112 - Joan Manuel Serrat -castellà-

Aquest d’avui serà el segon programa que li dediquem a en Joan Manuel Serrat, el primer va esser el nº 30 del 25 d’abril del 2010 i que en aquella ocasió varem escoltar la musica d’en Serrat fins l’any 1968 en català. En el programa d’avui ens dedicarem al Serrat en castellà amb els que jo considero millors àlbums i per tant ens hi dedicarem als primers discos fins l’any 1983.

El seu primer disc en castellà es del 1968, amb les cançons El titiritero i Poema de amor. Al cap de poc, s'anuncia que Serrat serà el representant d'Espanya al Festival d'Eurovisió. La cançó escollida, de dues triades es La,la,la, de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa (Duo Dinámico). El disc surt a la venda acompanyat de Mis gaviotas. Serrat començà a rebre moltes pressions d'alguns membres de la Nova Cançó i d'altres sectors catalanistes pel fet de cantar en castellà.

El 25 de març s'anuncia que Serrat no vol anar a Eurovisió si no és cantant el La,la,la, en català. Sobre aquest fet hi ha dues versions. La més estesa —que Serrat mai no ha negat— és que el cantant pretenia cridar l'atenció sobre la situació marginal en la qual es trobava la llengua catalana. Per altres persones va ser una maniobra publicitària.  Al règim franquista no li va agradar gens la idea, i la cançó va ser defensada per Massiel, que es va endur el primer premi. Serrat va ser castigat amb un perllongat veto a la ràdio estatal i a la televisió.

Ir a descargar

111 - JHON MAYALL

John Mayall (Macclesfiel, Cheshire, 21 novembre 1933) cantant i compositor de blues anglès. Precursor de la invasió del blues britànic al costat d'Alexis Korner. El 1955 va fundar el seu primer grup, The Powerhouse Four; i posteriorment la seva més famosa banda: The Bluesbreakers, on va comptar amb la col·laboració de guitarristes de la categoria d’Eric Clapton, Peter Green i Mick Taylor i molts altres grans músics. La seva banda va ser l'ànima màter de diverses formacions posteriors. The Bluesbreakers van aconseguir fer discos històrics en la dècada dels 60s com l'àlbum "Bluesbreakers" en la portada del qual apareix Eric Clapton, llambregant un exemplar del còmic "BEANO", Clapton va marxar per formar el trio de blues-rock CREAM.

Aquest el primer disc important i que compte amb la guitarra d’Eric Clapton que l’editen l’any 1966, la veu de la majoria de les cançons, aixi com l’harmònica i l’orgue es cosa de John Mayall. Dins aquest àlbum trobem standars de blues de l’Otis Rush, Freddie King i Robert Johnson i originals escrits pel Mayall i en Clapton. 

Ir a descargar

110 - SAM COOKE

Samuel Cook conegut com a SAM COOKE, considerat al uníson amb Otis Redding com a Rei del Soul, neix el 22 gener 1931 a Clarksdale –Mississippí al Estats Units i va morir amb tan sols 33 anys a Los Angeles, exactament el 11 desembre 1964.

Va ser un dels vuit fills de Annie Mae i el Reverend Charles Cook, el qual era ministre de l'església evangèlica. El 1933 tota la família es va traslladar a Chicago.

Va començar la carrera musical formant un quartet amb els seus germans i a la seva joventut forma part d’un grup de Gospel i quan tenia 19 anys es fitxat pels The Soul Stirrers fent-se famós dins el mon gospel. Al 1956 i dins de la musica popular i amb el nom de Dale Cooke va tenir el seu primer èxit amb Lovable, i el canvi de nom va esser per no ser descobert per l’audiencia gospel que consideran musica profana. Però l'àlies no va aconseguir amagar la seva distintiva veu. Art Rupe, un dels màxims dirigents de Specialty Records, discogràfica amb la qual gravaven The Soul Stirrers, li va incitar perquè comencés a gravar música secular amb el seu nom. I va esser al 1957 que va fer la primera gravació en solitari i el primer single YOU SEND ME que durant 6 setmanes va esser n.1 de Billboard de R&B, a la cara B d’aquest disc el tema de George Gershwin del 1935 i que ha sigut versionada per infinitat de cantants SUMMERTIME i tots dos van formar part del primer àlbum del Sam Cooke.

