235 - John Lennon

Aquesta setmana, exactament el 8 de desembre, farà 35 anys de la mort per assassinat de John Lennon, que va néixer com a John Winston Lennon a Liverpool, el 9 d’octubre de 1940, i va ser abatut al voltant de les 10:50 de la nit del 8 de desembre de 1980, poc després que Lennon i Ono tornessin al Dakota, l'apartament de Nova York on vivien. Mark David Chapman, a qui Lennon li havia autografiat una còpia de l'àlbum Double Fantasy, i qui esperava a la sala al costat del porter de l’edifici, va disparar contra Lennon per l'esquena cinc vegades a l'entrada a l'edifici. Va ser portat a la sala de emergència de l’Hospital Roosevelt i va ser declarat mort a la seva arribada a les 11:20. L'endemà, Ono va emetre una declaració, dient: «No hi ha funeral per a John». Ono va concloure la seva declaració amb les paraules, «John estimava i resava per la raça humana. Si us plau, resin pel mateix ». El seu cos va ser incinerat al Cementiri Ferncliff a Nova York. Ono va escampar les seves cendres al Central Park de Nova York, on més tard es va crear el monument commemoratiu Strawberry Fields. Chapman es va declarar culpable per assassinat en segon grau i va ser condemnat a cadena perpètua a la presó on encara roman, després d'haver-li estat negada en repetides ocasions la llibertat condicional. Es molt probable que John Lennon recordes a la seva mare quan anava cap a l’hospital i la vida passava per la seva memòria. I la cançó adient seria MOTHER, que es tot un crit als seus pares pel seu abandonament a l’infància. I aquesta cançó diu una cosa així com “Mare tu em vares tenir però jo no t’he tingut mai”, “Pare tu em vas deixar, però jo mai et vaig deixar”. Escoltem-la a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

234 - WOODY ALLEN: Music from his movies

Tenim avui la musica de les pel·lícules del director Woody Allen, extret del disc WOODY ALLEN: Music from his movies amb 2 CD que contenent 42 temes dels que escoltarem els temes que corresponguin a les pel·lícules mes antigues. En quan a Woody Allen, director  sempre s'ha caracteritzat per la peculiar i original selecció musical dels seus films. A més d'un gran director, toca habitualment a la New Orleans Jazz Band com a clarinetista professional. Així dons no es estrany per la seva cultura musical que les bandes sonores de les seves pel·lícules, siguin sempre tan adients, característica que resulta fàcil endevinar quan una obra li pertany tan sols amb els crèdits inicials i la música.

Allan Stewart Königsberg es el seu nom, va neixer a Brooklyn, l’1 de decembre de 1935, director, guionista, actor, músic, dramaturg, humorista i escriptor. Ha guanyant quatre vegades el premi Óscar. Es un dels directors mes respectats, influents y prolífics de la era moderna, arribant a produir des de el seus inicis l’any 1969 un total de 47 películas, una per any.

El 1972 Woody Allen realitza la pel·lícula PLAY IT AGAIN –Somnis de seductor-. Un cinefil pateix una extranya i recurrent al.lucinació: Humphrey Bogart li dona consells sobre com seduir a les dones, un matrimoni amic li presenten varies noies, pero te tan poca confiança amb ell mateix que les cites son un total fracàs. Escoltem el tema AS TIME GOES BY amb Arthur Dooley Wilson. Al 1978 ens va delectar amb Interiors i aquest es el tema triat de la orquestra de Tommy Dorsey Keepin' Out of Mischief Now i ho escoltem a  LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

233 - Elton Jhon de 1973 a maig 75

Avui escoltarem la millor musica d’ELTON JOHN des de 1973 i fins a maig de 1975, encara que tot va començar a finals dels seixanta, com ja deia en l’anterior programa 191 de LAMEVAMUSICA i que varem escoltar la musica des de l’inici fins al 1972. Avui repassarem els àlbums Goodbye Yellow Brick Road, Caribou i Captain Fantastic and the Brown Dirt Cowboy.

