173 WILLIE NELSON

Escoltarem avui la musica de Willie Hugh Nelson conegut com a WILLIE NELSON neix a Abbott, Texas, 30 abril de 1933) compositor, lletrista, cantant i guitarrista nord-americà de música country, que es va fer cèlebre com a representant de l'anomenat outlaw country, moviment derivat dels estils tradicionals Western i honky tonk de finals dels 50 i 60.
Fill de pares divorciats Willie, la seva germana i un amic van formar un grup quan eran a l'institut. Quan acaba els estudis marxa a les Forces Aèries del exercit pero l’abandona per problemes amb la seva esquena. Troba feina executant música country en una emissora de Fort Worth, alhora que cantava en bars honky-tonk. El 1956 es va traslladar a Vancouver, a l'estat de Washington, on va començar la seva carrera musical. Va vendre, per cinquanta dòlars, una cançó composta per ell, titulada Family Bible, que va ser un èxit en la versió de Claude Gray i des de llavors ha estat interpretada per nombrosos músics i és considerada un clàssic del gospel. Marxa a l'estat de Tennessee però no aconsegueix cap contracte. S’uneix al grup de Ray Price  com a baixista, gravant el tema Night Life, potser la cançó country més vegades versionada, tocant amb aquest grup Ray Price and the Cherokee Cowboys, moltes de les cançons de Nelson van ser èxits en les veus d'altres intèrprets country, entre elles Funny How Time Slips Away i Hello Walls. Escoltem dons aquestes primeres cançons a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

172 Maceo Parker - Made by Maceo

Escoltarem avui musica funk, bona musica per ballar en aquesta revetlla de Sant Joan, diferent a la que trobareu en els locals clàssics i per això tenim a Maceo Parker un dels més importants saxofonistes i compositors del funk i he triat l’àlbum MADE by MACEO. La seva música és, com ell mateix afirma, "un 2% jazz i un 98% funk", encara que també sigui deutor del soul i del jazz, del soul dels seixanta. Els seus àlbums asseguren el gaudi a tot amant del funk i el soul dels setanta, per a aquells a qui se'ls ennuegui l'electrònica, aquí tenen un nom al que es poden apropar. Conegut per la seva llarga col·laboració amb el pare del soul James Brown (qui va fer famosa la coneguda frase "Maceo, I want you to blow" que mes o menys vol dir Maceo vull que volis). Ha participat en nombrosos projectes i grups amb George Clinton, Bootsy's Rubber Band, Parliament, Funkadelic, De La Soul, els JB horns i amb Prince i per a la seva Musicology Tour el 2004 .
Comencem a escoltar-lo amb els dos primers titols de l’àlbum Come by and see i Off the hook ara mateix al vostre programa de LAMEVAMUSICA a SANTS3 RADIO,
Maceo Parker néix a Kinston a Carolina del Nord el 14 de febrer de 1943. El seu pare tocava el piano, els tambors i cantava amb la seva mare a l'església. El seu germà Melvin toca la bateria i el seu germà Kellis el trombó. Ell i Melvin es va unir al grup de James Brown al 1964. A l’autobiografia de James Brown diu que originalment volia Melvin com el seu bateria, però va acordar contractar a Maceo com a part del tracte. Al 1970 Maceo Parker, el seu germà Melvin i alguns dels membres de la banda de Brown van fundar Maceo & All the King's Men. Tornen a la banda de James Brown al 1974 i aquest mateix any edita el single "Parrty - Part I" amb el grup Maceo & The Macks.
Escoltem dos temes mes d’aquest Made by Maceo , a la nostre emissora SANTS3RADIO i al nostre
 programa LAMEVAMUSICA Hats off to Harry i Quick step.

