99 - THE BEATLES 1968

En les dues temporades anteriors del nostre programa li hem dedicat cada any un als THE BEATLES, el darrer d'aquesta sèrie finalitzava a l’any 1967 i avui li dedicaré el tercer d'aquesta sèrie i que correspon a l’any 1968. En aquest any tan sols varen editar The Beatles  que es del desè àlbum d'estudi de la banda britànica de rock, llençat al novembre de 1968 com un àlbum doble. Conegut com The White Album (l’Àlbum Blanc), per la seva funda totalment blanca ideada per l’artista britànic Richard Hamilton, pioner del pop art .
Els temes de The White Album  van ser escrits i gravats durant un període d'agitació per al grup, després de visitar el Maharishi Mahesh Yogi a l'Índia i que té una sessió de composició particularment productiva de composicions a principis de 1968. Tornant a l'estudi, el grup va gravar entre maig i octubre de 1968. 
Després del seu llançament el novembre de 1968, l'àlbum ha rebut diferents crítiques mixtes i va aconseguir el número 1 en el Regne Unit i Estats Units. Al 2003, la revista musical Rolling Stone el va col•locar en el lloc número 10 de la seva llista dels 500 millors àlbums de tots els temps. És un dels sis àlbums certificats amb disc de diamant dels Beatles, el que els converteix en els màxims guanyadors d'aquest reconeixement en la història de la música. 

98 - JOE COCKER

Tenim en el programa d’avui un cantant i compositor anglès, nascut a Sheffield el 20 de maig de 1944, el seu nom es John Robert Cocker conegut com a JOE COCKER, gran cantant de rock, blues, soul i balades principalment.

Joe Cocker va iniciar la seva carrera musical a la seva ciutat natal, participant en algunes petites bandes des dels 15 anys. La primera d'elles es deia The Avengers (sota el nom artístic de Vance Arnold), seguida de Big Blues i The Grease Band (1966). El seu primer single, anomenat I'll Cry instead, va ser el primer a contenir diversos covers dels Beatles.

Després d'èxits menors a la Gran Bretanya amb el single Marjorine, va tenir el seu moment d'èxit amb una versió innovadora de With a Little Help from My Friends, una altra versió de The Beatles de l’album Sgt. Pepper’s, en què van incorporar el guitarrista principal de Led Zeppelin, Jimmy Page i amb el qual van liderar la llista de singles de Gran Bretanya al novembre de 1968 durant una setmana, a mes es el tema de la famosa serie de TV "Aquellos Maravillosos Años". Cocker va aconseguir un segon èxit a la Gran Bretanya amb la cançó de Leon Russell "Delta Lady".

97 - CANÇO FRANCESA 60s

El programa d’avui l’he dedicat a la musica francesa dels anys 60s que als inicis de la dècada i juntament amb la musica italiana, van ser la finestra on miràvem els que no estàvem per les cançons que la musica del “regimen” ens dictava. Poc desprès ja entrava la musica anglofona que va arrasar i el nostre país va arraconar aquella musica francesa. De tota manera per nosaltres va esser un principi de musica de llibertat. Per començar podríem parlar de George Brassens que es l’exponent mes rellevant de la “chanson francesa” i també de la “trova anarquista del segle XX”. Una de les cançons més conegudes d'aquesta sèrie va ser La mauvaise Reputation, la versió en espanyol va ser també després adaptada per Paco Ibáñez des de la tradició de la cançó protesta. Desprès escoltarem a Leny Escudero, un cantant, actor i compositor francès, fill de pares espanyols que van fugir a la guerra cap a França, escoltarem  L'arbre de vie.

