin de Richard Carpenter serà la primera que escoltarem a qui seguirà GOOD MORNING HEARTACHE acompanyat per Laura Mvula i tanca aquest segon grup SACK O’WOE gran tema del trompetista Cannonball Adderley. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

La darrera intenció de Jamie Cullum en aquest el seu setè àlbum, Interlude, és tornar a connectar fermament el cantant i pianista de jazz amb les seves arrels. Enrere han quedat els "coquetejos" amb l'electrònica, juntament amb el material original: Cullum toca en viu amb una orquestra de jazz. S'amplia el llibre de cançons per la qual cosa hi ha espai per al tema de The Animals Don't Let Me Be Misunderstood en companyia de Gregory Porter, però torna als clàssics amb My one and only love que ja haurem escoltat abans per John Coltrane o Frank Sinatra o potser per Ella fitzgeralt i fins i tot Sting. També recordarem a Hank Williams quan cantava Lovesick Blues doncs endavant la musica a LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO.

Sobre aquest Interlude, Jamie Cullum va dir: "Només vaig pensar que Interlude era un títol perfecte per a l'àlbum perquè aquest és realment el meu primer disc de jazz propi. Puc fer veure que he fet àlbums com aquest abans, però no ho he fet. ..Nom com Alice i John Coltrane, Nina i Billie i Sarah - són totes les pedres de toc per a 'Interlude'. I ja tan sols ens queden tres títols per finalitzar el disc que NO el programa, perquè continuarem amb mes musica de Cullum. Losing You del compositor i cantant Randy Newman, al que segueix un tema de Johnny Mercer que interpretava entre altres Ella Fitgeralt Out of this World i tanca el disc MAKE SOMEONE HAPPY i nosaltres continuem amb LAMEVAMUSICA.

I ara si, ja ens acomiadem de tots vosaltres, desitjant-vos que hagueu gaudit d’aquest bon disc INTERLUDE de Jamie Cullum amb el darrer tema que trobareu si compreu l’edició de luxe que inclou un DVD de l’actuació complerta de Jamie en Jazz a Viena i aquest tema es GRAN TORINO, que correspon a la musica de la pel·lícula del mateix nom. Agrair la col·laboració d’en Jordi Lozano com sempre el nostre tècnic. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre ....a   Sants3radio.cat/lamevamusica.

Soc Antoni Romero i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

302 - BOB SEGER

Roquer d'arrels amb una clàssica veu raspada, Bob Seger de qui escoltarem la seva musica al programa d’avui, va escriure i va gravar cançons que tracten de l'amor, les dones i temes sobre la classe treballadora, i és un exponent del heartland rock, significa el rock que parla sobre l'estil de vida del treballador nord-americà.

El seu nom de naixement es Robert Clark "Bob" Seger que neix a Lincoln Park, Michigan el 6 de maig de 1945, cantant, compositor, guitarrista i pianista. Després d’actuar als 60s com Bob Seger and The Last Heard i Bob Seger System als 70s va treure "System" dels seus àlbums i va continuar esforçant-se per aconseguir un èxit més ampli amb bandes. Així al 1973 va reunir The Silver Bullet Band, un grup de músics de l'àrea de Detroit, amb el que va aconseguir l'èxit a nivell nacional amb l'àlbum Live Bullet, gravat en viu el 1975 a l'Cobo Hall de Detroit. I precisament serà aquest l’àlbum en el maxim que doni el programa el que escoltarem. Tindrem propers programes per escoltar el millor d’aquest rocker. I comencem amb el primer tema de la nit i es clar d’aquest LIVE BULLET en directe i es Nutbush City Limits en la seva versió del tema escrit per Tina Turner, a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

Els membres originals de The Silver Bullet Band van ser a la guitarra Drew Abbott, a la bateria i cors Charlie Allen Martin, el teclista Rick Manasa, el baixista Chris Campbell, i el saxofonista Alt Reed. Amb aquesta banda nova amb la que es presenta ocasionalment, Bob Seger va publicar Seven i al 1975, Seger va tornar a Capitol Records i va publicar l'àlbum Beautiful Loser, amb ajuda de The Silver Bullet Band, amb el nou teclista Robyn Robbins reemplaçant a Manasa. El crític Dave Marsh va escriure més tard que Live Bullet és un dels millors discos en viu que s'han fet ... En alguns punts, en particular durant la barreja de Travelin 'Man i  Beautiful Loser, Seger sona com un home amb un tret al l'últim, les escoltem a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA-

LIVE BULLET va ser un èxit de vendes a Detroit, Live Bullet, va començar a obtenir l'atenció en altres parts del país, venent mes que els àlbums anteriors de Seger, aconseguint difusió radiofònica en emissores de rock progressiu i de ràdios orientades a àlbums de rock, i permetent a Bob Seger més titulars en més espectacles. Tot i aixó Seger va tenir una popularitat en desequilibri, al juny de 1976, va ser l’ intèrpret destacat en el Pontiac Silverdome als afores de Detroit davant de gairebé 80,000 seguidors. No obstant això, la nit següent, Seger va tocar davant menys de mil persones a Chicago. Musica I've Been Working i el tema que es la pròpia visió de Seger de la clàssica vida a la carretera Turn the Page, son les que escoltem tot seguir a  LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

