102 - El millor de BEETHOVEN

En el programa d’avui que som a la nit de Nadal, he preparat una musica simfònica del millor que he trobat de Beethoven, indubtablement m’han quedat moltes coses per posar per que no hi cap tot en una hora. Una musica per aquesta hora de sopar amb família i que com a musica de fons es agradable i si es desprès del sopar per escoltar i deixar-se anar i relaxar-se, perquè es musica tranqui-la, culta i es deixa escoltar amb facilitat. I comencem amb La Simfonia n º 5 en do menor de Ludwig van Beethoven , op. 67, que va ser escrita del 1804 al 1808. És una de les més populars i conegudes composicions de la música clàssica, i una de les simfonies tocades més freqüentment. Estrenada al Theater an der Wien de Viena l’any 1808 aconseguint una reputació prodigiosa quasi d’immediat. Escoltarem el primer moviment, un alegro con brio que no ofereix introducció en la forma tradicional: una trucada de quatre cops amenaçadors («el destí truca a la porta») amaga una idea fonamental què, incontenible, dominarà durant tot el primer temps. Els trucs es repeteixen, suscitant una tremolosa participació de la corda què, anguniosament, sembla interrogar. Ressonen de bell nou els terribles cops sense despertar altra vegada els acords interrogants, sinó ritmes que aspiren a obrir-se camí, en marxa vacil•lant i silencis esperançadors. El motiu inicial torna entonat pels instruments de vent, amb accent terrible i totes les energies se sumen en fortíssim, esclafant tot intent de resistència. En mig d'aquest tempestuós passatge, les trompes inicien el segon tema, que passa a ésser exposat pels violins, clarinets i flautes, mentre els greus de la corda mantenen obstinadament el primer tema. L'artista s'encara amb el destí i es decideix a lluitar i per un moment sembla haver assolit l'anhelat triomf. La sinistra trucada es repeteix i redobla les imperioses energies del destí, alternant-la amb el tema de la resistència; l'oboè intervé amb una melodia anguniosa en adagi. Els intents de l’esforçat lluitador van declinant davant del ressorgir cada volta més poderós del primer tema i en va espera clemència del fat abassegador. La trucada del destí ofega els laments i la lluita acaba. Aixi dons anem a escoltar aquest moviment de la cinquena de Beethoven a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO en el programa de LAMEVA MUSICA. Concert per a violí en re major, op. 61 , va ser escrit i estrenada al 1806 al Theater an der Wien de Viena. Beethoven va escriure el concert per al seu col•lega Franz Clement , un destacat violinista del moment, que li havia donat consell quan componia l'òpera Fidelio. En vida de Beethoven va ser molt poc interpretada i no va ser fins a mitjans del segle XIX, bastant després de la seva mort, que a partir de la interpretació d'un jove Joseph Joachim, de 13 anys, amb l'orquestra dirigida per Felix Mendelssohn, que l'èxit l'acompanyà. Des de llavors, ha estat una de les obres més importants del repertori violinístic, i freqüentment és interpretada i enregistrada. L'obra consta de tres moviments i el que escoltarem tot seguit serà el tercer que es un Rondó. Allegro (re major), que obre com una tonada de rondó directa per l'instrument solista. Beethoven indica al solista que toca aquesta melodia únicament en la corda de Sol, la més baixa del violí, a pesar de que la tonada freqüentment s'eleva als registres de les cordes de La i Re. El resultat, a més de ser difícil de tocar bé, és un timbre nasal especial que li dóna a aquesta tonada quasi folklòrica el seu tema central. El final és especialment enginyós. La música sembla no tenir ja res més que dir. Se simplifica i sembla estar a punt d'esvair-se, però llavors reapareix l'instrument solista per donar-nos un últim suggeriment suau de la melodia principal. Llavors, en l'últim moment possible, l'orquestra completa toca dos acords forts i curts que marquen la conclusió I o escolteu al programa LAMEVAMUSICA a la sintonia de SANTS3RADIO. La Simfonia núm. 6 a fa major opus 68, anomenada "Pastoral", va ser acabada per Beethoven el 1808 i és una de les obres de música programàtica de Beethoven. En la seva estrena va rebre el subtítol "Records de la vida campestre". Beethoven va ser un amant de la natura i passava part del seu temps caminant pel camp. Sovint deixava Viena per anar a treballar a pobles. Com va dir ell mateix, la Sisena Simfonia és "més expressió de sentiments que pintura de sons", i el mateix tipus de comentari s'ofereix en el títol que va col•locar en el primer moviment. La simfonia va trencar amb el motlle clàssic en tenir cinc moviments, en lloc dels quatre típics. Escoltarem el primer moviment un Allegro ma non troppo que anomena: Despertar d'alegres sentiments amb l'arribada al camp. En aquest primer moviment considera que tot és serè, com la vida en el camp. La peça es desenvolupa sense pressa. Les harmonies en la seva major part son simples i la música roman en cada àrea harmònica durant un temps força llarg. Això significa que hi ha molts passatges amb tons sostinguts llargs (el brunzit de les gaites) o notes repetides. A més, hi ha gran quantitat de repetiment de petits temes, melodies completes i fins hi tot seccions senceres. Aquest moviment exemplifica perfectament la preferència de Beethoven per l'expressió en comptes de la representació sonora. a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO al programa de LAMEVAMUSICA Per a Elisa WoO 59 (Für Elise, en alemany) és una bagatel•la per a piano sol, composta en La menor, pel nostre convidat d’avui Ludwig van Beethoven. És una de les obres més conegudes del compositor. La peça va ser publicada per primera vegada l'any 1867 en una transcripció de Ludwig Nohl, suposadament basada en un manuscrit autògraf de l'existència del qual no existeix cap prova. Pel que fa a la identitat d'Elisa, la hipòtesi que es donava per més probable era que la composició va ser originalment dedicada a Therese Malfatti von zu Dezza Rohrenbach (1792-1851), la filla d'un comerciant de Viena (altres fonts parlen que era filla d'un metge) alumne del compositor alemany. Escoltem aquesta petita meravella de poc mes de 3 minuts al programa de LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. El Concert per a piano i orquestra núm. 4 en sol major Op. 58 de Ludwig van Beethoven va ser compost entre 1805 i 1806. Va ser estrenat pel mateix Beethoven com a solista en un concert privat ofert al març de 1807 al palau del seu patró, el Princep Lobkowitz. No obstant, l'estrena pública no va tenir lloc fins al 22 de desembre de 1808 al Theater an der Wien de Viena de nou amb Beethoven al piano. Com és usual en el concert clàssic, té tres moviments i avui escoltarem el Tercer Moviment: Rondo vivace, un tema molt rítmic, diferent en el seu caràcter de aquell del primer moviment, en to de diàleg i calmat. Aquí teniu aquest tercer moviment a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. La Simfonia núm. 7 en la major, op. 92, de Ludwig van Beethoven va ser composta entre els anys 1811 i 1812. El compositor va començar a treballar-hi durant una estada a la ciutat balneari de Teplice (Bohèmia). Va ser dedicada al comte Moritz von Fries i estrenada a Viena el 8 de desembre de 1813 en un concert a benefici dels soldats ferits en la Batalla de Hanau, amb el mateix Beethoven dirigint l'orquestra i amb Louis Spohr entre els violinistes. L'obra va ser ben rebuda i es va haver de repetir el cèlebre allegretto que es el segon moviment, dels quatre que te l’obra, en la menor sona "lent", tot i que el tempo indicat és l'Allegretto, és a dir, "lleugerament ràpid". En realitat resulta lent en comparació amb els altres tres moviments, molt ràpids. Aquest ha estat el moviment més popular de la simfonia des de la seua estrena, on el públic va demanar la seua repetició. Cal destacar l'ostinato (figura rítmica repetida) d'una negra, dues corxeres i dues negres. Anem per aquest segon moviment aqui a SANTS3RADIO a LAMEVA MUSICA. La Simfonia núm. 3 en mi bemoll major Op. 55 de Ludwig van Beethoven, coneguda com a"Heroica", és una obra considerada per molts un referent fonamental en el pas del classicisme al romanticisme musical, ja que trenca amb diversos esquemes de la simfonia clàssica. Inicialment, anava dedicada a Napoleó Bonaparte. En quant al III moviment Scherzo: Allegro vivace, amb Compás de 3/4 amb Mi bemol mayor Inclou tocs de corn que mes tard es farien típiques en les simfonies romàntiques alemanyes. Fen l’honor al scherzo, es el mes altiu dels moviments i també el mes conegut a mes es una obra insígnia d’en Beethoven. I aquest moviment serveix per acomiadar-nos del programa d’aquesta nit de Nadal dedicat al millor de Beethoven, som en Jordi Lozano el nostre tècnic i jo mateix Antoni Romero a la creació, locució i direcció del programa i si el voleu tornar a escoltar preneu nota de la pagina de SANTS3RADIO www.sants3radio.cat I per totes i tots SALUT, MOLT BONA NIT i bones festes.

