151 - NEIL DIAMOND

El programa d’avui li dedico a Neil Leslie Diamond, nascut el 24 de gener del 41, per tant amb 73 anys des de divendres passat, doncs NEIL DIAMOND que es el seu nom de guerra, és cantant, compositor, guitarrista, actor i productor nord-americà, molt carismàtic i famós, amb una veu perfectament modulada que li permet interpretar tot tipus de gèneres musicals amb profunda lírica introspectiva que imprimeix a les seves cançons una música melòdica, expressiva i de fàcil comprensió, tot i que tracta temes reflexius i amb grans arranjaments orquestrals. Son cançons de tota mena que es deixen escoltar tranquil•lament. Es un gran compositor, a tot el món més de mil artistes han interpretat o versionat peces seves, per tant escoltarem avui molts temes coneguts amb versions que las han fet molt famoses. Va néixer a Brooklyn, Nova York, i va començar a compondre cançons als 16 anys, després que el cantautor Pete Seeger visités l'escola on estudiava, que va fer que es comprés una guitarra. I començarem amb la seva musica, tot seguit escoltarem tres cançons, la primera un tema de l’artista de música country, Jerry Jeff Walker per al seu àlbum de 1968 amb el títol Mr. Bojangles, desprès dos cançons del mateix Neil Diamond Cherry Cherry i Sweet Caroline, aquí a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

150 LOUIS ARMSTRONG - Pasadena Civic Auditorium 1956

Escoltarem avui tots plegats un molt bon disc de jazz d’un dels mes grans musics de jazz com es LOUIS ARMSTRONG. Armstrong va definir el que era tocar jazz, les seves capacitats tècniques increïbles, l'alegria, l'espontaneïtat i la sorprenent i ràpida ment musical. Nomes Charlie Parker s'acosta a tenir tanta influència en la història del jazz com ho va fer Louis Armstrong. Com gairebé tots els primers músics de jazz, Louis era de Nova Orleans, nascut el 4 agost 1901. Fill d'una família molt pobra, va ser enviat a un reformatori quan tenia dotze anys, com a càstig per disparar un arma de foc a l' aire, a la vigília d'Any Nou. En aquest reformatori va aprendre a tocar la corneta. Va ser alliberat als 14 anys i es va guanyar la vida venent diaris, descarregant vaixells, venen carbó i altres feines menors. No tenia en aquell moment cap instrument en propietat, pero el que feia era escoltar bandes en clubs com el Saló Funky Butt, essent el seu music preferit Joe "King" Oliver, que va ser el seu mentor, li va proporcionar el seu primer treball amb la banda de Kid Ory i després amb el seu propi grup “Creole Jazz Band“ a l’any 1923 a Chicago. El mateix Louis li deia PAPA JOE. El disc que he triat per escoltar es un directe, sempre que puc ho prefereixo, es un concert de LOUIS ARMSTRONG and HIS ALL STARS, una joia historica gravada el 26 de març de 1956 al Pasadena Civic Auditorium, on viurem un dels shows de Armstrong. La qualitat del so és en la seva major part excel·lent, amb un soroll del públic mínimament invasiu. I començarem amb aquest music excel·lent i la presentació davant el públic amb els dos primers temes de la nit. Deixeu-me dir que el disc no podrà ser escoltat en la seva totalitat que te una durada de 68 minuts i el nostre programa tan sols 55, ja veure que es el que trec, però anem pas a pas i a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO escoltem Sleepy Time Down South i Indiana.

149 GILBERT BÈCAUD

Escoltarem avui musica francesa d’un compositor, pianista i cantant nascut com a François Gilbert Léopold Silly, però que tots coneixem com a GILBERT BÈCAUD. Neix a Toulon al 1927 i mori a Paris al 2001. A l'edat de nou anys inicia la seva carrera musical al conservatori de Niça, on va desenvolupar les seves habilitats al piano. Durant la Segona Guerra Mundial, treballa en els clubs nocturns amb el pseudònim de François Bécaud. Va treballar per Jacques Pills (marit d'Édith Piaf) i comença a compondre les seves primeres cançons. El seu primer èxit musical va ser amb Mes Mains col•laborant amb Pierre Delanoë.Altres cançons com Nathalie, Le jour où la pluie viendra i Et maintenant, i que les escoltarem avui el van mantenir cèlebre gràcies al seu estil musical juvenil i dinàmic que amb el temps s'aproximava al decadent i trist. Va ser un dels millors cantants francesos de la seva època i potser un dels més prolífics juntament amb Edith Piaf i Charles Aznavour. El seu major èxit, mundialment famós és el tema "Et maintenant" (I ara que..). Comencem a escoltar-lo amb Mes Mains i La Ballade des Baladins ara mateix al vostre programa de LAMEVAMUSICA a SANTS3 RADIO.

148 GLENN MILLER

El meu desig es que aquest any 2014 sigui molt millor que el darrer sobre tot pels mes desfavorits, totes aquelles i aquells que mes estan notant aquesta crisi, encara que a nivell de població no es notin aquest brots verds, que govern darrera govern ens van anunciant. Es per tot això que en aquest primer programa de l’any volem començar amb un aire alegre amb una musica orquestral formada bàsicament per instruments de vent. Aquesta orquestra es la de GLENN MILLER, una orquestra de veritat, nombrosa, fou constituïda al 1938, quan estava en els seu apogeu la nomenada època swing del jazz, és dir, quan els músics blancs començaren a fer la competència als negres i portaren aquella música a les masses blanques del país, que acolliren favorablement l'abans refusat pel seu origen racial. Alton Glenn Miller neix a Clarinda, Iowa, 1 de març de 1904 i desaparegut el 15 de desembre de 1944, fou un músic de jazz estatunidenc de l'era del swing. Una de les seves cançons més conegudes, i probablement la més coneguda del gènere, fou In the Mood, traduïda sovint com "En forma" o "De bon humor". El 1926, quant encara era a la universitat, es va convertir en trombonista professional i es va unir a la banda del cèlebre bateria Ben Pollack en una gira per Califòrnia. Atret per la carrera musical, emprengué estudis de trombó, instrument en el que arribaria assolir una màxima mestressa. Durant tota l'època de la seva joventut tocà en moltes orquestres, en les que destacà la fina sonoritat que obtenia d'aquell instrument. I anem ja pels dos primers temes de la nit IN THE MOOD i Moonlight serenade representativa d'aquells anys de lluita, a la nostre emissora SANTS3RADIO i al programa de LAMEVAMUSICA.

147 GARTH BROOKS

Aquest programa n. 147 serà el darrer de l’any 2013 dons l’emetem el dilluns 30 però també serà el primer del nou 2014, emes en repetició dimecres 1. Així doncs desitjar-vos una bona sortida d’any i millor, que ens ho mereixem, NOU ANY 2014, esperem que aquest any nou ens dugui mes llibertat, mes feina, uns sous dignes i que tothom pugui tenir com a mínim una vida mes feliç. Per tant he decidit fer un programa alegre i amb musica per ballar, i serà un disc de musica country, perquè qui vulgui moure’s tinguin avui una bona excusa per poder ballar amb un numero 1 d’aquest ritme nord americà, ni mes ni menys que en GARTH BROOKS.

I posats a escoltar musica country era clar que dels qui mes ha contribuït de manera considerable al coneixement i a la promoció d'aquest gènere musical a tot el món es Troyal Garth Brooks nascut a Tulsa -Oklahoma- el 7 febrer 1962. I el disc que escoltarem es el seu desè àlbum editat al 1998 i que anomena DOUBLE LIVE. Es va trencar el primer rècord de vendes de la setmana, anteriorment en mans de Pearl Jam des de 1993, quan va vendre 1.085.000 còpies. I ja arribat el moment de que escoltem els dos primers temes d’aquest àlbum a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO, la primera del programa i de presentació a l’album Callin' Baton Rouge i darrera Two Of A Kind, Workin' On A Full House. 