171 ELS PETS (1998-2007)

Com us deia al primer programa dedicat a ELS PETS, exactament al numero 62 del 30 de gener de 2011, Els PETS es una banda pop catalana, nascuda a les terres tarragonines, exactament a Constantí al Nadal de 1985, ja fa quasi 29 anys i que encara continuen donant guerra. Son els mateixos elements que la varen formar LLUIS GAVALDÀ a la veu i la guitarra, Joan Reig a la bateria i la veu i Falin Caceres al baix. A l’inici tenien uns cors femenins que s’anomenaven LES LLUFES. S’autoanomenen “rock agrícola” per diferenciar-se del rock català que es feia al pais. Al programa d’avui ens dedicarem des de el disc SOL de l’any 1999 fins al disc COM ANAR AL CEL i TORNAR del 2007, en propers programes farem la resta de la seva historia discogràfica i fins aquell moment.
Així dons i per rigorós ordre d’edició al 1999 surt el disc SOL que va suposar una nova empenta pel que fa a la definició d'un so més madur i personal. Des de llavors, el grup ha evolucionat des del rock festiu dels inicis cap a una identitat més intimista i madura. Escoltem els primers temes de la nit com Tantes coses a fer i Ja faré cap i les escoltem aquí a SANTS 3 RADIO a LA MEVA MUSICA.

170 BILLIE HOLIDAY

En el programa d’avui escoltarem la musica de de BILLIE HOLIDAY que neix a Filadèlfia el 7 d’abril de 1915 com a Eleanora Fagan Gough, que mora a Nova York el 17 juliol 1959, a qui varen anomenar també com a Lady Day.

Billie Holiday transmetia a les seves cançons una intensitat inigualable que, en molts casos, és fruit d'una translació de les seves vivències personals a les lletres cantades. Això fa que el seu estil estigui molt vinculat a intèrprets clàssics del blues com Bessie Smith o Ma Rainey; també està clara el seu deute, confirmat per ella mateixa amb Louis Armstrong i evidentment amb qui seria el seu principal acompanyant, el saxofonista tenor i clarinetista Lester Young.

El tema Strange Fruit va ser considerat com la millor cançó del segle XX per la revista Time al 1999. El valor artístic de Billie Holiday resideix en la seva capacitat interpretativa, en el seu domini del swing i en l'adaptació de les seves qualitats vocals al contingut de la cançó.
Escoltem dons aquest tema junt amb Dream A Little Dream acompanyada a la veu i amb la trompeta  de Louis Armstrong a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. 
Billie Holliday tenia una veu única, aspre i lírica a la vegada, portava els estigmes d'una vida dolorosa. Marcada pels seus patiments, excessiva, fràgil, Billie va trobar en el cant la poca pau i llibertat que li va ser promesa, abans de la seva mort prematura als quaranta-quatre anys. la seva vida segueix tenint nombrosos episodis en l'ombra i nombrosos aspectes permeats d'elements mítics, llegendaris, incentivats per ella mateixa a la seva autobiografia. Billie Holiday era inigualable. Sophisticated Lady i Stormy Weather, son els dos temes que escoltem ara a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

169 CANTANTS ITALIANES 50s, 60s i 70s.

Com vaig dir al programa de la setmana passada escoltarem avui dones cantants italianes dels 50s als 70s, i no seran totes les cantants però si moltes i les mes escoltades durant aquella època. Escoltarem les millor cançons de l’Ornella Vanoni 1934, Milva 1939, Mina 1940, Rita Pavone 1945 i la Gigliola Cinquetti 1947 i com vaig fer la setmana anterior escoltarem per ordre de la seva data de naixement.

Qui va néixer abans es ORNELLA VANONI que ho fa el 22 de setembre de 1934 a la ciutat de Milà. Estudià a l’estranger i quan Vanoni torna a Milà s'acosta al món de l'espectacle, iniciant-se al 1953 com a actriu a l'escola del Piccolo Teatro de Milano. Els seus primers èxits com a cantant arriben amb les conegudes com Canzoni della Dolenta, un repertori popular que retrata amb dramatisme la mala vida milanesa, amb alguns temes de Gino Paoli. Ornella Vanoni participa en el programa televisiu "Canzonissima" i en diverses competicions el 1964, amb Tu si na cosa grande guanya el Festival de Nàpols al costat de Domenico Modugno. El seu repertori s'enriqueix amb temes d'autors com Domenico Modugno, Burt Bacharach, Charles Aznavour i Gilbert Bécaud, entre d'altres. El 1967 aconsegueix grans èxits televisius en els quals Ornella Vanoni s'afirma com refinada i sensual intèrpret de la cançó melòdica italiana.

El 1970 participa al Festival de Sanremo amb el tema Eternità , encara que va ser amb el single següent amb el qual va obtenir el seu major èxit: L' appuntamento (La cita). Al 1976, grava en directe un disc històric que es una relectura de musica brasilera de bossa nova, La voglia, La pazzia, L'incoscienza, L' Allegria, escrit per alguns dels grans de la musica brasilera como Antonio Carlos Jobim i Chico Buarque, cantat en italia per la Vanoni amb . Toquinho i Vinícius de Moraes, amb un èxit de gran repercussió musical, popularitzant la música d'aquests grans autors brasilers a Itàlia. I en aquí ens aturem perquè sabeu la meva debilitat per la musica brasilera en especial d’aquests intèrprets i comencem escoltant els primers temes de la nit Senza paura, Samba in preludio i Io so che ti amerò a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

168 - CANTANTS ITALIANS dels 50s als 70s

Tenim al programa de LAMEVAMUSICA d’aquesta setmana musica italiana cantada pels homes cantants dels anys 50,60 i 70s, no de tots els que jo recordo, però es la de la musica que he pogut trobar d’aquella època. Itàlia es el país de la musica tenint un àbac molt ample d’estils, des de l’opera passant per les tarantel•les i fins a la musica contemporània. I va ser els anys de la musica d’aquells anys que els italians van marcar historia al nostre país, el èxit que mes va impactar va ser l’any 1965, en un EP en què quatre cantants italians Jimmy Fontana, Gianni Morandi, Rita Pavone i Donatella Moretti interpretaren en català alguns dels seus èxits del moment. Malauradament no puc oferir-vos aquestes cançons en català però si en el seu propi idioma, l’italià. La propera setmana faré el programa de musica italiana cantada per dones, per tant escoltem ja al programa de LA MEVA MUSICA a SANTS3RADIO primer en Jimmy Fontana amb el seu IL MONDO, a Gianni Morandi amb el tema Se non avessi più te. Pero a qui si tinc en català es el tema que Pino Donaggio enregistra l'any 1966 en el seu EP en català amb adaptacions de quatre temes propis i l’escoltem amb Jo que no puc viure sense tu. Un cop escoltades les cançons que en aquell 1965 van encoratjar a tots els catalans al escoltar a 4 italianes/italians cantant en català en plé franquisme, quan cap intèrpret del estat espanyol va tenir, diguem la gentilesa, de cantar una cançó en català. I continuem amb els cantants d’aquella època i ho farem per ordre de la seva data de naixement, en primer lloc escoltarem la musica de RENATO CARASSONE nascut al 1920 i que la seva reputació augmenta als anys cinquanta, quan apareix al mercat el primer LP. El primer èxit comercial és Maruzzella al 1954, amb música de Carosone i lletra d'Enzo Bonagura. Els enregistraments posteriors, especialment els escrits amb el lletrista napolità Nicola Salerno, com Torero (1957) i Petrol Caravan (1958), entre d’altres conquereixen les llistes d'èxits d'Europa i l'Amèrica del Nord. Torero, que va estar dues setmanes al capdamunt de les llistes nord-americanes. Se'n coneixen més de trenta gravacions als Estats Units i traduccions a diversos idiomes. I les a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO i al teu programa de LAMEVAMUSICA. 