101 - SIMON & GARFUNKEL

Tenim al programa d’avui un duet de música folk rock format per Paul Simon & Art Garfunkel, molt populars als anys 60 i coneguts com a Simon and Garfunkel, van créixer al barri de Kew Gardens Hills, a Queens, Nova York. Van ser companys de classe a l'institut de Forest Hills, i van segellar la seva amistat durant la infantesa El 1955 Simon va compondre alguns temes, com ara el primer tema del duet, Hey, little Schoolgirl, i li va proposar a Garfunkel fer un grup, amb només 16 anys. Van començar amb el nom de "Tom i Jerry", inspirant-se amb els personatges de dibuixos animats. Amb aquest nom varen treure un àlbum del que van vendre 100 mil copies.
Però no va esser fins al 1963 que Paul torna a fer grup amb Garfunkel, i el duet es va donar a conèixer amb els seus propis noms "Simon & Garfunkel", actuant a clubs de música folk, com el Gerd’s Folk City Club, on hi van fer moltes actuacions. Varen treu el seu primer àlbum Wednesday Morning, 3 A.M  al 1964 però comercialment va ser un fracàs absolut.
Poc després d'acabar l'enregistrament, es van separar Simon se'n va anar a a Anglaterra.  A l'estiu de 1965, mentre Simon era a Anglaterra, les ràdios locals de Florida van rebre peticions d'oients que demanaven la cançó The Sound of Silence de l'àlbum Wednesday Morning, 3 A.M. amb una nova versió de Tom Wilson. 

100 - VAN MORRISON

I com avui es un dia molt especial per a mi, el fer aquest 100 programes m’omplen d’alegria i des d'aquell primer programa del 20 de setembre del 2010 que va esser l’inici i en aquí som, amb ganes de continuar molts mes.

 Dons avui ha d’esser un dia especial i per això tinc un convidat de luxe. I aquest no es altre que en VAN MORRISON, irlandès  de Belfast que neix al 1945 i continua donant molta guerra musical despres de 50 anys dalt dels escenaris. Aquest cantant, compositor i music amb un gran domini de l’harmònica, la guitarra, el saxo i el piano, fa un mestissatge de musiques folk, blues, country, gospel. La seva experiència indubtablement a anat millorant les seves actuacions i ara a tot aquell mestissatge li dona un toc jazzístic fent que la qualitat dels seus concerts i discos millori considerablement.

No vull fer un repàs als seus millors temes, això ho farem en un altre programa, prefereixo que escoltem plegats el seu 34è àlbum d’estudi, llançat el 2 d’octubre 2012 per Blue Note Records, o sigui es tota una novetat i el nom d’aquest àlbum es BORN TO SING: NO PLAN B.

La producció d’aquest disc a anat a càrrec del mateix VAN MORRISON i es el primer àlbum amb temes originals des de 2008. L'àlbum ha sigut ben rebut per la crítica i la majoria dels enquestats li donen quatre de cinc estrelles, incloent els especialistes d’ Allmusic i Rolling Stone. Com altres dels seus darrers treballs, l’àlbum ha estat gravat en directe als estudis de gravació amb una banda de sis musics amb el líder VAN MORRISON fen servir ara el piano, la guitarra o el saxo alt. 