Ir a descargar

109 - PULP FICTION

Faré avui un programa amb musica molt variada i de tota mena, musica de la pel·lícula dirigida per Quentin Tarantino, que també es coguionista amb en Roger Avary. Aquesta peli es PULP FICTION i conté una infinitat de cites i homenatges a icones i personatges de la cultura americana (des Douglas Sirk fins Marilyn Monroe, des de la parella Lewis / Martin fins al rock dels 50), una notòria banda sonora plena de grans cançons interpretades per il·lustres músics del passat, com el surfer Dick Dale, el soulman al Green, els funkies Kool & The Gang, la meravellosa diva britànica dels 60, Dusty Springfield, el pare del rock & roll, Chuck Berry o els contemporanis Urge Overkill, versionant un vell tema de Neil Diamond, uns personatges singulars ben desenvolupats que mantenen unes converses vívidament intenses serveixen a Tarantino per filmar una gran pel·lícula.

108 - The MANHATTAN TRANSFER

Els convidats al programa d’avui son The Manhattan Transfer, grup de musica vocal dels Estats Units relacionats principalment amb el jazz, però també amb altres gèneres musicals. La primera manifestació del grup es va establir l’any 1969 a Nova York per Tim Hauser, Erin Dickins , Marty Nelson, Pat Rosalia i Gene Pistilli. Van contractar amb Capitol Records, el seu primer àlbum, Jukin al 1971. Aquesta formació va estar activa fins al 1973. La segona formació de MANHATTAN TRANSFER es del 1973 per Tim Hauser amb cantants Alan Paul , Janis Siegel , i Laurel Massé. I tot va succeir quan Tim Hauser va conèixer a Laurel Massé durant un viatge en taxi i tots dos van descobrir la seva afinitat pel mateix tipus de música. Posteriorment Laurel també es va trobar amb Janis Siegel, en aquest moment cantant en un grup folk, i la va convèncer de afegir-se al projecte. Finalment la formació inicial es va completar amb Alan Paul, galant i cantant a Broadway. El primer àlbum del grup per l'Atlàntic va ser The Manhattan Transfer ( 1975 ), que incloïa els temes Tuxedo Junction, Gloria i el seu primer senzill d’èxit, i que era el gospel Operator. Escoltem ja els primers temes d’aquesta nit a la nostre emissora SANTS3RADIO i al programa de LAMEVAMUSICA. The Manhattan Tranfer van guanyar molts seguidors a Europa, on els seus dos següents àlbums, Coming Out i Pastiche , van portar una sèrie d'èxits. Un d'ells era un tema de Wayne Shanklin “Chanson D'Amour ", que va ser número 1al Regne Unit i Austràlia al 1977. I va esser al 1978 que es va conformar la tercera i definitiva formació, Laurel Massé va ser greument ferida en un accident de cotxe i va ser reemplaçada per Cheryl Bentyne. La formació del grup s'ha mantingut igual des de llavors. Dons escoltem d’aquests dos àlbums del 1976 i 1978 els temes Chanson d'amour i Four Brothers, aqui a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA El següent àlbum de The Manhattan Transfers, que anomenen Extensions del 1979, el grup va guanyar el segon titol musical i popular dels EUA, el tema discotequer "Twilight Zone / Twilight Tone", escrit per Alan Paul i Jay Graydon com un homenatge a una sèrie de TV de la CBS de la dècada dels 60. I també d’aquest album escoltem Trickle Trickle a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. L’àlbum Bodies And Souls va ser el primer àlbum de Manhattan Transfer inclòs en les llistes de Rhythm & Blues. La cançó Spice Of Life, va ser un èxit i en aquesta cançó apareix un solo d'harmònica de Stevie Wonder . La cançó té una estructura similar a Baby Be Mine de Michael Jackson. I la escoltarem. The Manhattan Transfer ja era un grup reconegut en el seu ambient, pels seus col•legues i per la crítica, però faltava encara la seva definitiva consagració, que arriba el 1985 amb l’àlbum Vocalese, on interpretaven els clàssics del jazz amb lletres aportades per Jon Hendricks, qui era considerat el geni que posava lletres al jazz. El disc va ser nominat per a 12 premis, situació només superada en la història dels Grammy per Thriller de Michael Jackson. No escoltarem cap dels temes d’aquest gran àlbum però em comprometo fer un programa exclusiu per ell. En 1982 , el grup va guanyar un altre Grammy a la Millor Performance Vocal Jazz, Duo o Grup, per la seva interpretació del clàssic Route 66. La cançó va ser inclosa en la banda sonora per la pel•lícula “La màquina de Sharky” de Burt Reynolds i que va formar part de Doo-Bop Wopp que és el setè àlbum llançat pels The Manhattan Transfer el 1985. I les escoltarem ara mateix a SANTS 3RADIO a LAMEVAMUSICA Per el següent àlbum de The Manhattan Tranfers amb el nom de Brasil del 1987, el grup es va dirigir al sud per treballar amb compositors i músics brasilers com Ivan Lins , Milton Nascimento , Djavan i Gilberto Gil . Brasil va guanyar un Grammy a la Millor Interpretació Pop per un Duo o Grup amb Vocal, escolteu aquest gran tema Soul Food To Go. I despres tenim dos singles del 1984 i 1981 que van incloure en un Anthology: Down In Birdland Boy From New York City i Baby Come Back To Me i que escoltem ara a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. L’any 1997 The Manhattan Transfer treuen un nou álbum d'estudi SWING editat per Atlantic Records. Aquest àlbum és una recull de la música swing dels 30s i 40s, amb toc jazz I va ser l’any 1998 que el grup va ser inclòs en el Saló de la Fama de Grups Vocals. Escoltem d’aquest álbum Java Jive i Choo Choo Ch'Boogie aqui a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. I ja per acomiadar-nos del programa d’avui dedicat a THE MANHATTAN TRANSFER, tenim els darrer tema Old Man Mose de l’album The Spirit of St Louis del 2000, dedicat a la música de Louis Armstrong i que a mes va ser l’últim àlbum per a la companyia Atlàntic. Celebraré que haguem gaudit plegats del programa i recordar-vos que ens trobareu tots els dilluns i dimecres amb directe o a qualsevol moment per Internet a la web de sants 3 radio on teniu tots els programes de LA MEVA MUSICA. Agrair-li a en Jordi Lozano el nostre tècnic el seu ben fer i ens acomiadem de tots vosaltres. Soc Antoni Romero a la creació, locució i direcció del programa. I per totes i tots MOLT BONA NIT

