120 - UMPAH-PAH i Adrià Punti

Umpah-pah va ser un grup de rock de la ciutat de Girona. Encapçalat per Adrià Puntí (veu, lletres i harmònica), acompanyat de Jordi Gimbernat i Pau Marquès a las guitarres, Joan Solà Morales (baix), Francesc Terrades (teclats) i Marc Marquès (bateria), el grup es va fundar el 1989 i es va dissoldre el 1996. Podríem dir que Adrià Punti va esser l’anima i líder d’aquest grup i per això aquest programa el dedico tant al conjunt com al personatge.

Adrià Puntí neix a Salt el 13 de juny de 1963 és music i cantant. Actualment es presenta amb el seu nom real Josep Puntí. La seva vida artística comença el 1980 amb el grup La Felaction on The Rocks i ja el 1983 guanyà un concurs de Cançó a Banyoles. Es dóna a conèixer a partir del 1989 com a cantant solista, cervell i cor del grup Umpah-pah. L’any 1990 fan una maqueta i el primer àlbum del grup es Raons de pes editat l’any 1991. D’aquest primer àlbum, pot esser el mes creatiu i el que forma el gruix del programa d’avui.    

119 - Earth, Wind & Fire

Dedicarem el nostre programa a una banda nord americana de gran abast musical, des de el soul, musica disc, R&B, funk, jazz i rock. Un dels grups que han tingut mes èxit tant de públic i de critics del segle 20. Ells son Earth, Wind & Fire, banda fundada a Chicago per Maurice White al 1969 i que ha continuat com a líder en tota la durada del grup. Van ser nominats a 20 premis Grammy, guanyant-lo sis vegades el grup i dos dels seus membres Maurice White i Philip Bailey diferents premis individuals. En els seus inici el grup tenia el nom de Peppers Salty que van modificar al incorporar nous membres.

Earth, Wind & Fire és conegut pel so dinàmic de la seva secció de vents, els seus espectacles enèrgics i elaborats, i la interacció entre les veus contrastants del falset de Philip Bailey i la veu tenor de Maurice White. També en tots els àlbums de la banda tocan un instrument africà com es la kalimba. Durant la dècada dels 70 i principis dels 80, la banda va tenir molts èxits, entre ells i corresponen a l’àlbum editat al 1975  That’s the way of the World, tenim aquest dos temes, el primer que dona títol a l’àlbum i Shining Star, les dues incloses al Saló de la Fama del Grammy. 

118 DAVID BOWIE

David Robert Jones a qui coneixem com a DAVID BOWIE, compositor, music, actor, neix a Brixton (Londres), el 8 de gener de 1947. Va esser un nen superdotat i decidit aixi com rebel i lluitador. Als sis anys va formar part del cor de la seva escola on també tocava la flauta. Als nou anys la seva forma de ballar resultava molt imaginativa i els seus profesors les seves interpretacions eren “vistosament artístiques”. Ha sigut una figura important a la musica popular durant 50 anys i sempre se l’ha considerat com un innovador, importants sobre tot els seus treballs de la decada dels 70, per la seva peculiar veu i la profunditat de la seva obra.

El seu interes per la musica es va reforçar quan el seu pare va portar a casa una col.lecció de vinils d’artistes com The Platters, Fats Domino, Little Ricchard i sobre tot Elvis Presley, del que David Bowie va dir que havia escoltat cantar a Deu. Mes tard el seu germanastre Terry Burns, el va introduir al mon del jazz modern i es va entusiasmar amb Charles Mingus i John Coltrane. De fet la seva mare li va regalar un saxo de plàstic al 1961 fet que va fer que comences a rebre classes d’un music local. Va ser al juliol de 1969 que va aconseguir el seu primer èxit amb SPACE ODDITY que va arribar al Top 5 de la llista britànica.

117 NAT KING COLE -After Midnight

Avui tenim jazz del bo, ni mes ni menys un disc gravat pel NAT KING COLE l’any 1957 i que va anomenar AFTER MIDNIGHT, un àlbum que va llançar en un vinil de LP de 33 RPM, avui això sona a cosa molt rara, i al 1987 la discografia Capitol Records va fer un CD remasterizad amb el títol THE COMPLETE AFTER MIDNIGHT SESSIONS que escoltarem en el màxim de longitud que ens doni el nostre programa de menys de una hora. El total dels 17 temes d’aquest CD superen per poc aquesta hora. 

En aquest àlbum com es costum, Nat king Cole s’encarrega del piano i de la veu, una veu sedosa, suau vellutada, una gran veu, al baix l’acompanya Charlie Harris, John Collins a la guitarra i a la bateria Lee Young. I a mes en segons quins temes tenen acompanyants addicionals que us aniré dient.

Aquest disc van ser conseqüència de gires internacionals dels anys 50s, on Cole va deixar clar que no tan sols era un cantant popular sinó que podia realitzar improvisacions vocals amb el trio que sempre l’acompanyava.

116 - ETTA JAMES

Repassarem avui part dels quatre primers àlbums de ETTA JAMES nascuda a Los Angeles (California) al 1938 i que ens va deixar el 20 de gener de 2012, cantant de soul i R&B. Va ser prodigiosa en el seu to de veu i això li va permetre convertir-se en una cantant de gospel, interpretant en el cor de la seva església de barri a Los Angeles. Va començar a fer interpretacions a la ràdio als cinc anys, sota la tutela i instrucció del seu professor. Es va traslladar a San Francisco el 1950, formant immediatament un grup amb dues cantants mes. Quan tenia 14 anys, va presentar la seva primera audició amb el director d'orquestra Johnny Otis.

Etta James al 1960 comença a treballar amb la discogràfica Chess Records de Chicago. Immediatament, la seva carrera va aconseguir un nivell altíssim de popularitat, no només va fer un parell de duos amb el seu nuvi Harvey Fuqua, cantant líder dels Moonglows, a mes individualment  va gravar cançons com l'apassionada balada All I Could Do Was Cry, aconseguint el més alt de les llistes d'èxits de R & B, amb el seu àlbum debut, At Last! que va ser llançat a la fi de 1960 i es destaca per la seva variada selecció de música de clàssics del jazz i rhythm and blues (R & B). L'àlbum també va incloure el clàssic I Just Want to Wake Love to you.

115 - BEBO VALDES

Faré avui un programa homenatge per aquest pianista, compositor, arranjador i director d’orquestra que ens abandonà el 22 de març d’enguany a la ciutat d’Estocolm amb 94 anys. Ell, ja ho haureu endevinat es Dionisio Ramón Emilio Valdés Amaro, però conegut mundialment com a BEBO VALDÈS.

Fou music de jazz i de musica cubana i és considerat una de les figures centrals de la música cubana junt a altres músics com el contrabaixista Israel López Cachao o Julio Cueva. També el seu fill Chucho Valdés és un reconegut pianista.

Bebo neix el nou d’octubre del 1918 a Quivican, molt a prop de La Havana i de ben petit amb tan sols 7 anys comença els estudis de piano, es trasllada a la capital cubana als 18 anys per  continuar els seus estudis al Conservatori Municipal de Música de l'Havana amb il·lustres mestres com Harold Gramatges i Oscar Muñoz Boufartique.  

I per retre un homenatge al BEBO VALDES he triat un àlbum amb el que va guanyar dos premis Grammy al 2001, aquest disc es EL ARTE DEL SABOR gravat a Nova York, amb un trio format per ell mateix i dos contemporanis, compatriotes i figures indiscutibles de la musica cubana i del jazz per excel·lència, com son el magistral baixista Israel CACHAO Lopez i Carlos PATATO Valdés. Així dons prepareu-vos per gaudir d’aquest inigualable trio de jazz llatí.

I com que es musica molt cubana si teniu bones cames i ritme prepareu a la parella o vosaltres soles o sols, perquè tenim boleros, congues i guarachas aixi que deixeu-vos anar amb aquest compassos.

114 - ELVIS PRESLEY slow

Faré avui el segon programa que li dedico a ELVIS PRESLEY “El Rei del Rock” nascut a Tupelo al 1935 i que morir a Memphis al 1977. El mes famós i conegut cantant i compositor de Rock, encara avui en dia desprès de 35 anys desaparegut. Però així com a l’anterior programa n. 20 editat el 9 de febrer de 2010 el vaig dedicar als seus rocks, avui fare un ELVIS PRESLEY slow, lent i així escoltarem les millors balades d’aquest fantàstic i manipulat cantant.