146 GIUSEPPE VERDI

El passat 10 d’octubre es van celebrar els 200 anys del naixement de Giuseppe Fortunino Francesco Verdi, conegut com a GIUSEPPE VERDI, compositor d’òpera italià que va perfeccionar el seu art amb l’influència de Rossini, Bellini i Donizetti. Verdi neix prop de Parma, al poble de Roncole en aquella època sota domini napoleònic, precisament el mateix any que va neixer Richard Wagner, a qui li vaig dedicar el programa 121 del 20 de maig passat.

Els pares de Giuseppe Verdi l’envien a estudiar a la casa parroquial, on va rebre els ensenyaments del reverend Pietro Baistrocchi, que, naturalment, al costat de les primeres lletres, el va fer aprendre els fonaments de la música a l'orgue de l'església. L'any 1822 va començar els estudis musicals amb Ferdinando Provesi, que exercia els càrrecs d’organista i mestre de capella a la catedral, a més del de mestre municipal de música a la Societat Filharmònica, presidida per Barezzi el seu mentor i sogre i del que va obtenir per a ell una beca del Mont de Pietat local, que li permetia seguir estudis a Milà.

La primera opera estrenada de GIUSEPPE VERDI es tracta de “Oberto, conte di San Bonifacio, estrenada al Teatre de l’Scala i estrenada el novembre de 1839.

Un giorno di regno és la segona òpera i la primera còmica que va assajar Verdi. Va ser un complet fracàs, al que va contribuir la seva pròpia tragèdia: la seva primera dona Margherita Barezzi va morir durant la composició de l'obra. Verdi no va tornar a intentar el gènere còmic fins al final de la seva carrera, amb Falstaff..

Però la seva primera gran opera arriba amb l’estrena el 9 de març de 1842 a L'Scala de Milà, amb NABUCCO composta en un període particularment difícil de la vida del compositor. No tan sols la seva esposa també dos petits fills van morir poc temps abans i Verdi havia pràcticament decidit no tornar a compondre.  

Verdi va comentar: «es podria dir que la meva carrera artística va començar amb aquesta òpera». Tenia raó: Nabucco va ser un èxit immediat, ultrapassant les òperes de Donizetti i Pacini, que eren dominants fins llavors, escoltem el seu preludi a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO i al teu programa de LAMEVAMUSICA.

145 CHUCK BERRY

Chuck Berry, un dels tres pares del rock and roll, juntament amb Bill Halley i Elvis Presley, es de qui escoltarem la música en el programa d’avui.

Com sàviament va dir John Lennon, si mai el rock'n'roll hagués de canviar de nom, es rebatejaria com a Chuck Berry, perquè segurament, si Elvis Presley és el rei, aquest espigat cantant guitarrista i compositor negre és el pare del rock. Només cal dir, que sense la seva essencial presència no existiria la música moderna tal com l'entenem ara.

Charles Edward Anderson Berry, o sigui CHUCK BERRY va néixer el 18 d'octubre de 1926 a la ciutat de St Louis, estat de Missouri, fill d'un contractista i diaca baptista anomenat Henry i una professora anomenada Martha .

Des de la seva infància es va dedicar a l'escoltar blues, de les melodies d’un del seus gran ídols Nat King Cole i del hillbilly, (música folclorica dels Estats Units), alhora que desenvolupava un notable talent per a l'escriptura poètica. També tenia temps per ficar-se en embolics i acabar en un reformatori per robatori d'armes. En un local anomenat Cosmopolitan Club i després del seu casament al 1948 amb Themetta Suggs, va fundar la seva primera banda, The Chuck Berry Trio. Al començament de la dècada dels 50, les actuacions del tercet resulta tot un èxit entre la comunitat negra, els primers a admirar la seva capacitat de traslladar els frasejos del country al R & B, creant unes composicions de ritme jovial i ànima juvenil caracteritzades per uns infecciosos i adhesius riffs. La musica que escoltarem avui es considerada com autèntics himnes del rock and roll. Comencem amb uns temes que també van gravar els Beatles com Rock and Roll Music, Roll over Beethoven i Back in the USA, que si be no va ser gravada per ells va servir com a inspiració als Beatles pel seu Back in the USSR. I ho escoltem ara mateix al vostre programa de LAMEVAMUSICA a SANTS3 RADIO. 

