14 -MÚSICA DELS 50s/60s-

Avui tenim un programa molt especial de música, no pot esser la millor, però si recordada per tots. Música dels anys 50s i 60s. 


Escolteu a Matt Monro, amb sorpresa, en aquella canço ALGUIEN CANTÓ

13 - CARLOS SANTANA

Carlos Augusto Santana Alves, de nom artístic CARLOS SANTANA, guitarrista mexicà de jazz-rock i rock llatí, moltes vegades guanyador del Grammy, avui  fruirem d'un dels millors guitarristes del mon i a qui el seu virtuosisme amb la guitarra no deixa indiferent ningú.

CARLOS SANTANA neix a Autlàn de Navarro, Jalisco (Mexic) al 1947 i considerat el 15è millor guitarrista del mon, segons la revista Rolling Stone. El seu pare va ser violinsta en una banda de mariachi en el seu poble. De jove, Carlos apren a tocar el violí, pero ho va canviar per la guitarra quan tenia vuit anys, emulan els sons de BB. King, T-Bone Walker i Jhon Lee Hooker. 
La seva familia marxa a Tijuana per millorar la seva perícia en els club locals, quan la seva familia es va mudar de nou, aquesta vegada a San Francisco, Califòrnia l'any de 1960, pero aviat la va seguir, es va trobar matriculat a l'escola, aprenent anglès i volent tocar música. Al mateix temps, Carlos va ser submergit en el ambient pintoresc de San Francisco, amb les seves diverses influències culturals i estils musicals. El 1973 Carlos Santana s'uneix sentimentalment a Deborah King, i es pare de tres fills.

Ir a descargar

12 - OSCAR D'LEON -

Oscar Emilio León Somoza, conegut com Oscar D'León neix a Caracas al 1943, és un reeixit cantant veneçolà de salsa que ha aconseguit notable èxit en les seves moltes gires realitzades per països del Carib y Latinoamérica, i portat el seu repertori per països fora de l'àrea d'influència tradicional de la música caribenya. Des de molt aviat es va començar a interessar per la música caribenya i li agradava interpretar a les grans orquestres de l'època, com el Trio Matamoros, La Sonora Matancera i Labille's Caracas Boys, ha manifestat que sempre va admirar particularment als intèrprets Benny Moré i Celia Cruz. Va iniciar la seva carrera musical relativament tard, als 28 anys, després d'haver exercit, entre d'altres oficis, el de mecànic i taxista. Tot i que es forma acadèmicament com topògraf, mai va arribar a exercir aquesta professió, dedicant-se al transport públic com a mitjà de suport mentre tocava en diverses agrupacions musicals amb diversa sort. La seva formació com a intèrpret del baix va ser autodidacta, però va ser prou bona com per aconseguir una posició de baixista amb l'agrupació que tocava en la cerveseria "La Distinción", en la que inicialment només cantava en els cors, però, davant la absència del cantant principal del grup abans d'una presentació, D'León manifesta la seva disposició per cobrir la vacant i donant fe del seu coneixement del repertori s'inicia com a veu principal de la banda. Ir a descargar

11 -LLUÍS LLACH

El programa d’aquesta nit el dedicarem al music i cantautor català  que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Canço Lluís Llach i Grande, neix a Girona al 1948, com a artista, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.

La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L'Estaca composta l'any 1968, i l'adaptació de la qual Mury, va adaptar com a himne el sindicat polonès Solidarnosc, així com el 1997 també es va convertir en l'himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d'exiliar-se durant un temps a París. 

Ir a descargar

10 LOUIS ARMSTRONG

Tenim en el programa d’avui un virtuós de la trompeta i també exitós cantant de jazz, LOUIS ARMSTRONG.

Nascut a Nova Orleans, 1900 i mori a Nova York, 1971, trompetista, cantant i director de grup de jazz nord-americà. Per definir aquest artista són especialment adequades les paraules de Duke Ellington, que va dir que si hi havia un autèntic Mr. Jazz, aquest era sens dubte Louis Armstrong.

09 - SUPERTRAMP

El programa d’aquesta nit el dedicarem a un grup anglès de pop i rock progressiu que va gaudir de gran popularitat durant la dècada dels anys 1970 “SUPERTRAMP”.
En la seva primera època van crear ambiciosos àlbums conceptuals, però són més coneguts per les seves posteriors cançons, de to beatle, com ara Dreamer, Goodbye Stranger,Give a Little Bit i The Logical Song

08 - STEVIE WONDER

En el programa d’avui tenim un cantant, compositor, music, productor discogràfic i activista social, el famós STEVIE WONDER, un dels més reeixits i reconegut artista de la Tawla Motown, amb més de 100 milions de discos venuts.

Stevland Judkins  amb aquest nom neix al 1950 a Saginaw (Michigan) als Estats Units en Stevie Wonder, que es el seu nom artístic.

