LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

divendres, 23 de novembre de 2018

368 - ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA.1

Grup mític el que tindrem al programa d’aquesta nit, sí un grup anglès de rock progressiu natural de Birmingham (Anglaterra) i liderat pel músic Jeff Lynne. La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA es va formar per donar cabuda al desig de Jeff Lynne i de Roy Wood de crear cançons de rock modernes amb tints clàssics. Va ser entre 1971 i 1986 l'època de mes activitat publicant 11 àlbums i obtenint una gran popularitat. Aquest serà el primer capítol d’una serie d’aquesta banda que iniciarem amb el primer disc del 1971 i fins al 1976. Aixi dons començarem escoltant la musica del seu primer àlbum del 1971 que anomenen THE ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA, i els títols 10538 OVERTURE gravada el 12 de juliol de 1970 composta per Jeff Lynne i First Movement del seu company Roy Wood. Sou al vostre programa LAMEVAMUSICA. El primer concert de l'ELO nom popular i abreviat de La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA va tenir lloc el 16 d'abril de 1972 al Greyhound Pub de Surrey i va incloure la participació dels violoncel·listes Mike Edwards i Hugh McDowell, del baixista Richard Tandy i del violinista Wilfred Gibson. Formació que no dura massa temps i Wood i Lynne van començar a patir tensions a causa de problemes amb el representant i amb una gira insatisfactòria per Itàlia. Una nova formació de l'ELO va debutar en el Reading Festival de 1972, on l'ús de pick-ups en els instruments de corda va permetre donar-los una amplificació apropiada a l'escenari i així al febrer de 1973, el grup publica ELO 2, el seu segon àlbum, que va incloure una versió del tema de Chuck Berry Roll Over Beethoven. Abandonan el grup de nou i els nous membres editen el tercer àlbum a, On the Third Day, publicat a finals de 1973 i va incloure el senzill Showdown i també el tema Ma Ma Ma Belle compostes per Jeff Lynne. I totes tres cançons comencen a sonar i recordeu que sou a LAMEVAMUSICA. Per Eldorado, A Symphony, el quart àlbum, conceptual sobre un somiador, Jeff Lynne va deixar de sobre gravar diverses pistes d'instruments de corda i en el seu lloc va contractar una orquestra sencera, amb Louis Clark com arreglista. El primer senzill, Can not Get It Out of My Head, va ser el primer top 10 del grup als Estats Units, mentre que Eldorado es va convertir en el primer treball del grup certificat com a disc d'or. També trobem un altre tema, com no de Jeff Lynne Illusions In G Major que escoltem a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. Mentrestant, La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA es va estabilitzar a mesura que la banda va aconseguir un so més accessible i es consolidava com una atracció en el circuit d'estadis als Estats Units. Va publicar el cinquè àlbum Face the Music el 1975, que va incloure els senzills Evil Woman i Strange Magic», i el tema Nightrider. El grup va donar suport el llançament del disc amb una gira pels Estats Units entre febrer i abril de 1976, tocant un total de 68 concerts. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA. El sisè àlbum de La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA, A New World Record, va ser el primer top 10 del grup al Regne Unit després del seu llançament en 1976. Va incloure els senzills Livin 'Thing, Telephone Line, Rockaria! i Do Ja, un re gravació d'un tema de The Move. L'àlbum va ser acompanyat d'una gira nord-americana entre octubre de 1976 i abril de 1977, amb un descans al desembre en què van tocar en els American Music Award. I amb tots aquests temes ens acomiadem del programa d’avui dedicat a La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA des de els seus inicis i fins el 1976. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzalez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