107 - EAGLES

Tenim en el programa d’avui una banda, una prestigiosa banda de rock, pop-rock, bluegrass amb barrejes de country, surfer que es va crear a Los Angeles, California al 1971. Aquesta banda no es altre que EAGLES que van encaixar a l'esperit del cantautor en el marc d'una formació musical, amb un marcat èmfasi en els arranjaments i en el mestratge musical, i el so inicial del grup va arribar a ser sinònim del country rock del sud de Califòrnia. Però en els àlbums posteriors el grup va prescindir de la instrumentació bluegrass i es va moure cap a un so clarament més rocker.

La història de Eagles va començar quan Glenn Frey (cantant, guitarrista i compositor) i el seu amic Don Henley (bateria i cantant) es van unir a la banda que acompanyava Linda Ronstadt en l'enregistrament del seu disc Silk Purse. Després de dos anys de col·laborar amb aquesta banda, tots dos van decidir abandonar-la per crear el seu propi grup. Per això conviden els músics Bernie Leadon (guitarra, banjo, mandolina) i Randy Meisner (baix) a participar en el projecte. A ells se'ls van unir posteriorment Joe Walsh (guitarra i cors) sustitut al 1975 de Bernie Leadon , Don Felder (guitarra) i Timothy B. Schmit (baix) que al 1977 sustitueix a Randy Meisner.

Amb cinc senzills i sis àlbums números 1, Eagles estan entre els millors grups d'estudi dels anys 70. Al final del segle XX dos dels seus àlbums, Their Greatest Hits II y Hotel Califòrnia, van quedar classificats entre els 20 àlbums super vendes dels EUA. Precisament aquest Hotel California esta classificat entre els 500 millors de tots els temps.

106 - ROD STEWART

Roderick David "Rod" Stewart  comunament conegut com a ROD STEWART es a qui li dediquem el programa d’avui, nascut al gener de 1945 al mateix Londres, per tant  amb 68 anys acabats de fer, es com tots sabeu cantant i compositor. Amb una característica veu ronca es va fer famós als 60 i 70s amb els grups de Jeff Beck i Faces. Va quedar fascinat per Otis Redding actuant en un concert i va començar a escoltar a Sam Cooke, quedant eclipsat pel soul i el Rhythm and blues i així va unir-se a un grup com a cantant i harmònica, que va ser el seu primer treball com a music.