Cec de naixement, Wonder va desenvolupar l'oïda de tal manera que l'ha ajudat a crear noves tonalitats musicals i que es nodreixen de la seva experiència de vida.  

Igual que Ray Charles, qui va ser el seu model i inspirador, Stevie Wonder ha desenvolupat una gana voraç pels diferents estils musicals i s'ha negat a acte confinar en un sol gènere o estètica musical. Potser per això els seus millors enregistraments barregen soul, funk, rock and roll, pop, jazz, reggae i elements mateixos de la tradició musical negra nord-americana

07 - KATIE MELUA i JAMIE CULLUM

Tindrem avui dos bons cantants i musics de  jazz y pop, promeses amb molt d’èxit, que tenen en comú la seva joventut i el bon fer KATIE MELUA i JAMIE CULLUM.
Jamie Cullum neix al 1979 a Romford, (Anglaterra). Actualment resideix a North West Londres. 
KATIE MELUA, nascuda el 16 de setembre de 1984 a Kutaisi, és una cantant de Geòrgia que viu a Irlanda del Nord. A l'agost del 2005 li fou concedida la nacionalitat britànica. També toca el piano, la guitarra i el violi.

Ir a descargar

06 - GATO PEREZ -

Nascut al 1951 a Buenos Aires, Javier Patricio Pérez -GATO PEREZ- arriba amb vaixell a Barcelona al 1966 amb la seva mare per retrobar al seu pare que va arribar un any abans.

Gato s’enamora tot d’una de la nostre ciutat i es pasa el temps passejant  per la ciutat i tot i que va a l’escola del Pare Mañanet, no acaba de fer amistats en aquell ambient de col.legi de capellans.

No es fins al 1968 Gato Pérez, quan es matricula al Institut Menéndez y Pelayo quan comença a fer amics i satisfer la seva fam musical.

Es llavors quan Barcelona es una gran capital europea de la vida nocturna i bohemia i els carrers de Gracia es tota una eclosió artística.

Les cançons d’avui seràn cantades pel Gato i tambe algunes triades d’uns fantastics discs d’homenatge del grans cantants de l’estat.  

JORDI LOZANO i JO

Avui mentre gravàvem ens han vingut ha visitar els de BTV Barcelona Televisió i com hem fet una aturadeta hem aprofitat per fer-nos unes fotos en Jordi Lozano i jo. Per la posteritat.

005 -MAHLER-

Avui escoltarem musica simfònica, pot esser una mica dura per aquells que no siguin habituats a sentir aquest tipus de musica, perÒ realment una simfonia gran gran, be potser es que soc un fan d’aquest compositor austríac.

Gustav Mahler nasqué a Kaliště, Bohèmia, 7 de juliol de 1860  (aquest any celebrem el 150 aniversari) i morir a Viena, 18 de maig de 1911, fou compositor, director d'orquestra i pianista austríac. Un dels compositors més importants del post romanticisme. Va compondre deu simfonies i diversos cicles de lieder entre els que cal destacar Das Lied von der Erde (El cant de la terra).

La Cinquena Simfonia que avui escoltarem per la Herbert von Karajan Berliner Philharmoniker, malauradament no amb la seva totalitat donada l’extensió total de 1 hora i 13 minuts i que no son possibles en un sol programa, per això lamentablement ens quedarem sense el tercer moviment.

Doncs com deia, la cinquena es va estrenar el 18 d'octubre de 1904 amb la direcció del propi compositor al capdavant de la Gürzenich Orchestra de Colònia. Tot i que Mahler no confiava massa en la seva sort ("Tant de bo pogués estrenar les meves obres cinquanta anys després d'haver mort ", li va escriure a la seva dona Alma), l'estrena va ser un rotund èxit de públic i crítica.

La simfonia

El primer moviment, "Trauermarsch"o "Marxa fúnebre", arrenca amb un gest de complicitat autobiogràfic del compositor, la seva infància va transcórrer en una casa propera a una caserna. Els compassos inicials evoquen aquesta música militar que havia de colarse per les finestres de la seva habitació i que, sens dubte, varen impactar al jove Mahler. Immediatament després la música avança per un camí nostàlgic i serè que culmina en la marxa fúnebre. 

El segon moviment, "Stürmisch bewegt", està escrit a manera del primer (en forma de sonata). La música va creixent en intensitat i ens fa creure que aquesta primera part culminarà en aquesta forma coral per al final derivar cap a un ambient sòrdid i angoixant que enllaça amb l'inici de la segona part.

Relaxeu-vos i comenceu a fruir d’aquesta meravella orquestrada.

La segona part a la que correspon el tercer moviment, que encara que no escoltarem, està íntegrament formada pel llarg "Scherzo", de gairebé vint minuts de durada. Els moviments finals conformen la tercera part de l'obra, potser la de major bellesa. No en va, l’Adagietto (quart moviment) va ser emprat pel cineasta Lucchino Visconti a la seva pel·lícula Mort a Venècia. És un moviment de gran agilitat i bellesa, conduït per una encantadora melodia entonada per les cordes i l'arpa.

 Finalment, tanca la èpica obra el "Rondo-Finale" (cinquè moviment), un moviment amb traços també de sonata però que recupera la forma tradicional del classicisme per finalitzar la simfonia i que reprèn el tema coral del segon per, aquesta vegada sí, emprar com triomfant conclusió de l'obra. Les dificultats de Mahler per trobar aquest nou vocabulari que perseguia amb aquesta obra, queden patents en la gran quantitat de modificacions a les quals va sotmetre la partitura des de 1902 fins la seva mort el 1911.

No voldria acomiadar-me de tots vosaltres en sense comunicar que aquest any el nostre auditori de Barcelona celebra també l’aniversari del naixement de Mahler amb un programa de vuit concerts que podeu comprar a partir de 140 € els vuit, si si els vuit, qui s’hagi enamorat de Mahler no ho dubti.

I ara si ens acomiadament de tots vosaltres fins a la propera setmana en la que escoltarem mes de la meva musica, os esperem en Jordi Lozano a les vies de so i jo mateix Antoni Romero amb la creació del programa. Bona nit.

04 -DIANA KRALL-

Avui escoltarem jazz suau amb una de les principals veus del jazz actual Diana Krall, artista canadenca nascuda el 16 de novembre de 1964. Va començar amb 4 anyets i per influencia del seu pare. Als seus 17 anys va guanyar una beca per estudiar musica a Boston i desprès de passar per Los Angeles i Toronto, acaba a Nova York cantant i tocant en un grup. Va esser al 1993 que Diana Krall publica el primer àlbum, “Stepping Out”. Ir a descargar

03 -VINICIUS de MORAES-

Avui escoltarem bona, bona musica brasilera ni mes ni menys que d’en VINICIUS DE MORAES. Vinicius neix a Rio de Janeiro al 1913, els seus pares eren guitarrista i pianista i els caps de setmana les reunions musicals a casa seva no faltaven i d’aquí li ve la gran afició musical i poètica. Ha treballat amb els millors compositors brasilers del tots els temps, Carlos Jobim , Carlos Lyra, Baden Powell, Pixinguinha. I amb tots ells ha tingut grans èxits. Avui os presento un album que el vaig escoltar per primera vegada fa pot esser 30 anys, en un doble LP en vinil i ara amb un fantàstic doble CD, una superba producció amb un munt d’obres mestres i dels que jo he quedat totalment prendat per a sempre. Anem per la musica que es del que es tracte i escoltarem avui del gran Vinicius de Moraes, dues gravacions al cafè LA FUSA a l’Argentina, la primera l’any 1970 i vist l’èxit va gravar una segona al 1971, amb algunes variants. El primer disc acompanyat per les veus de Maria Creuza i Toquinho i una banda amb la bateria de Enrique “Zurdo” Roizner i al contrabaix Mario “Mojarra” Fernandez i clar la guitarra de Toquinho. Ir a descargar

02 - AL JARREAU -

Alwyn Lopez Jarreau neix un 21 de març del 1940 a Milwaukee, (Wisconsin), conegut com a AL JARREU.

Es un versàtil cantant de jazz americà, es l'únic vocalista de l’historia que ha obtingut un Grammy en les tres categories distintes: jazz, pop y Rhythm & Blues. Ha sigut nominat sis vegades.
Fill de capellà per tant cantant al cor de l’església d’on va treure l’experiència, com molts cantants negres.  Fins al 1965 no va gravar el seu primer disc i no va ser fins deu anys mes tard que va treure el segon amb el segell Reprise, propietat d’en Frank Sinatra i aquí va començar realment la seva carrera fins als 18 discos gravats, i amb moltes col·laboracions en discos d’altres cantants.
Ha tingut moltes critiques dels amants del jazz per el seu excés de comercialitat en els seus discos, però ell sempre se’n mantenia al marge d’aquestes critiques.

PROGRAMA 1 -Introducció-

Bona nit, SANTS 3 RADIO em brinda l’oportunitat de fer un nou programa de radio musical, soc Antoni Romero i tinc la col·laboració com a tècnic de so d’en Jordi Lozano.

Farem un programa setmanal amb la musica que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir musica de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres,  i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi.

Aquest primer programa serà una barreja de la música que tindrem cada setmana, però a cada nou programa  a partir d’aquest d’avui el dedicarem tan sols a un tipus de musica, o un concert, en sense barrejar-los, la musica de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant  la musica que m’agrada .