He preparat
pel programa d’avui quan es a punt d’acabar la primavera si l’escolteu dilluns
o el començament de l’estiu si es dimecres, i he triat una musica solemne pero
alegre. Aixi dons per que per que tots gaudim d’aquest setmana de traspàs de la
primavera a l’estiu, he preparat la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven,
acabada a principis de 1824, una de les obres mes transcendentals i amb
fragments dels mes populars de la historia. La Simfonia
núm. 9 en re menor op. 125 que al seu
últim moviment incorpora una part de l'Oda a l’Alegria del poeta,
filòsof i escriptor alemany Friedrich
von Schiller. És una música que s'ha convertit en un símbol de la
llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de l’Unió Europea. Tots
sabeu que aquest programa te una durada aproximada de 55 minuts i la novena
simfonia que escoltarem per la Filharmònica de Berlin dirigida per Herbert Von
Karajan dura 67 minuts, per tant he de triar quina part no escoltarem i serà el
tercer moviment. Ho sento.
En aquesta simfonia apareixen recursos
mai vistos fins aleshores: una gran orquestra,
un quartet de veus solistes com son un soprano, contralt, tenor, baríton
i el cor.
Dons
prepareu-vos per escoltar i gaudir d’aquest gran concert, començant, com no,
pel primer moviment, Allegro ma non tropo, un po maestoso. Aquest primer moviment és en forma sonata amb els seus dos
temes, el desenvolupament i la reexposició. La simfonia arrenca de forma
poderosa, amb un tema principal que transcorre en escales i variacions
trepidants, amb incisos més endavant per als moments lírics, novament
interromputs per la intensitat titànica de la composició. El volum de la
simfonia és brutal per a l'època, recordeu al 1824. Escoltem-la ja a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Symphony
No.9 in D minor, op.125 - 1. Allegro ma non troppo un poco maestoso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada