205 - Tito Puente & Eddie Palmieri – Masterpiece

Al programa d’avui escoltarem bona musica del jazz llatí, amb la col·laboració de les dos grans bandes d’aquesta musica amb un llançament del 2000 amb el titol MASTERPIECE, i aquí tenim l’unió del percussionista Tito Puente i el pianista Eddie Palmieri amb un àlbum fantàstic de dos del mes prolífics musics de ritme llatí, que contant a mes amb un grup de musics i cantants llatins de renom i que s’uneixen en aquesta Obra Mestra. Malauradament aquesta històrica trobada va ser eclipsada per la mort de TITO PUENTE poc desprès de la gravació d’aquest CD.  I comencem escoltant ja la musica d’aquest disc i comencem amb La última copa que podreu comprovar que compta amb alguns matisos de tango, però immediatament es trenca en una ranura salsa contundent amb Herman Olivera en la veu principal. En el vell txa txa skool d’estil montuno escoltem Muddy's club blues in Weinhelm aquesta vegada amb Jerry Medina que produeix alguns sons vocals del scat enginyoses. A Tito Puente l’escoltem també al vibràfon. Escolteu-los al vostre programa LAMEVAMUSICA a la vostre emissora SANTS3RADIO.

204 - Emerson, Lake & Palmer

Escoltarem aquesta nit la musica d’Emerson, Lake & Palmer (també coneguts com ELP) una banda britànica de rock progressiu formada a Bournemouth, al sud d'Anglaterra al 1970, que va aconseguir la seva major popularitat en aquella dècada, venent més de 35 milions de discos i realitzant multitudinaris concerts. L'espectacularitat dels seus enregistraments i presentacions els van posar a l'altura de les grans bandes de la seva època. El trio, a la vegada, va preparar el camí a altres bandes progressives per a la difusió del gènere, passant d'una espècie de gueto musical a convertir-se en un fenomen radiofònic. Dins de l'explosió progressiva de la Gran Bretanya de finals dels anys 60, el trio Emerson, Lake & Palmer es va convertir en un dels noms més significatius i de major èxit comercial de l'estil, caracteritzat per una amalgama entre rock, jazz i música clàssica , que posava de manifest el talent instrumental dels seus protagonistes. El tercet estava compost per tres coneguts músics de l'escena britànica: el teclista Keith Emerson, batejat com al Jimi Hendrix dels teclats i que provenia del grup The Nice; el baixista, guitarra i cantant Greg Lake, provinent del mític grup King Crimson, considerat com a grup pioner del rock progressiu; i el bateria Carl Palmer ex-membre d'Atomic Rooster. Per tal esplèndid currículum era lògic que la nova banda atragués l'atenció tant de la premsa com del públic. Comencem a escoltar-los amb la seva introducció habitual en tots els concerts en directe amb la seva Introductory Fanfare, unida a PETER GUNN i a NUTROCKER, a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

203 - Sixto RODRIGUEZ

En el programa d’avui escoltarem la musica d’un music, cantant i compositor nascut a Detroit als Estats Units al juliol de 1942, fill d’immigrants mexicans que van arribar als anys 1920. El seu nom es Sixto RODRIGUEZ, però se’l coneix artísticament com a RODRIGUEZ. En moltes de les seves cançons Rodríguez parla de les crueltats que enfronten els sectors socials més pobres i marginats de les grans urbs.
El 1967, sota el nom de Rod Riguez, va llançar el senzill I'll Slip Away mitjançant la petita discogràfica Impact. Durant tres anys, Rodríguez no compon res, fins que signa amb Sussex Records, una branca de la discogràfica Buddah. Un cop comença a treballar per Sussex, canvia el seu nom professional pel de Rodríguez, va gravar dos àlbums amb Sussex, Cold Fact l’any 1970 i Coming from Reality el 1971. Però després que tots dos van vendre molt poques còpies als EUA, la discogràfica el va acomiadar el desembre de 1975. I d’aquests dos albums seràn els protagonistes del programa d’avui, anem per ordre i del Cold Fact escoltarem en primer lloc la seva cançó mes coneguda Sugar Man, i desprès Only Good for Conversation i Crucify Your Mind, que ara mateix sonen a LAMEVAMUSICA

