LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

dissabte, 25 d’abril del 2015

210 - AL JARREAU - My Old Friend: Celebrating George Duke

Molt abans de convertir-se en un cantant virtuós de R & B, soul, disc i jazz, respectat per tot arreu, Al Jarreau va ser una treballador social de San Francisco que cantava jazz com a segona feina, però una trobada al 1965 amb el jove pianista George Duke al club Half Note va canviar la seu vida, i aquest disc que escoltarem avui es un tribut que Al  Jarreau dedica al seu amic i guia, que va morir l'agost del 2013. Compta com a convidats en aquest disc amb Dr John, els saxofonistes Boney James i Gerald Albright, el baixista Marcus Miller, i les vocalistes Dianne Reeves i Lalah Hathaway. Aquest àlbum que AL JARREAU anomena My old friend, celebrating George Duke es tracta d'un àlbum de jazz suau, que ha sigut produït per Stanley Clarke, John Burk, Marcus Miller i Boney James. Les 10 cançons seleccionades de l'extens catàleg de George Duke li aixecaran l'ànim i portarà bons records a George Duke allà on sigui.
El disc obre amb la cançó que li dóna títol My Old Friend, la gran veu d’Al Jarreau es recolza en un conjunt d'estrelles que compta amb el saxo de Gerald Albright, Stanley Clarke al baix, Patrice Rushen al piano i  teclats, Paul Jackson Jr. a la guitarra, John Robinson a la  bateria i els cors de Jeffrey Osborne amb diverses altres veus de fons. Escoltarem també Someday,  que compta amb la cosina de George Duke, múltiple premi Grammy com a vocalista es Dianne Reeves, fent un duet amb Al Jarreau en aquest meravellós tema original de George Duke, que també compta amb el teclista John Beasley i Marcus Miller al baix. 

dissabte, 18 d’abril del 2015

209 - Herbie Hancock-Gershwin's World

Avui escoltarem la musica de Herbert Jeffrey Hancock conegut com a "Herbie Hancock”, nascut el 12 abril de 1940 a Chicago, és considerat com un dels pianistes i compositors de jazz més importants i influents. Ha aportat al jazz elements de soul, rock, funk, disco i fins i tot de hip-hop. I concretament amb el seu disc Gershwin’s World, aquest que escoltem avui, i que es un àlbum molt especial, molt elaborat i amb un munt de musics i cantants que l’acompanyan, que estic segur que serà del gust de tothom. Dons dir-vos que aquest es el 42é àlbum de Herbie Hancock i es el seu regal pels 100 anys de naixement de George Gershwin i un regal també per a nosaltres en forma d'una suite, un collage musical que presenta no només la música de Gershwin, també part de la música popular durant la vida de Gershwin i que en va ser actiu.  Hancock organitza aquesta suite amb un grup d'artistes que van des de James Carter a Stevie Wonder, o Chick Corea a l'Orquestra de Cambra Orfeu, i Kathleen Battle a Joni Mitchell, selecta i dispar. Aquest homenatge comença amb una molt abstracta i densa percussió de Cheik Mbaye i que titula Overture (Fascinating Rhythm), breu overtura de 55 segons que dona pas a It Ain't Necessarily So amb Eddie Henderson, Kenny Garrett i James Carter, i la darrera d’aquesta serie The Man I Love lletra i musica del germans Gershwin, amb l’exquisida veu de JONI MITCHELL, Ira Coleman al baix, la trompeta de Eddie Henderson i la bateria de Terri Lyne Carrington, son les primeres de la nit i les escoltem a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

diumenge, 12 d’abril del 2015

208 - ELS PETS - 30 anys -

Aquest programa d’avui serà el tercer que li dedicaré als PETS, ja ho vaig fer abans amb els números 62 del 30 de gener de 2011 i també el 171 del 16 juny 2014, i recordant el que us deia en aquells dos programes ELS PETS es una banda pop catalana, nascuda a terres tarragonines, exactament a Constantí al Nadal de 1985, aquest any faran els seus 30 anys i encara continuen donant guerra. Son els mateixos elements que la varen formar LLUIS GAVALDÀ a la veu i la guitarra, Joan Reig a la bateria i la veu i Falin Caceres al baix. A l’inici tenien uns cors femenins que s’anomenaven LES LLUFES. S’autoanomenen “rock agrícola” per diferenciar-se del rock català que es feia al país. En el programa d’avui farem un repàs als dos darrers discos d’estudi, FRÀGIL del 2010 i L’ÀREA PETITA del 2013 i també algun single que no ha sonat en cap dels anteriors programes que els hi he dedicat. Recordar-vos que varem deixar l’anterior programa a l’any 2007 i va ser l'any 2008, que el grup va voler celebrar l'onzè aniversari del seu disc més popular, amb la Gira Bon Dia. Aquesta gira va tenir una gran acollida entre els seus fans més veterans, que van xalar de valent, amb els seus vells èxits. L'any 2009, Els Pets fan la gira "Els Pets fan soroll". I l’any 2010 treuen al mercat el seu desè disc d’estudi, FRÀGIL amb el que comencem escoltant TRES, AL SEIENT DEL COSTAT i PER VEURE’T A TU i ho tenim a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

diumenge, 5 d’abril del 2015

207 - BUDDY GUY – Rhythm & Blues

Al programa d’avui escoltarem el millor blues de la mà i la veu de George Guy, conegut com a BUDDY GUY nascut el 30 de juliol de 1936, a Lettsworth (lousiana), guitarrista i cantant de blues nord-americà, conegut per ser un innovador de la guitarra, dins del Blues de Chicago i és una de les majors influències per a molts guitarristes de blues. Guy va aprendre guitarra fent servir un diddley bow que ell mateix va construir, aixó es L’arc de Diddley un instrument de corda, normalment cassola, originari d’África.
Quan aprenia a tocar, un familiar li va regalar una guitarra acústica, que ara forma part de l'exposició Rock and Roll Hall of Fame.
A principis de la dècada de 1950, va començar tocant en bandes de la zona de Baton Rouge, Louisiana. Al 1957 marxa a Chicago a provar sort. Muddy Waters el va veure tocar i el va tenir com a col·laborador. El 1958, en una competència de joves promeses organitzada pels guitarristes del West-Side, Magic Sam i Otis Rush, Guy va ser guanyador del certamen, el que li va suposar un contracte d'enregistrament. 
I he triat per escoltar un bon blues un valor segur d’aquesta musica com en BUDDY GUY i també he triat un doble CD que anomena de "Rhythm & Blues" en el que el primer CD compren 11 temes de Rhytm i el segon CD compost per 10 de BLUES. A mes amb convidats, alguns li donen més força als temes i altres no molesten massa. Procuraré que tinguem de tot una mica i escoltem el millor. I anem pel disc 1 o sigui la part rhythm, molt més soul i destacant la secció de vent de Muscle Shoals Horns en l'obertura amb Best in town, desprès la vacilona What's Up With That Woman. A més dels Horns, el septuagenari i incendiari guitarrista BUDDY GUY s'ha fet acompanyar d'alguns col·laboradors com Kid Rock a la frenètica Messin' with the kid, sou al vostre programa de LA MEVA MUSICA a SANTS3RADIO.