Diumenge 19 d'agost 2012 la musica antillana va envair
des de l’Espanya Industrial tot el nostre barri. La cantant cubana TELVA ROJAS
amb una banda formada per sis bons musics cubans dirigits pel baixista Seimi,
incloïen un trompeta, un trombó, un molt bo percussionista, unes congues i com
no el piano elèctric. I com a coristes de la Telva però també com a solistes en
molts temes Felix Richard i Waldimiro Santana.
El concert va començar puntualment a les 10 de la nit amb
no massa públic a l’inici però que va
anar incrementant, essent al final de la nit, 2 hores mes tard, tocant el ple
de les cadires amb persones ballant tot el voltant. A l’inici varen ser els
boleros lents i tristos, però que la Telva els fa molt seus amb el seu estil, i
a mida que avançava la nit abocar-se a musiques mes rapides com salses i tota
mena de ritmes caribenys, molt ben elaborats i instrumentats.
La banda va sonar molt be, molt conjuntada. Si li volem
posar algun inconvenient podríem dir que al final d’algun tema els vents no el
varen finalitzar amb la força de la resta del grup, però realment anecdòtic. De
la Telva dir que te una veu molt poderosa sense perdre l’harmonia, una cantant
molt generosa que va cedir espai als dos cantants que no van decebre en cap
moment i no van fer baixar el nivell de l’espectacle.
Com apunt i perquè quedi demostrada la generositat de la
TELVA ROJAS, al final de l’espectacle uns gitanos del barri varen estar veient
l’actuació, a la que varen quedar totalment enganxats i la Telva va cedir espai
a l’escenari per que un d’aquells gitanos puges amb ella per ballar l’últim
tema de la nit fen una fusió real i totalment improvisada del ritme cubà i el
ball gitano. Va esser un bon punt i final d’aquest magnífic espectacle.
El públic al principi fred, sabem com som els catalans en
aquest tema, però ella amb una gran professionalitat ens va fer picar de mans,
cantar i al final la gent cantava, ballava i gaudia d’aquesta banda i de la
TELVA ROJAS.
A la sortida vaig anar a veure alguns dels carrers on
tenien orquestra en viu, però i sense voler fer comparacions, els ritmes i la
qualitat em va fer anar cap a casa amb els sons de la bona musica i ben
interpretada de la TELVA ROJAS a la memòria.
Be familia, com repetia ahir la Telva quan es dirigia al públic,
dons aquí teniu la meva crònica.
SALUT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada