270 - PINK FLOYD -The Wall

Escoltarem avui musica de pel·lícula interpretada pel grup britànic PINK FLOYD que han estat considerats un dels mes influents de la historia del rock. El membres fundadors de la banda foren Syd Barrett, Roger Waters, Rocjard Wright i Nick Mason. Es van donar a conèixer als clubs underground londinencs a finals del 1966 i ja al 1967 varen publicar un single i un llarga durada.

The Wall és un film britànic de 1982 dirigit per Alan Parker, basat en l'àlbum de Pink Floyd The Wall. El guió va ser escrit pel cantant i baixista de Pink Floyd, Roger Waters. Així dons aquesta serà, en el màxim que doni el temps del programa, la musica original del PINK FLOYD per THE WALL, film britànic dirigit per Alan Parker.

THE WALL es una pel·lícula altament metafòrica i rica en simbolisme i so. Presenta pocs diàlegs i és conduïda principalment per la música de Pink Floyd. La sinopsis d’aquest fil tracta de Pink, el cantant d'un grup musical, arrossega des de la seva infància una sèrie de traumes causa de la dura educació que va rebre. Cansat de tot el que envolta la seva professió, s'acaba refugiant en les drogues com a única opció per trencar amb el mur que ell mateix ha creat al seu voltant. Escoltem ja musica d’aquest film i comencem amb la cançó emblemàtica de la pel·lícula de la que escriuen tres parts, aquesta es Another Brick In The Wall Part I, The Happiest Days Of Out Lives i la segona part d’ Another Brick In The Wall. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

269 - Big Bad Voodoo Daddy

Avui la cosa va de Swing i Jazz, i per tots aquells que no conegueu als Big Bad Voodoo Daddy, dir-vos que aquesta es una banda de neoswing, que venen del Sud de California quan es va fundar al 1989. El seu lider i fundador Scotty Morris va triar el nom del grup quan el legendari guitarrista Albert Collins li firmà un poster que deia “TO SCOTTY, THE BIG BAD VOODOO DADDY”.

Com us deia l'any 1989, Scotty Morris va fundar la banda amb Kurt Södergren. La banda va llançar dos CDs, "Big Bad Voodoo Daddy" i "Watchu 'Want for Christmas?" amb el seu propi segell discogràfic, Big Bad Records, abans d'arribar a un gran èxit amb les cançons utilitzades com a part de la banda sonora de la pel·lícula "Swingers" de 1996.

Des de llavors, van signar amb la discogràfica Capitol Records, realitzant gires, llançat múltiples CDs i cançons, de les que algunes han estat utilitzades en pel·lícules i sèries, com la comèdia d'animació The Wild i en l'especial de nadal de la sèrie animada de Disney -Phineas i Ferb-. En total han editat 9 àlbums d’estudi mes un directe de compilacions i un single.

De tots aquests discos de la Big Bad Voodoo Daddy, he triat un disc homenatge que aquest grup li dedica a CAB CALLOWAY i que anomenen How Big Can You Get?: The Music of Cab Calloway. I com que aquest àlbum dura 44 minuts, tindrem temps per escoltar alguns dels seus millors temes.

I comencem amb aquesta musica swing, molt i molt alegre i ballable al 100 per cent, amb els tres primers titols Come on with the 'come on', Calloway Boogie i The call of the Jitterbug. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

268 - CLIFF RICHARD and The Shadows.

I per començar la temporada 2016-2017 en la que tindrem, ben segur, canvis importants al nostre país i també al país veí, si finalment aconsegueixen formar un nou govern, vull que escoltem plegats la musica d’un grup pioner a la musica rock europea. Us parlo dels finals dels 1950 i principis dels 60s, que a l’inici duia el nom de CLIFF RICHARD and The Drifters que desprès canvien per CLIFF RICHARD and The Shadows.

Per escoltar part de la seva musica varen fer una última gira mundial de concerts al 2009-2010 per celebrar els 50 anys, incloent concerts al Regne Unit, Irlanda, Europa, Australia, Nova Zelanda i Sud-àfrica, editant un àlbum amb el títol CLIFF RICHARD & THE SHADOWS REUNITED, 50 Th Anniversary Album. Però no serà d’aquest disc el que escoltarem, prefereixo recollir els discos originals i no aquests invents de retrobaments al cap de 50 anys, que res no funciona igual i sino pregunteu-m’ho en a mi.  I ja comencem amb els tres primers temes, tots ells editats com a single, el primer MOVE IT de 1958 considerat el seu primer èxit i la primera cançó rock feta al Regne Unit, tot seguit LIVING DOLL de gener de 1959 i la darrera d’aquest grup editada a l’octubre del mateix any DYNAMITE. Tot això a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

267 - Especial FESTA MAJOR DE SANTS 2016

Molt bona nit a tothom, com ja es habitual any darrera any la nostre emissora fa programes musicals per que totes les nits de la FESTA MAJOR tinguem bona musica, així dons comença ara el programa especial de LAMEVAMUSICA però de festa, sabeu que sou a la sintonia 103.2 de SANTS 3 RADIO, en Jordi Lozano es el nostre tècnic i qui us parla Antoni Romero amb la creació del programa. Si voleu escoltar el programa repetidament i quan vulgueu tan sols heu d’anar a la pàgina de Sants3radio www.sants3radio.cat i clicar al programa de LA MEVA MUSICA, ens escoltareu quan vulgueu. Com sabeu la Festa Major del nostre barri de Sants es celebra enguany del 20 al 28 d’agost, i pel programa d’aquesta nit de LAMEVAMUSICA hem aconseguit uns convidats que faran una musica d’alló mes ballable. Escoltarem la musica dels OVERTONES grup format per cinc membres d’harmonia vocal, essent els seus components TIMMY MATLEY, MARC ROBERT, LACHIE CHAPMAN, MIKE CRASHAW i DARREN EVEREST. Aquest grup te com a especialitzat fer covers de musica molt coneguda de tots els temps com aquest tema del 1961 RUNAWAY que en aquells temps ens oferia Del Shannon o aquest altre record del 1967 obra de Otis Redding i l’Arthur Conley que va popularitzar aquest darrer Sweet soul music. Escoltem i ballem amb els primers temes de la nit que SANTS 3 RADIO us ofereix.

266 - 2on. Resum 2015-16

Dir-vos que m’ho he passat fantàsticament al llarg d’aquest temps amb tots vosaltres compartint la música que m’agrada escoltar, però com que tots tenim ganes de canviar els hàbits en aquests mesos d’estiu, dons es convenient fer coses diferents. Així que agafem totes les forces aquest estiu aprofita’n la llargada dels dies, remullant-nos els peus o caminant per les muntanyes. Gaudim tot el que puguem per tenir mes força per quan tornem de l’estiu

Així dons com varem fer la setmana passada avui continuem amb el resum dels temes des de el 15 de febrer i fins el darrer del 27 de juny. Així que anem contents i cofois per posar-nos morenos, la platja encara es gratis, aprofiteu-la. Recordarem a Ennio Morricone, un dels compositors més prolífics amb aproximadament unes 300 bandes sonores al llarg de cinc dècades i guanyador del Oscar 2016 per la musica de la pel·lícula Els Vuit Odiosos, i que ha tingut una carrera plena d’encerts, com aquest el seu primer èxit amb el director estrella Sergio Leone amb el tema del 1964 Per un grapat de dòlars. Al 1985 Phil Collins, llença el seu àlbum mes reeixit NO JACKET REQUIRED del que ven mes de 12 milions de copies als Estats Units del que escoltem SUSSUDIO. En aquest primer grup de cançons que ens recorden la temporada de LAMEVAMUSICA tenim un grup internacional com es THE POLICE i pot esser el seu tema mes reconegut ROXANNE I tot a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

265 - 1er. Resum 2015-16

Com ja es habitual, reservo els dos darrers programes de cada temporada per fer un repàs a la que jo considero millor musica des del primer programa dedicat a Sau del 21 setembre 2015 i fins al 244 on escoltàvem l’àlbum BAD de Michael Jackson del 8 de febrer d’ enguany, i la setmana que ve continuarem fins al final. Les cançons aniran agrupades en blocs per gèneres musicals els mes afins possibles, això sí musica variada de tot tipus, com sempre a LAMEVAMUSICA. I començarem escoltant a Michael Jackson i al tema que dona titol a l’àlbum BAD, al que segueix un altre mestre de la musica i del show que ens acompanyava en el programa del 19 d’octubre. Varem escoltar Sinatra at the Sands àlbum en viu de Frank Sinatra, gravat al 1966 al Copa Room dels Sands Hotel i Casino de Las Vegas, acompanyat per l’orquestra de Count Basie, amb la direcció i arranjaments de Quincy Jones i la cançó triada es Come Fly With Me. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA A SANTS3RADIO.

264 - Wynton Marsalis & Eric Clapton Play the Blues

Wynton Marsalis & Eric Clapton Play the Blues es un àlbum en viu que escoltarem avui amb el màxim temps que ens permeten els 55 minuts aproximats de que disposem en cada programa. Aquest disc va ser gravat al Jazz at Lincoln Center de Nova York, entre els dies 7, 8 i 9 d’abril de 2011 i produït per Eric Clapton, Wynton Marsalis i Ashley Schiff Ramos. Trobarem tota una selecció de standars de blues i jazz, així com una versió de Layla.
Clapton i Marsalis es van reunir a partir de dos camps musicals diferents que convergeixen en un tema en el que tots dos estan íntimament familiaritzats, el blues. A ells es van unir membres de la Jazz at Lincoln Center Orchestra per aquests tres espectacles d'abril, que van incloure una gala benèfica i dos concerts públics. Marsalis és el director artístic de Jazz at Lincoln Center i va treballar amb l'orquestra per organitzar el material a executar, gairebé tots els temes havien estat seleccionats per Clapton. I començarem amb la seva musica, dos bons temes ICE CREAM de Howard Johnson i Rober King i tot seguit un tema de Bill Ewing i Sara Martin The Last Time, amb la magnifica trompeta d’entrada. Escoltem totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

263 - BEETHOVEN Simfonia núm. 9

He preparat pel programa d’avui quan es a punt d’acabar la primavera si l’escolteu dilluns o el començament de l’estiu si es dimecres, i he triat una musica solemne pero alegre. Aixi dons per que per que tots gaudim d’aquest setmana de traspàs de la primavera a l’estiu, he preparat la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis de 1824, una de les obres mes transcendentals i amb fragments dels mes populars de la historia. La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 que al seu últim moviment incorpora una part de l'Oda a l’Alegria del poeta, filòsof i escriptor alemany  Friedrich von Schiller. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de l’Unió Europea. Tots sabeu que aquest programa te una durada aproximada de 55 minuts i la novena simfonia que escoltarem per la Filharmònica de Berlin dirigida per Herbert Von Karajan dura 67 minuts, per tant he de triar quina part no escoltarem i serà el tercer moviment. Ho sento.

En aquesta simfonia apareixen recursos mai vistos fins aleshores: una gran orquestra, un quartet de veus solistes com son un soprano, contralt, tenor, baríton i el cor.

Dons prepareu-vos per escoltar i gaudir d’aquest gran concert, començant, com no, pel primer moviment, Allegro ma non tropo, un po maestoso. Aquest primer moviment és en forma sonata amb els seus dos temes, el desenvolupament i la reexposició. La simfonia arrenca de forma poderosa, amb un tema principal que transcorre en escales i variacions trepidants, amb incisos més endavant per als moments lírics, novament interromputs per la intensitat titànica de la composició. El volum de la simfonia és brutal per a l'època, recordeu al 1824. Escoltem-la ja a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.  Symphony No.9 in D minor, op.125 - 1. Allegro ma non troppo un poco maestoso

262 - The QUEEN

No se quin es el motiu però no he fet en els quasi 6 anys de LAMEVAMUSICA un programa amb la musica de QUEEN, i pensareu que aquest grup no es de LAMEVAMUSICA, però no es així, la seva musica sempre m’acompanya. I la meva proposta es de que a partir de la propera temporada faci unes series com he fet a altres grups importants.

I anem per la seva historia i la seva musica, al 1970 Tim Stafell abandona el grup Smile, banda que anys anteriors compartia escenaris amb altres grans grups com PINK FLOYD o FREE però la resta de Smile, que son Brian May, Roger Taylor i Faroukh Bulsara el veritable nom de Freddie Mercury, decideixen treballar junts. El nou grup passa a anomenar-se Queen i toquen junts per primer cop al 1971. Després d'haver-ho intentat abans amb tres baixistes, se'ls afegeix John Deacon, que completa el grup i continua així durant vint anys. Al 1972 treballen en el primer àlbum, i al 1973 apareix el primer single i també el primer àlbum, titulat simplement Queen. Primera gira a Anglaterra, com a teloners de Mott the Hoople. Durant el mateix any tornen a entrar a l'estudi i graven el seu segon disc "Queen II".

Al 1974 Surt a la venda el seu tercer disc Sheer heart attack, per primera vegada, un single de Queen arriba a la tercera posició a les llistes amb Killer Queen i al 1975 fitxen per EMI i es disposen a gravar el disc més arriscat i amb més pressupost fins a la data. El primer single que es publicarà d'aquest disc serà Bohemian Rhapsody, aconseguint el seu primer número 1 a les llistes, i Freddie Mercury, el seu autor, guanya un Ivor Novello. Escoltem totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

261 - The POLICE

Avui escoltarem la millor musica de la banda anglesa THE POLICE, del que farem un tast de cadascun dels seus cinc àlbums d’estudi. El seu estil va passar del post-punk dels seus inicis al 1978 amb el primer àlbum Outlandos d'Amour, al reggae blanc que van practicar en el segon disc del 1979 Reggatta de Blanc, explotant el seu exit a tot el món amb el seu tercer LP del 1980 Zenyattà Mondatta a qui seguiria al 1981 Ghost in the Machine. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut per la crítica com una de les seves millors produccions: Synchronicity del 1983, on podem trobar un dels seus temes més coneguts, número 1 a tot el món, Every Breath You Take. THE POLICE tenien com a lider a Gordon Matthew Sumner, més conegut com a Sting (nom que significa "fibló" en anglès, i que deriva d'un jersei de rugbi de ratlles grogues i negres, estil vespa, que el baixista sempre duia en la seva joventut), Andy Summers a la guitarra, i Stewart Copeland com a bateria, The Police va ser el conjunt britànic més reeixit dels 80 gràcies al seu impetuós pop-rock "new wave" enriquit per algunes dosis de reggae i un talent instrumental i compositiu sublim.

Outlandos d'Amour es l'àlbum debut dels POLICE, llançat al 1978, gravat amb "cintes usades" en una consola de 16 canals, en els estudis "Surrey Sound Studios". La major part de les cançons que apareixen en aquest àlbum havien estat assajades i presentades en viu amb anterioritat; per aquesta raó, diverses cançons es van gravar en una sola presa. Immediatament, Outlandos d'Amour es va convertir en tot un èxit de vendes, per ser un disc que barreja estils variats com reggae i rock; l'essència del so de The Police del que s’han venut nou milions de copies arreu del món. Aquest àlbum conté una de les cançons més aclamades de la banda, Roxanne, cançó inspirada en una prostituta que Sting hauria vist de pas per França, a més d'un altre èxits com Can not Stand Losing You i So Lonely i que son les que escoltem ara A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.