divendres, 16 de novembre de 2018

367 - MARIANNE FAITHFULL

Marianne Faithfull va néixer al barri londinenc de Hampstead al desembre de 1946, va començar la seva carrera el 1964 interpretant «As Tears Go By", una cançó escrita per Mick Jagger i Keith Richards. Poc després va començar a sortir amb el Rolling Mick Jagger i a gravar una sèrie de discos senzills d'èxit. Quan va trencar la relació amb Jagger, Faithfull va deixar de gravar i es va fer addicta a les drogues però sortosament va tornar al món de la música el 1979 amb Broken English, un gran èxit de crítica que no ho va ser tant de vendes. Podem destacar la seva veu distintiva, les vocals prèviament melòdiques i més altes de Faithfull (que van prevaler al llarg de la seva carrera en la dècada de 1960) que es van veure afectades per una laringitis severa, probablement per l'abús persistent de drogues durant la dècada dels 70 , que altera permanentment la seva veu, deixant-la ronca, esquerdada i més baixa en el to.
He preparat pel programa d’avui el disc que Marianne Faithfull va començar a enregistrar a Nova York el 6 de desembre de 2007 i que anomena EASY COME, EASY GO. un àlbum d'estudi de versions i que va ser llançat com un CD estàndard de 10 pistes i una edició especial de 18 pistes amb un documental en DVD. Escoltem l’inici del disc amb una versió de DOWN FROM DOVER original de Dolly Parton on ens presenta tota la seva banda a la que seguiran els 17 títols restants o el que càpiga en el programa, també escoltarem i tot seguit HOLD ON, HOLD ON, de Neko Case amb Cat Power i la impressionant guitarra de John Lennon. Recordeu que sou a LAMEVAMUSICA.
Ja heu escoltat la característica veu de Marianne Faithfull, la seva veu ronca i els seus cigarrets destrossats, en aquell 2008 estava en millor forma que una dècada abans com a mínim. És complerta i expressiva i revela una profunda passió per aquesta la seva trista història. I continuem amb la musica escoltant primer un estandar de Duke Ellingthon com es SOLITUDE a la que segueix EASY COME, EASY GO de la increïble Bessie Smith i tot això a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.
Un dels avantatges de dir-se Marianne Faithfull és que, davant d'un projecte com aquest, els artistes que accepten participar es diuen Keith Richards, Nick Cave, Sean Lennon o Rufus Wainwright, entre molts altres. Els músics que l'envolten també són figures tan conegudes i respectades com Marc Ribot i Barry Reynolds a la guitarra, Jim White a la bateria, Greg Cohen al baix i Rob Burger al piano, a més d'una infinitat de convidats. Ara toca escoltar How Many Worlds, amb Teddy Thompson en un tema de Brian Eno, i tot seguit Sing Me Back Home de Merle Haggard amb Keith Richards. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA-
De fet l’àlbum que avui escoltem de Marianne Faithfull, Easy Come, Easy Go va veure la llum el dia en què ella i el productor Hal Willner van arribar a l'estudi amb una selecció de temes sota el braç, triant cada un pel seu costat i per raons diferents. Mirant al DVD que acompanya el disc, en el qual lamentablement només apareix la cantant i cap dels seus brillants convidats, entenem que per Faithfull, cadascuna d'aquestes cançons representi un record particular, una anècdota o un desafiament personal. Black Coffee original de Sarah Vaughan i The Phoenix acompanyada per Kate & Anna McGarrigle en una cançó de Judee Sill, ja les escoltem. Sou a Sants3radio.cat. LAMEVAMUSICA.
Easy Come, Easy Go va ser gravat en els estudis més antics de Manhattan, els famosos Sear Sound, en directe. La major part dels arranjaments són de Steven Bernstein i Steve Weisberg i es van fer específicament per Marianne Faithfull. Els nombrosos músics convidats, diferents mestres d'instruments de corda (violí, violí elèctric, violoncel, viola) i vent (clarinet, trompeta, trombó, saxo, flauta, corn) van ser dirigits per L. Picket. El disc va ser produït per Hal Willner, íntim amic de Faithfull des del començament dels anys vuitanta. Dear God Please Help Me de Morrissey, present en aquest àlbum per consell del mateix Lou Reed, aixeca el nivell de l'àlbum i justifica la reputació de Marianne Faithfull i l’escoltarem junt a Kimbie originally de Jackson C. Frank. Sou a LAMEVAMUSICA

dissabte, 10 de novembre de 2018

366 - ALICIA KEYS


El programa d’aquesta setmana serà dedicat a Alicia Augello Cook, coneguda com Alicia Keys, que neix al barri de Manhattan de Nova York el 25 de gener del 1981, canta i composa R&B, es filla de una italoamericana i un pare afroamericà. Alicia Keys ha venut més de 25 milions de discs i ha guanyat nombrosos premis, entre aquests nou Grammys, onze Billboard i tres American Music Awards. De tot el que ha editat he triat per escoltar el seu primer àlbum en directe que anomena UNPLUGGED gravat al juliol de 2005, o tot el que podem en el que donen els 55’ minuts del nostre programa. I comencem com aquest disc amb l’intro a Capella, a la que seguiran KARMA, HEARTBURN i A WOMAN’S WORTH. Sou a LAMEVAMUSICA A SANTS3RADIO.
Pianista de formació clàssica, Alicia Keys ja composava cançons a l’edat de 12 anys i va signar als 15 per Columbia Records, i parlant d’aquest UNPLUGGED que escoltem va ser nominat a cinc premis Grammy l’any 2006 en dos dels seus singles, com aquest Unbreakable i després escoltem el tema compost per PRINCE How Come You Don't Call Me, que ja sonen A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.
Alicia Keys va interpretar i gravat el seu lliurament de la sèrie MTV Unplugged al juliol de 2005 a la Brooklyn Academy of Music afegint durant aquesta sessió nous arranjaments a les seves cançons originals. D’aquest àlbum va vendre un milió de còpies als Estats Units.
En quant a la seva vida privada esta casada des del 2010 amb el productor d'hip hop Swizz Beatz (Kasseem Dean). Keys va donar a llum al seu fill Egipte Daoud Dean l'octubre de 2010 i el seu segon fill, Genesis Ali Dean, al desembre de 2014. Escoltem tot seguit If I Was Your Woman, If I Ain't Got You i Every Little Bit Hurts que també com a single va ser nominat als Grammy. Sou a LAMEVAMUSICA aqui a SANTS3RADIO.
En general l'àlbum UNPLUGGED d'Alicia Keys va rebre crítiques positives, encara que també negatives centrades sobretot en el fet que no és un disc unplugged a l'ús, sinó més aviat un disc en directe malgrat haver-se gravat amb el segell de MTV Unplugged. Streets of New York City i You Don't Know My Name son els temes que escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA.
I els darrers temes del disc i del nostre programa son Stolen Moments i Fallin', que escoltem i serveixen per acomiadar-nos fins la propera setmana. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.
SALUT per a totes i tots i recordeu que els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.

dissabte, 3 de novembre de 2018

365 - TRAFFIC


Al programa d’aquesta nit recordarem els èxits de la banda britànica TRAFFIC, grup format per Steve Winwood, Jim Capaldi, Chris Wood i Dave Mason. Els quatre components del grup es van trobar en varies jam-sessions en diversos locals de Birmingham. Mason i Capaldi desitjaven formar un grup i Winwood es va unir deixant els The Spencer Davis Group, juntament amb Chris Wood, així que es van instal•lar en una cabanya a Aston Tirrold, per anar assajant pel seu debut al 1967 amb el single PAPER SUN que serà el primer tema de la nit i amb el seu primer LP Mr. Fantasy amb molt bona acollida i del que he triat DEAR MR. FANTASY, que sonen a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. El llançament de Mr. Fantasy al Regne Unit va ser un dels primers àlbums de l'etiqueta Island Records. Aquesta edició tenia una portada de colors i incloïa 10 cançons, però deixava fora les cançons dels primers singles de Trànsit a l’àlbum britànic, però si inclosos a l’àlbum dels Estats Units. El sitar, va ser un instrument àmpliament associat a aquesta era de la banda TRAFFIC essent utilitzats en els senzills Paper Sun, Hole in My Shoe, Utterly Simple. Escoltem ara Giving To You i Hole In My Shoe a la vostra emissora i al vostre programa LAMEVAMUSICA. Dave Mason va abandonar el grup a causa de diferències artístiques en el moment en què es va estrenar Mr. Fantasy, però es va tornar a unir durant uns mesos de 1968, el temps suficient per contribuir a una majoria esvelta de les cançons del seu segon àlbum que anomenen TRAFFIC. Publicat el 1968, va incloure la versió original de Feelin Alright, de Mason, que sonarà tot seguit, i que més tard va ser gravada amb gran èxit per Joe Cocker i els Three Dog Night, entre d’altres. En aquest mateix disc també trobem els temes Don't Be Sad i Forty Thousand Headmen que escoltem ja i recordeu que sou a LAMEVAMUSICA. Winwood, Wood i Capaldi volien portar TRAFFIC a una direcció diferent, optant per un estil folk/blues en lloc del seu anterior so psicodèlic/eclèctic, mentre que Dave Mason estava orientat cap al pop psicodèlic, tenint també una certa incomoditat amb l'estil de vida del grup, cosa que el va fer abandonar la banda que va recórrer els Estats Units com un trio a la fi del 68, que va portar a l'any següent el llançament del següent LP de Traffic, Last Exit. Durant el 1968 Steve Winwood i Chris Wood sovint van tocar amb Jimi Hendrix, i tots dos apareixen en el disc doble de 1968 The Electric Ladyland de Jimi Hendrix Experience. Escoltem d’aquest LP Last Exit els temes Shanghai Noodle Factory, Withering Tree i Medicated Goo. Sou a SANTS3RADIO. LAMEVAMUSICA- La banda va ser dissolta per part de Winwood a principis de 1969. el guitarrista Dave Mason va deixar el grup per segona vegada abans de completar l' àlbum Traffic. Al 1970 però varen editar el seu quart àlbum d'estudi que anomenan John Barleycorn Must Die del que escoltem Glad i Stranger To Himself tot seguit al vostre programa LAMEVAMUSICA I per acomiadar el programa de LAMEVAMUSICA d’aquesta setmana dedicat al grup TRAFFIC fins l’any 1970 escolteu d’aquest quart àlbum John Barleycorn Must Die el tema Sittin Here Thinkin Of My Love. En una propera ocasió escoltarem els temes de TRAFFIC fins a la fi dels seus dies, ara ens acomiadem de tots vosaltres, tant el nostre tècnic Roger Gonzalez com qui us parla Antoni Romero amb la creació. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. MOLT BONA NIT i SALUT.

