LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

diumenge, 30 de juny de 2013

128 AMY WINEHOUSE live

No es del meu estil el tenir tributs d’oportunisme i com sabeu els seguidors d’aquest programa ja li hem dedicat un programa a la cantant que mes m’agrada’t en aquest darrers anys. Ella es AMY WINEHOUSE, egoistament ens va deixar massa jove, tan sols 27 anys, i dic egoistament perquè no hem pogut gaudir de la seva veu durant molts anys. Pero no vull parlar, ni m’interessa sobre la seva vida personal i només remetre'ns al seu grandíssim talent. Es considerada la més talentosa cantant de la seva generació, i tan sols va gravar només dos discos en estudi i va deixar un tercer gairebé acabat. El disc que avui escoltarem és un enregistrament en viu, un invent de la seva productora per suplir els seus sots creatius. Per tant el programa d’avui es un senzill homenatge i un sentit record en aquesta gran cantant. Com a recordatori diré que el seu àlbum debut, Frank, editat el 2003, va ser nominat als Premis Mercury Music i va guanyar un Premi Ivor Novello el 2004 pel seu single Stronger than me. El 2006, Amy va treure el seu segon àlbum, Back to Black. El 14 de febrer del 2007 va guanyar un Brit award en la categoria de Millor Artista Britànica. Al juny de 2007, Winehouse va estar novament nominada als Mercury Prize, per Back to Black; aquest disc ha assolit el platí als Estats Units i, com a colofó, ha aconseguit tres nominacions als MTV Video Music Awards de 2007; I el que escoltarem avui es el seu DVD titulat Told You I Was Trouble, tant com sigui possible en el programa d’avui, dons la seva durada aproximada es de 67 minuts i el nostre programa tan sols de 55, aixi dons no parlaré gaire i escoltarem el màxim. Tan sols diré els títols abans de cada tema. I comencem amb la presentació de la AMY WINEHOUSE

dimarts, 25 de juny de 2013

127 LATIN FUNK JAZZ & BOOGALLO

Avui tenim un programa de musica de ball llatí i que correspon a tot un disc anomenat LATIN FUNK JAZZ & BOOGALLO o sigui que prepareu-vos per moure el cos i ballar al ritme i del bo d’uns quants musics com Ruben Blades, Ray Barreto, Mongo Santamaria i molts altres que faran  que les vostres cames i cos no parin de ballar. Explicar que el boogallo, es la barreja de ritmes afro cubans i soul estatunidenc, cantat en angles o castellà, desenvolupat als Estats Units al 1969, el crea José Calderon i la fama li ve del cantant Pete Rodriguez. 

dilluns, 17 de juny de 2013

126 - CAROLE KING

Carole King neix el 9 febrer 1942 cantant, pianista i compositora nord-americana. La seva època de major activitat com a cantant va ser durant la dècada dels 70, si bé tant abans com després ha tingut considerable acceptació com a compositora. King ha guanyat quatre premis Grammy i ha estat inclosa en el Saló de la Fama del Rock i al Saló de la Fama dels Compositors pel seu treball, juntament amb el seu company Gerry Goffin. Amb Goffin, King va escriure més de dues dotzenes d'èxits per a nombrosos artistes durant els anys 1960, molts dels quals s'han convertit en estàndards. Com a cantant, Carole King ha realitzat 25 àlbums en solitari, sent el seu àlbum Tapestry el més exitos el mes reeixit de la seva carrera a l'encapçalar la llista d'àlbums dels EUA durant 15 setmanes l’any 1971, i romandre en les llistes durant més de sis anys. Així dons dedicarem el programa d’avui a escoltar aquest gran àlbum de la Carole King, que porta més de 10 milions de còpies venudes i és un dels 15 àlbums més venuts dels anys 1970. Va esser immediat el reconeixement de la crítica i del públic el que va obtenir Tapestry, que va ser aclamat i considerat com un dels àlbums que va marcar el començament dels anys 1970 i una generació. Amb nombrosos èxits com a singles, Tapestry roman en les llistes d'èxit durant prop de sis anys sent l'àlbum més popular de la Carole King tant entre els seus fans però també per la crítica.

dilluns, 10 de juny de 2013

125 - BILLY JOEL

BILLY JOEL nascut com a William Martin Joel, neix al Bronx neoiorques el 9/5/1949 és famós per ser pianista i cantautor, a rebut sis Grammys durant la seva carrera. Fill de jueu alemany emigrat a Suïssa i Estats Units escapant dels nazis. La seva mare també jueva i nascuda a Anglaterra. Als 14 anys va formar el seu primer grup i fins l’any 1970 va col·laborar o formar altres grups, en sense massa exit.
I va esser al 1971 que Billy Joel edita el seu primer àlbum de solista, Cold Spring Harbor. Aquest àlbum no representà cap gran èxit pel cantant ja que per una banda el disc es va editar amb una velocitat inadequada i conseqüència d’aixó la veu d'en Billy Joel va pujar un semitò, total un fracàs. Joel fa diverses actuacions en locals de Nova York durant la tardor de 1971 abans d'anar-se'n cap a la costa oest exactament a Los Angeles a principis de 1972, on adopta com a nom d'escenari Bill Martin. I va esser al 1973 que li arriba el gran èxit amb el seu àlbum ”Piano man”. I es la cançó que li dona títol a l’àlbum la que encara a dia d’avui es considerada una de les grans cançons del pop-rock de tots els temps.

dilluns, 3 de juny de 2013

124 - CHARLIE PARKER

Charles Christopher Parker Jr., neix a Kansas el 1920 en el si d’una humil familia en un barri de Kansas City i mor a Nova York el 12 de març de 1955, es conegut per Charlie Parker. Sobrenomenat Bird, es considerat com el millor saxofonista de la història, sent una de les figures claus en l'evolució del jazz i un dels seus artistes més llegendaris i admirats. Juntament amb Bud Powell i Dizzy Gillespie, és l'iniciador del bebop. El seu estil trenca amb el del swing i es basa en la improvisació sobre una melodia modificant els acords, creant així noves melodies sobre l'estructura dels temes. En aquest sentit, a banda de la seva obra interpretativa, Parker és autor de diversos temes que s'han convertit en estàndards del jazz: "Anthropology", "Ornithology", "Scrapple From the Apple", "Ko Ko", "Now's the Time" i "Parker's Mood". Va aprendre l'instrument de forma autodidacta i intentant al principi imitar als grans saxofonistes de Kansas City, com Ben Webster i sobretot, Lester Young. Era 1935, i amb només quinze anys tenia el carnet de músic professional del "Local 627". El 1938 després que el clarinetista, Buster Smith, li aconsellés sobre la tècnica del saxofon i l'ús adequat dels broquets i canyes, se'n va a Chicago i després salta a New York. Sobreviu fregant plats en un restaurant on Art Tatum, tocava el piano i després de quatre d'anys amb el carnet de músic i diverses experiències importants, Charlie Parker entra a la banda del pianista, Jay McShann, amb qui romandrà fins a 1942, sent un element fonamental en la secció de saxos. Amb Jay McShann, gravarà seus primers discos importants i en ells hi ha l’embrió del geni extraordinari que vindria poc després. En una de les estades de l'orquestra de McShann a Savoy Ballroom de Harlem, es creua per primera vegada amb qui seria el seu alter ego musical, el trompetista, Dizzy Gillespie