167 The MANHATTAN Transfer “VOCALESE"

Avui tenim musica del disc VOCALESE del grup vocal THE MANHATTAN TRANSFER, editat al 1985 per Atlantic Records, considerat com el més apreciat i elogiat per la crítica. L'àlbum és la culminació de l'exploració de l'estil vocalese que el quartet de Nova York ja havia adoptat en molts dels seus discos anteriors, seguint els passos de grans noms del jazz com Jon Hendricks i Eddie Jefferson. El terme "Vocalese" es refereix a un estil de música que posa lletres a peces instrumentals de jazz. The Manhattan Transfer i Hendricks havien col•laborat en diverses ocasions abans de Vocalese, a partir de l’album FOUR BROTHERS del 1978. Jon Hendricks va creure en el projecte Vocalese i per tant va decidir agafar-se un any sabàtic per treballar amb Manhattan Transfer. Hendricks va escriure totes les lletres de les cançons del disc, la reelaboració en clau Vocalese d’alguns clàssics i estàndards del swing, hard bop, rhythm and blues i el jazz cool. The Manhattan Transfer tenia des del principi l'harmonia de les seves veus en base de la secció del saxofo de l’orquestra de Count Basie. Amb Vocalese, no només podria tocar amb aquesta orquestra sino que posava a prova la fórmula d'un grup amb cançons difícils d'interpretar, emfatitzant tan amb l'harmonia com especialment la melodia produïda per alguns dels grans solistes i improvisadors de jazz. Vocalese obre el disc amb That's Killer Joe, que és la clau revisada vocalese de Killer Joe, gravat al 1960 per Jazztet, un grup hard bop liderat pel saxo tenor Benny Golson i el trompeta Art Farmer. Mentre que el segon tema de l’àlbum i de la nit es Rambo, un clàssic de Count Basie, compost per JJ Johnson al 1946. Manhattan Transfer va contar per l'enregistrament amb l'Orquestra de Count Basie dirigida per Thad Jones qui després de la mort del líder s’havia fet carrer de la direcció i l’acompanya en aquest tema. I ja sonen aquests dos temes al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

166 NEIL YOUNG

Neil Young, de qui escoltarem avui la seva musica, neix a Toronto el 12 novembre de 1945 es músic i compositor canadenc, considerat àmpliament com un dels més influents de la seva generació. Va començar la seva carrera musical al Canadà el 1960 amb grups com The Squires i The Mynah Birds, abans de traslladar-se al 1966 a Califòrnia per fundar els Buffalo Springfield amb Stephen Stills i Richie Furay. Va ser al 1968 que va iniciar una carrera en solitari que dur més de 50 anys i 35 àlbums d'estudi fins ara, amb una contínua exploració de diferents gèneres musicals, especialment durant la dècada de 1980, quan va experimentar amb estils com el swing, el blues i el rockabilly. Va ingressar per partida doble, com a artista en solitari i com a membre de Buffalo Springfield, al Saló de la Fama del Rock and roll, que el va descriure com un del millors compositors i intèrprets de rock and roll. El seu treball es caracteritza per unes lletres marcadament personals, moltes d’elles amb crítica social i posicions antibel·licistes. Escoltem ara els primers temes de la nit i comencem amb la cançó votada com la millor de Neil Young pels lectors de la revista Rolling Stones, aquesta es Old Man desprès tenim la cançó Heart Of Gold que va ser numero 1 al 1972, Quan Neil Young va tocar per primera vegada The needle and the damage done (L'agulla i el dany fet) al gener de 1971, el guitarrista de Crazy Horse, Danny Whitten, li quedaven dos anys per morir de sobredosi. Però Young ja veia el camí horrible on Whitten es dirigia, pero no va ser l'únic en el cercle d'amics de Neil que havien sucumbit a l'addicció a l'heroïna en la dècada dels setanta, a ells li va dedicar aquest tema. I ja sonen al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

165 -The Rolling Stones 1978/1981

Dedicarem el programa d’avui al grup britànic de música rock The Rolling Stones, continuant des de el darrer dedicat en aquesta banda per tant del 1978 i fins a 1981, recordeu que a cada any de LAMEVAMUSICA li hem dedicat un programa als Rolling Stones i la temporada passada ja varem repassar aquest grup fins l’any 1977. Com dèiem l’any anterior els Rolling es caracteritzen per melodies senzilles y estructures simples amb pocs acords, amb lletres crues tocant temàtiques socials i amb un contingut explícitament sexual. Repassarem avui els àlbums Some Girls del 1978, Emotional Rescue del 1980 i al 1981 Tattoo You. Cap a finals de la dècada dels 70 els Rolling van començar a rebre crítiques per la qualitat dels seus treballs motivat per no aconseguir l'acceptació com les seves produccions de principis de la dècada, sent considerats com una banda «obsoleta» degut a l’expansió de la música punk. Enmig de les crítiques van editar Some Girls, el 9 de juny de 1978, grimpant directament fins al cim convertint-se en l’àlbum més venut als Estats Units i la resta del món al superar els 10 milions. Inspirat en la música punk i disc, el disc contenia cançons ràpides amb lletres cíniques i forta crítica social. D’aquest àlbum es van extreure els senzills Miss You, Beast of Burden, Respectable i Shattered, que van figurar entre les 40 principals de les ràdios britàniques i nord-americanes. Les ressenyes de la crítica especialitzada van ser notablement favorables per aquest SOME GIRLS destacant les seves composicions àgils i comencem amb els dos primers temes que son aquest MISS YOU i Beast of Burden, a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

164 GUSTAV HOLST – Els Planetes

Els planetes (títol original en anglès The Planets), Op.32, és una suite orquestral composta entre 1914 i 1918 pel compositor  Gustavus Theodor Von Holst, pero conegut com a Gustav Holst, nascut a Cheltenham, Regne Unit el 21 setembre 1874 i mora a Londres el 25 maig 1934. Fou estrenada el 29 de setembre de 1918 per l'orquestra del Queen's Hall, dirigida per sir Adrain Boult. L'obra està formada per set moviments, cadascun dels quals porta el nom d'un planeta i un subtítol que explica la seva funció característica. Està escrita per a una gran orquestra amb instruments que no s'utilitzen gaire, com la flauta travessera baixa, l'oboè baix i la tuba tenor. Està formada per set moviments, cada un dedicat a un dels set planetes, exceptuant la Terra, que es coneixien en l'època en la que va compondre l'obra. L'únic que falta, doncs, és Plutó, descobert l'any 1930.

La música de cadascun dels planetes vol mostrar les característiques que els hi atribuïen els astròlegs. Els diferents quadres orquestrals que formen aquesta obra mostren el domini del compositor, que aconsegueix els adients climes orquestrals per a cada planeta.

I comencem amb el primer moviment que correspon al planeta “MART, el portador de la guerra”. Es una peça molt bèl·lica, el compàs de 5/4 fa que la peça sigui molt brusca i de les obres més esfereïdores que mai s'hagin compost. Una vigorosa figura rítmica en compàs de 5/4 actua de leitmotiv, mantenint-se constant en el vaivé dels temes, mentre la corda fa un ritme ostinato. Els instruments de vent inicien el tema principal amb tres notes llargues que formen una dissonància anomenada a l'Edat Mitjana com "Diabolus in musica" o tríton. Aquesta figura rítmica va modulant i augmentant quant a volum sonor fins a la lenta secció central marcat a la blanca 5/2, escoltant-se primer el tambor i després les trompetes fent el ostinato inicial. Tot el fragment està estructurat en tres seccions, cadascuna aconsegueix el clímax dramàtic.

Holst volia que aquest moviment s'interpretés més ràpid que una marxa normal per crear un ambient mecànic i inhumà. Escoltem dons MART EL PORTADOR DE LA GUERRA a la nostre emissora SANTS3RADIO i al programa LAMEVAMUSICA