99 - THE BEATLES 1968

En les dues temporades anteriors del nostre programa li hem dedicat cada any un als THE BEATLES, el darrer d'aquesta sèrie finalitzava a l’any 1967 i avui li dedicaré el tercer d'aquesta sèrie i que correspon a l’any 1968. En aquest any tan sols varen editar The Beatles  que es del desè àlbum d'estudi de la banda britànica de rock, llençat al novembre de 1968 com un àlbum doble. Conegut com The White Album (l’Àlbum Blanc), per la seva funda totalment blanca ideada per l’artista britànic Richard Hamilton, pioner del pop art .
Els temes de The White Album  van ser escrits i gravats durant un període d'agitació per al grup, després de visitar el Maharishi Mahesh Yogi a l'Índia i que té una sessió de composició particularment productiva de composicions a principis de 1968. Tornant a l'estudi, el grup va gravar entre maig i octubre de 1968. 
Després del seu llançament el novembre de 1968, l'àlbum ha rebut diferents crítiques mixtes i va aconseguir el número 1 en el Regne Unit i Estats Units. Al 2003, la revista musical Rolling Stone el va col•locar en el lloc número 10 de la seva llista dels 500 millors àlbums de tots els temps. És un dels sis àlbums certificats amb disc de diamant dels Beatles, el que els converteix en els màxims guanyadors d'aquest reconeixement en la història de la música. 

98 - JOE COCKER

Tenim en el programa d’avui un cantant i compositor anglès, nascut a Sheffield el 20 de maig de 1944, el seu nom es John Robert Cocker conegut com a JOE COCKER, gran cantant de rock, blues, soul i balades principalment.

Joe Cocker va iniciar la seva carrera musical a la seva ciutat natal, participant en algunes petites bandes des dels 15 anys. La primera d'elles es deia The Avengers (sota el nom artístic de Vance Arnold), seguida de Big Blues i The Grease Band (1966). El seu primer single, anomenat I'll Cry instead, va ser el primer a contenir diversos covers dels Beatles.

Després d'èxits menors a la Gran Bretanya amb el single Marjorine, va tenir el seu moment d'èxit amb una versió innovadora de With a Little Help from My Friends, una altra versió de The Beatles de l’album Sgt. Pepper’s, en què van incorporar el guitarrista principal de Led Zeppelin, Jimmy Page i amb el qual van liderar la llista de singles de Gran Bretanya al novembre de 1968 durant una setmana, a mes es el tema de la famosa serie de TV "Aquellos Maravillosos Años". Cocker va aconseguir un segon èxit a la Gran Bretanya amb la cançó de Leon Russell "Delta Lady".

97 - CANÇO FRANCESA 60s

El programa d’avui l’he dedicat a la musica francesa dels anys 60s que als inicis de la dècada i juntament amb la musica italiana, van ser la finestra on miràvem els que no estàvem per les cançons que la musica del “regimen” ens dictava. Poc desprès ja entrava la musica anglofona que va arrasar i el nostre país va arraconar aquella musica francesa. De tota manera per nosaltres va esser un principi de musica de llibertat. Per començar podríem parlar de George Brassens que es l’exponent mes rellevant de la “chanson francesa” i també de la “trova anarquista del segle XX”. Una de les cançons més conegudes d'aquesta sèrie va ser La mauvaise Reputation, la versió en espanyol va ser també després adaptada per Paco Ibáñez des de la tradició de la cançó protesta. Desprès escoltarem a Leny Escudero, un cantant, actor i compositor francès, fill de pares espanyols que van fugir a la guerra cap a França, escoltarem  L'arbre de vie.

96 - BARRY WHITE

Tenim al programa d’avui l’interpret amb majúscules del soul amb amor, es en Barry White que va néixer a Galveston (Texas, Estats Units) el 12 de setembre de 1944 sota el nom de Barry Eugene Carter. Va créixer al gueto negre de la ciutat de Los Angeles, un lloc d'alt grau en els marges de crim, en el si d'una família pobra. Això es va veure reflectit en la seva adolescència, ja que va formar part d'una colla juvenil des dels 10 anys d'edat. Als 15 anys va ser empresonat juntament amb el seu germà i durant dos mesos pel robatori d'uns pneumàtics. En la seva autobiografia, White diu que aquesta experiència li va canviar la vida, permetent enfocar-se en el que realment volia. Inspirat per la cançó "It 's Now or Never" d'Elvis Presley que va escoltar a la presó, va decidir canviar de vida i d'amics. La seva veu es caracteritza pel seu timbre molt baix, greu i ronc amb un estil molt romàntic i profund. Crec que tothom a escoltat algun dels seus temes cantats o instrumentals. 

95 - RAY CHARLES

Escoltarem avui la millor musica de Ray Charles Robinson, nascut a Albany, Geòrgia (Estats Units) el 23 setembre 1930 i traspassat el 10 de juny de 2004, va ser cantant, saxofonista i pianista de soul, R & B i jazz. Va perdre la vista als 7 anys, per un glaucoma. Va ser autodidacta del piano, però va rebre classes de música en braille a la "St Augustine School", un centre per a no vidents. Ha sigut reconegut mundialment com un dels més influents músics de la història de la música popular.

Ray Charles va haver de guanyar-se la vida com a músic, quan van morir els seus pares. A finals de la dècada dels quaranta, aconsegueix col·locar un disc en les llistes del seu país, i el 1951 obté el seu primer Top Ten, gràcies a "Baby, Let Em Hold Your Hand".

Després d'una aparició al Newport Jazz Festival va assolir un èxit important amb The Right Time" i la seva cançó més popular de 1959, What'd I Say, que son les dues primeres cançons d’aquesta nit aqui a SANT3RADIO a LAMEVAMUSICA.

94 - ZAZ (ISABELLE GEFFROY)

Al programa d’avui tenim una cantant que fusiona la musica francesa amb el jazz gypsy, el seu nom Isabelle Geffroy però coneguda artísticament com a ZAZ, tan sols a editat un disc que anomena ZAZ al maig de 2010, però es un goig sentir-la cantar en companyia del seu grup, amb la seva poderosa veu.

ZAZ o Isabelle es una jove cantant , va néixer a Tours –França- al maig de 1980, la seva musica ha corregut per mitjans de la web, te un munt de vídeos penjats a youtube, que aconsello la seva visió, perquè veieu amb quina facilitat munta els seus espectacles al carrer.