I els dos primers temes de la nit, tot començant amb el primer èxit important del Rod Stewart i que va llançar la seva carrera en solitari, Maggie May, coautor amb en Martin Quittenton, de l’any 1971, i segons va recordar el mateix Stewart,  Maggie May es més o menys una història real, sobre la primera dona amb qui vaig tenir relacions sexuals, al Festival de Jazz de Beaulieu, i també escoltem Hot Legs editat en un àlbum del 1977 coautor amb en Gary Grainger, escoltem totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. 

105 - ESPERANZA SPALDING -Newport Jazz Festival 2009-

Al programa d’avui tenim a una cantant i baixista de jazz americana, ella es ESPERANZA SPALDING nascuda l’any 1984 o sigui una criatura amb tan sols 28 anys, neix dons a la ciutat de Portland a Oregon. La seva mare es una americana d’ascendència hispana i el seu pare es afroamericà. Ja als 5 anys havia après a tocar el violi i començava a tocar a la Societat de Musica de Cambra d’Oregon fins complerts els 15 anys que marxa com a concertino de la Societat.

Amb motiu d’una llarga malaltia quan era una nena, Spalding va estudiar a la seva llar i a l’escola primària King de Portland. Durant aquest temps, ella també va trobar l'oportunitat de rebre instrucció musical escoltant les ensenyances de guitarra que la seva mare rebia a la universitat .  La mateixa Spalding, va dir: "Anava amb la meva mare a la seva classe, i m'asseia sota del piano. Llavors jo arribava a casa i m'agradava tocar les musiques que el seu mestre li ensenyava ". Spalding també va tocar l’oboè i el clarinet abans de descobrir el baix a l'escola secundària. Ella canta en anglès, espanyol i portuguès.

El 10 de desembre del 2009 a la cerimònia del Premi Nobel de la Pau realitzat a l'Ajuntament d'Oslo en honor del president Barack Obama i de nou en el concert del Premi Nobel de la Pau de l'endemà, la Esperanza Spalding va actuar, seleccionada personalment pel seu president, que seguint la tradició permet triar a un artista per realitzar la seva actuació. 

Si parlo de la discografia d’Esperanza Spalding, anem al 2006 per trobar el seu primer àlbum JUNJO, al 2008 ESPERANÇA, CHAMBER MUSIC SOCIETY al 2010 i al 2012 RADIO MUSIC SOCIETY. Pero l’àlbum que escoltarem avui serà un directe gravat el 9 d’agost del 2009 al Newport Jazz Festival dels Estats Units, però com aquest àlbum tan sols ens dona per 46 minuts de programa afegirem algun tema d’altres discos.

104 - Joves cantants catalanes

El meu desig es que aquest any 2013 sigui  molt millor que el darrer sobre tot pels mes desfavorits, totes aquelles i aquells que mes estan notant aquesta crisi. Es per tot això que en aquest primer programa de l’any volem començar amb un aire fresc en les nostres joves cantants catalanes, totes elles ben diferents però amb una gran musicalitat. Escoltarem a  Anna Roig, Silvia Perez Cruz i Maria Coma en algunes de les seves millors cançons. 

Començarem amb la cantant menys jove i es Anna Roig nascuda al 1981 i acompanyada pel seu grup “L’ombre de ton chien”. Anna Roig ha editat dos discos, al 2009 el primer anomenat com el seu grup o sigui Anna Roig i l’ombre de ton chien i al 2011 Bigoti vermell. Aquest grup destaca per la combinació natural dels idiomes català i francès en les seves cançons. El que us puc garantir es que veure aquesta dona amb el seu grup al escenari es tot un delit, te un gran poder per captar l’atenció de l’espectador amb una posta en escena molt ben preparada i estudiada en els seus concerts....

103 - Especial CAP D'ANY

Pel programa d’avui que som a la nit de Cap d’any, us he preparat una musica de ball en sense que jo hagi de parlar massa, per que avui es dia de moure l’esquelet i fer gaudir tota la musculatura abans de que se’ns rovelli i mantenir-la així en perfectes condicions d’utilització.

Dons som-hi anem ja per la musica, aixequeu-vos i a ballar, amb el dos primers temes de la nit SEPTEMBER de Eart, Wind & Fire i desprès THINK amb James Brown un gran del soul. La millor musica de ball a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA.