261 - The POLICE

Avui escoltarem la millor musica de la banda anglesa THE POLICE, del que farem un tast de cadascun dels seus cinc àlbums d’estudi. El seu estil va passar del post-punk dels seus inicis al 1978 amb el primer àlbum Outlandos d'Amour, al reggae blanc que van practicar en el segon disc del 1979 Reggatta de Blanc, explotant el seu exit a tot el món amb el seu tercer LP del 1980 Zenyattà Mondatta a qui seguiria al 1981 Ghost in the Machine. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut per la crítica com una de les seves millors produccions: Synchronicity del 1983, on podem trobar un dels seus temes més coneguts, número 1 a tot el món, Every Breath You Take. THE POLICE tenien com a lider a Gordon Matthew Sumner, més conegut com a Sting (nom que significa "fibló" en anglès, i que deriva d'un jersei de rugbi de ratlles grogues i negres, estil vespa, que el baixista sempre duia en la seva joventut), Andy Summers a la guitarra, i Stewart Copeland com a bateria, The Police va ser el conjunt britànic més reeixit dels 80 gràcies al seu impetuós pop-rock "new wave" enriquit per algunes dosis de reggae i un talent instrumental i compositiu sublim.

Outlandos d'Amour es l'àlbum debut dels POLICE, llançat al 1978, gravat amb "cintes usades" en una consola de 16 canals, en els estudis "Surrey Sound Studios". La major part de les cançons que apareixen en aquest àlbum havien estat assajades i presentades en viu amb anterioritat; per aquesta raó, diverses cançons es van gravar en una sola presa. Immediatament, Outlandos d'Amour es va convertir en tot un èxit de vendes, per ser un disc que barreja estils variats com reggae i rock; l'essència del so de The Police del que s’han venut nou milions de copies arreu del món. Aquest àlbum conté una de les cançons més aclamades de la banda, Roxanne, cançó inspirada en una prostituta que Sting hauria vist de pas per França, a més d'un altre èxits com Can not Stand Losing You i So Lonely i que son les que escoltem ara A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

260 - CARLOS CANO

El programa d’avui ha sorgit desprès d’un bon àpat amb amics, tot parlant de molts temes, com LAMEVAMUSICA i de la musica en general i com no de política. Dons Pilar l’esposa del meu amic Antonio Santana, amic i company de feina durant molts i molts anys em va recordar la musica de un trobador, un poeta i cantautor andalús CARLOS CANO i sí hem va remoure la meva joventut i el vaig recordar quan descobria tot tipus de musica, clar estar també la copla que també vaig escoltar, perquè la meva mare era una gran amant de les coples. Així dons permeteu-me que el programa d’avui li dediqui a Pilar, l’esposa del meu amic. Carlos Cano neix a Granada el 28 de gener de 1946 i mor el 19 de desembre del 2000. Fou un cantautor que recupera els estils tradicionals de la seva terra, com son la copla andalusa que la recupera i la fa actual, també els cuecos, els tangos, els boleros, les rumbas, els pasadobles o les murgas carnaveleras entre d’altres. Va ser tot un referent democràtic i andalucista durant la transició. Serveix com a base del programa el seu disc ULTIMA GIRA GRANADA-NUEVA YORK- LA HABANA, que dona una manera molt real del seu estil i que de cada cançó fa la seva introducció, escolteu-les be perquè sembla que estigui parlant d’ara mateix, i es que hi ha coses que no canvien mai, perquè al poder ja li va be. Però alguna de les seves cançons mes importants, no hi son en aquest àlbum i las he afegit. Comencem amb la seva presentació i del seu pianista acompanyant, amb els primers temes de la nit ELISA, ME LLAMAN SUDACA i LUNA DE ABRIL, escoltem-les a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

259 - PHIL COLLINS

Philip David Charles Collins neix el 30 de gener de 1951 a Anglaterra, i tots el coneixem com a cantant, compositor, baterista, pianista i actor britànic, i un dels artistes de més èxit de la música rock amb el nom de Phil Collins. Entre 1984 i 1989 Phil Collins ha liderat la llista d'èxits nord-americana Billboard Top 100 com a cantant en vuit ocasions, set com a solista i una amb Genesis, banda de la qual va ser membre entre 1970 i 1996. Després de la sortida de Peter Gabriel al 1975 es va convertir en el cantant solista de Genesis, amb qui ha tingut alguna col•laboració esporàdica des de 2007. Collins és un dels tres artistes pop, juntament amb Paul McCartney i Michael Jackson, que han venut més de 100 milions d'àlbums a tot el món tant en la seva carrera en solitari com formant part d'una banda. Comptant el seu treball amb Gènesis, les seves contribucions amb altres artistes, i la seva reeixida carrera en solitari, va obtenir més de quaranta èxits que van encapçalar la llista del «Billboard Hot 100» durant la dècada de 1980. Al 2008 va ocupar el lloc número 22 en la llista de «Els 100 millors artistes de tots els temps segons el Billboard Hot 100. Comencem amb la musica d’aquest bon cantant i millor bateria amb el tema In The Air Tonight, del seu àlbum de 1981 Face Value i al 1985 llença el seu àlbum mes reeixit que titula NO JACKET REQUIRED del que ven mes de 12 milions de copies als Estats Units del que escoltem SUSSUDIO tema que va tenir critiques per semblar-se al 1999 de Prince, un tema que no va negar en Phil Collins. Escoltem-les a SANTS3RADIO sou a LAMEVAMUSICA.