144 JOHN LENNON

John Lennon, nascut com a John Winston Lennon a la ciutat britànica de Liverpool, el 9 d octubre de 1940 i mort a Nova York el 8 de desembre de 1980, ahir diumenge va fer 33 anys del seu assassinat perpetrat per un admirador amb problemes mentals, Mark David Chapman. I es aquest el motiu del programa que avui li dedico.

John Lennon va ser un músic multi instrumentista i compositor que va saltar a la fama com un dels membres fundadors de The Beatles, la banda de rock britànica reconeguda com la més comercialment reeixida i críticament aclamada en la història de la música popular. Juntament amb Paul McCartney, va formar una de les parelles de compositors més reeixides del segle XX.

L'àlbum d’estudi debut en solitari de John Lennon, el va anomenar “John Lennon / Plastic Ono Band” de l’any 1970, inclou la cançó Mother, que parla sobre els seus sentiments per l'abandonament dels seus pares quan era un nen, aquest mateix any, les revolucionàries opinions polítiques de Tariq Ali, escriptor pakistanès, expressades quan va entrevistar Lennon, i que van inspirar el cantant a escriure Power to the People i que va publicar en un senzill, escoltem totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

143 Celia Cruz - A Night Of Salsa (& Friends)

Aquesta setmana farem una tombada al mitjó i així com en el programa anterior  teníem amb Silvia Perez Cruz una veu suau, dolça i amb molts matisos, res a veure al programa d’avui que tenim a CELIA CRUZ una guarachera anomenada com “La Reina de la Salsa” amb un torrent de veu d’una gran potencia, combinat amb el ritme de la musica caribenya, de la que era una lider. 

Neix al barri de Santos Suarez de La Habana al 1922, i ja adolescent acostumava a recórrer programes de radio on buscaven nous talents musicals, i mes tard va començar actuacions a centres nocturns de la capital cubana, incloent TROPICANA, on no es permetia que els negres poguessin actuar.

Difícil, pels mols registres que te la Celia Cruz, poder triar les cançons que escoltarem avui, pero entre tots he triat un gran disc en directe del 2000 que anomena A NIGHT OF SALSA & FRIENDS i que comença amb MI VIDA ES CANTAR i com sempre els seus concerts tenien al seu inici el famós ASUCAR que escoltarem en la seva presentació davant el públic, i desprès un tema on explica la seva vida LA DICHA MIA acompanyada pel millor de la musica cubana i antillana, escoltem totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.    

142 JAMIE CULLUM -Momentum-

Li dedico el programa d’aquesta setmana a un jove music i cantant que aquesta setmana, exactament el dijous 28, tindrem la sort de poder veure i espero que gaudir al teatre de la Av. Paral·lel a BARTS dins el 45è festival de jazz internacional de Barcelona, ell es JAMIE CULLUM.

Ens diu el cartell anunciant de presentació al Festival. “Protagonista, fa tres i set anys, de dos dels concerts més celebrats de la història recent del festival, Jamie Cullum torna a Barcelona amb un disc que podria ser perfectament considerat el millor de la seva carrera. Es tracta de Momentum, en el qual grava per primera vegada amb la seva banda de directe, escriu la major part de les cançons i torna a demostrar que la seva, continua sent una de les ments que millor ha assimilat el significat de llibertat en el món del jazz. Juxtaposant, amb una naturalitat de geni, l'amor per Cole Porter amb l'amor per Rihanna, la passió per Aphex Twin amb la passió per Thelonious Monk, Cullum es reafirma un cop més com un dels talents més lluminosos de la música del segle XXI.”

Escoltem els dos primer títols d’aquest àlbum MOMENTUM que son The Same Things i Edge of Something, a la nostre emissora SANTS3RADIO i al nostre programa LAMEVAMUSICA.