175 Resum 1 - Temporada 2013-14

Tindrem avui la que jo he considerat millor musica des de el primer programa d’aquest temporada i fins al programa 150 del 20 de gener d’ enguany, i la setmana que ve continuarem fins al final. Així doncs procuraré parlar el menys possible i deixar-vos escoltar els temes mes alegres i millors per escoltar de cada programa. Així que prepareu-vos per gaudir de unes bones cançons que distrauran aquesta hora que tenim per davant. I garanteixo que serà musica variada de tot tipus de generes.

Cronològicament aquesta temporada la vaig començar el 23 de setembre amb pot ser el millor disc de l’STEVE WONDER que es Songs In The Key Of Life del que escoltarem I WISH que es el tema presentació de LAMEVAMUSICA, continuem amb el grup THREE DOG NIGTH amb la cançó ONE escrita per NILSSON, i després un dels millors tenors lírics de la historia, i segurament el millor de la seva època LUCIANO PAVAROTTI i l’ària que he triat per avui es NESSUN DORMA que popularitzaria immensament. Sou a LAMEVAMUSICA A SANTS3RADIO.

174 CRIS JUANICO -Vola'm a sa Lluna

La trajectòria musical de Cris Juanico és molt rica i variada. Des dels inicis amb el grup Ja T'ho Diré fins a l'actual carrera en solitari, han passat moltes coses. Però sobretot ha ampliat el seu registre i ha esdevingut una de les veus del panorama musical del país. El 2006 i, amb l'acompanyament de l’Original Jazz Orquestra Taller de Músics, va treure el seu tercer disc en solitari, Vola'm a sa Lluna, una selecció d’estàndards del jazz molt emblemàtics adaptats per ell mateix al català i arranjats per entesos del gènere com ara Jordi Riera, Santi Galán, Vicens Martín o Francesc Cassú. Així dons el programa d’avui el dedico a aquest àlbum Vola'm a sa Lluna del Cris Juanico i la Orquestra del Taller de Músics. El que si que us demanaria es que no féssiu comparacions amb altres versions molt i molt conegudes, per que en aquest cas sempre hi haurà alguna versió amb mes força o mes ritme que la que ens ofereix en Juanico.

Els primer tema es una cançó escrita al 1930 i himne del estat del mateix nom versionada per un munt de grans artistes i popularitzada sobre tot per Ray Charles Georgia em ve en es cap, desprès el cèlebre Fly me to the moon que ell tradueix per Vola’m a sa lluna i el tema del 1956 i conegut sobre tot amb la veu del gran Elvis Fever o Febre, dons aquests temes els oferim a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO

173 WILLIE NELSON

Escoltarem avui la musica de Willie Hugh Nelson conegut com a WILLIE NELSON neix a Abbott, Texas, 30 abril de 1933) compositor, lletrista, cantant i guitarrista nord-americà de música country, que es va fer cèlebre com a representant de l'anomenat outlaw country, moviment derivat dels estils tradicionals Western i honky tonk de finals dels 50 i 60.
Fill de pares divorciats Willie, la seva germana i un amic van formar un grup quan eran a l'institut. Quan acaba els estudis marxa a les Forces Aèries del exercit pero l’abandona per problemes amb la seva esquena. Troba feina executant música country en una emissora de Fort Worth, alhora que cantava en bars honky-tonk. El 1956 es va traslladar a Vancouver, a l'estat de Washington, on va començar la seva carrera musical. Va vendre, per cinquanta dòlars, una cançó composta per ell, titulada Family Bible, que va ser un èxit en la versió de Claude Gray i des de llavors ha estat interpretada per nombrosos músics i és considerada un clàssic del gospel. Marxa a l'estat de Tennessee però no aconsegueix cap contracte. S’uneix al grup de Ray Price  com a baixista, gravant el tema Night Life, potser la cançó country més vegades versionada, tocant amb aquest grup Ray Price and the Cherokee Cowboys, moltes de les cançons de Nelson van ser èxits en les veus d'altres intèrprets country, entre elles Funny How Time Slips Away i Hello Walls. Escoltem dons aquestes primeres cançons a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

