376 - CÉCILE McLORIN SALVANT

Tenim al programa d’avui a CÉCILE McLORIN SALVANT nascuda als Estats Units Americans el 28 d’agost de 1989, cantant de jazz i guanyadora del primer premi Thelonious Monk International Jazz Competition del 2010, amb tan sols 21 anys. Publicant el primer àlbum, Cécile, poc després. El segon àlbum, WomanChild, l’edita al 2013 a Mack Avenue Records, rebent una nominació al Premi Grammy de 2014 per a l'Millor Àlbum de Jazz Vocal. També guanya quatre categories en el Down Beat de 2014. El seu tercer àlbum, For One to Love, llançat el 5 de setembre de 2015, guanyant el premi Grammy per Millor Àlbum de Jazz Vocal del 2016. I nosaltres escoltarem avui part del seu quart disc editat al 2017 i que anomena DREAMS AND DAGGERS (Somnis i dagues). Un doble CD amb 23 temes que clarament no podrem escoltar en la seva totalitat, així dons comencem amb el primer tema del programa i del disc And Yet a qui segueix Devil May Care. I així comença LAMEVAMUSICA. Poc després de l'aparició de Cécile McLorin Salvant a l'escena musical, el crític del New York Times, Stephen Holden, va declarar: "Mentre Cécile McLorin Salvant ficava cançons en un brillant tapís de seda, vaig pensar que, si algú pot estendre el llinatge de les tres grans dames del Jazz, Billie Holiday, Sarah Vaughan i Ella Fitzgerald: és aquesta virtuosa de, llavors de 23 anys ". La revista Downbeat va afegir èmfasi a la confiança d'Holden a l'atorgar-li a Cécile la primera posició en una categoria sense precedents en la seva enquesta anual de crítics de 2014. I Wynton Marsalis va comentar: "una vegada en una generació o dues obtens un cantant com aquesta". Continuem el disc tal i com està editat amb Mad About the Boy. Sam Jones' Blues i More, A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Escriu Matt Collar a Allmusic «La juxtaposició de conceptes dualistes com l'amor i la ira, l'alegria i l'angoixa, i la forma en què aquestes emocions estan unides indissolublement a les nostres ments romàntiques informen a tots del virtuós àlbum de Cecile McLorin Salvant, produït urbanament, el quart àlbum de 2017, Dreams and Daggers. Gravat en viu al Village Vanguard (de vegades es pot escoltar a l'audiència entusiasta) i en l'estudi al DiMenna Center de Nova York, el conjunt de doble disc presenta a Salvant en una selecció d'estàndards acuradament curada i diversos originals, tots tocant els temes de Romanç i desamor. Escoltem ara Never Will I Marry, Somehow I Never Could Believe a LAMEVAMUSICA aqui a SANTS3RADIO. Juntament amb el seu trio habitual del pianista Aaron Diehl, el baixista Paul Sikivie i el bateria Lawrence Leathers, a CÉCILE McLORIN SALVANT s’uneixen en diverses ocasions el conjunt de cordes clàssiques Catalyst Quartet, que subministren una capa cinematogràfica de l'orquestració, a través dels magnífics arranjaments de Paul Sikivie un estil que a Cecile l’emotiva. Mes musica com If a Girl Isn't Pretty, una breu Red Instead, Runnin' Wild i el darrer títol del primer CD The Best Thing for You. Som a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO. I arribem al final del programa de la setmana dedicat a la meravellosa veu de CÉCILE McLORIN SALVANT amb You're My Thrill, el primer tema del segon CD,però hem comprometo a fet un altre programa aquesta mateixa temporada per escoltar la resta d’aquest fantàstic disc. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. SALUT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.

375 - Creedence Clearwater Revival

En un moment en què el rock estava evolucionant lluny de les forces que havien fet possible la música en primer lloc, Creedence Clearwater Revival va portar les coses a les seves arrels amb el seu concis síntesi de rockabilly, swamp pop, R & B i country. Tot i que la seva música va ser deguda a un gran esforç grupal en els seus arranjaments estrets i enganxosos, la seva visió va ser molt del cantant, compositor, guitarrista i líder John Fogerty. Composicions clàssiques de Fogerty per Creedence. ambos van evocar imatges perdurables dels Estats Units i van reflectir els problemes socials més importants del dia. El geni de la banda tenia la capacitat per aconseguir això amb el poder econòmic i primordial d'un conjunt de rockabilly clàssic. Dons be per escoltar la seva musica de nou, recordeu el programa n. 33 del 16.05.2010, he triat el sisè disc dels seus directes de 1970-71 on fan un repàs de tota la seva musica. No podrem escoltar la totalitat del disc però per començar a xalar escoltem The Midnight Special - The Night Time Is The Right Time i Down On The Corner a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Els elements clau de Creedence Clearwater Revival havien estat las tarimes en les bandes de bars durant aproximadament una dècada abans del seu avanç cap a l'èxit nacional a la fi dels anys seixanta. El germà gran de John, Tom Fogerty, va formar els Velvets Blaus a finals de la dècada dels 50 a El Cerrito, Califòrnia, un petit suburbi a l'altre costat de la badia de San Francisco. A mitjans dels anys 60, amb alguns enregistraments irremeiablement foscos, la banda - incloent Tom i John amb dos amics, el bateria Doug Clifford i el baixista Stu Cook, editen diversos senzills. Eren uns seguidors de la invasió britànica i el grup només es va trobar quan John va prendre les regnes fermes de la direcció de la banda, cantant i escrivint pràcticament tot el seu material. I ara Born On The Bayou, un meddley de Green River i Susie Q i li seguirà It Came Out Of The Sky. Sou a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Creedence Clearwater Revival va fer bons àlbums com Green River, Willy and the Poor Boys i Cosmo 's Factory que es troben entre els millors de l'era del rock. Quan els Beatles es separan a principis de 1970, van ser ells qui que va oferir una competència en l'art de crear temes audaços i súper enganxosos que es van elevar als nivells superiors de les llistes cada tres o quatre mesos. Encara que provenien de l'àrea de San Francisco, poques vegades sucumbien a les indulgències psicodèliques de l'època. John Fogerty també va demostrar ser un adepte a expressar les preocupacions de la classe treballadora. Escoltem ara, Door To Door, Travelin' Band, Fortunate Son, Commotion i Lodi a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO. Amb John Fogerty sostenint un avantatge tan fort, no es pot dir que Creedence Clearwater Revival hagi estat una unitat democràtica, el domini de Fogerty va ser sembrar les llavors de la ràpida dissolució del grup. El seu germà Tom va marxar al 1971, reduint la banda a un trio. John li va permetre al bateria Doug Clifford i al baixista Stu Cook parts iguals de composició i temps vocal en l'últim àlbum del grup, Mardi Gras del 1972, que va demostrar de manera concloent que les cançons i la veu de Fogerty eren necessaris. Bad Moon Rising, Proud Mary, Up Around The Bend i Hey Tonight les escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA. Fou John Fogerty qui va produir l'únic treball notable després que es va trencar el quartet. No obstant això, fins i tot les seves sortides en solitari van ser erràtiques i, durant gairebé deu anys, no van existir, ja que es va veure embolicat en una xarxa de disputes comercials amb Fantasy Records. El seu àlbum de 1984, Centerfield, va demostrar que encara podia rockejar a la manera Creedence, però la mort de Tom Fogerty el 1990 va posar fi a qualsevol esperança d'una reunió de CCR amb els membres originals intactes. I acomiadem al programa dedicat als CREDENCE CLEERWATER REVIVAL amb una contundent i llarga, mes de 9 minuts Keep On Chooglin, de la que escoltarem el que doni el temps que manca per saltar els informatius. Pero sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.

374 - Herbie Hancock: Possibilities

Possibilities és l’àlbum d’estudi numero 45 del músic de jazz estat unidenc HERBIE HANCOCK, llançat als Estats Units el 30 d'agost de 2005. Aquest serà el disc que escoltarem avui al nostre programa setmanal. L'àlbum inclou una varietat de músics convidats com Trey Anastasio, John Mayer i Carlos Santana. Va obtenir dues nominacions als Premis Grammy 2006: Millor col·laboració pop amb veus per "A Song for You" (compartit amb la cantant pop Christina Aguilera) i Millor interpretació instrumental pop per "Gelo na Montanha" (compartit amb el cantant i guitarrista de rock Trey Anastasio). També podem veure aquest àlbum en el DVD «Herbie Hancock: Possibilities», llançat el 18 d'abril de 2006, on descriu l'enregistrament d'aquest àlbum en diferents debats i actuacions amb els artistes col·laboradors. I comencem amb el primer tema del disc que es Stitched Up amb la col·laboració de John Mayer amb qui la va escriure i seguirà Safiatou un tema de Harold Alexander a duet amb la guitarra de Carlos Santana i la veu d’Angélique Kidjo, escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. El primer és el primer: aquest disc de Herbie Hancock és el pop descarat. Un "projecte en el sentit més veritable de la paraula, Possibilities va ser construït per Hancock des de la planta baixa al unir a un grup de cantants / compositors, alguns grans, altres més joves, alguns establerts, altres en ascens, ja que l'esperit el commou un llarg període de temps. Aquest no és un cas d'Hancock i la secció rítmica que porta a alguns cantants a una sessió, sinó que es Hancock que va d'un lloc a un altre, anant a on hi havia la música. A Song for You de Leon Russell amb Christina Aguilera i I Do It for Your Love composició de Paul Simon que també posa la veu i recordeu que ho escolteu a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Els fanàtics del jazz podem sentir-nos decebuts d’aquest disc de Herbie Hancock, però els fanàtics del pop segurament estaran encantats, hi ha molt aquí per agradar, però Possibilities té un so tan divers com els seus convidats, i amb un Hancock veritablement col·laboratiu, sona diferent de tot el que ha fet abans i per això, per trobar les diferencies, avui escoltem aquest àlbum i que cadascu tregui les seves propies conseqüències. Mes musica ara un tema de Paula Cole Hush, Hush, Hush la veu es d’Annie Lennox i una reconfortant i radical tema de U2, When Love Comes to Town amb Jonny Lang cantant i guitarrista nascut a Fargo i la també cantant de soul britànica Joss Stone, recordeu que ho escolteu a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Un escolta la barreja diversa de l'àlbum Herbie Hancock: Possibilities i està clar que, independentment de l'enfocament de cada pista individual, quan Hancock fa un solo, el llenguatge es el del jazz i això també ho notem en els dos següents títols, Don't Explain amb la guitarra del irlandès Damien Rice i la veu de la que va ser la seva companya al grup Juniper Lisa Hannigan en un tema d’Arthur Herzog Jr., i Billie Holiday a la que segueix un tema on trovem a Stevie Wonder que toca el solo d’harmònica a la seva cançó I Just Called to Say I Love You i la veu la posa Raúl Midón, I les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. El tema Gelo Na Montanha, amb la veu del cantant, guitarra i lider del grup de rock Phish, demostra una amplitud que sorprendrà fins i tot els hippies phishheads més compromesos. En tot l’àlbum que hem escoltat avui, la veu d'Hancock és clara però mai dominant. Amb un so més semblant a un membre de les nombroses bandes que al seu líder i productor, demostra una vegada més en aquest àlbum Possibilities que el seu abast és veritablement il·limitat. I queda tot dit i escoltat al programa d’avui i aquest tema em serveixen per acomiadar el programa dedicat al Herbie Hancock: Possibilities. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

