243 - HECTOR LAVOE

Fa masses programes que no escoltem musica llatina dels països on millor combinen els vents amb els timbals i la veu del cantant de torn, fent un pack en el que queden tots conjuntats. He triat un dels millors cantants de Salsa, segons la meva opinió, però que també el podem escoltar cantant qualsevol altre ritme caribeny. Aquest cantant no es altre que HECTOR LAVOE, la seva influencia musical es present en molts dels cantants d’avui en dia. Les característiques de la veu de Lavoe eren la seva nasalitat natural, que no fingia en cantar. Un altre aspecte era la brillantor en la seva veu i lo neta que era: no sonava rasposa ni opaca. Sumat a això, posseïa una gran força per cantar, que li imprimia un caràcter fort a les seves interpretacions. I per que escolteu les qualitats tècniques d’aquest magnífic pero problemàtic cantant he triat HECTOR LAVOE LIVE, el primer àlbum en viu gravat al Club La Clave a Miami el 19 febrer 1988 i publicat mes de 9 anys mes tard exactament el 21 octubre de 1997, i quatre anys desprès de la seva mort. L'any 1988, Albertico Rodriguez qui ja era un reconegut locutor de ràdio a Miami i director de salsa a l'estació de ràdio Súper Q, conduïa un programa que transmetia música en viu tots els divendres a la nit. Aquella nit el club es trobava replet amb ganes de veure i sentir a Lavoe, encara que també tots els seus fans tenien dubtes de que L’Hector arribes a l'hora ja que s'havia caracteritzat per arribar tard a les seves presentacions. Per a sorpresa i alegria de tots, Héctor va arribar d'hora, no estava drogat i va complir en brindar una bona actuació que com he dit Fania Records treu un disc l'any 1997 sota la producció de Jerry Masucci. Comencem amb el primer tema d’aquest àlbum un Medley, en el que podem escoltar temes com Mi Gente i A las seis, a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

242 - Dr. JOHN

Dr. John es el mal nom de Malcom John Rebennack Jr., nascut a Nova Orleans el 21 de novembre de 1940 es pianista, cantant y compositor que combina qualsevol tipus de música però especialment el blues, el boogie woogie y del rock and roll. Guanyador per sis vegades del Grammy i el Rock & Roll Hall de la Fama. Conegut a tot el món com l'encarnació del llegat musical de Nova Orleans. Bé, dons d’aquest gran music i també cantant escoltarem la seva musica i he triat un disc en directe com es Live at Montreux 1995 on va portar una complerta banda sent ell al capdavant dels grans de Nova Orleans. Però deixem-nos de parlar i escoltem aquest tema que tenim de fons IKO IKO, que n’és el primer d’aquest àlbum i del programa, clar a LAMEVAMUSICA Dr. John és una veritable icona en la cultura americana. La seva carrera musical va començar en la dècada de 1950 quan va escriure i va tocar la guitarra en alguns dels millors enregistraments de Professor Longhair, Art Neville, Joe Tex i Frankie Ford. Dr. John es va dirigir a l'oest en la dècada de 1960, on va continuar sent demandat com a músic de sessió, tocant en els enregistraments de Sonny & Cher, Van Morrison, Aretha Franklin, The Rolling Stones, entre d’altres. Dr. John es una marca distintiva del blues, la combinació de la seva forma inventiva de tocar el piano, la seva veu greu i l'essència pura de Nova Orleans, es un personatge molt admirat i molt estimat en una carrera que s'estén durant més de 40 anys. Escoltem ara Renegade composat per ell mateix i per Gerry Goffin i Come on (let the good times roll) composició del bluesmen de Nova Orleans EARL KING al vostre programa de LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

241 - LED ZEPPELIN (1973-1975)

Farem en el programa d’aquest vespre el segon capítol de la musica de Led Zeppelin des de l’any 1973 amb l’àlbum Houses of the holy, passant pel Physical Graffiti del 1975, acabant al 1976 i l’àlbum PRESENCE. Recordem com ja varem dir al programa 197 del 27 octubre del 1974 que LED ZEPPELIN fou un grup de rock dur britànic, considerat un dels més importants d'aquest gènere i un dels més coneguts i populars durant la dècada dels 70. Fundat l'any 1968 per Jimmy Page reconegut músic de sessió, el vocalista Robert Plant, John Paul Jones com a baixista i al teclats i John Bonham a la bateria. La banda es mantingué en actiu des la seva fundació i fins a l'any 1980, que es va dissoldrà per la mort accidental de John Bonham.

Així dons anem pel primer disc de la nit HOUSES OF THE HOLY, publicat al 28 de març del 1973, fou un àlbum en el que el grup va experimentar amb altres gèneres musicals i altres tècniques de composició, van experimentar amb música índia en el tema THE SONG REMAINS THE SAME, o amb balades acústiques a THE RAING SONG. La portada de l'àlbum va causar polèmica, ja que hi apareixen uns nens despullats escalant una costa empedrada a la Calçada del Gegant a Irlanda del Nord, cosa que provocà que es prohibís la seva venta en alguns països, entre aquests, com no l’Espanya del dictador PACO FRANCO. Escoltem aquests dos temes a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

240 - PAOLO CONTE -Tournee's

Tornem a tenir al nostre programa a PAOLO CONTE aquest italià d’ASTI nascut el 6 de gener de 1937 o sigui que fa molts pocs dies a celebrat el 79 aniversari del seu naixement, ha sigut i continua sent el cantautor italià mes conegut i amb mes reconeixents. Llicenciat en dret, el que va ser motiu d’obtenir el malnom de d'Avvocato, advocat, molt proper al món del jazz com a aficionat tocant el vibràfon en alguns grups musicals d'Asti. Alhora, comença a escriure les seves primeres cançons en col·laboració amb el seu germà Giorgio, donant-se a coneixer als anys 60 amb cançons que varen cantar l’Adriano Celentano, la Caterina Caselli o la Patty Bravo. 

Avui recordarem els discos Tournee, el primer de l’any 1993 i el segon un doble àlbum del 1998, tots dos corresponen a actuacions en directe de les que va triar les que ell va considerar mes oportunes, com he fet jo alhora de triar les cançons d’aquesta nit entre les 38 que composen aquestes gravacions. I anem a escoltar aquests temes, el primer FUGA ALL’INGLESE que correspon a una actuació al Teatre Olimpia de Paris i COME MI VUOI? Del Palau de Belles Arts de Bruseles, totes dues del 1991, a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO i al teu programa de LAMEVAMUSICA.

239 - Musica de contes

Aquest programa d’avui tindrà musica per a nens, ja que son de festa i ben aviat tindran molts o pocs regals de reis, jo volia avui recordar-me d’ells i fer-los un bon regal en forma de musica, que a mes podem compartir amb els pares i familiars i de pas que comencin a escoltar bona musica que es una bona manera de fer cultura i escoltar diversos instruments que pot ser no sabem triar quan tan sols s’escolten.

Dons be noies i nois avui escoltareu un conte musical PEDRO Y EL LOBO en la seva versió en castellà, lamentablement no existeix o no l’he sabut trobar en català, conte compost per Serguei Prokófiev al 1936. La seva idea era fer arribar als nens la música simfònica sense que s'avorrissin. Va cercar diferents personatges i van ser representats per un instrument. A l'hora volia representar aspectes de la societat a traves dels diferents protagonistes del conte. La interpretació corre a càrrec de The Chamber Orchestra of Europe amb la direcció de Claudio Abbado i la veu del narrador es del Santsenc Josep Carreras.  

L'argument del conte és el següent: En Pere surt al jardí i es troba amb els seus amics: l'ocell, l'ànec i el gat. L'ocell i l'ànec es discuteixen per les qualitats que posseeixen: l'ocell diu que pot volar i l'ànec diu que pot nedar. Mentre el gat intenta menjar-se l'ocell. Surt l'avi i diu a en Pere que entri a casa que pot aparèixer el llop. Arriba el llop i l'ànec espantat surt del lloc segur, la bassa on es troba. El llop se'l menja. En Pere pensa com pot atrapar el llop. Puja a la branca més alta d'un arbre i l'atrapa amb una corda. L'ocell l'ajuda voletejant i distraient al llop. Arriben els caçadors i la feina ja està feta. Llavors tots en processó s'emporten el llop cap al Zoo. Ara tan sols queda que vosaltres a través de la musica i que jo us diré ara perque us sigui mes senzill saber qui es cadascú.

- L'avi - el fagot - l'autoritat

- En Pere - el violí - l’ irreflexió i la valentia davant el perill

- L'ocell - la flauta travessera - l'heroi

- l'ànec - l'oboè - el covard i burgès

- el gat - el clarinet - l'astut

- el llop - la trompa - el malvat i pervers enemic

- els caçadors - els timbals - la força del mon adult que encara que molt ben armat, és força incapaç de res...

Escoltem aquesta musica meravellosa, durant quasi 27 minuts en sense interrupció a LAMEVAMUSICA de SANTS3radio.

238 - Jamiroquai

Tenim avui la bona musica de JAMIROQUAI banda britànica de funk, disco i acid jazz i que utilitzarem per tancar l’any 2015 i aprofitar-los per ballar el cap d’any, o sigui que baixeu el podscat i escoltem-los. El nom d’aquest grup es un joc de paraules que inclou el nom de la tribu IROQUOIS que van sorgir als Grans Llacs de Canada al sud d’Ontario i el vocable anglès JAM que designa una sessió de jazz i vet a qui JAMIROQUAI. El seu líder i la cara més coneguda del grup és en Jason Cheetham Kay, més conegut com a Jay Kay. És conegut per la seva original manera de ballar, que sempre és improvisada i pels seus estrambòtics i exagerats barrets. Després d'una maqueta que es diu que encara circula per Internet i un single de l'any 1992 amb el titol When you gonna learn que va causar gran expectació, Jamiroquai publiquen el seu primer àlbum el 1993 amb el títol de Emergency on planet earth. Quedem-nos aquí i escoltem aquest When you gonna learn i Too Young To Die a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

237 - Piano per NADAL

Programa dedicat al relax, la tranquil•litat, el recolliment. Amb aquests temps tan atabalats que corren interessa de tant en tant aturar-se, pensar i relaxar-se per exemple amb la musica que avui ens acompanyarà. Aixi dons prepareu-vos per escoltar musica clàssica on el piano es l’instrument dominant, en solitari o acompanyat per altres instruments. Peces dels mestres mes grans de la musica simfònica i que segur que tots estarem molt mes tranquils desprès del programa d’aquesta nit. Baixeu-lo del podscat i el tindreu sempre a la vostre disposició. I comencem escoltant aquesta bona musica amb l’andante del Concert per a piano núm. 21, en do major, que és una composició musical per a piano i orquestra escrita per Wolfgang Amadeus Mozart que la va acabar el 9 de març de 1785 i executat l'endemà al Teatre de la Cort de Viena amb el mateix Mozart com a solista. I tot seguit Jesús, alegría dels homes, desè moviment de la cantata Herz und Mund und tat und Leben del compositor alemany Johann Sebastian Bach. Escrit per cor de quatre veus i orquestra. Sou a SANTS3RADIO sou a LAMEVAMUSICA.

236 - ADAMO

SALVATORE ADAMO neix l’1 de novembre de 1943 a Comiso a Sicilia, cantautor italo belga dels anys 60s i 70s, amb fama internacional. Es un cantant romàntic que ha sabut transformar escenes de la vida quotidiana en versos carregats de poesia i romanticisme.. La seva carrera musical, als inicis, van consistir en reunions estudiantils. Pero l'any 1960 va participar en el concurs de Radio Luxemburg com a cantant i compositor de la cançó Si j'osais i va guanyar la final disputada a Paris el 14 de febrer. El seu primer gran èxit va ser Sans toi, ma mie al 1963 a Bèlgica, que es va transformar en el Nº1 del hit parade belga. A l'àlbum de debut, 63/64 surt amb els dos temes Tombe la neige i Vous Permettez, Monsieur aconseguint un gran èxit internacional, tan a Holanda, Luxemburg com a França. Al 1965 actua al cèlebre Olympia de Paris. Cantant poliglota, Adamo va esdevenir ràpidament una estrella a tan a Europa com a Amèrica del Sud i especialment al Japó, on la cançó Tombe la neige va ser N°1 durant divuit mesos. Una gira per Itàlia, Suïssa i Turquia li va permetre renovar els seus èxits. I amb així, a finals dels seixanta era l'artista que més discos venia després dels Beatles. Escoltem aquest tres temes a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO i al teu programa de LAMEVAMUSICA.

235 - John Lennon

Aquesta setmana, exactament el 8 de desembre, farà 35 anys de la mort per assassinat de John Lennon, que va néixer com a John Winston Lennon a Liverpool, el 9 d’octubre de 1940, i va ser abatut al voltant de les 10:50 de la nit del 8 de desembre de 1980, poc després que Lennon i Ono tornessin al Dakota, l'apartament de Nova York on vivien. Mark David Chapman, a qui Lennon li havia autografiat una còpia de l'àlbum Double Fantasy, i qui esperava a la sala al costat del porter de l’edifici, va disparar contra Lennon per l'esquena cinc vegades a l'entrada a l'edifici. Va ser portat a la sala de emergència de l’Hospital Roosevelt i va ser declarat mort a la seva arribada a les 11:20. L'endemà, Ono va emetre una declaració, dient: «No hi ha funeral per a John». Ono va concloure la seva declaració amb les paraules, «John estimava i resava per la raça humana. Si us plau, resin pel mateix ». El seu cos va ser incinerat al Cementiri Ferncliff a Nova York. Ono va escampar les seves cendres al Central Park de Nova York, on més tard es va crear el monument commemoratiu Strawberry Fields. Chapman es va declarar culpable per assassinat en segon grau i va ser condemnat a cadena perpètua a la presó on encara roman, després d'haver-li estat negada en repetides ocasions la llibertat condicional. Es molt probable que John Lennon recordes a la seva mare quan anava cap a l’hospital i la vida passava per la seva memòria. I la cançó adient seria MOTHER, que es tot un crit als seus pares pel seu abandonament a l’infància. I aquesta cançó diu una cosa així com “Mare tu em vares tenir però jo no t’he tingut mai”, “Pare tu em vas deixar, però jo mai et vaig deixar”. Escoltem-la a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

234 - WOODY ALLEN: Music from his movies

Tenim avui la musica de les pel·lícules del director Woody Allen, extret del disc WOODY ALLEN: Music from his movies amb 2 CD que contenent 42 temes dels que escoltarem els temes que corresponguin a les pel·lícules mes antigues. En quan a Woody Allen, director  sempre s'ha caracteritzat per la peculiar i original selecció musical dels seus films. A més d'un gran director, toca habitualment a la New Orleans Jazz Band com a clarinetista professional. Així dons no es estrany per la seva cultura musical que les bandes sonores de les seves pel·lícules, siguin sempre tan adients, característica que resulta fàcil endevinar quan una obra li pertany tan sols amb els crèdits inicials i la música.

Allan Stewart Königsberg es el seu nom, va neixer a Brooklyn, l’1 de decembre de 1935, director, guionista, actor, músic, dramaturg, humorista i escriptor. Ha guanyant quatre vegades el premi Óscar. Es un dels directors mes respectats, influents y prolífics de la era moderna, arribant a produir des de el seus inicis l’any 1969 un total de 47 películas, una per any.

El 1972 Woody Allen realitza la pel·lícula PLAY IT AGAIN –Somnis de seductor-. Un cinefil pateix una extranya i recurrent al.lucinació: Humphrey Bogart li dona consells sobre com seduir a les dones, un matrimoni amic li presenten varies noies, pero te tan poca confiança amb ell mateix que les cites son un total fracàs. Escoltem el tema AS TIME GOES BY amb Arthur Dooley Wilson. Al 1978 ens va delectar amb Interiors i aquest es el tema triat de la orquestra de Tommy Dorsey Keepin' Out of Mischief Now i ho escoltem a  LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.