172 Maceo Parker - Made by Maceo

Escoltarem avui musica funk, bona musica per ballar en aquesta revetlla de Sant Joan, diferent a la que trobareu en els locals clàssics i per això tenim a Maceo Parker un dels més importants saxofonistes i compositors del funk i he triat l’àlbum MADE by MACEO. La seva música és, com ell mateix afirma, "un 2% jazz i un 98% funk", encara que també sigui deutor del soul i del jazz, del soul dels seixanta. Els seus àlbums asseguren el gaudi a tot amant del funk i el soul dels setanta, per a aquells a qui se'ls ennuegui l'electrònica, aquí tenen un nom al que es poden apropar. Conegut per la seva llarga col·laboració amb el pare del soul James Brown (qui va fer famosa la coneguda frase "Maceo, I want you to blow" que mes o menys vol dir Maceo vull que volis). Ha participat en nombrosos projectes i grups amb George Clinton, Bootsy's Rubber Band, Parliament, Funkadelic, De La Soul, els JB horns i amb Prince i per a la seva Musicology Tour el 2004 .
Comencem a escoltar-lo amb els dos primers titols de l’àlbum Come by and see i Off the hook ara mateix al vostre programa de LAMEVAMUSICA a SANTS3 RADIO,
Maceo Parker néix a Kinston a Carolina del Nord el 14 de febrer de 1943. El seu pare tocava el piano, els tambors i cantava amb la seva mare a l'església. El seu germà Melvin toca la bateria i el seu germà Kellis el trombó. Ell i Melvin es va unir al grup de James Brown al 1964. A l’autobiografia de James Brown diu que originalment volia Melvin com el seu bateria, però va acordar contractar a Maceo com a part del tracte. Al 1970 Maceo Parker, el seu germà Melvin i alguns dels membres de la banda de Brown van fundar Maceo & All the King's Men. Tornen a la banda de James Brown al 1974 i aquest mateix any edita el single "Parrty - Part I" amb el grup Maceo & The Macks.
Escoltem dos temes mes d’aquest Made by Maceo , a la nostre emissora SANTS3RADIO i al nostre
 programa LAMEVAMUSICA Hats off to Harry i Quick step.

171 ELS PETS (1998-2007)

Com us deia al primer programa dedicat a ELS PETS, exactament al numero 62 del 30 de gener de 2011, Els PETS es una banda pop catalana, nascuda a les terres tarragonines, exactament a Constantí al Nadal de 1985, ja fa quasi 29 anys i que encara continuen donant guerra. Son els mateixos elements que la varen formar LLUIS GAVALDÀ a la veu i la guitarra, Joan Reig a la bateria i la veu i Falin Caceres al baix. A l’inici tenien uns cors femenins que s’anomenaven LES LLUFES. S’autoanomenen “rock agrícola” per diferenciar-se del rock català que es feia al pais. Al programa d’avui ens dedicarem des de el disc SOL de l’any 1999 fins al disc COM ANAR AL CEL i TORNAR del 2007, en propers programes farem la resta de la seva historia discogràfica i fins aquell moment.
Així dons i per rigorós ordre d’edició al 1999 surt el disc SOL que va suposar una nova empenta pel que fa a la definició d'un so més madur i personal. Des de llavors, el grup ha evolucionat des del rock festiu dels inicis cap a una identitat més intimista i madura. Escoltem els primers temes de la nit com Tantes coses a fer i Ja faré cap i les escoltem aquí a SANTS 3 RADIO a LA MEVA MUSICA.

170 BILLIE HOLIDAY

En el programa d’avui escoltarem la musica de de BILLIE HOLIDAY que neix a Filadèlfia el 7 d’abril de 1915 com a Eleanora Fagan Gough, que mora a Nova York el 17 juliol 1959, a qui varen anomenar també com a Lady Day.

Billie Holiday transmetia a les seves cançons una intensitat inigualable que, en molts casos, és fruit d'una translació de les seves vivències personals a les lletres cantades. Això fa que el seu estil estigui molt vinculat a intèrprets clàssics del blues com Bessie Smith o Ma Rainey; també està clara el seu deute, confirmat per ella mateixa amb Louis Armstrong i evidentment amb qui seria el seu principal acompanyant, el saxofonista tenor i clarinetista Lester Young.

El tema Strange Fruit va ser considerat com la millor cançó del segle XX per la revista Time al 1999. El valor artístic de Billie Holiday resideix en la seva capacitat interpretativa, en el seu domini del swing i en l'adaptació de les seves qualitats vocals al contingut de la cançó.
Escoltem dons aquest tema junt amb Dream A Little Dream acompanyada a la veu i amb la trompeta  de Louis Armstrong a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. 
Billie Holliday tenia una veu única, aspre i lírica a la vegada, portava els estigmes d'una vida dolorosa. Marcada pels seus patiments, excessiva, fràgil, Billie va trobar en el cant la poca pau i llibertat que li va ser promesa, abans de la seva mort prematura als quaranta-quatre anys. la seva vida segueix tenint nombrosos episodis en l'ombra i nombrosos aspectes permeats d'elements mítics, llegendaris, incentivats per ella mateixa a la seva autobiografia. Billie Holiday era inigualable. Sophisticated Lady i Stormy Weather, son els dos temes que escoltem ara a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