dijous, 1 de novembre de 2018

364 - LA PEGATINA -2-

Continuem al programa d’aquesta setmana, allò que vàrem començar la anterior i que correspon al concert que el 7 d’octubre de 2016 varen gravar LA PEGATINA. Aquest directe que comprèn un CD/DVD que va ser gravat al Festival Arenal Sound al País Valencià, concretament a Borriana i que pertany a l’espectacle “LA GRAN PEGATINA”.
Continuant el resum de la cronologia de la seva historia, recordo que el mes de febrer de 2011 presenten el disc que els consolidarà com un dels grans grups estatals i europeus. L'àlbum portà per nom Xapomelön. Al disc, hi participen Joan GarrigaAmparo Sánchez, els rapers In*digna i les Sey Sisters. L'any 2011 visiten la Xina amb una gira especial anomenada La PegaChina i a finals de febrer de 2013 publiquen el seu quart disc Eureka!, que conté 15 cançons. En aquest disc hi participen Mario Díaz, Romi Anauel, Love of LesbianEsne Beltza i els sicilians Baciamolemani i estrenen el documental La Pegatina: El docu. Musica de la segona part d’aquest concert i comença amb MIRANDA – LACON CON GRELOS – FOXY&BILLY – EL REVULSIU – Y SE FUE. Escoltem-los a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. 
A principis de 2014 LA PEGATINA presenten la seva nova gira Lloverá y yo vére Tour on continuaran tocant els seus temes estrella per diferents països. El dia 12 de maig surt a la venda el seu cinquè treball titulat Revulsiu. Un disc en el que tenen la col·laboració de Dubioza Kolektiv, Capitán Cobarde, Ska-P, Hanggai, Turttle Island, MS Maiko, Rayden del grup A3Bandas i Oques Grasses. El van presentar a Madrid, Barcelona i Bilbo i la seva gira va passar per Asia, Europa i Sud-amèrica però sense oblidar-nos d'altres llocs catalans com el Canet Rock, el Clownia o localitats com Mataró, Igualada o Mollerussa. Escoltem ara ¿Cómo explicarte, Olivia, La marée monte, No som d'aquí, a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO.
Diuen ells mateixos a la seva pagina que “La Pegatina és, sens dubte, el millor revulsiu emocional que pot haver damunt d'un escenari. La seva festa és inusual en tant que enèrgica, divertida i ballable. Espectacle i adrenalina fins arribar a l'èxtasi. Mai es cansen de repartir alegria i bogeria allà on van. Se'ls ha vist a més de 30 països (Mèxic, Argentina, Equador, Uruguai, Xile, Xina, Japó, Canadà i gran part d'Europa) i ja superen els 1100 concerts amb només 15 anys de vida. El seu estil és variat: passen del merengue a la rumba o a l'ska amb gran facilitat i poden fer embogir el públic amb punk gitano o, simplement, amb càntics hooligans. Versàtils i sempre anaeròbics, La Pegatina ja ha editat set discos, un documental i, fins i tot, un vídeojoc. Els títols que ara escoltem son Que bonito es el amor, Sueños de sirena i Una mirada, a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO.
Lloverá y yo veré, Presentaciones i MARI CARMEN, son els darrers temes de la nit i amb els que arribem al final d’aquest segon i darrer programa del concert de LA PEGATINA que anomenen LA GRAN PEGATINA. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a S3R.CAT / LAMEVAMUSICA. SALUT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe.  Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.