258 - VINTAGE TROUBLE

Us he portat pel programa d’avui la musica d’una banda de blues rock estat unidenca i que tenen el nom de Vintage Trouble. El so d’aquesta banda s'ha descrit com retro, a causa que és semblant al de bandes de blues rock dels anys 50 i 60, com The Rolling Stones, Chuck Berry o The Animals.

Es va formar a Venice Beach a Los Angeles de Califòrnia, per Ty Taylor i Nalle Colt, després de fer un estudi de música bàsic a casa seva. Van convidar a "Rick Barrio Dill", que era amic de tots dos, per tocar el baix i més tard, es va unir Richard Danielson com a bateria. Al 2011 van llançar el seu primer àlbum d'estudi, titulat The Bomb Shelter Sessions. I el tres primers temes d’aquest àlbum, varen  treure senzills que son aquests Blues hand me down, a la que li segueixen Still and always will i Nancy lee i les escoltem a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

257 - CHAKA KHAN

Avui escoltarem la musica de la cantant estat unidenca Yvette Marie Stevens, pero el seu nom artístic es el de CHAKA KHAN, neix a Chicago el 23 de març de 1953 es coneguda com la Reina del Funk, Khan ha guanyat deu premis Grammy i te estimada una venda de 70 milions de discos a tot el món. Ella té set singles d'or, set discos d'or i tres de platí. Es va situar en el lloc número 17 a la llista original de VH1 de les 100 dones més grans del Rock & Roll. Khan de molt joveneta era una fan del R&B i quan era una pre-adolescent, als onze anys va formar un grup musical de noies, la Crystalettes, on també hi hera la seva germana Taka. A la fi de 1960, Khan va assistir a diverses reunions de drets civils amb la segona esposa del seu pare, Connie, un ferma partidària del moviment, unint-se a les Panteres Negres. Al 1972, va ser descoberta per dos membres d'un nou grup anomenat Rufus entrant com a nova cantant en substitució de la cantant de rock and roll Paulette McWilliams. I comencem amb la musica d’aquesta bona cantant amb del seu àlbum en directe Stompin’ At The Savoy, amb Rufus escoltem Ain't Nobody i també una cançó escrita per Steve Wonder Tell Me Something Good. Sou a SANTS3RADIO sou a LAMEVAMUSICA.

256 - MARIA MAR BONET fins al 1989

Maria del Mar Bonet i Verdaguer cantant nascuda a Palma de l’illa de Mallorca el 27 d’abril de 1947 és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional mediterrània. És també pintora i ha editat el llibre de poesia Secreta veu amb pintures pròpies. Escoltarem avui les cançons que mes m’agraden des dels seus inicis i fins a l’any 1989. Des de petita va aprendre cançons tradicionals de les Balears. L'any 1967 arriba a Barcelona i comença a cantar amb Els Setze Jutges, important moviment de cantautors catalans amb els quals realitza les seves primeres actuacions. Aquest mateix any enregistra el seu primer disc ja amb cançons populars menorquines. Que volen aquesta gent és una cançó de 1968, composta per la Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima. El poema i la cançó foren escrits com a denúncia de la repressió política franquista. Arran d'un concert a la Cova del Drac, la censura prohibí de cantar-la en recitals i que fos emesa per la ràdio. Per burlar la prohibició, algunes vegades amb èxit, la torna a presentar canviant-li el nom per A trenc d'alba o De matinada. Al 1969 i del seu àlbum Maria del Mar Bonet escoltarem la cançó Me n’aniré de casa. L'any 1971 treu un nou disc amb el seu nom en el que publica L'àguila negra, original de la de la francesa Barbara, a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

255 - ENNIO MORRICONE

És un dels compositors més prolífics amb aproximadament unes 300 bandes sonores al llarg de cinc dècades, es italià nascut a Roma el 10 de novembre de1928, segur que sabeu que ell es ENNIO MORRICONE. Va iniciar la seva carrera de molt jove, tot seguint el relleu del seu pare, que era músic en una orquestra. Per acabar-ho d'arrodonir, Morricone i Sergio Leone van ser companys d'escola i això va fer que la seva relació personal i professional fos permanent, una de les més fèrtils de la història de les arts. Morricone va compondre la banda sonora de gairebé totes les pel·lícules de Leone. El seu primer èxit com a compositor li arriba en compondre la banda sonora de la primera pel·lícula de Sergio Leone en el gènere del western:Per un grapat de dòlars del 1964. Morricone, sap reconvertir els tòpics de la música de western en una cosa totalment original sense recórrer a desviacions atonals o jazzístiques. Després torna a triomfar amb “La mort tenia un preu” del 1965 i al 1966 o fa amb “El bo, el lleig i el dolent”. Els seus temes barregen elements tradicionals com el galop de guitarra amb un fantasmagòric xiulet, cors sense text i trets que sonen com gardel.les, en un exasperat crescendo que ens prepara per a les emocions que vindran. Escoltem aquest tres temes a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

254 -Toots Thielemans – The Brasil project Vol. 2

Tenim avui la musica de Jean-Baptiste Frédéric Isidor Thielemans, conegut com a Toots Thielemans, que neix a Brussel.les el 29 d’agost de 1922, music especialitzat en l’harmònica però també intèrpret de guitarra i compositor. Thielemans va començar la seva carrera com guitarrista el 1949 quan es va unir a una Jam Session a Paris on participaven Sidney Becher, Charlie Parker, Miles Davis o Max Roach entre d’altres. El 1949 i 1950 va participar en gires europees amb Benny Goodman, fent el seu primer disc a Estocolm amb el membre de la banda i saxofonista tenor Zoot Sims. Al 1952 es trasllada als EUA entran a formar part de la Charlie Parker All-Stars, treballant també amb Miles Davis i Dina Washington. I d’entre la seva musica he triat el volum n. 2 del Projecte Brasil, àlbum editat al 1993 que compta amb 13 bons títols de musics brasilers dels que ja comencem a escoltar la seva musica amb els dos primers temes Ce i Bandido Choro, escoltem-les a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

253 - TEXAS

TEXAS és un grup de rock alternatiu provinent de Bearsden, prop de Glasgow, Escòcia. Va ser fundat per Johnny McElhone, ex component de bandes com Altered Images o Hipsway al 1986, i per la debutant Sharleen Spiteri com a vocalista principal. Van fer el seu primer concert el març de 1988 a la Universitat de Dundee. El nom de la banda va ser triat del film de Wim Wenders “Paris, Texas”, estrenat el 1984. I es del grup TEXAS de qui escoltarem avui la musica i comencem amb el seu primer àlbum debut Southside el 1989, juntament amb el primer single I Don't Want A Lover, que va ser un èxit internacional, arribant als deu primers en el Regne Unit. L’ultim single d’aquest Southside, I Don’t Want A Lover, no aconsegueix l'èxit però és una de les cançons que millor han representat la seva habilitat per desenvolupar melodies amb gust de clàssic in crescendo i sona igual de bé en versió acústica que en clau soul. Escoltem-les a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

252 - Cinquanta ombres d'en Grey

Cinquanta ombres d'en Grey, és una novel·la eròtica publicada el 2011 per l'autora britànica E-L. James. Narrada en gran mesura a Seatle, és el primer lliurament d'una trilogia que descriu la relació entre una recent graduada de la universitat, Anastasia Steele, i un jove magnat de negocis, Christian Grey. Es destaca per les seves escenes explícitament eròtiques, amb elements de les pràctiques sexuals que involucren: bondage/disciplina, dominació/submissió, sadisme/masoquisme (BDSM). Aquesta novel·la ha encapçalat les llistes de best seller a tot el món. La sèrie dels tres llibres ha venut 100 milions d'exemplars a tot el món, i els drets del llibre han estat venuts en 37 països, establint el rècord com l'edició de butxaca de vendes més ràpida de tots els temps, superant a la sèrie de Harry Potter. Doncs d’aquesta novel·la transformada en pel•lícula amb el mateix nom i sota la direcció de Sam Taylor Johnson, amb Jamie Dornan i Dakota Johnson en els papers principals, serà de la que escoltarem la musica del disc editat al febrer de 2015. I comencem amb el primer tema "I Put a Spell on You" una cançó escrita per Screamin Jay Hawkins, versionada posteriorment per un gran número de artistes, i la que correspon a la pel·lícula es la de Annie Lennox i tot seguit una cançó de Jessie Ware interpretada per ella mateixa, el títol Meet Me In the Middle, escoltem-les a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.