263 - BEETHOVEN Simfonia núm. 9

He preparat pel programa d’avui quan es a punt d’acabar la primavera si l’escolteu dilluns o el començament de l’estiu si es dimecres, i he triat una musica solemne pero alegre. Aixi dons per que per que tots gaudim d’aquest setmana de traspàs de la primavera a l’estiu, he preparat la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis de 1824, una de les obres mes transcendentals i amb fragments dels mes populars de la historia. La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 que al seu últim moviment incorpora una part de l'Oda a l’Alegria del poeta, filòsof i escriptor alemany  Friedrich von Schiller. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de l’Unió Europea. Tots sabeu que aquest programa te una durada aproximada de 55 minuts i la novena simfonia que escoltarem per la Filharmònica de Berlin dirigida per Herbert Von Karajan dura 67 minuts, per tant he de triar quina part no escoltarem i serà el tercer moviment. Ho sento.

En aquesta simfonia apareixen recursos mai vistos fins aleshores: una gran orquestra, un quartet de veus solistes com son un soprano, contralt, tenor, baríton i el cor.

Dons prepareu-vos per escoltar i gaudir d’aquest gran concert, començant, com no, pel primer moviment, Allegro ma non tropo, un po maestoso. Aquest primer moviment és en forma sonata amb els seus dos temes, el desenvolupament i la reexposició. La simfonia arrenca de forma poderosa, amb un tema principal que transcorre en escales i variacions trepidants, amb incisos més endavant per als moments lírics, novament interromputs per la intensitat titànica de la composició. El volum de la simfonia és brutal per a l'època, recordeu al 1824. Escoltem-la ja a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.  Symphony No.9 in D minor, op.125 - 1. Allegro ma non troppo un poco maestoso

262 - The QUEEN

No se quin es el motiu però no he fet en els quasi 6 anys de LAMEVAMUSICA un programa amb la musica de QUEEN, i pensareu que aquest grup no es de LAMEVAMUSICA, però no es així, la seva musica sempre m’acompanya. I la meva proposta es de que a partir de la propera temporada faci unes series com he fet a altres grups importants.

I anem per la seva historia i la seva musica, al 1970 Tim Stafell abandona el grup Smile, banda que anys anteriors compartia escenaris amb altres grans grups com PINK FLOYD o FREE però la resta de Smile, que son Brian May, Roger Taylor i Faroukh Bulsara el veritable nom de Freddie Mercury, decideixen treballar junts. El nou grup passa a anomenar-se Queen i toquen junts per primer cop al 1971. Després d'haver-ho intentat abans amb tres baixistes, se'ls afegeix John Deacon, que completa el grup i continua així durant vint anys. Al 1972 treballen en el primer àlbum, i al 1973 apareix el primer single i també el primer àlbum, titulat simplement Queen. Primera gira a Anglaterra, com a teloners de Mott the Hoople. Durant el mateix any tornen a entrar a l'estudi i graven el seu segon disc "Queen II".

Al 1974 Surt a la venda el seu tercer disc Sheer heart attack, per primera vegada, un single de Queen arriba a la tercera posició a les llistes amb Killer Queen i al 1975 fitxen per EMI i es disposen a gravar el disc més arriscat i amb més pressupost fins a la data. El primer single que es publicarà d'aquest disc serà Bohemian Rhapsody, aconseguint el seu primer número 1 a les llistes, i Freddie Mercury, el seu autor, guanya un Ivor Novello. Escoltem totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

261 - The POLICE

Avui escoltarem la millor musica de la banda anglesa THE POLICE, del que farem un tast de cadascun dels seus cinc àlbums d’estudi. El seu estil va passar del post-punk dels seus inicis al 1978 amb el primer àlbum Outlandos d'Amour, al reggae blanc que van practicar en el segon disc del 1979 Reggatta de Blanc, explotant el seu exit a tot el món amb el seu tercer LP del 1980 Zenyattà Mondatta a qui seguiria al 1981 Ghost in the Machine. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut per la crítica com una de les seves millors produccions: Synchronicity del 1983, on podem trobar un dels seus temes més coneguts, número 1 a tot el món, Every Breath You Take. THE POLICE tenien com a lider a Gordon Matthew Sumner, més conegut com a Sting (nom que significa "fibló" en anglès, i que deriva d'un jersei de rugbi de ratlles grogues i negres, estil vespa, que el baixista sempre duia en la seva joventut), Andy Summers a la guitarra, i Stewart Copeland com a bateria, The Police va ser el conjunt britànic més reeixit dels 80 gràcies al seu impetuós pop-rock "new wave" enriquit per algunes dosis de reggae i un talent instrumental i compositiu sublim.

Outlandos d'Amour es l'àlbum debut dels POLICE, llançat al 1978, gravat amb "cintes usades" en una consola de 16 canals, en els estudis "Surrey Sound Studios". La major part de les cançons que apareixen en aquest àlbum havien estat assajades i presentades en viu amb anterioritat; per aquesta raó, diverses cançons es van gravar en una sola presa. Immediatament, Outlandos d'Amour es va convertir en tot un èxit de vendes, per ser un disc que barreja estils variats com reggae i rock; l'essència del so de The Police del que s’han venut nou milions de copies arreu del món. Aquest àlbum conté una de les cançons més aclamades de la banda, Roxanne, cançó inspirada en una prostituta que Sting hauria vist de pas per França, a més d'un altre èxits com Can not Stand Losing You i So Lonely i que son les que escoltem ara A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

260 - CARLOS CANO

El programa d’avui ha sorgit desprès d’un bon àpat amb amics, tot parlant de molts temes, com LAMEVAMUSICA i de la musica en general i com no de política. Dons Pilar l’esposa del meu amic Antonio Santana, amic i company de feina durant molts i molts anys em va recordar la musica de un trobador, un poeta i cantautor andalús CARLOS CANO i sí hem va remoure la meva joventut i el vaig recordar quan descobria tot tipus de musica, clar estar també la copla que també vaig escoltar, perquè la meva mare era una gran amant de les coples. Així dons permeteu-me que el programa d’avui li dediqui a Pilar, l’esposa del meu amic. Carlos Cano neix a Granada el 28 de gener de 1946 i mor el 19 de desembre del 2000. Fou un cantautor que recupera els estils tradicionals de la seva terra, com son la copla andalusa que la recupera i la fa actual, també els cuecos, els tangos, els boleros, les rumbas, els pasadobles o les murgas carnaveleras entre d’altres. Va ser tot un referent democràtic i andalucista durant la transició. Serveix com a base del programa el seu disc ULTIMA GIRA GRANADA-NUEVA YORK- LA HABANA, que dona una manera molt real del seu estil i que de cada cançó fa la seva introducció, escolteu-les be perquè sembla que estigui parlant d’ara mateix, i es que hi ha coses que no canvien mai, perquè al poder ja li va be. Però alguna de les seves cançons mes importants, no hi son en aquest àlbum i las he afegit. Comencem amb la seva presentació i del seu pianista acompanyant, amb els primers temes de la nit ELISA, ME LLAMAN SUDACA i LUNA DE ABRIL, escoltem-les a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

259 - PHIL COLLINS

Philip David Charles Collins neix el 30 de gener de 1951 a Anglaterra, i tots el coneixem com a cantant, compositor, baterista, pianista i actor britànic, i un dels artistes de més èxit de la música rock amb el nom de Phil Collins. Entre 1984 i 1989 Phil Collins ha liderat la llista d'èxits nord-americana Billboard Top 100 com a cantant en vuit ocasions, set com a solista i una amb Genesis, banda de la qual va ser membre entre 1970 i 1996. Després de la sortida de Peter Gabriel al 1975 es va convertir en el cantant solista de Genesis, amb qui ha tingut alguna col•laboració esporàdica des de 2007. Collins és un dels tres artistes pop, juntament amb Paul McCartney i Michael Jackson, que han venut més de 100 milions d'àlbums a tot el món tant en la seva carrera en solitari com formant part d'una banda. Comptant el seu treball amb Gènesis, les seves contribucions amb altres artistes, i la seva reeixida carrera en solitari, va obtenir més de quaranta èxits que van encapçalar la llista del «Billboard Hot 100» durant la dècada de 1980. Al 2008 va ocupar el lloc número 22 en la llista de «Els 100 millors artistes de tots els temps segons el Billboard Hot 100. Comencem amb la musica d’aquest bon cantant i millor bateria amb el tema In The Air Tonight, del seu àlbum de 1981 Face Value i al 1985 llença el seu àlbum mes reeixit que titula NO JACKET REQUIRED del que ven mes de 12 milions de copies als Estats Units del que escoltem SUSSUDIO tema que va tenir critiques per semblar-se al 1999 de Prince, un tema que no va negar en Phil Collins. Escoltem-les a SANTS3RADIO sou a LAMEVAMUSICA.

258 - VINTAGE TROUBLE

Us he portat pel programa d’avui la musica d’una banda de blues rock estat unidenca i que tenen el nom de Vintage Trouble. El so d’aquesta banda s'ha descrit com retro, a causa que és semblant al de bandes de blues rock dels anys 50 i 60, com The Rolling Stones, Chuck Berry o The Animals.