ELTON JOHN va arribar al 1973 a la cúspide de la seva carrera amb el llançament del seu treball més important i valorat, el disc Goodbye Yellow Brick Road, que n’es el seté de la seva prolífica discografia amb cançons com Candle in the Wind, que en va composar com a tribut a Marilyn Monroe i desprès també la va fer servir per a la princesa DIANA, i el tema que va ser n. 1 als Estats Units Bennie And The Jets, i son les dues primeres de la nit que escoltem a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

232 - GIL SCOTT HERON

Deien que va ser un dels progenitors mes importants de la música rap, però sobre tot era un poeta, que també feia jazz, R&B, blues i soul. Influït i ajudat a engendrar posteriors gèneres de la música afro-americana, com el hip hop i el neo soul. Estic parlant de GIL SCOTT HERON, que neix a Chicago al 1949 i mora al 2011 a Nova York. D’ell escoltarem aquesta nit la seva millor musica. Molt compromès amb les qüestions socials i polítiques de l'època al seu país Scott Heron va passar la major part dels seus anys de secundària al Bronx, on va aprendre de primera mà moltes de les experiències que més tard van fer el seu material de composició de cançons. Havia començat a escriure abans d'arribar a l'adolescència, i va completar el seu primer volum de poesia a l'edat de 13 anys. Tot i que va assistir a la universitat de Pennsylvania, la va abandonar un any després per concentrar-se en la seva carrera com a escriptor, guanyant aplaudiments per la seva novel·la, El Voltor. Anem per la seva musica, començo amb el tema mes exitòs THE BOTTLE editat al 1974 en el seu àlbum Winter in Amèrica, aquesta canço parla sobre l’abús de l’alcohol amb un ritme caribeny. Scott la va escriure després de veure homes que feien cua a una botiga de venda de licors.  Sou a SANTS3RADIO sou a LAMEVAMUSICA.

231 - MIGUEL POVEDA

Tenim avui la veu d’un barceloní nascut el 13 de febrer de 1973 pero que va créixer a Badalona, amb un pare murcià i una mare manxega, que no tenint cap ascendència andalusa li agrada cantar flamenc i de quina manera. Ell es Miguel Ángel Poveda León, més conegut com a Miguel Poveda, cantaor de flamenc, pero que també pot fer-ho cantant coplas, tangos, boleros o fados. Comença a cantar al 1988, però és en el 33 Festival Nacional del Cante de las Minas de La Unión (Múrcia) del 1993 quan és reconegut el seu valor artístic a un nivell més professional. Després del seu creixement artístic i personal, el 2003 trasllada la seva residència a Sevilla per ser més a prop de les fonts de l'art flamenc, sense oblidar Catalunya en la seva trajectòria musical, com ho demostra posteriorment amb el seu disc DESGLAÇ. Avui l’escoltarem amb el seu darrer enregistrament “Sonetos y canciones para la Libertad”, editat al març d’aquest 2015. Escoltem les primeres cançons i continuem parlant d’aquest magnífic disc. La primera es PARA LA LIBERTAD i tot seguit DESMAYARSE, ATREVERSE. Sou a SANTS3RADIO sou a LAMEVAMUSICA

230 - ESPERANZA SPALDING

Serà aquest el segon programa que li dedico a la cantant i baixista de jazz americana ESPERANZA SPALDING nascuda l’any 1984 a la ciutat de Portland a Oregon. Ella canta en anglès, espanyol i portuguès. Avui escoltarem el màxim del possible del seu tercer àlbum d’estudi CHAMBER MUSIC SOCIETY, llençat el 17 d’agost 2010, un disc amb 11 temes, on la baixista es va unir als seus col·legues de tota la vida Leo Genovese (teclats) i Terri Lyne Carrington (bateria). Esperança crea un grup de música de cambra moderna que combina l'espontaneïtat i la intriga de la improvisació amb arranjaments dolços i angulars. El resultat és un so que teixeix els elements innovadors del jazz, el folk i la música del món en els fonaments duradors de la música clàssica. Una edició en vinil es va llançar al febrer de 2011. Aquesta edició va incloure un bonus track titulat «Morning" que va incloure al següent àlbum Ràdio Music Society.

Un vídeo es va fer per la cançó Little Fly, que correspon a un poema de William Blake amb la música de Spalding i que serà el primer tema de la nit que junt a Knowledge of Good and Evil, que traduït ve a dir Coneixement del be i del mal, amb l’acompanyament a la veu de Gretchen Parlato les escoltem a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO i al teu programa de LAMEVAMUSICA.

229 - Otis Redding

Avui musica funky i soul per ballar, amb els millors èxits de ni mes ni menys que OTIS REDDING, que neix el 9/09/41 a Dawson –Georgia- i va morir el 10/12/67 en un accident al estavellar-se l’avioneta que era a tres minuts d’aterrar a Madison –Winsconsin-. Amb tan sols 26 anys OTIS y només del 1960 al 1967 dedicat a la musica, és considerat com un dels músics més importants de la història de la música soul, degut a la forta influència que va exercir sobre aquest gènere musical. Aquest fet que li valgué el sobrenom de "King of Soul",^] així com un Premi Grammy a la Carrera Artística, la seva inclusió en el Rock and Roll Hall of Fame i el Songwriter Hall of Fame. I d’aquest breu pero bon compositor, cantant, guitarrista i pianista escoltarem primer totes les cançons que ens faran bellugar i al segon temps del programa les balades per ballar ben agafadets.

Anem dons per les tres primeres cançons de la nit FA-FA-FA-FA-FA i Love Man escrites pel mateix Otis Redding i la darrera d’aquest torn escrita per Sam Cooke Shake. Sou a SANTS3RADIO sou a LAMEVAMUSICA.

228 Frank Sinatra - Sinatra at the Sands

Sinatra at the Sands és un àlbum en viu de Frank Sinatra, gravat al 1966 al Copa Room del Sands Hotel i Casino de Las Vegas, acompanyat per l’orquestra de Count Basie, amb la direcció i arranjaments de Quincy Jones.

Va ser el primer àlbum en directe de Sinatra amb edició comercial que a mes conté moltes cançons que s'associen fàcilment amb ell.

Sinatra i Basie ja havien col·laborat anteriorment, exactament al 1962 amb el disc Sinatra-Basie i al 1964 amb It Might As Well Be Swing (Be podria ser Swing), tots dos amb el segell Reprise Records. El disc d’avui intentarem escoltar-lo amb la totalitat de cançons en las que intervé Frank Sinatra i he exclòs els monòlegs i els instrumentals, en total seran 16 els temes els que podrem gaudir.

Comencem amb els tres primers temes i al ser un directe el primer es la presentació tant de l’orquestra com del cantant i el tema Come Fly with Me, seguirà un tema dels germans Gershwin I've got a crush on you i el darrer d’aquest cicle un de Cole Porter I've got you under my skin. Quin luxe de compositors, d’orquestra i de cantant. Gaudim-los a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

227 - MAURICE RAVEL

Del 4 al 11 d’octubre, l’Associació de Demència Frontotemporal de Catalunya va celebrar la setmana internacional per a la divulgació i la conscienciació de la societat davant els efectes devastadors d’aquesta malaltia. Es per això que el programa d’avui li dedicaré a aquesta associació i a MAURICE RAVEL a qui aquesta malaltia li va causar la mort, encara que llavors era coneguda com a la malaltia Pick. Tot el programa escoltarem la musica d’aquest compositor i music francès nascut al 1875 i mort al 1937. La seva obra es considera de estil neoclàssic, revolucionant la musica per a piano i orquestra.

Com tots sabeu es l’autor del cèlebre BOLERO, que va ser un encàrrec de la coreògrafa Ida Rubinstein a l’any 1927, que li va encarregar un ballet de caràcter espanyol, per tant Ravel va adoptar un vell ritme andalús, el Bolero. Aquesta obra dura un quart d’hora aproximadament i son dos temes amb un ritornello, estrenada el 22 novembre 1928 davant un pati de butaques que va quedar estupefacte. Recordem aquest BOLERO DE RAVEL, interpretada per l’orquestra de Paris que dirigeix Daniel Barenboim a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

226 - BLONDIE

Escoltarem avui la musica de BLONDIE una de les bandes amb més èxit i mes original dels anys setanta, part de l'anomenada New Wave i referent estètic i musical del pop dels vuitanta. Amb origen a Nova York, el grup va iniciar el seu camí musical el 1975 juntament amb altres bandes locals com The Ramones, dins del moviment anomenat punk rock i que havia aparegut recentment. Els seus primers concerts a la sala CBGB varen suposar per a la banda una plataforma per donar-se a conèixer a Nova York. Fins ara Blondie ha venut més de 50 milions de discos. Els membres de la formació original de Blondie eren Deborah Harry com a cantant, Clem Burke a la bateria, Gary Valentine com a baixista, James Destri era el teclista i Chris Stein a la guitarra. Al 1976 treuen un single que a la seva cara A trobem Rip Her To Shreds, mentre que a la cara B el tema es In The Flesh, aquest darrer inclos en el seu primer àlbum que anomenat BLONDIE amb no massa èxit pero que va arriba al número 2 a les llistes de singles d’Austràlia donant l’empenta que necessitaven per ser populars.