96 - BARRY WHITE

Tenim al programa d’avui l’interpret amb majúscules del soul amb amor, es en Barry White que va néixer a Galveston (Texas, Estats Units) el 12 de setembre de 1944 sota el nom de Barry Eugene Carter. Va créixer al gueto negre de la ciutat de Los Angeles, un lloc d'alt grau en els marges de crim, en el si d'una família pobra. Això es va veure reflectit en la seva adolescència, ja que va formar part d'una colla juvenil des dels 10 anys d'edat. Als 15 anys va ser empresonat juntament amb el seu germà i durant dos mesos pel robatori d'uns pneumàtics. En la seva autobiografia, White diu que aquesta experiència li va canviar la vida, permetent enfocar-se en el que realment volia. Inspirat per la cançó "It 's Now or Never" d'Elvis Presley que va escoltar a la presó, va decidir canviar de vida i d'amics. La seva veu es caracteritza pel seu timbre molt baix, greu i ronc amb un estil molt romàntic i profund. Crec que tothom a escoltat algun dels seus temes cantats o instrumentals. 

95 - RAY CHARLES

Escoltarem avui la millor musica de Ray Charles Robinson, nascut a Albany, Geòrgia (Estats Units) el 23 setembre 1930 i traspassat el 10 de juny de 2004, va ser cantant, saxofonista i pianista de soul, R & B i jazz. Va perdre la vista als 7 anys, per un glaucoma. Va ser autodidacta del piano, però va rebre classes de música en braille a la "St Augustine School", un centre per a no vidents. Ha sigut reconegut mundialment com un dels més influents músics de la història de la música popular.

Ray Charles va haver de guanyar-se la vida com a músic, quan van morir els seus pares. A finals de la dècada dels quaranta, aconsegueix col·locar un disc en les llistes del seu país, i el 1951 obté el seu primer Top Ten, gràcies a "Baby, Let Em Hold Your Hand".

Després d'una aparició al Newport Jazz Festival va assolir un èxit important amb The Right Time" i la seva cançó més popular de 1959, What'd I Say, que son les dues primeres cançons d’aquesta nit aqui a SANT3RADIO a LAMEVAMUSICA.

94 - ZAZ (ISABELLE GEFFROY)

Al programa d’avui tenim una cantant que fusiona la musica francesa amb el jazz gypsy, el seu nom Isabelle Geffroy però coneguda artísticament com a ZAZ, tan sols a editat un disc que anomena ZAZ al maig de 2010, però es un goig sentir-la cantar en companyia del seu grup, amb la seva poderosa veu.

ZAZ o Isabelle es una jove cantant , va néixer a Tours –França- al maig de 1980, la seva musica ha corregut per mitjans de la web, te un munt de vídeos penjats a youtube, que aconsello la seva visió, perquè veieu amb quina facilitat munta els seus espectacles al carrer.

La seva mare professora de castellà i el seu pare treballador en una companyia elèctrica, la varen matricular amb el seu germà al Conservatori de Tours on va estudiar solfeig, violi, piano, guitarra i cant coral i al 1995 va fer classes de cant. Les seves influencies van des de el clàssic de Vivaldi, cantants de jazz com la Ella Fitgerald, Bobby Mc. Ferrin i ritmes africans, llatins i cubans. Anem pels dos primers temes que no pertanyent als disc ZAZ. La primera correspon a un bolero panameny de la que fa una molt bona versió i cantada en un castellà perfecta “historia de un amor” i desprès una cançó molt francesa “La pluie” 

93 - GEORGE MICHAEL

Georgios Kryiacos Panaiotou  no es altre que GEORGE MICHAEL nascut a Londres al 1963, fill de pare grecoxipriota i mare anglesa.  Es cantant, compositor i productor britànic de musica pop i que per dues vegades a guanyat el Grammy. Molt conegut també per la seva polèmica imatge publica, sovint envoltat de problemàtiques  relacionades amb sexe i drogues. Fundador al 1980 del duet WHAM amb el seu amic Andrew Ridgeley. Ha venut mes 100 milions de discos.

"Songs from the Last Century" que és l’àlbum que escoltarem avui en la seva totalitat es un disc de versions del cantant d’avui,  George Michael i de l’aclama’t productor Phil Ramone. Va ser llançat al desembre de 1999 i es compon principalment de vells estàndards, a més de noves interpretacions de cançons populars més recents.  El primer tema i que obra l’àlbum es Brother Can You Spare a Dime, clàssic del 1931 que ja cantava Bing Crosby  i el tema que el segueix es l’èxit ROXANNE del grup The Police del que George Michael va realitzar un vídeo filmat al barri vermell d’Amsterdam amb persones de carrer que viuen les seves vides i en sense cap actor. 

92 - WES MONTGOMERY

Tenim en el programa d’avui un guitarrista de jazz nascut a Indianapolis, amb el nom de John Leslie "Wes" Montgomery (6 març 1923 a 15 juny 1968) es considerat com un dels guitarristes de jazz més importants, a l’alçada de Django Reinhardt i Charlie Christian i que va tenir una influència molt gran sobre altres virtuosos que el van seguir com George Benson, Russell Malone, Pat Metheny, Jimi Hendrix i molts altres, i també pel respecte que es va guanyar dels seus contemporanis. Per a molts, el toc de Montgomery defineix la guitarra jazz i el so que els aprenents tracten d'emular.

I dedicarem el programa a Smokin 'al Half Note un àlbum de jazz gravat per Wes Montgomery i el trio de Wynton Kelly. Varen gravar cinc peces en viu a finals de juny de 1965 al Club Half Note de New York i el 22 de setembre de 1965 la resta a Van Gelder Studios de New Jersey. L'àlbum combina el guitarrista Wes Montgomery amb el trio de Wynton Kelly al piano, amb Paul Chambers al baix i Jimmy Cobb a la bateria. 

91 - DONNA SUMMER

Tenim avui al nostre programa “La reina de la musica disco”, ni mes ni menys que DONNA SUMMER, que va néixer amb el nom de LADONNA ADRIAN GAINES a Boston el darrer dia de l’any 1948 traspassant el dia 17 de maig d’enguany, va esser cantant i compositora musical famosa pels seus exits en les musiques disco i pop als anys 70 i 80s.
Als seus inicis i influenciada per la cantant de gospel Mahalia Jackson va començar a cantar a l’esglessia. En la seva adolescència va ser membre de diferents conjunts musicals.  A finals dels 60 i inspirada per Janes Joplin, va esser la vocalista d’un grupo de rock psicodelic. Al 1968 va participar al musical Hair a Broadway i a la gira europea li van donar el paper principal. Es trasllada a viura a Alemania uns anys per interpretar a mes de Hair els musicals Godspell i Show Boat.
Al 1972 es va casar amb Helmuth Sommer, varen tenir una filla al 1973 i va esser al 1975 que es van divorciar.  
L'enlairament de Summer com estrella es va deure a l'atrevida cançó "Love To Love You Baby" del 1975. Encara que els seus autors Moroder i Bellotte la tenien reservada per a una altra intèrpret, va ser Donna qui va proposar el títol i la lletra, i els va convèncer perquè gravessin amb ella una maqueta. La van considerar tan bona que va ser la publicada. Donna Summer va incloure atrevits gemecs propis d'un orgasme i expliquen que per gravar va demanar un ambient íntim: apagar els llums de l'estudi i certament es van disparar rumors de tota mena, li van arribar a preguntar si s’havia estimulat o tocat durant la gravació, ella va contestar: «¿tocar-me? Sí, una cama».

90 - ROY ORBISON

Roy Kelton Orbison anomenat com a Roy Orbison (23 abril 1936-6 desembre 1988) va ser un influent cantant i compositor estat unidenc i un pioner del rock and roll, nascut a Vernon (Texas) fill d’un perforador de pous de petroli i una infermera, va ser reconegut per les seves balades sobre amors perduts, per les seves melodies rítmicament avançades.

Roy Orbison va créixer a Texas i va començar a cantar rockabilly i country and western a la banda de la seva escola secundària fins que va ser signat per Sun Records a Memphis. El seu major èxit va arribar amb la discogràfica Monument entre 1960 i 1964, quan 22 de les seves cançons col·locades al Billboard Top Forty, com Only the Lonely i Crying que escoltarem amb la versió amb duet amb la K.D. Lang.