La seva mare professora de castellà i el seu pare treballador en una companyia elèctrica, la varen matricular amb el seu germà al Conservatori de Tours on va estudiar solfeig, violi, piano, guitarra i cant coral i al 1995 va fer classes de cant. Les seves influencies van des de el clàssic de Vivaldi, cantants de jazz com la Ella Fitgerald, Bobby Mc. Ferrin i ritmes africans, llatins i cubans. Anem pels dos primers temes que no pertanyent als disc ZAZ. La primera correspon a un bolero panameny de la que fa una molt bona versió i cantada en un castellà perfecta “historia de un amor” i desprès una cançó molt francesa “La pluie” 

93 - GEORGE MICHAEL

Georgios Kryiacos Panaiotou  no es altre que GEORGE MICHAEL nascut a Londres al 1963, fill de pare grecoxipriota i mare anglesa.  Es cantant, compositor i productor britànic de musica pop i que per dues vegades a guanyat el Grammy. Molt conegut també per la seva polèmica imatge publica, sovint envoltat de problemàtiques  relacionades amb sexe i drogues. Fundador al 1980 del duet WHAM amb el seu amic Andrew Ridgeley. Ha venut mes 100 milions de discos.

"Songs from the Last Century" que és l’àlbum que escoltarem avui en la seva totalitat es un disc de versions del cantant d’avui,  George Michael i de l’aclama’t productor Phil Ramone. Va ser llançat al desembre de 1999 i es compon principalment de vells estàndards, a més de noves interpretacions de cançons populars més recents.  El primer tema i que obra l’àlbum es Brother Can You Spare a Dime, clàssic del 1931 que ja cantava Bing Crosby  i el tema que el segueix es l’èxit ROXANNE del grup The Police del que George Michael va realitzar un vídeo filmat al barri vermell d’Amsterdam amb persones de carrer que viuen les seves vides i en sense cap actor. 

92 - WES MONTGOMERY

Tenim en el programa d’avui un guitarrista de jazz nascut a Indianapolis, amb el nom de John Leslie "Wes" Montgomery (6 març 1923 a 15 juny 1968) es considerat com un dels guitarristes de jazz més importants, a l’alçada de Django Reinhardt i Charlie Christian i que va tenir una influència molt gran sobre altres virtuosos que el van seguir com George Benson, Russell Malone, Pat Metheny, Jimi Hendrix i molts altres, i també pel respecte que es va guanyar dels seus contemporanis. Per a molts, el toc de Montgomery defineix la guitarra jazz i el so que els aprenents tracten d'emular.

I dedicarem el programa a Smokin 'al Half Note un àlbum de jazz gravat per Wes Montgomery i el trio de Wynton Kelly. Varen gravar cinc peces en viu a finals de juny de 1965 al Club Half Note de New York i el 22 de setembre de 1965 la resta a Van Gelder Studios de New Jersey. L'àlbum combina el guitarrista Wes Montgomery amb el trio de Wynton Kelly al piano, amb Paul Chambers al baix i Jimmy Cobb a la bateria. 

91 - DONNA SUMMER

Tenim avui al nostre programa “La reina de la musica disco”, ni mes ni menys que DONNA SUMMER, que va néixer amb el nom de LADONNA ADRIAN GAINES a Boston el darrer dia de l’any 1948 traspassant el dia 17 de maig d’enguany, va esser cantant i compositora musical famosa pels seus exits en les musiques disco i pop als anys 70 i 80s.
Als seus inicis i influenciada per la cantant de gospel Mahalia Jackson va començar a cantar a l’esglessia. En la seva adolescència va ser membre de diferents conjunts musicals.  A finals dels 60 i inspirada per Janes Joplin, va esser la vocalista d’un grupo de rock psicodelic. Al 1968 va participar al musical Hair a Broadway i a la gira europea li van donar el paper principal. Es trasllada a viura a Alemania uns anys per interpretar a mes de Hair els musicals Godspell i Show Boat.
Al 1972 es va casar amb Helmuth Sommer, varen tenir una filla al 1973 i va esser al 1975 que es van divorciar.  
L'enlairament de Summer com estrella es va deure a l'atrevida cançó "Love To Love You Baby" del 1975. Encara que els seus autors Moroder i Bellotte la tenien reservada per a una altra intèrpret, va ser Donna qui va proposar el títol i la lletra, i els va convèncer perquè gravessin amb ella una maqueta. La van considerar tan bona que va ser la publicada. Donna Summer va incloure atrevits gemecs propis d'un orgasme i expliquen que per gravar va demanar un ambient íntim: apagar els llums de l'estudi i certament es van disparar rumors de tota mena, li van arribar a preguntar si s’havia estimulat o tocat durant la gravació, ella va contestar: «¿tocar-me? Sí, una cama».

90 - ROY ORBISON

Roy Kelton Orbison anomenat com a Roy Orbison (23 abril 1936-6 desembre 1988) va ser un influent cantant i compositor estat unidenc i un pioner del rock and roll, nascut a Vernon (Texas) fill d’un perforador de pous de petroli i una infermera, va ser reconegut per les seves balades sobre amors perduts, per les seves melodies rítmicament avançades.

Roy Orbison va créixer a Texas i va començar a cantar rockabilly i country and western a la banda de la seva escola secundària fins que va ser signat per Sun Records a Memphis. El seu major èxit va arribar amb la discogràfica Monument entre 1960 i 1964, quan 22 de les seves cançons col·locades al Billboard Top Forty, com Only the Lonely i Crying que escoltarem amb la versió amb duet amb la K.D. Lang.

89 - SIMPLY RED

Tenim en el programa d’avui un grup musical britànic amb influències sonores del  Pop, soul, jazz i rythm & blues, a més de comptar amb cançons de Reggae i Rock. És una formació històrica en el món del Pop, que amb 25 anys de brillant carrera han celebrat 1100 shows, han venut més de 55 milions de discos i han aconseguit 31 números 1 en les llistes d'èxit al Regne Unit. Aquest grup es SIMPLY RED que va ser format el 1984 pel cantant Mick "Red" Hucknall i va comptar per a això amb tres ex membres del grup Durrutti Column: Tony Bowers al baix, Chris Joyce a la bateria i Tim Kellet al teclat, i també amb Sylvan Richardson (guitarra) i Fritz McIntyre al teclat. Escoltareu una musica agradable, amable, suau i que es deixa escotar. 

88 i primer programa temporada 2012-2013 Rimski-Kórsakov "Scheherazade"

Comencem avui la tercera temporada del LA MEVA MUSICA, precisament quant la nostre emissora compleix els seus 15 anys d’existència. Som a la sintonia 103.2 de SANTS 3 RADIO, el nostre tècnic es en Llorenç Gasset, i aquet que us parla Antoni Romero amb la creació i direcció del programa.
Escoltarem en el primer programa d’aquesta temporada de LAMEVAMUSICA la musica de Nikolai Andréievitx Rimski-Kórsakov , nascut en el si d’una família aristocràtica a Tikhvin, el 18 de març de 1844,  compositor  rus i professor de música clàssica, particularment conegut per la seva fina orquestració, que potser va estar influenciada per la seva sinestèsia. (La sinèstesia és un recurs literari que consisteix en barrejar trets de diversos sentits del cos per crear un efecte més gràfic. Per exemple, la molt manida expressió "plorar amargament" és una sinestèsia, ja que barreja un fet que es percep amb la vista (plorar) amb un gust. És un recurs usat sobretot en poesia i en les descripcions, era un dels favorits del modernisme, per la bellesa que aporta. Sovint la sinèstia és un tipus de metàfora.)
Les seves composicions més famoses són El vol del borinot,  Shéhérazade,  Caprici espanyol  i La gran Pasqua russa. També va escriure quinze òperes. Cap al final de la seva vida, Rimski-Kórsakov va emmalaltir d'angina i va morir a Lyubensk el 21 de juny de 1908. Va ser enterrat al  cementeri de Tikhvin del monestir Aleksandr Nevski, a Sant Petersburg, Rússia.
L’obra que escoltarem en el programa d’avui es Shéhérazade,  Rimski-Kórsakov  va escriure una breu introducció en  el programa del dia d'estrena i deia:
El sultà Shahryar, convençut de que totes les dones són falses i sense fe, es va comprometre a donar mort a cadascuna de les seves esposes després de la primera nit de noces. No obstant això, a la sultana Sheherazade li va salvar la vida per entretenir-lo a ell el seu senyor amb contes fascinants, un darrera l’altre de “Les mil i una nits”. El sultà, consumit per la curiositat, ajornava dia a dia l'execució de la seva esposa.
La suite està dividida en quatre moviments. El tema musical que inicia el primer moviment representa, suposadament, al implacable sultà Schahriar. Aquest tema està construït amb quatre notes descendents de l'escala de tons. Després s'escolten uns quants acords en la secció de fusta que recorden l'inici de l'obertura del Somni d'una nit d'estiu de Felix Mendelssohn.  A continuació sentim un altre dels temes que reapareix en cada moviment; és la melodia que aniria associada a la narradora de la història, Shéhérazade, l'esposa del sultà, que aconsegueix commoure'l amb les seves narracions. És una melodia captivadora i sensual amb un solo de violí, acompanyat per l’arpa. Escoltem dons aquest primer moviment a LAMEVAMUSICA A SANTS3RADIO anomenat “El Mar i el vaixell de Simbad”. Largo i maestoso - Allegro non troppo. Mi major.

Shéhérazade de Rimski-Kórsakov  és una nova forma de composició, fins a cert punt a mig camí entre la Simfonia fantàstica d'Hector Berlioz (1830) i el poema simfònic de Franz Liszt. Probablement, a causa de la trama en què està basada, està més pròxima al poema simfònic, en el sentit que és menys precís que el de la Simfonia fantàstica. El compositor sempre es va pronunciar per tal que s'evités una lectura massa programàtica, negant per exemple que els personatges evolucionin clarament i actuïn, al contrari del que va escriure Antonio Vivaldi  amb  els poemes adjunts a Les quatre estacions, o del que farà Prokófiev a Pere i el llop, amb els instruments que representen personatges amb els seus temes propis recurrents. Escoltem ara aquí a SANTS3RADIO en el programa de LAMEVAMUSICA el segon moviment titulat, La història del príncep Kalendar. Lento - Andantino - Allegro molto - Con moto. Si menor.

La Scheherezade de  Rimski-Kórsakov  es convertir en l’expressió mes coneguda del orientalisme musical rus i possiblement la seva obra mes popular, essent el sultà introduït  per un poderos tema als metalls i la Scheherezade representada pels arabescos d’ un violí solista, el paradigma entre el despotisme cruel y la seducció femenina Bárbara s’estableix al mateix temps. Escoltem el tercer moviment que anomena El jove príncep i la jove princesa. Andantino quasi allegretto - Pochissimo più mosso - Come prima - Pochissimo più animato. Sol major, i l’escoltarem aquí a SANTS3RADIO A LAMEVAMUSICA
Scheherazade està orquestrada per a dues flautes i un flabiol (amb doble flauta piccolo al segon segon per uns quants bars), dos oboès (amb segona duplicació cor anglais), dos clarinets, dos fagots, quatre trompes en Fa, dues trompetes en A i B-pla, tres trombons, tuba, timbals, bombo, redoblante,  platerets, triangle, pandereta, tam-tam, arpa i cordes. La suite es va estrenar el 28 d'octubre de 1888, sota la batuta del compositor. I el darrer moviment el titula Festival a Bagdad. El Mar. El vaixell encalla en un penya-segat superat pel Genet de Bronze. Allegro molto - Vivo - Allegro non troppo maestoso en Mi major. Escoltem-la aquí a la sintonia 103.2 DE SANTS3RADIO i en el programa LAMEVAMUSICA. 
I per acomiadar-nos del programa d’avui escoltem del Caprici Espanyol  el moviment n.5 Fandango Asturià, ball viu d’Asturies i son d’aquest mateix compositor Rimsky Korsakov.

CRONICA 21.08.2012 - ANNA ROIG

Crònica emesa dimecres 22 d'agost al programa FESTA MAJOR -mati- de SANTS3RADIO.

Ahir quan entrava a l’Espanya Industrial passats uns minuts de les 10 de la nit, arribava tard per que em vaig quedar veient els veïns del carrer Finlàndia l’espectacle que havien muntant ells mateixos d’imitacions de cançons, obrint la boca fent veure que canten, a mes amb gracia i molt digne. Dons deia que donava la volta a la Casa del Mig i de sobte em vaig trobar amb una munió de gent, tots ben seguts i altres de peu perquè ja no hi cabien de tan ple que estava. I Flash vaig veure 5 o 6 cadires buides a primera fila, quan soc a prop veig un plàstic per sobre com dient “Reservades”, i quan era a punt de seure, l’encarregat, un empleat de cotxeres, que em diu molt amablement:

·        No pot seure perquè estan reservades.

·        Reservades? Per qui. (Jo creia per algú amb minusvalia o del grup)

·        Pels polítics, diu ell.

La meva resposta clara i també amable: Dons no t’amoïnis que quan vinguin ja m’aixecaré.