L’àlbum LIVE BULLET introdueix a Bob Seger en una àmplia audiència, revelant una passió desenfrenada i un compositor de gran talent. Abans del seu llançament, Bob Seger havia estat treballant amb l’edició de set àlbums i gires constants des del seu debut per gratar la consciència nacional americana des del 1968. Els dies psicodèlics de l’àlbum Ramblin Man 'Gamblin' del 1969 els deixa enrere estimant el seu territori per la seva duresa, meravellat per la honestedat de Bob Dylan i la narrativa de Chuck Berry cercant el seu propi so quan The Silver Bullet Band (bala de plata) va ser la banda acompanyant a través d'innombrables directes. Continuem amb la musica d’aquest magnífic àlbum i son Upper Middle Class i Bo Diddley, com no a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

LIVE BULLET, aquest magnífic àlbum de BOB SEGER i The Silver Bullet Band va ser gravat en viu al Cobo Hall de Detroit, davant d'una audiència apassionada a la seva ciutat natal, va ser un concert amorós i estimulant amb una gran actuació. La selecció de les cançons es basa principalment en el seu disc d’estudi d’aquell mateix any Beautiful Loser, però, submergit en els anteriors discos per demostrar que el seu treball com a compositor des de molts anys enrere era molt i molt consistent. Ho comprovem amb Ramblin' Gamblin' Man i Heavy Music al vostre programa LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Però el que realment es aquest directe Live Bullet de BOB SEGER és com aquestes cançons fenomenals es toquen amb una intensitat ferotge, compromesa. Això podria ser tan sols un simple disc de rock and roll, però és un dels millors de la seva classe, establint Seger, als ulls dels escèptics, com un intèrpret de primer nivell i un bon escriptor. I tan sols queda escoltar el darrers temes de la nit Lookin' Back i Get out of Denver que ens acomiaden el programa d’avui dedicat a BOB SEGER. Com sempre agrair la col·laboració d’en Jordi Lozano el nostre tècnic. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

301 - AMY WINEHOUSE Live Paradiso

Aquest serà el tercer programa dedicat a una de les meves cantants preferides de tots els temps, AMY WINEHOUSE. He triat l’àlbum LIVE IN PARADISO, que correspon al directe d’un concert gravat el 8 de febrer de 2007 a la sala de concerts de rock Paradiso, que es també centre cultural a Amsterdam. Algunes cançons coincidiran amb els altres dos programes del 20 setembre 2011 o el del 1 juliol del 2013, però com es un directe les versions d’algunes d’elles seran diferents, això si, serè totalment fidedigne a l’ordre de gravació del mateix. I comencem amb JUST FRIENDS i TEARS DRY ON THEIR OWN, del disc BACK TO BLACK i la darrera d’aquest cicle CHERRY de l’àlbum FRANK. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Winehouse va néixer en el si d'una família jueva i amb tradició musical en el jazz. Es va criar en l'àrea al nord de Londres, i va anar al col·legi Ashmole School. Quan tenia 10 anys, Amy va fundar una banda de rap anomenada Sweet'n'Sour; ella va descriure aquesta aventura com "els petits Salt'n'Pepa jueus". Va anar a l'escola de teatre Sylvia Young Theatre School als 12 anys, però en va ser expulsada als 13 per "no aplicar-se i fer-se un piercing al nas". Escoltem tres temes mes com son, CHERRY, Fuck Me Pumps I He Can Only Hold Her. Sou al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO.

L’àlbum debut de l’AMY WINEHOUSE va ser Frank, editat el 2003, i nomenat als Premis Mercury Music i va guanyar un Premi Ivor Novello el 2004. El 2006, va treure el seu segon àlbum, Back to Black. El 14 de febrer  del 2007 va guanyar un Brit award en la categoria de Millor Artista Britànica. El juny del 2007, Winehouse va ser novament nominada als Premis Mercury, per Back to Black; el seu disc ha assolit el platí als EUA, i com a fermall d'or aconseguí tres nominacions als "MTV Video Music Awards" 2007. El 10 de febrer del 2008, es va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2008, on l’AMY va resultar la gran guanyadora de la nit amb cinc dels sis premis. Continuem amb la seva bona musica I Heard Love Is Blind, Wake Up Alone I Back To Black, que escoltem ara mateix a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Pero no tot han sigut flors i violes a la vida d’aquesta gran cantant precisament la seva vida va estar marcada per l'abús de l'alcohol i altres drogues. AMY WINEHOUSE es trobava en rehabilitació per la seva addicció a les drogues i anorèxia nerviosa. Va haver d’entrar a un centre després que el diari The Sun publiqués un vídeo de la cantant consumint diverses drogues, finalment morí per un col·lapse produït pel síndrome d'abstinència el 23 de juliol de 2011. La seva mort prematura als vint-i-set anys, fa entrar aquesta estrella musical a l’anomena’t Club dels 27, quina llàstima. You Know That I'm No Good, Me And Mr. Jones i Rehab, son els tres temes que escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Arribem al final del disc i del programa de la setmana escoltant Love Is A Losing Game i la darrera de l’àlbum Valerie, una cançó de la banda britànica de música indie The Zutons que la varen llançar com a segon senzill del seu segon àlbum d'estudi, també va ser usada com a cortina musical de la cobertura d'un canal de TV britànic durant el Mundial de Futbol de 2006. VALERIE ha tingut molts covers, especialment de gent jove dedicada als concursos de talent, però la versió més coneguda, és la de Mark Ronson, vocalitzada per Amy Winehouse. I ja tan sols queda acomiadar-nos del programa, celebraré que haguem gaudit plegats del programa, agrair la col·laboració d’en Jordi Lozano com sempre el nostre tècnic i recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre ....a la web de Sants3radio. Soc Antoni Romero i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.