373 - CHICAGO, Film

Al programa de la setmana escoltarem musica de la pel·lícula musical CHICAGO dirigida per Rob Marshall, estrenada al 2002 i correspon a l’adaptació del musical de Bob Fosse, estrenat amb el mateix títol als anys 70s. Aquest film va guanyar l’Oscar i Globo d’Or a millor pel·lícula. La protagonitzen Catherine Zeta-Jones, Renée Zellweger i Richard Gere, també amb Queen Latifah, i la resta de segons bons actors. Abans de començar el repàs del que són els números musicals, us explico que com a pel·lícula CHICAGO és una autèntica delícia, narrada amb un ritme increïble, que conjuga amb singular perfecció gèneres tan dispars com la comèdia negra o el cinema de gàngsters, sense oblidar certs tocs del 'thriller', del drama carcerari i el drama judicial. La primera seqüència del film ens mostra un rostre de dona, la càmera s'acosta al seu ull i el traspassa per introduir-nos al 'Chicago', amb un club nocturn on Velma (Catherine Zeta-Jones) actuarà aquesta nit sola perquè acaba d'assassinar a la seva germana i el seu amant després de sorprendre'ls junts al llit. El número es titula "All That Jazz" recordeu que es el mateix nom de la pel·lícula del Bob Fosse, l'essència es pot resumir en la següent frase: "No sóc l'esposa de ningú però m'agrada la meva vida" Una perfecta introducció de tot el que veurem en la pel·lícula. Immediatament, durant l'interrogatori on el marit de Roxie assumeix al principi l'autoria de l'assassinat, es produeix el segon número musical, Funny Honey, interpretat per la Renée Zellweger que serveix per definir la protagonista perfectament. Escoltem aquest dos temes a LAMEVAMUSICA. Un cop a la presó Queen Latifah, en la vida real rapera, compositora, cantant i actriu i també model i productora, com la guardiana corrupta, però de bon cor, ens brinda When You'r Good to Mama a manera de presentació del seu personatge, que es podria resumir amb aquesta frase: 'Si ets bona amb Mama, Mama serà bona amb tu'. La pel·lícula va avançant i l'espectador va situant-se en el que se li presenta. Amb diners tot es pot aconseguir. Sense més espera, introduït pel so d'unes gotes d'aigua que cauen des de l'aixeta al lavabo de la cel·la de Roxie, arriba un dels passatges més divertits del film, amb la veu de Catherine Zeta-Jones escoltem Cell Block Tango, on algunes de les recluses, inclosa Velma, van narrant les raons per les que estan a la presó, i aquesta es la musica del film CHICAGO que escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Roxie demana ajuda a Mama i després suggerir-li que si diu la veritat anirà directament al patíbul, li suggereix que contacti amb Billy (Richard Gere) un curiós advocat que mai ha perdut un judici. Per suposat la gestió val 100 dòlars. El número que li presenta és All I Care About (Tot el que m'importa). El marit de Roxie acudeix al despatx de l'advocat i planegen la defensa i l'obtenció de fons. Comença el canvi d'imatge i estratègia de Roxie. Així arribem a la 'roda de premsa', moment que ens ofereix un dels millors números musicals del film We Both reached for the Gun. Després de la brillant aparició davant els mitjans de comunicació, Roxie s'ha convertit en una estrella mediàtica i comença a mostrar les seves pròpies idees que les veiem representades en el tema musical Roxie en la veu de Renée Zellweger. I les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Velma (Catherine Zeta-Jones) comença a veure el seu futur i la fama una mica eclipsat, per no dir totalment apagat, així decideix acostar-se a Roxie, a qui prèviament havia menyspreat amb ostentació. Li proposa formar duo o parella artística i mediàtica amb I Can not Do It Alone, on li expressa que ella no pot fer-ho sola, com indica el títol de tema musical. Arriba l'hora de la veritat, Roxie confessa estar espantada, Billy la tranquil·litza. Després d'aquesta introducció apareix Razzle Dazzle on Richard Gere indica com ha de comportés en el judici, amb els seus peculiars consells inclosos (enlluerna'ls, enrredals ...). Escoltem aquest temes del film CHICAGO al vostre programa de LAMEVAMUSICA. Aquesta peça que escoltarem Class interpretada per Catherine Zeta-Jones i Queen Latifah, que no l’he trobat a la pel·lícula CHICAGO per més que l'he buscat. Com a mera especulació correspon al moment (potser eliminat del muntatge final) anterior a la compareixença de Velma, quan Mama li lliura el diari de Roxie com a prova que pot salvar de la pena de mort. Nowadays (Roxie) és el número amb què es presenta a les proves com a ballarina i cantant, però ningú sembla tenir interès a l'antiga assassina. De nou al cim de la fama, en un teatre, no al club, Roxie i Velma es presenten el seu nou espectacle amb "Nowadays / Hot Honey Rag. Al·lusions a la seva condició de assassines, ritmes que han repetit al llarg de tota la història i un nou èxit apoteòsic en la seva nova etapa professional i artística ... I és que en el fons 'tot és Jazz'. Allà hi ha la flor innata de Chicago presenciant el nou espectacle, el món mediàtic, el seu advocat Billy que somriu amb plena satisfacció, Mama orgullosa de les seves 'creacions' i centenars d'espectadors que aplaudeixen amb entusiasme manifest. I els tres titols els escoltem a SANTS3RADIO La pel·lícula acaba amb els habituals títols de crèdit, molt de l'estil a l'època en què s'ambienta la trama, i una nova cançó que han compost els creadors de CHICAGO per a la versió cinematogràfica, I Move On que no aporta res de nou, però pot valer un Oscar i a més resumeix el que és CHICAGO integrant-se perfectament en el conjunt i l'estructura musical de l'obra. I també nosaltres acabem el programa de la setmana, però recordeu que som amb vosaltres els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.