Va acabar l’espectacle i aquelles cadires varen acabar buides, tan sols jo i uns fotògrafs que van aprofitar per fer les fotos en sense destorbar.

Segur que era per politics?? No m’ho puc creure. Però aquell bon home deuria tenir ordre d’algu??.

Be i al que anàvem la crònica de ANNA ROIG i L’OMBRE DE TON CHIEN, que a la traducció sería L’OMBRE DEL TEU GOS.

A l’escenari ens trobem, 5 persones amb una decoració intima que a mes dels instruments tenien unes làmpades de sobre taula amb pantalla per cadascun i aquestes persones eren els musics; Magi Balada a la guitarra, Ricard Parera a la bateria, Carles Muns al baix, Carles Sanz als teclats i L’ANNA ROIG a la veu i a l’ interpretació, amb un vestidet de color verd, com de nena petita, tot tirat amb una miqueta de vol.

I si, he dit interpretació perquè cada un dels temes a mes de ser ben cantats eren interpretats teatralment. Una molt bona posta en escena i tot molt ben estudiat i preparat.

Els temes que ens va cantar durant 1 hora i 3 quarts varen ser els seus habituals, temes francesos barrejats amb els de collita propia. Cançons d’amor i desamor, com ella mateixa va dir. L’ANNA canta molt suau i romàntic pero quan els temes son mes mogudets es deixa anar i interpreta, pel meu gust encara millor, em va sorprendre la versió rock que va fer de "Poupée de cire, poupée de son", aquell tema de la France Gall de la Eurovisió del 1965.

Els musics molt be en l’acompanyament, en el punt just de volum, gracies als tècnics, i deixant que la veu de l’ANNA fos el principal. Molt bons professionals. 

El públic totalment entregat des de l’inici, no pensava que aquesta dona tingues tans fans addictes i que no van parar, es clar amb motiu d'aplaudir i victoreja a la seva ídol.

Com es clar quan veus que el últim tema, que es aquest que sona de fons, tots cinc agafen els instruments però en acústic i baixen al centre del públic i interpreten envoltats de tothom, no pots fer altre cosa que aplaudir com a agraïment i pel be que ho fan.

I res mes a preparar la sortida d’aquesta nit i per favor Sergi Loras, fes alguna cosa per que aquesta calor afluixi una mica.

SALUT 

CRONICA DEL 19.08.2012 - TELVA ROJAS -

Crònica emesa dilluns 20 d'agost al programa FESTA MAJOR -mati- de SANTS3RADIO.

Diumenge 19 d'agost 2012 la musica antillana va envair des de l’Espanya Industrial tot el nostre barri. La cantant cubana TELVA ROJAS amb una banda formada per sis bons musics cubans dirigits pel baixista Seimi, incloïen un trompeta, un trombó, un molt bo percussionista, unes congues i com no el piano elèctric. I com a coristes de la Telva però també com a solistes en molts temes Felix Richard i Waldimiro Santana.

El concert va començar puntualment a les 10 de la nit amb no massa  públic a l’inici però que va anar incrementant, essent al final de la nit, 2 hores mes tard, tocant el ple de les cadires amb persones ballant tot el voltant. A l’inici varen ser els boleros lents i tristos, però que la Telva els fa molt seus amb el seu estil, i a mida que avançava la nit abocar-se a musiques mes rapides com salses i tota mena de ritmes caribenys, molt ben elaborats i instrumentats.

La banda va sonar molt be, molt conjuntada. Si li volem posar algun inconvenient podríem dir que al final d’algun tema els vents no el varen finalitzar amb la força de la resta del grup, però realment anecdòtic. De la Telva dir que te una veu molt poderosa sense perdre l’harmonia, una cantant molt generosa que va cedir espai als dos cantants que no van decebre en cap moment i no van fer baixar el nivell de l’espectacle.

Com apunt i perquè quedi demostrada la generositat de la TELVA ROJAS, al final de l’espectacle uns gitanos del barri varen estar veient l’actuació, a la que varen quedar totalment enganxats i la Telva va cedir espai a l’escenari per que un d’aquells gitanos puges amb ella per ballar l’últim tema de la nit fen una fusió real i totalment improvisada del ritme cubà i el ball gitano. Va esser un bon punt i final d’aquest magnífic espectacle.

El públic al principi fred, sabem com som els catalans en aquest tema, però ella amb una gran professionalitat ens va fer picar de mans, cantar i al final la gent cantava, ballava i gaudia d’aquesta banda i de la TELVA ROJAS.

 A la sortida vaig anar a veure alguns dels carrers on tenien orquestra en viu, però i sense voler fer comparacions, els ritmes i la qualitat em va fer anar cap a casa amb els sons de la bona musica i ben interpretada de la TELVA ROJAS a la memòria.

Be familia, com repetia ahir la Telva quan es dirigia al públic, dons aquí teniu la meva crònica.

SALUT 

87 Especial “FESTA MAJOR DE SANTS 2012”

Dons si família, si,  ja ha passat un any des de la nostre festa Major en la que la Nuria Feliu ens feia el seu pregó. Aquest any uns altres personatges importants del nostre barri seran els pregoners, LA COMPANYIA ELECTRICA DHARMA, veïns que son del carrer Sagunt i pel que sembla retirats dels escenaris des de el comiat en el darrer concert de l’octubre al Palau de la Musica. Han participat en anteriors festes majors deixant escoltar el millor de la seva bona musica, i també com a pregoners en un altre ocasió.

Ir a descargar

86 - Segon i darrer resum 2011-2012

Contents i cofois i desitja’n posar-nos morenos, la platja encara es gratis, aprofiteu-la. Com varem fer la setmana passada farem un programa  resum dels temes que mes m’han agradat en aquests 10 mesos d’emissió del programa de LAMEVAMUSICA passarem quasi una hora escoltant bona musica i procurant oblidar els problemes que alguna mala gent ens vol encolomar. I sempre ens toca als mateixos, eh.

85 - Primer programa resum temporada.

Arribada ja la fi de la temporada 2011/2012 farem el primer dels dos programes de resum que corresponen a molt de l’escolta’t al llarg dels 10 mesos d’emissió de LAMEVAMUSICA, he procurat triar els temes mes alegres i mes fàcils d’escoltar de cada programa. Aixi que prepareu-vos per gaudir de unes bones cançons que distrauran aquesta hora que tenim per davant. 

84 - Crosby, Stills & Nash (and Young)

Escoltarem avui la musica de una banda de rock and roll i Folk Rock fundada el 1968 amb el nom de Crosby, Stills & Nash (and Young) comunament coneguda com CSN o CSNY. Alguns, sobretot als Estats Units, la comparaven en popularitat als Beatles. A l'origen, el grup es va formar per la incorporació de Graham Nash, procedent del grup The Hollies (Anglaterra), més David Crosby, membre fundador de The Byrds i Stephen Stills antic component de Buffalo Springfield, més tard es va incorporar Neil Young, també procedent del mateix grup. Aconsegueixen el cim de la seva carrera com a quartet amb el seu àlbum "Deja vú", de 1970. És també molt recordada la seva espectacular participació al festival de Woodstock, juntament a The Who i Jimi Hendrix, el 1969. 

82 - XOSTAKÓVITX -Symphony No. 12 in D minor, Op. 112

Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx compositor soviètic neix a Sant Petersburg el 25 setembre 1906 i traspassa el 9 agost 1975. Va tenir relacions difícils amb el règim, que va denunciar públicament la seva música. No obstant això, en públic es va mostrar lleial, prenent el carnet del PCUS al 1960 i fins i tot va ser membre del Sòviet Suprem. Des de la seva mort, la seva actitud davant de la vida a l'URSS ha sigut tema de polèmica tant política com musical, discutint-se fins a quin punt hauria sigut un dissident clandestí, per bé que hi hagi acord pel que fa la seva obra artística, una de les més importants del segle XX en termes absoluts. Després d'un període avantguardista inicial, Xostakóvitx es va adherir al romanticisme musical, en la línia de Mahler. No obstant això, va fer algunes incursions en el terreny de l'atonalitat. La seva música sol incloure contrastos aguts i elements grotescs. Les seves obres més importants són els seus cicles de quinze simfonies i quinze quartets de corda; a més, va compondre diverses óperes, sis concerts per a instrument solista i orquestra i música de cinema. Escoltarem avui sencera la simfonia n. 12 amb un temps total de 40:36 minuts i desprès i fins l’acabament del programa escoltarem 1 moviment de la 10 simfonia i 2 moviments de la novena. Be, anem per la Simfonia n º 12, Op 112 que va ser composta per Dmitri Shostakóvich al 1960, i porta el subtítol “L'any 1917” i la dedicatòria “En record a Vladímir Ilich Lenin”. L'obra es va estrenar el primer d'octubre de 1961, per l'Orquestra Filharmònica de Leningrad, dirigida per Evgeni Mravinsky.

83 - DIRE STRAITS

Els convidats del programa d’avui son els DIRE STRAITS que va esser un grup de musica rock britànic  format pels germans Mark Knopfler a la guitarra i la veu, David Knopler a la guitarra, John Illsley al baix i Pick Wither a la bateria, aquets membres varen ser a la fundació  del grup, però han intervingut altres membres al llarg de la seva durada, així mateix han tingut col·laboracions de molts musics i cantants. De tota manera la banda porta el segell de Mark Knopfler que es sens dubte el autèntic líder del conjunt. 

Dire Straits grava el seu primer disc al 1978 amb un àlbum homònim amb una bona acollida per part de la critica però el gran públic britànic no el va tenir massa amb comte, però l’àlbum va ser numero 1 a Europa, Estats Units i Oceania.  Cinc mesos desprès va treure un single amb “Sultans of Swing” que es va convertir en un dels discos mes venuts. 

81 - DIANNE REEVES amb Good Night&Good Luck

Good Night and Good Luck. (Bona nit i bona sort) és una pel·lícula americana dirigida per George Clooney. El guió de la pel·lícula va ser escrit per Clooney i Grant Heslov i retrata el conflicte entre el periodista Edward R.Murrow i el senador Joseph McCarthy de Wisconsin.

La pel·lícula va ser estrenada en blanc i negre, encara que filmada en color, però en una escala de grisos i corregint el color a blanc i negre durant la postproducció. El tema central  es la responsabilitat dels mitjans, i també el que passa quan els mitjans de comunicació ofereixen una veu de dissidència contra qualsevol govern. El títol fa referència a la frase que el periodista Murrow feia servir per acomiadar els seus programes .

Un petit grup de jazz amb la veu de la cantant de jazz DIANNE REEVES va ser contractat per gravar la banda sonora del film. Aquesta banda formada per Peter Martin, Christoph Luty, Jeff Hamilton i Catingub Matt, es presenta a la pel·lícula en diverses escenes, per exemple, en una escena a la que els periodistes passen per un estudi on grava la banda. El CD d’aquest film va guanyar el premi Grammy del 2005 per ser el millor jazz vocal . Puc garantir que a qui agradi la bona musica, les bones cantants i el jazz, avui tenim el programa que ens fara gaudir, segur. 

80 - DAVID BYRNE "Rei Momo"

El programa d’avui el dedicarem al disc REI MOMO del music i cantant DAVID BYRNE, que es membre fundador del conjunt TALKING HEADS. David Byrne neix el 14 maig 1952 a Escocia, però quan te dos anys els seus pares es traslladen a Canada i quan en te 9 marxen a Baltimore als Estats Units, quan era adolescent tocava la guitarra amb unes quantes bandes per distreure’s. 

David Byrne i Chris Frantz van formar una banda anomenada  The  Artístics,  interpretant  versions d'alguns temes antics, i Byrne va contribuir amb un parell d'originals, entre ells "Psycho Killer", "I'ma Not In Love" i "Warning Sign", temes dels quals  serien  adoptats  posteriorment per Talking Heads.

Entre els pocs fans propers al grup estava Tina Weymouth, que es casaria amb Chris  Frantz.  Després que The Artístics deixés d'existir a mitjan 1974, David Byrne, Chris Frantz i la Tina Weymouth van decidir començar una nova banda. Tina va ser la baixista i Chris, el bateria.  Després que els tres decidissin anar a viure al costat est de Nova York, van començar a realitzar importants assajos i, al maig de 1975, van trobar un nom per a la banda: Talkin Heads.

79 - STING directe

...All This Time  és un àlbum en viu i la pel·lícula del concert de Sting, que serà el nostre convidat a la nit d’avui,  un concert gravat i filmat l'11 de setembre de 2001. 

