LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

dimecres, 29 de desembre del 2010

14 -MÚSICA DELS 50s/60s-

Avui tenim un programa molt especial de música, no pot esser la millor, però si recordada per tots. Música dels anys 50s i 60s. 


Escolteu a Matt Monro, amb sorpresa, en aquella canço ALGUIEN CANTÓ

dimecres, 22 de desembre del 2010

13 - CARLOS SANTANA

Carlos Augusto Santana Alves, de nom artístic CARLOS SANTANA, guitarrista mexicà de jazz-rock i rock llatí, moltes vegades guanyador del Grammy, avui  fruirem d'un dels millors guitarristes del mon i a qui el seu virtuosisme amb la guitarra no deixa indiferent ningú.
CARLOS SANTANA neix a Autlàn de Navarro, Jalisco (Mexic) al 1947 i considerat el 15è millor guitarrista del mon, segons la revista Rolling Stone. El seu pare va ser violinsta en una banda de mariachi en el seu poble. De jove, Carlos apren a tocar el violí, pero ho va canviar per la guitarra quan tenia vuit anys, emulan els sons de BB. King, T-Bone Walker i Jhon Lee Hooker. 
La seva familia marxa a Tijuana per millorar la seva perícia en els club locals, quan la seva familia es va mudar de nou, aquesta vegada a San Francisco, Califòrnia l'any de 1960, pero aviat la va seguir, es va trobar matriculat a l'escola, aprenent anglès i volent tocar música. Al mateix temps, Carlos va ser submergit en el ambient pintoresc de San Francisco, amb les seves diverses influències culturals i estils musicals. El 1973 Carlos Santana s'uneix sentimentalment a Deborah King, i es pare de tres fills.

Ir a descargar

dimecres, 15 de desembre del 2010

12 - OSCAR D'LEON -

Oscar Emilio León Somoza, conegut com Oscar D'León neix a Caracas al 1943, és un reeixit cantant veneçolà de salsa que ha aconseguit notable èxit en les seves moltes gires realitzades per països del Carib y Latinoamérica, i portat el seu repertori per països fora de l'àrea d'influència tradicional de la música caribenya. Des de molt aviat es va començar a interessar per la música caribenya i li agradava interpretar a les grans orquestres de l'època, com el Trio Matamoros, La Sonora Matancera i Labille's Caracas Boys, ha manifestat que sempre va admirar particularment als intèrprets Benny Moré i Celia Cruz. Va iniciar la seva carrera musical relativament tard, als 28 anys, després d'haver exercit, entre d'altres oficis, el de mecànic i taxista. Tot i que es forma acadèmicament com topògraf, mai va arribar a exercir aquesta professió, dedicant-se al transport públic com a mitjà de suport mentre tocava en diverses agrupacions musicals amb diversa sort. La seva formació com a intèrpret del baix va ser autodidacta, però va ser prou bona com per aconseguir una posició de baixista amb l'agrupació que tocava en la cerveseria "La Distinción", en la que inicialment només cantava en els cors, però, davant la absència del cantant principal del grup abans d'una presentació, D'León manifesta la seva disposició per cobrir la vacant i donant fe del seu coneixement del repertori s'inicia com a veu principal de la banda. Ir a descargar

dilluns, 6 de desembre del 2010

11 -LLUÍS LLACH


El programa d’aquesta nit el dedicarem al music i cantautor català  que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Canço Lluís Llach i Grande, neix a Girona al 1948, com a artista, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.


La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L'Estaca composta l'any 1968, i l'adaptació de la qual Mury, va adaptar com a himne el sindicat polonès Solidarnosc, així com el 1997 també es va convertir en l'himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d'exiliar-se durant un temps a París
Ir a descargar