LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

dissabte, 29 d’octubre del 2016

274 - Tom Jobim & Elis Regina

Aquesta setmana continuarem com la anterior amb una parella, la darrera varen ser Django Reinhardt i Stephane Grappelli, amb una musica gypsy jazz, mentre que aquesta serà de musica brasilera amb un àlbum de bossa nova amb el nom Elis & Tom interpretat per la cantant brasilera Elis Regina i el cantant i compositor Antonio Carlos Jobim, que van publicar al 1974. Gravat durant un període de 16 dies al MGM Studios de Los Angeles, l'àlbum era un vell desig d'Elis Regina, que sempre va voler gravar un disc ple de cançons de Antonio Carlos Jobim i amb ell, el somni es va fer realitat el 1974. El 2004, quan complien el 30 aniversari del primer llançament, es realitza una edició especial remasteritzada i llançada en DVD d'àudio, que serà la que avui escoltarem. Elis Regina Carvalho Costa, es coneguda com Elis Regina, neix a Porto Alegre un 17 de març de 1945 i mora a Sao Paulo el 19 gener de 1982, va ser una cantant brasilera considerada una de les mes grans representants del gènere musical conegut com a música popular brasilera. La seva aparença no era la d'una estrella: estràbica i nerviosa. Però en l'escenari patia una metamorfosi de dimensions. Cantava bossa nova com si volgués sortir volant en un moviment frenètic de braços que semblaven aspes. A l'arribar a Rio de Janeiro, quan tenia 19 anys, la nena de casa va passar a convertir-se en la veu ferma i cantant d'una generació. Escoltem la veu acompanyada al piano i les veus d’ Antonio Carlos Jobim, amb els tres primers temes Aguas de Março, Pois É i Só tinha de ser com você. Totes les cançons que escoltarem avui son d’Antonio Carlos Jobim, be en solitari o en algun cas amb Chico Buarque, Aloysio de Oliveira i Vinicius de Moraes. Sou al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO.

dimecres, 26 d’octubre del 2016

273 - Django Reinhardt & Stephane Grappelli

El guitarrista Django Reinhardt i el violinista Stéphane Grappelli ocupen llocs únics en la història de la música de jazz. Com els pilars del quintet del Hot Club de França, que són els primers músics europeus per influir directament en el que estava en el seu apogeu un gènere basat en l’American-complet.  Escoltarem dons la musica d’aquests dos grans del jazz europeu i mundial i els temes d'aquesta compilació corresponen al doble àlbum The Ultimate Collection que han estat digitalment remasteritzats, i compten amb totes les seves grans cançons, de las que he triat les que mes m’agraden i que tenen cabuda en el temps que dura el nostre programa.
Jean Baptiste Django Reinhardt neix a Liberchies, Bèlgica el 23 de gener de 1910 morint a l’edat de 43 anys a Fontainebleau, va ser un guitarrista de jazz d'origen gitano sinti.
Es tracta del primer músic de jazz originari d'Europa que va exercir una influència similar a la dels grans artistes estat unidencs. La seva música és el resultat de la fusió entre el swing i la tradició musical gitana de l'est europeu, el que es coneix en anglès amb el nom de Gypsy jazz i en francès com Jazz manouche i nosaltres com a Jazz gitano. 
El seu company habitual era Stéphane Grappelli parisenc nascut el 26 de gener de 1908 que mora el 1 de desembre de 1997, violinista i jazzman francès. Forma part dels grans violinistes de jazz del segle XX i va crear, amb el seu company Django Reinhardt el «Quintette du Hot Club de France». Escoltem ja la seva musica, si sou amants de las pel·lícules d’en Woody Allen les recordareu en molts dels seus films. Som-hi, amb els primers títols composats pel duet, Swing Guitars, Nuages i Djangology. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

dissabte, 15 d’octubre del 2016

272 - RARE EARTH



Al 1961 un grup d’amics de l’escola secundaria forma una banda i l’anomenen com a THE SUNLINERS, on es van moure en el terreny del soul i blues, i aixi varen continuar durant uns set anys quant el grup decideix canviar el nom de la banda per RARE EART, dons d’aquesta banda escoltarem la seva millor musica. No tan sols va ser un canvi de nom si no que les seves influències es van estendre al llavors naixent jazz rock, a la contraportada del seu primer disc, es reivindicaven com propers a Blood, Sweat & Tears. La formació de Rare Earth en aquesta primera època, la composaven Gil Bridges (veu, saxo, flauta i percussió), Rod Richards (guitarra i veu), John Persh (baix i veu), Kenny James (orgue i piano) i Pete Riviera (bateria i veu).
El seu primer disc es del 1969 i el seu nom Get Ready, el tema central homònim ocupa tota una de les cares del LP, els de vinil, mentre que la versió senzilla d'aquest tema només contenia tres minuts dels mes de vint del tall original. Es tractava d'una versió d'un tema de The Miracles. Al nostre programa, per suposat escoltarem la versió tal i com era, es el millor tema d’aquest grup i el que els va fer famosos, sense aquest titol, probablement seria una banda un tant anodina. Preparats dons per escoltar aquests mes de 20 minuts de GET READY a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

dijous, 6 d’octubre del 2016

271 - ELTON JOHN -3- 1976 a 1989



Dins les series que he anat fent en les diferents temporades, dedicades a aquells grups o cantants amb molt de recorregut, avui escoltarem la tercera d’aquestes serie de la musica que ELTON JOHN va editar del 1976 al 1989.

I precisament al 1976 es va reunir amb una amiga que treballava en la seva productora The Rocket Record Company, Kiki Dee, per gravar el que seria un altre senzill exitós pel britànic: Do not Go Breaking My Heart, que arriba a n ° 1 en gran quantitat de països essent una de les seves cançons més reeixides. Per aquella època va escandalitzar l'opinió pública amb declaracions sobre la seva bisexualitat, encara que posteriorment es casaria amb una dona.
A partir de 1976 la seva música es faria menys notable, poc reeixida. John va passar els seus pitjors anys en el personal per la seva addicció a les drogues. Després del llançament del disc Blue Moves al 1976, durant un concert a l'estadi Wembley, va anunciar la seva retirada de la música, la qual mai es va donar, i d’aquest àlbum he triat Sorry Seems To Be The Hardest Word, escoltem-les a
la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.