Va ser gravat a Il Palagio a la Toscana italiana davant d'un públic selecte, extret del seu club de fans i les característiques corresponen a versions en viu, com sabeu que m’agraden si les puc triar, de les cançons de Sting del catàleg quan era a The Police i del seu catàleg de cançons en solitari. L'àlbum i el vídeo deuen el seu nom a la cançó del mateix nom de l’àlbum The Soul Cages.

Sting volia fer un concert a casa seva, va comprar aquest palau al Duc Simone Velluti Zati di San Clemente, aixi dons va fer un bon grup de músics per anar practicant  i dur a terme aquest concert amb ell. Els esdeveniments que van conduir a la nit de l'actuació van ser filmades amb un DVD, precisament com tots sabeu, un altre terrible esdeveniment va succeir aquell mateix dia de l'actuació, dons es van produir els atemptats terroristes a la ciutat de Nova York aquell 11 de setembre de 2001.

78 GILBERTO GIL

Gilberto Passos Gil Moreira (26 de juny de 1942), artisticament Gilberto Gil, cantant, compositor i guitarrista brasiler, conegut tant per la seva innovació musical com pel seu compromís polític. Del 2003 al 2008, esdevenir ministre de cultura del govern de Luiz Inácio Lula da Silva. L'estil musical de Gil incorpora una gamma eclèctica d'influències, incloent la música rock, gèneres brasilers, com la samba, musica africana i el reggae.

Gilberto Gil va començar a tocar música quan era petit i encara era un adolescent quan es va unir a la seva primera banda. Va ser una figura clau en la Música Popular Brasileira i Tropicàlia que eren els moviments de la dècada de 1960, al costat d'altres artistes, com el seu col·laborador habitual Caetano Veloso. El règim militar brasiler que va prende el poder el 1964 va tenir tant en Gilberto Gil com a Caetano Veloso, com una amenaça, i tots dos varen abandonar el país, traslladant-se Gil a Londres fins als 1972 que va tornar a l’estat de Bahia.

Escoltarem la seva musica en un concert acústic, les dues millors maneres d’escoltar en aquest brasiler en directe i en acústic, un àlbum del 1994 que escoltarem en les possibilitats de temps del nostre programa. 

77 DANSA "LA ESENCIA"

Farem avui un programa especial i molt diferent al que fins ara estem acostumats, avui tinc la sort de contar amb la presencia física al nostre programa de algunes components del grup de dansa LAS MAGAS, amb les que parlarem de l’espectacle que presenten a la SALA SANT MEDIR aquest diumenge 20 de maig a les 18:30 que anomenen DANSA "LA ESENCIA", un espectacle amb missatges màgics.

.

76 ELTON JHON duets

Avui tenim un àlbum d’estudi del cantant britànic ELTON JOHN, un disc diferent als que fins llavors havia fet, donat que es un DUETS d’aquells que es varen posar de moda als anys 90s, va esser un CD o doble LP vinil llençat al 1993 al Regne Unit. En un principi era un projecte per Nadal de l’Elton John, però que aviat es va convertir en un àlbum propi amb molt d’èxit, arribant al n. 7 al Regne Unit.  La versió en viu de " Don't let the sun go down on me", amb George Michael, ja s'havia convertit en un numero 1 al Regne Unit / EUA el 1991. Tres singles van ser llançats d’aquest àlbum a Gran Bretanya: "True Love" (amb Kiki Dee, va aconseguir el lloc # 2): "No Go Breaking My Heart" (amb la drag queen RuPaul , va aconseguir el lloc 7) i " Ain't nothing like the real thing"(amb Marcella Detroit , va aconseguir el lloc 24).  I anem pels dos primer temes de la nit Teardrops acompanyat per la k.d. lang , com sabeu és una cantant i compositora de country i pop canadenca que ha obtingut diversos premis Juno i Grammys per les seves actuacions musicals i The Power, amb Little Richard, cantant, compositor y pianista afroamericà de rock and roll dels Estats Units. Autodenominat "El Predicador Rei del Rock & Roll, Rythm & Blues y Soul". Escoltem-les ja aquí a la sintonia 103.2 DE SANTS3RADIO i en el programa LAMEVAMUSICA. Donald Hugh conegut com a Don Henley   es cantant de rock nord americà, escriptor y bateria, conegut sobre tot com a membre fundador de la banda Eagles, Henley ha sigut de les veus mes reconegudes en mon de la musica dels últims 30 anys, com a membre dels Eagles i també com cantant solista. I el tema duet amb Elton John es Shakey ground i desprès es KiKi Dee cantant anglesa amb llarga carrera que ha participat amb altres duets amb l’Elton John, aquí en una versió de Cole Porter True love, a LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO. Gladys María Caballero artísticament coneguda com GLADYS KNGHT i la "Emperadriu del soul", cantant, compositora, actriu americana. Va ser molt coneguda pels èxits gravats durant els anys 1960 i 1970, tant per a les discogràfiques Motown i la Buddah Records, amb el seu grup de Gladys Knight & the Pips, l’escoltem amb el tema Go on and on i després Don't go breaking my heart amb la drag-queen americana RU PAUL , totes dos temes com no, amb duets amb L’Elton John, escoltem-les aquí a LA MEVA MUSICA a SANTS 3 RADIO. Música Música Escoltarem ara al duet que Elton John amb Marcella Detroit, cantant, guitarrista i compositora nascuda a Detroit (USA) que al 1992 va tenir durant 8 setmanes un tema al n.1 del Regne Unit, escoltem Ain't nothing like the real thing i desprès PAUL YOUNG cantant i baixista de pop britànic que va tenir un gran èxit amb un duet amb l’italià Zucchero amb aquell tema “Senza una Donna” però avui l’escoltem en el tema I'm your puppet. Escoltem-ho ara a LA MEVA MUSICA a SANTS 3 RADIO. Born to lose, el tema comença amb la veu profunda i sensacional de LEONARD COHEN apareixen desprès l’Elton John que dona un tom a la cançó, semblen dos temes diferents segons qui canta i l’altre cançó l’interpreta amb en GEORGE MICHAEL nascut a Londres amb ascendència grega, va començar la seva carrera amb el duet WHAM i es guanyador de molts premis, el tema que escoltarem Don't let the sun go down on me al vostre programa LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. I per acomiadar-nos del programa d’avui escoltem a Elton John tot solet en la darrera cançó del programa i també de l’àlbum anomenada Duets for one.