169 CANTANTS ITALIANES 50s, 60s i 70s.

Com vaig dir al programa de la setmana passada escoltarem avui dones cantants italianes dels 50s als 70s, i no seran totes les cantants però si moltes i les mes escoltades durant aquella època. Escoltarem les millor cançons de l’Ornella Vanoni 1934, Milva 1939, Mina 1940, Rita Pavone 1945 i la Gigliola Cinquetti 1947 i com vaig fer la setmana anterior escoltarem per ordre de la seva data de naixement.

Qui va néixer abans es ORNELLA VANONI que ho fa el 22 de setembre de 1934 a la ciutat de Milà. Estudià a l’estranger i quan Vanoni torna a Milà s'acosta al món de l'espectacle, iniciant-se al 1953 com a actriu a l'escola del Piccolo Teatro de Milano. Els seus primers èxits com a cantant arriben amb les conegudes com Canzoni della Dolenta, un repertori popular que retrata amb dramatisme la mala vida milanesa, amb alguns temes de Gino Paoli. Ornella Vanoni participa en el programa televisiu "Canzonissima" i en diverses competicions el 1964, amb Tu si na cosa grande guanya el Festival de Nàpols al costat de Domenico Modugno. El seu repertori s'enriqueix amb temes d'autors com Domenico Modugno, Burt Bacharach, Charles Aznavour i Gilbert Bécaud, entre d'altres. El 1967 aconsegueix grans èxits televisius en els quals Ornella Vanoni s'afirma com refinada i sensual intèrpret de la cançó melòdica italiana.

El 1970 participa al Festival de Sanremo amb el tema Eternità , encara que va ser amb el single següent amb el qual va obtenir el seu major èxit: L' appuntamento (La cita). Al 1976, grava en directe un disc històric que es una relectura de musica brasilera de bossa nova, La voglia, La pazzia, L'incoscienza, L' Allegria, escrit per alguns dels grans de la musica brasilera como Antonio Carlos Jobim i Chico Buarque, cantat en italia per la Vanoni amb . Toquinho i Vinícius de Moraes, amb un èxit de gran repercussió musical, popularitzant la música d'aquests grans autors brasilers a Itàlia. I en aquí ens aturem perquè sabeu la meva debilitat per la musica brasilera en especial d’aquests intèrprets i comencem escoltant els primers temes de la nit Senza paura, Samba in preludio i Io so che ti amerò a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

168 - CANTANTS ITALIANS dels 50s als 70s

Tenim al programa de LAMEVAMUSICA d’aquesta setmana musica italiana cantada pels homes cantants dels anys 50,60 i 70s, no de tots els que jo recordo, però es la de la musica que he pogut trobar d’aquella època. Itàlia es el país de la musica tenint un àbac molt ample d’estils, des de l’opera passant per les tarantel•les i fins a la musica contemporània. I va ser els anys de la musica d’aquells anys que els italians van marcar historia al nostre país, el èxit que mes va impactar va ser l’any 1965, en un EP en què quatre cantants italians Jimmy Fontana, Gianni Morandi, Rita Pavone i Donatella Moretti interpretaren en català alguns dels seus èxits del moment. Malauradament no puc oferir-vos aquestes cançons en català però si en el seu propi idioma, l’italià. La propera setmana faré el programa de musica italiana cantada per dones, per tant escoltem ja al programa de LA MEVA MUSICA a SANTS3RADIO primer en Jimmy Fontana amb el seu IL MONDO, a Gianni Morandi amb el tema Se non avessi più te. Pero a qui si tinc en català es el tema que Pino Donaggio enregistra l'any 1966 en el seu EP en català amb adaptacions de quatre temes propis i l’escoltem amb Jo que no puc viure sense tu. Un cop escoltades les cançons que en aquell 1965 van encoratjar a tots els catalans al escoltar a 4 italianes/italians cantant en català en plé franquisme, quan cap intèrpret del estat espanyol va tenir, diguem la gentilesa, de cantar una cançó en català. I continuem amb els cantants d’aquella època i ho farem per ordre de la seva data de naixement, en primer lloc escoltarem la musica de RENATO CARASSONE nascut al 1920 i que la seva reputació augmenta als anys cinquanta, quan apareix al mercat el primer LP. El primer èxit comercial és Maruzzella al 1954, amb música de Carosone i lletra d'Enzo Bonagura. Els enregistraments posteriors, especialment els escrits amb el lletrista napolità Nicola Salerno, com Torero (1957) i Petrol Caravan (1958), entre d’altres conquereixen les llistes d'èxits d'Europa i l'Amèrica del Nord. Torero, que va estar dues setmanes al capdamunt de les llistes nord-americanes. Se'n coneixen més de trenta gravacions als Estats Units i traduccions a diversos idiomes. I les a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO i al teu programa de LAMEVAMUSICA. 

167 The MANHATTAN Transfer “VOCALESE"

Avui tenim musica del disc VOCALESE del grup vocal THE MANHATTAN TRANSFER, editat al 1985 per Atlantic Records, considerat com el més apreciat i elogiat per la crítica. L'àlbum és la culminació de l'exploració de l'estil vocalese que el quartet de Nova York ja havia adoptat en molts dels seus discos anteriors, seguint els passos de grans noms del jazz com Jon Hendricks i Eddie Jefferson. El terme "Vocalese" es refereix a un estil de música que posa lletres a peces instrumentals de jazz. The Manhattan Transfer i Hendricks havien col•laborat en diverses ocasions abans de Vocalese, a partir de l’album FOUR BROTHERS del 1978. Jon Hendricks va creure en el projecte Vocalese i per tant va decidir agafar-se un any sabàtic per treballar amb Manhattan Transfer. Hendricks va escriure totes les lletres de les cançons del disc, la reelaboració en clau Vocalese d’alguns clàssics i estàndards del swing, hard bop, rhythm and blues i el jazz cool. The Manhattan Transfer tenia des del principi l'harmonia de les seves veus en base de la secció del saxofo de l’orquestra de Count Basie. Amb Vocalese, no només podria tocar amb aquesta orquestra sino que posava a prova la fórmula d'un grup amb cançons difícils d'interpretar, emfatitzant tan amb l'harmonia com especialment la melodia produïda per alguns dels grans solistes i improvisadors de jazz. Vocalese obre el disc amb That's Killer Joe, que és la clau revisada vocalese de Killer Joe, gravat al 1960 per Jazztet, un grup hard bop liderat pel saxo tenor Benny Golson i el trompeta Art Farmer. Mentre que el segon tema de l’àlbum i de la nit es Rambo, un clàssic de Count Basie, compost per JJ Johnson al 1946. Manhattan Transfer va contar per l'enregistrament amb l'Orquestra de Count Basie dirigida per Thad Jones qui després de la mort del líder s’havia fet carrer de la direcció i l’acompanya en aquest tema. I ja sonen aquests dos temes al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

166 NEIL YOUNG

Neil Young, de qui escoltarem avui la seva musica, neix a Toronto el 12 novembre de 1945 es músic i compositor canadenc, considerat àmpliament com un dels més influents de la seva generació. Va començar la seva carrera musical al Canadà el 1960 amb grups com The Squires i The Mynah Birds, abans de traslladar-se al 1966 a Califòrnia per fundar els Buffalo Springfield amb Stephen Stills i Richie Furay. Va ser al 1968 que va iniciar una carrera en solitari que dur més de 50 anys i 35 àlbums d'estudi fins ara, amb una contínua exploració de diferents gèneres musicals, especialment durant la dècada de 1980, quan va experimentar amb estils com el swing, el blues i el rockabilly. Va ingressar per partida doble, com a artista en solitari i com a membre de Buffalo Springfield, al Saló de la Fama del Rock and roll, que el va descriure com un del millors compositors i intèrprets de rock and roll. El seu treball es caracteritza per unes lletres marcadament personals, moltes d’elles amb crítica social i posicions antibel·licistes. Escoltem ara els primers temes de la nit i comencem amb la cançó votada com la millor de Neil Young pels lectors de la revista Rolling Stones, aquesta es Old Man desprès tenim la cançó Heart Of Gold que va ser numero 1 al 1972, Quan Neil Young va tocar per primera vegada The needle and the damage done (L'agulla i el dany fet) al gener de 1971, el guitarrista de Crazy Horse, Danny Whitten, li quedaven dos anys per morir de sobredosi. Però Young ja veia el camí horrible on Whitten es dirigia, pero no va ser l'únic en el cercle d'amics de Neil que havien sucumbit a l'addicció a l'heroïna en la dècada dels setanta, a ells li va dedicar aquest tema. I ja sonen al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.