Es va formar a Venice Beach a Los Angeles de Califòrnia, per Ty Taylor i Nalle Colt, després de fer un estudi de música bàsic a casa seva. Van convidar a "Rick Barrio Dill", que era amic de tots dos, per tocar el baix i més tard, es va unir Richard Danielson com a bateria. Al 2011 van llançar el seu primer àlbum d'estudi, titulat The Bomb Shelter Sessions. I el tres primers temes d’aquest àlbum, varen  treure senzills que son aquests Blues hand me down, a la que li segueixen Still and always will i Nancy lee i les escoltem a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

257 - CHAKA KHAN

Avui escoltarem la musica de la cantant estat unidenca Yvette Marie Stevens, pero el seu nom artístic es el de CHAKA KHAN, neix a Chicago el 23 de març de 1953 es coneguda com la Reina del Funk, Khan ha guanyat deu premis Grammy i te estimada una venda de 70 milions de discos a tot el món. Ella té set singles d'or, set discos d'or i tres de platí. Es va situar en el lloc número 17 a la llista original de VH1 de les 100 dones més grans del Rock & Roll. Khan de molt joveneta era una fan del R&B i quan era una pre-adolescent, als onze anys va formar un grup musical de noies, la Crystalettes, on també hi hera la seva germana Taka. A la fi de 1960, Khan va assistir a diverses reunions de drets civils amb la segona esposa del seu pare, Connie, un ferma partidària del moviment, unint-se a les Panteres Negres. Al 1972, va ser descoberta per dos membres d'un nou grup anomenat Rufus entrant com a nova cantant en substitució de la cantant de rock and roll Paulette McWilliams. I comencem amb la musica d’aquesta bona cantant amb del seu àlbum en directe Stompin’ At The Savoy, amb Rufus escoltem Ain't Nobody i també una cançó escrita per Steve Wonder Tell Me Something Good. Sou a SANTS3RADIO sou a LAMEVAMUSICA.

256 - MARIA MAR BONET fins al 1989

Maria del Mar Bonet i Verdaguer cantant nascuda a Palma de l’illa de Mallorca el 27 d’abril de 1947 és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional mediterrània. És també pintora i ha editat el llibre de poesia Secreta veu amb pintures pròpies. Escoltarem avui les cançons que mes m’agraden des dels seus inicis i fins a l’any 1989. Des de petita va aprendre cançons tradicionals de les Balears. L'any 1967 arriba a Barcelona i comença a cantar amb Els Setze Jutges, important moviment de cantautors catalans amb els quals realitza les seves primeres actuacions. Aquest mateix any enregistra el seu primer disc ja amb cançons populars menorquines. Que volen aquesta gent és una cançó de 1968, composta per la Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima. El poema i la cançó foren escrits com a denúncia de la repressió política franquista. Arran d'un concert a la Cova del Drac, la censura prohibí de cantar-la en recitals i que fos emesa per la ràdio. Per burlar la prohibició, algunes vegades amb èxit, la torna a presentar canviant-li el nom per A trenc d'alba o De matinada. Al 1969 i del seu àlbum Maria del Mar Bonet escoltarem la cançó Me n’aniré de casa. L'any 1971 treu un nou disc amb el seu nom en el que publica L'àguila negra, original de la de la francesa Barbara, a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

255 - ENNIO MORRICONE

És un dels compositors més prolífics amb aproximadament unes 300 bandes sonores al llarg de cinc dècades, es italià nascut a Roma el 10 de novembre de1928, segur que sabeu que ell es ENNIO MORRICONE. Va iniciar la seva carrera de molt jove, tot seguint el relleu del seu pare, que era músic en una orquestra. Per acabar-ho d'arrodonir, Morricone i Sergio Leone van ser companys d'escola i això va fer que la seva relació personal i professional fos permanent, una de les més fèrtils de la història de les arts. Morricone va compondre la banda sonora de gairebé totes les pel·lícules de Leone. El seu primer èxit com a compositor li arriba en compondre la banda sonora de la primera pel·lícula de Sergio Leone en el gènere del western:Per un grapat de dòlars del 1964. Morricone, sap reconvertir els tòpics de la música de western en una cosa totalment original sense recórrer a desviacions atonals o jazzístiques. Després torna a triomfar amb “La mort tenia un preu” del 1965 i al 1966 o fa amb “El bo, el lleig i el dolent”. Els seus temes barregen elements tradicionals com el galop de guitarra amb un fantasmagòric xiulet, cors sense text i trets que sonen com gardel.les, en un exasperat crescendo que ens prepara per a les emocions que vindran. Escoltem aquest tres temes a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

254 -Toots Thielemans – The Brasil project Vol. 2

Tenim avui la musica de Jean-Baptiste Frédéric Isidor Thielemans, conegut com a Toots Thielemans, que neix a Brussel.les el 29 d’agost de 1922, music especialitzat en l’harmònica però també intèrpret de guitarra i compositor. Thielemans va començar la seva carrera com guitarrista el 1949 quan es va unir a una Jam Session a Paris on participaven Sidney Becher, Charlie Parker, Miles Davis o Max Roach entre d’altres. El 1949 i 1950 va participar en gires europees amb Benny Goodman, fent el seu primer disc a Estocolm amb el membre de la banda i saxofonista tenor Zoot Sims. Al 1952 es trasllada als EUA entran a formar part de la Charlie Parker All-Stars, treballant també amb Miles Davis i Dina Washington. I d’entre la seva musica he triat el volum n. 2 del Projecte Brasil, àlbum editat al 1993 que compta amb 13 bons títols de musics brasilers dels que ja comencem a escoltar la seva musica amb els dos primers temes Ce i Bandido Choro, escoltem-les a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.