197 - LED ZEPPELIN

He preparat pel programa d’avui la musica fins a l’any 1971 de Led Zeppelin que fou un grup de rock dur britànic, considerat un dels més importants d'aquest gènere i un dels més coneguts i populars durant la dècada dels 70. Fundat l'any 1968 per Jimmy Page reconegut músic de sessió, el vocalista Robert Plant, John Paul Jones com a baixista i teclista i John Bonham a la bateria. La banda es mantingué en actiu des la seva fundació i fins a l'any 1980, que es va dissoldrà per la mort accidental de John Bonham. Tot i considerar-se Led Zeppelin principalment com un grup de rock dur, també gaudien una gran diversitat musical, tocant tot tipus de gèneres, com blues, rock and roll, soul, musica celta, àrab i índia, també folk, country i fins i tot, reggae.

Tot i haver-se dissolt fa dècades, Led Zeppelin continua venent àlbums i gaudeix d'una gran difusió radiofònica. Ha venut més de 300 milions d'àlbums en tot el món, dels que 111 milions només als Estats Units, cosa que els situa com una de les bandes de rock amb les vendes més elevades de la història.

El primer disc fou publicat el 12 de gener del 1969 i anomenant LED ZEPPELIN I, no van ser massa originals per triar els noms dels 4 primers àlbums. Aquest primer fou gravat, mesclat i editat en tan sols una setmana als estudis Olympic de Londres a l'octubre de 1968, amb només 30 hores d'estudi i gairebé sense assajar. Al principi, el públic britànic no respongué efusivament al llançament del disc, produït per Page, cosa que es convertiria en una constant al llarg de la història del grup i provocà que no publiqués senzills a Anglaterra. Escoltem els dos primers temes de la nit d’aquest àlbum debut, com son Communication Breakdown i Babe I'm Gonna Leave You. Tot això a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

196 - TRACY CHAPMAN

Tracy Chapman, de qui escoltarem avui la seva musica neix a  Cleveland el 30 de març de 1964, es una cantautora afroamericana, que va ser criada per la seva mare en un ambient baptista. Malgrat no tenir gaire diners, la seva mare va reconèixer l'amor de Tracy per la música i li va comprar un ukelele quan tenia tres anys. Tracy va començar a compondre i tocar cançons a la guitarra a l’edat de vuit anys.

Durant la universitat, Tracy va començar a actuar al carrer i a tocar la guitarra a clubs i cafeteries de Cambridge a Massachussets. Brian Koppelman, estudiant de la mateixa universitat, la va sentir tocar i la dur fins al seu pare, Charles Koppelman, que la fitxa al 1986 per la seva discogràfica SBK. L’any següentent, i ja graduada, la ajuda a signar un contracte amb Elektra Records.

A Elektra va llançar el disc Tracy Chapman al 1988. L'àlbum va ser aclamat per la crítica, i va començar a fer gires i a tenir fans. El juny del mateix any actua al concert homenatge pel 70è aniversari de Nelson Mandela. D’aquest àlbum els temes Talkin' bout a revolution, Fast car i Baby can i hold you, van ascendir a les llistes d'èxits dels Estats Units, per arribar, fins i tot, al número 6. L'àlbum va tenir bones vendes, va ser multiplatí i va guanyar tres Grammy. Dons escoltem aquests tres primers temes de la nit a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

195 - .. Featuring Norah Jones

.. Featuring Norah Jones, és un àlbum recopilatori de l'artista estat unidenca NORAH JONES, compositora, pianista i cantant de jazz, soul, pop i country. També actriu a la pel·lícula My Blueberry Nights. Aquest disc va ser llançat el 16 de novembre de 2010, per la Blue Note Records i inclou cançons d'altres artistes on va aparèixer Norah Jones, L'àlbum inclou Here We Go Again, un duet amb Ray Charles, que va guanyar el Grammy per l’enregistrament de l’any 2005. La cançó Little Lou, Prophet Jack, Ugly John amb el grup escocés de pop Belle & Sebastian va aparèixer un mes després del llançament de l'àlbum en què va ser originalment inclòs. Dons aquest es l’àlbum de la NORAH JONES que escoltarem aquesta nit i comencem amb aquestes dues cançons a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. En aquest àlbum .. Featuring Norah Jones també va incloure cançons dels seus projectes paral·lels com son amb la banda de country alternatiu The Little Willies, formada al 2003 i que a mes de comptar amb la Norah Jones al piano i a la veu, Richard Julian a la veu, Jim Campilongo a la guitarra, Lee Alexander al baix i la bateria de Dan Rieser de la que escoltarem el tema Love Me i d’un altre projecte que anomenan El Madmo amb la banda del mateix nom amb la que ella també intervé escoltem The Best Part aquí a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA.

194 - BRUCE SPRINGSTEEN

Abans que res desitjar-vos un bon any 2015. Que veritablement sigui un any que ens dugui mes llibertat, mes feina, uns sous dignes i que tothom pugui tenir com a mínim una vida mes feliç. Com a mes aquest serà any de moltes eleccions, hauríem de fer el possible per NO VOTAR a aquells partits que ens han dut en aquesta situació en la que estan deixant el nostre poble, diguem-li Barcelona, Catalunya o Espanya, i com a conseqüència han fet molts mes pobres amb i pel seu enriquiment. Partits que han tingut corruptes i als han tapat perquè la conxorxa entre tots ells correspon a tècniques mafioses. Per tant recordem que si votem CORRUPTES serem també cooperadors.  

I anem dons per aquest primer programa de l’any i per celebrar-ho tenim aquest disc magnífic, alegre i 100% rock de Bruce Frederick Joseph Springsteen, més conegut amb el nom de BRUCE SPRINGSTEEN i també com The Boss, guitarrista, cantant i  compositor dels Estats Units Americans. I el disc que escoltarem es Born in the U.S.A. Live, un directe que és una edició limitada en DVD d'un concert de Bruce Springsteen i la E Street Band, gravat al Hard Rock Calling Festival a Londres el 30 de juny de 2013. I aquest DVD amb la que tots els temes corresponen al àlbum amb mateix titol, publicat el 4 de juny de 1984 i que comença amb aquests dos temes Born in the USA i COVER ME. Sou ara mateix sonen a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

193 - Johann Strauss - Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena

Per finalitzar aquest any 2014 he triat la musica del Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena que com tots sabeu és el concert que es celebra cada any el matí del primer dia de l’any a Viena i que és retransmès arreu del món per a una audiència total estimada de 1.000 milions de persones de 44 països. Totes les peces interpretades, amb algunes excepcions, són obra de compositors de la família Strauss, Johann Strauss I el pare, Johann Strauss II el fill, Josef Strauss i Eduard Strauss. Les flors que decoren la sala de concerts del Wiener Musikverein són un regal anual de la ciutat de San Remo de la Ligúria Italiana. El concert es va celebrar per primera vegada al 31 de desembre de 1939, amb un assaig públic el dia anterior, com "concert extraordinari", dirigit per Clemens Krauss. En aquest cas només es van interpretar obres de Johann Strauss (fill), i va concloure amb l'obertura de Die Fledermaus. El següent concert es va celebrar l'1 de gener de 1941, rebent ja el títol definitiu de "concert d'any nou". Krauss es va fer càrrec de la direcció del concert cada any fins a la seva mort, excepte dos anys en els que va cedir la batuta a Josef Krips. I comencem amb el concert on totes les peces que escoltarem son de Johann Strauss II, excepte la que tanca el programa que correspon al seu pare Johann Strauss I, dons comencem ja amb Die Fledermaus Overture que escoltem ara mateix a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

192 - Aretha Franklin Sings the Great Diva Classics

La música soul és un estil de música que prové de la fusió del gospel amb el Rhythm blues (R&B). Va aparèixer als Estats Units a la dècada dels 50. La paraula soul significa "ànima" en anglès. El soul neix durant els temps de lluita pels drets civils, marcada per líders com Martin Luther King, en els quals estava naixent la consciència racial i estaven a l'ordre del dia els motins al carrer. Durant aquest temps és quan la música soul adquireix un valor simbòlic dins del context social. El 1967 va arribar la revolució del soul, que va créixer per la reivindicació dels drets racials i l'aparició de Aretha Franklin amb el seu àlbum "I never loved a man the way I love you" ('mai no vaig estimar cap home com t'estimo a tu'), i singles de tal impacte com "Respect". Que es consideren aquests moments com els de màxim apogeu del soul. Dons precisament d’aquesta gran cantant del soul tindrem avui la musica, en primer lloc escoltarem la totalitat del seu nou àlbum, editat el 17 d’octubre d’enguany i que anomena Aretha Franklin Sings the Great Diva Classics i la resta del programa amb el millor d’aquesta “artistasa”. Dons comencem amb els dos primers títols de la nit i del disc At Last, que originalment era interpretat per Etta James, i desprès l’èxit d’ADELE aquell Rolling In the Deep en la versió d’Aretha a LAMEVAMUSICA.

191 - ELTON JHON fins gener 1973

ELTON JHON, neix amb el nom de Reginald Dwight el 25 de març de 1947, a la localitat anglesa de Pinner al Gran Londres. Un dia la mare va trobar al petit Elton interpretant al piano de la casa, una melodia que acabava d'escoltar a la ràdio. Des de llavors va ser incentivat per la seva àvia perquè toqués el piano i fora músic; amb quatre anys ja podia interpretar melodies simples, i als set tocava música en festes familiars. Per aquells anys admirava Elvis Presley, Bill Haley & His Comets, Little Richard, Jerry Lee Lewis, entre d'altres. Va ser educat en la Royal Academy of Music, gràcies a una beca que va aconseguir el 1958, a l'edat de 11 anys. Amb el temps va començar a adonar-se que el seu no era la música clàssica, de manera que sis anys després, el 1964, va decidir abandonar aquesta institució per dedicar-se a la música rock. Avui escoltarem la seva millor musica fins l’any 1973 pero tot comença a finals dels seixanta, quan Elton va conèixer al lletrista i poeta Bernie Taupin. Amb ell va escriure la gran majoria de la seva obra musical. Tots dos van acudir a un anunci que buscava joves talents publicat per Ray Williams. Es van conèixer el 1967 i van estrenar el seu primer àlbum junts al 1969, titulat Empty Sky, que no va aconseguir tenir èxit, Però sí el seu segon llançament musical l’any 1970, l'àlbum que anomena Elton John, on va adquirir notorietat Your Song que va ser la cançó que va portar aquest àlbum i els seus creadors a la fama, a partir de llavors va començar tot. I aquest segon àlbum d'Elton també inclou el senzill "Border Song", que es va convertir en el primer single a entrar en les llistes nord-americanes, en el lloc 92. I ara mateix sonen a LAMEVAMUSICA.

190 - Mèxic

Faré avui una mirada a Mèxic i als dos grans problemes que estan dinamitant aquell gran país, la droga i per tant tota la corrupció criminal i per l’altre el masclisme, que finalment tot acaba amb assassinats i maltractaments. I ho faré amb tot l’amor que processo per aquell país que va obrir els seus braços a tots els catalans i espanyols que com a conseqüència de la maleïda guerra del 39 van ser ben rebuts en aquella terra i parlo per la meva experiència familiar. I per tot aixó i com sempre en el nostre programa ho farem a traves de la musica que diu molt de cada lloc. Començarem amb els “Narcocorridos” o sigui la música narco a la societat mexicana. I llegiré el que va dir Guillermo Jimenez, Subeditor en anglés per la PanAm Post, al febrer d’aquest mateix any en referència a aquesta lacra que els envaeix. En anys recents, el fenomen conegut com "narco cultura" ha incrementat la seva popularitat, encara que ja hagi estat reconegut i estudiat durant les últimes dècades. La intensificació de la guerra contra les drogues a Mèxic i la violència que s'ha produït com a conseqüència, van donar lloc a l'aparició del abans clandestí subgènere musical conegut com narcocorridos o balades per les drogues. La popularitat i l'èxit comercial dels narcocorridos, que sovint glorifiquen la brutalitat dels càrtels de la droga, ha comportat dubtes pel que fa als seus potencials efectes socials. I aquesta musica es la que interpreten “Los cuates de sinaloa” a la sèrie Breaking Bad i es aquest tema NEGRO y AZUL com també o fan “Los Tigres del Norte” amb un repertori musical que inclou més de 55 discos gravats i aproximadament 700 temes i els escoltem amb Jefe de jefes y El Avión De La Muerte, avui es important que escolteu la lletra de totes les cançons aqui a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. La narco cultura és un símptoma de realitats socials, econòmiques i polítiques molt més grans, que al seu torn són el reflex d'un mercat negre que no existiria si no fos per les prohibicions imposades per l'Estat. La solució no és prohibir els narcocorridos, com els estats de Mèxic han tractat de fer. Prohibir no ha reduït la demanda ni la rendibilitat de la indústria i, en canvi, serveix per exemplificar el que la prohibició li farà a un mercat. Una solució real requereix d'una mirada crítica sobre el problema de fons. El procés en si pot ser difícil, però la resposta és simple: posar fi a la guerra contra les drogues .., segons diu Guillermo Jimenez. Mes narco corridos de Los Tigres del Norte escoltem Contrabando Y Traición i Jaula De Oro, aquí a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. I deixem la musica dels narco corridos i anem a parar a la musica Francisca Viveros Barradas, coneguda com a Paquita La Del Barrio, que neix un 2 de abril de 1947 en Alto Lucero, Veracruz. La seva infantessa no va ser fàcil, ja que "Chica", com era anomenada, des de molt petita caminava descalça. Va aprendre a tallar cafè, arribar a les bèsties carregades, s'anava a les hortes a tallar mango, venia pa recorrent camins d'un poble a un altre, exercint aquestes tasques que la pobresa t'obliguen a aprendre i practicar en un petit poble allunyat cinc hores d'una ciutat. Es considerada com «la Reina del Pueblo» o «la Guerrillera del Bolero». En les seves cançons s'expressa en contra de la cultura masclista, el que l'ha fet popular especialment en certes audiències. Els seus temes es caracteritzen per denunciar la cultura i actituds masclistes i fins i tot en alguns casos per manifestar misandria. En aquest sentit, la seva frase més cèlebre és M'estàs escoltant, inútil? Una de les seves cançons més populars és Rata de dos patas, que escoltem amb ME SALUDAS A LA TUYA i TRES VECES TE ENGAÑE. I continueu posant molta atenció a les lletres d’aquesta cantant. Sou a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Paquita La Del Barrio no feia cançons en contra dels homes. Això es dóna quan el seu espòs portava dies “de parranda” i en tornar ella es puja al cotxe d'ell on troba un cassette de Chelo Silva cantant Cheque En Blanco. Va ser llavors i desprès d’una gran plorada que comença a cantar aquest tipus de cançons que fins ara li han donat fama i estil inigualables. El 1992 fitxa per Balboa-Musart i això li permet donar-se a conèixer a Espanya, tornant consecutivament 10 vegades i guanyant-se l'afecte del públic espanyol. Al 1995, després d'estar 25 anys amb el seu marit Alfonso Martínez contracta un detectiu i descobreix que ell tenia una amant des de feia 15 anys portant una doble vida i no només això, ja que també tenia una filla de 15 anys. Aquest va ser un altre cop per Paquita, una angoixa que la va motivar a cantar encara amb més dolor i sentiment cap als homes. Aquest esdeveniment la va portar a divorciar-se i, encara que mai es van separar del tot, van viure junts però no barrejats, ja que Paquita el descriu com l'amor de la seva vida, fins a la seva mort el novembre de l'any 2000. Escoltem aquestes cançons Lloraras, cheque en blanco i hombres malvados, que quadren molt amb el que hi explicat, a SANTS3RADIO a LAMEVA MUSICA. A la discografia de Paquita La Del Barrio s'acumulen 33 discos gravats amb acompanyament de banda, trio, sonora, grup norteño y mariachi, dels que ha venut mes de 20 millons de copies. Tambe a fet cine Paquita La Del Barrio intervenint en sis pel•lícules, també ha rebut innumerables premis y reconeixements a Mèxic, Estats Units y Centreamérica. L’any 2011 rep per primer cop el nou premi Billboard de la Música Regional Mexicana Paquita La Del Barrio ep el guardó "La Voz" en el marc dels seus 40 anys de trajectòria com a reina i defensora de les dones. A més, l'artista que grava per Balboa Records / Discos Musart es nominada al premi Latin Grammy en la categoria de Millor Àlbum Mariachi de l'Any per l'excel•lència artística del seu àlbum “Eres Un Farsante”. I ara escoltem aquests hipocrita, al cuarto vaso i que mama tan chaparrita aquí a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. I ja per acabar el programa que li hem dedicat a Mexic com ha homenatge perquè per fi acabin les matances ocasionades pel narcotràfic i pels maltractaments a les dones, finalitzem amb Paquita La del Barrio i el temes solterito maduro i las rodilleras, amb les que acomiadem el programa. Avui també hem escoltat la musica de Los cuates de sinaloa i de Los Tigres del Norte.

189 - AC/DC

En el programa d’avui escoltarem musica que no es la habitual en el meu programa, avui he preparat la musica dels germans d’origen escocès Angus i Malcolm Young líders del grup de hard rock i blues rock que es forma a Sidney –Australia- amb el AC / DC  l’any 1973, Això si he comptat amb l’inestimable ajuda i col·laboració del meu nebot PEPE que m’ha sabut introduir en aquesta musica no massa coneguda per a mi. Gracias PEPE.

Els circuits de pubs australians van ser testimoni dels primers mesos de vida del projecte, temps que van patir diversos canvis a la banda. Però al 1974, l'arribada del cantant Bon Scott, es va convertir en la peça clau de l'èxit del grup. La seva presència en escena, al costat dels germans Young, el va convertir en un dels personatges més carismàtics de la història del rock. La formació s'estabilitzaria amb Mark Evans al baix i Phil Rudd com a bateria. Els seus primers àlbums a Australia van ser High Voltage i TNT, d’aquest darrer escoltem els temes The Jack i T.N.T. que es un tema de blues, pur i dur. Tot això a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

188 - The BEATLES ... i 1970

En les temporades anteriors del nostre programa li he dedicat cada any un programa als THE BEATLES, el darrer d’aquesta sèrie finalitzava a l’any 1969 i avui li dedicaré el cinquè i darrer d’aquesta sèrie i que correspon als àlbum LET IT BE de l’any 1970 i data de dissolució del grup i desprès el senzill FREE AS A BIRD del 1995 i que forma part del llançament del documental The Beatles Anthology. Que sigui el darrer de la sèrie no vol dir que no faci cap altre programa dels BEATLES que son els grans innovadors de la musica contemporània.  La seva discografia s’ha ocupat de continuar treien àlbums i antològics de cançons Beatles.

Això dons comencem a escoltar musica del LET IT BE que és el tretzè i últim àlbum d'estudi llançat per The Beatles com a grup, tot i que va ser gravat abans que Abbey Road. Editat al Regne Unit, el disc va sortir al mercat el 8 maig 1970. Va rebre crítiques dividides: uns van pensar que era necessari preservar el so original de l'àlbum editat el 1970, mentre que altres opinaven que no era més que un exercici d'oportunisme per part de l'ex-beatle McCartney. Sigui com sigui es tracta d'un àlbum controvertit des de la seva concepció: una vegada que van deixar de tocar en viu al 1966 per la impossibilitat de plasmar la seva música a l'escenari, els Beatles es van proposar gravar un àlbum per tocar un últim concert en viu, potser en un vaixell o en un lloc públic. Per tant, les sessions d'enregistrament del disc, que aleshores es deia Get Back, al·ludint al tornar a les arrels rockeres del grup van començar a ser filmades, al 1969, per Michael Lindsay. Els assajos van ser tensos, amb constants discussions entre els membres del grup , que des dels seus discos anteriors denotaven una convivència cada vegada pitjor i més hostil entre ells. Dons escoltem ja els els primers temes que son Two Of Us i Dig A Pony a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.