202 - CHARLES PASI

Tenim al programa d’avui a en CHARLES PASI un francès parisenc nascut al 1984, tot just 30 anyets, de pare italià i mare francesa. Un music que realitza una barreja única de jazz modern i de blues, acompanyat pels seus sons de l'harmònica. Va esser al 2006 que va llançar el seu primer àlbum i que anomena Mainly Blue (Principalment blau). El seu segon àlbum, Uncaged, va ser editat cinc anys més tard i va incloure el saxofonista Archie Shepp en dues cançons del disc. I el tercer disc que el titula Sometimes Awake (A vegades despert) que es va publicar al 27 d’octubre 2014. Després de graduar-se, va assistir a St Louis Escola de Jazz a Roma, i després va tornar a París per estudiar a l'escola de jazz Centre d’informations musicales  i l'escola Atla. Al 2005 va ser una de les revelacions al Festival de Blues sur Seine, guanyant el Premi electro acústica i el Prix Festiblues Internacionals de Montreal. Així dons tenim un nou descobriment que vull compartir amb tots aquells que encara no el coneixeu i amb el convenciment de que us agradarà el seu estil, la seva harmònica, la seva veu i la seva banda. I per començar un tema versionat per un munt de cantants i que no correspon a cap dels seus tres àlbums Dream a Little of Me i despres ja si del primer album MAINLY BLUE els temes If I move i White boy blues,  Tot això a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA

201 - COLD PLAY - Live 2012 -

Coldplay és una banda anglesa de rock alternatiu formada l'any 1997 a Londres i composada per Chris Martin, cantant, guitarra i teclats, Jon Buckland a la guitarra, Guy Berryman al baix i Will Champion a la bateria.

Les seves influències son U2, Pink Floyd, REM, Bob Dylan i també han estat comparats amb bandes com Radiohead o Oasis.

A la seva pàgina de Myspace es descriuen com una banda de soft rock molt dur. Les cançons acostumen a ser meditatives i romàntiques que reflecteixen les seves emocions.

L’àlbum que escoltarem avui, en el màxim del nostre temps al programa es Live 2012 que correspon a tota la documentació oficial recopilada per COLDPLAY a la seva gira mundial Mylo Xyloto Tour. El projecte consisteix en una pel·lícula sobre els concerts realitzats durant la gira de promoció d’aquest àlbum. Tant la pel·lícula com l'àlbum foren enregistrats durant diversos concerts de la gira, que va començar a l'octubre de 2011 i va finalitzar el setembre de 2012. 

Escoltem a LAMEVAMUSICA i per començar el programa l’ introducció d’aquest disc amb el nom de MYLO XYLOTO tot seguit HURTS LIKE HEAVEN i també IN MY PLACE. 

200 - LAVOSTRAMUSICA

Avui farè el programa n. 200 de LAMEVAMUSICA que en realitat serà LAVOSTRAMUSICA. Som a la sintonia 103.2 de SANTS 3 RADIO, el nostre tècnic es en Jordi Lozano, i aquest que us parla Antoni Romero amb l’elaboració del programa.

Serem amb vosaltres en aquesta sintonia tots els dilluns de 10 a 11 de la nit i  repetim dimecres de 9 a 10 del vespre i si ho voleu per Internet a la web de SANTS 3 RADIO.

Com us deia a l’entradeta avui celebro el programa n. 200 amb gran alegria de haver pogut arribar fins avui amb millors i pitjors programes però sempre amb la màxima voluntat de que fos el millor. Vaig començar a caminar amb la musica que mes m’agrada el 20 de setembre de 2010 i per tal de celebrar aquest numero rodó de programa ho he volgut compartir amb els companys d’emissora que tenen programa i que la musica la tenen molt present. Per tant avui no serà LAMEVAMUSICA serà LAVOSTRAMUSICA dedicat a vosaltres a través de la musica de la Anna Antoñico i la Caroline Subias, el Sergi Loras, també l’Enric Fernàndez , en Llorenç Gasset i com no la musica secreta del tècnic de l’emissora en Jordi Lozano. I per tot això aniré a gravar el programa amb cada un d’elles o ells en el dia d’emissió dels seus programes.

199 - João Gilberto

Aprofitant aquests carnavals i aprofitant, també la meva debilitat per la musica brasilera, aprofitarem i perdoneu tanta redundància per escoltar la musica amb la guitarra i la veu de João Gilberto. Escoltarem bossa nova sense estridències amb la càlida veu de Gilberto i aquesta guitarra que acompanya en el punt just. He triat l’àlbum Eu sei que vou te amar, gravat en viu i llançat al 1994.

El nom de naixement d’aquest music i cantant brasiler nascut el 10 de juny de 1931 a Juazeiro es João Gilberto Prado Pereira de Oliveira i se’l considera junt a Antonio Carlos Jobim com un dels creadors de la bossa-nova. Aquest disc "Eu Sei Que Vou Te Amar" te una durada total de 49:10 i 18 cançons que us aconsello escolteu amb tranquil·litat i pau que es el que transmet aquest gran cantant. I anem pels dos primers temes del disc, el primer Eu Sei Que Vou Te Amar i tot seguit Desafinado a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

198 - RAY CHARLES sings COUNT BASIE swings.

Ray Sings, Basie Swings és un àlbum pòstum que barreja inèdites interpretacions vocals de Ray Charles, gravades en concerts en viu a la dècada dels 70, juntament amb temes instrumentals gravats mes recentment per l'orquestra de Count Basie. També compte amb un cor format per The Raelettes, que formen les vocalistes Patti Austin, Valerie Pinkston, Lynne Fiddmont, Sandy Simmons, Darlene Perry, Sharon Perry, Lorraine Perry i la Maxi Anderson. I aquests son el títols dels temes de l’àlbum i que escoltarem els màxims possibles amb la durada del nostre programa:

"Oh, What a Beautiful Mornin'" (Oscar Hammerstein, Richard Rodgers)

"Let the Good Times Roll" (Moore, Theard)

"How Long Has This Been Going On?" (George Gershwin, Ira Gershwin)

"Every Saturday Night" (Hogan, West)

"Busted" (Harlan Howard)

"Crying Time" (Buck Owens)

"I Can't Stop Loving You" (Don Gibson)

"Come Live with Me" (Bryant, Bryant)

"Feel So Bad" (Johnson, Temple)

"The Long and Winding Road" (John Lennon, Paul McCartney)

"Look What They've Done to My Song (Melanie Safka)

"Georgia on My Mind" (Hoagy Carmichael, Stuart Gorrell)

197 - LED ZEPPELIN

He preparat pel programa d’avui la musica fins a l’any 1971 de Led Zeppelin que fou un grup de rock dur britànic, considerat un dels més importants d'aquest gènere i un dels més coneguts i populars durant la dècada dels 70. Fundat l'any 1968 per Jimmy Page reconegut músic de sessió, el vocalista Robert Plant, John Paul Jones com a baixista i teclista i John Bonham a la bateria. La banda es mantingué en actiu des la seva fundació i fins a l'any 1980, que es va dissoldrà per la mort accidental de John Bonham. Tot i considerar-se Led Zeppelin principalment com un grup de rock dur, també gaudien una gran diversitat musical, tocant tot tipus de gèneres, com blues, rock and roll, soul, musica celta, àrab i índia, també folk, country i fins i tot, reggae.

Tot i haver-se dissolt fa dècades, Led Zeppelin continua venent àlbums i gaudeix d'una gran difusió radiofònica. Ha venut més de 300 milions d'àlbums en tot el món, dels que 111 milions només als Estats Units, cosa que els situa com una de les bandes de rock amb les vendes més elevades de la història.

El primer disc fou publicat el 12 de gener del 1969 i anomenant LED ZEPPELIN I, no van ser massa originals per triar els noms dels 4 primers àlbums. Aquest primer fou gravat, mesclat i editat en tan sols una setmana als estudis Olympic de Londres a l'octubre de 1968, amb només 30 hores d'estudi i gairebé sense assajar. Al principi, el públic britànic no respongué efusivament al llançament del disc, produït per Page, cosa que es convertiria en una constant al llarg de la història del grup i provocà que no publiqués senzills a Anglaterra. Escoltem els dos primers temes de la nit d’aquest àlbum debut, com son Communication Breakdown i Babe I'm Gonna Leave You. Tot això a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

196 - TRACY CHAPMAN

Tracy Chapman, de qui escoltarem avui la seva musica neix a  Cleveland el 30 de març de 1964, es una cantautora afroamericana, que va ser criada per la seva mare en un ambient baptista. Malgrat no tenir gaire diners, la seva mare va reconèixer l'amor de Tracy per la música i li va comprar un ukelele quan tenia tres anys. Tracy va començar a compondre i tocar cançons a la guitarra a l’edat de vuit anys.

Durant la universitat, Tracy va començar a actuar al carrer i a tocar la guitarra a clubs i cafeteries de Cambridge a Massachussets. Brian Koppelman, estudiant de la mateixa universitat, la va sentir tocar i la dur fins al seu pare, Charles Koppelman, que la fitxa al 1986 per la seva discogràfica SBK. L’any següentent, i ja graduada, la ajuda a signar un contracte amb Elektra Records.

A Elektra va llançar el disc Tracy Chapman al 1988. L'àlbum va ser aclamat per la crítica, i va començar a fer gires i a tenir fans. El juny del mateix any actua al concert homenatge pel 70è aniversari de Nelson Mandela. D’aquest àlbum els temes Talkin' bout a revolution, Fast car i Baby can i hold you, van ascendir a les llistes d'èxits dels Estats Units, per arribar, fins i tot, al número 6. L'àlbum va tenir bones vendes, va ser multiplatí i va guanyar tres Grammy. Dons escoltem aquests tres primers temes de la nit a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.