Es tanta la quantitat de material que te aquest fenomen de la veu, també en cançons lentes i de balades que he hagut de fer una tria molt difícil. Soc un gran fan d’aquest cantant, tant amb els rocks com en aquestes balades i com que hi ha per fer molts programes i no repetir ni una cançó, segur que la propera temporada tindré el suficient material per no parar d’escoltar aquest magnífic cantant.

Elvis ha estat descrit per molts com un baríton i un tenor extraordinari, ho podreu comprovar en alguns dels temes d’avui, el seu compàs i una molt àmplia gamma de colors vocals tenen alguna cosa a veure amb aquestes divergències d'opinió.

Ir a descargar

113 - CULTURE CLUB

En aquest programa escoltarem la musica que mes m’agrada de CULTURE CLUB, tot i que aquest grup no es de la meves primeres preferències, però no se’ls pot negar una musica fàcil i agradable per escoltar. Aquesta banda britànica que lidera Boy George a la veu principal, Mikey Craig al baix, Roy Hi Ha a la guitarra i teclats i Jon Moss que s’encarrega de la bateria i la percussió.  Tenen una estètica glam i transgressora mentre que el so d’aquesta banda combina el new wave i soul amb altres estils com el reggae, el calipso o la salsa. El per que del nom CULTURE CLUB es va discutir dins el grup, van sortir noms com Praise of Lemmings and Sex Gang Children. Pero tenint en compte que en aquest grup tenien un travesti irlandès com el cantant principal, un britànic negre en el baix, un anglosaxó a la guitarra i teclats, i un bateria jueu, es van decidir pel nom de Culture Club. Varen ser als 80s quan CULTURE CLUB van tenir el zenit del seu èxit amb temes sensuals i creatius. 

112 - Joan Manuel Serrat -castellà-

Aquest d’avui serà el segon programa que li dediquem a en Joan Manuel Serrat, el primer va esser el nº 30 del 25 d’abril del 2010 i que en aquella ocasió varem escoltar la musica d’en Serrat fins l’any 1968 en català. En el programa d’avui ens dedicarem al Serrat en castellà amb els que jo considero millors àlbums i per tant ens hi dedicarem als primers discos fins l’any 1983.

El seu primer disc en castellà es del 1968, amb les cançons El titiritero i Poema de amor. Al cap de poc, s'anuncia que Serrat serà el representant d'Espanya al Festival d'Eurovisió. La cançó escollida, de dues triades es La,la,la, de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa (Duo Dinámico). El disc surt a la venda acompanyat de Mis gaviotas. Serrat començà a rebre moltes pressions d'alguns membres de la Nova Cançó i d'altres sectors catalanistes pel fet de cantar en castellà.

El 25 de març s'anuncia que Serrat no vol anar a Eurovisió si no és cantant el La,la,la, en català. Sobre aquest fet hi ha dues versions. La més estesa —que Serrat mai no ha negat— és que el cantant pretenia cridar l'atenció sobre la situació marginal en la qual es trobava la llengua catalana. Per altres persones va ser una maniobra publicitària.  Al règim franquista no li va agradar gens la idea, i la cançó va ser defensada per Massiel, que es va endur el primer premi. Serrat va ser castigat amb un perllongat veto a la ràdio estatal i a la televisió.

Ir a descargar

111 - JHON MAYALL

John Mayall (Macclesfiel, Cheshire, 21 novembre 1933) cantant i compositor de blues anglès. Precursor de la invasió del blues britànic al costat d'Alexis Korner. El 1955 va fundar el seu primer grup, The Powerhouse Four; i posteriorment la seva més famosa banda: The Bluesbreakers, on va comptar amb la col·laboració de guitarristes de la categoria d’Eric Clapton, Peter Green i Mick Taylor i molts altres grans músics. La seva banda va ser l'ànima màter de diverses formacions posteriors. The Bluesbreakers van aconseguir fer discos històrics en la dècada dels 60s com l'àlbum "Bluesbreakers" en la portada del qual apareix Eric Clapton, llambregant un exemplar del còmic "BEANO", Clapton va marxar per formar el trio de blues-rock CREAM.

Aquest el primer disc important i que compte amb la guitarra d’Eric Clapton que l’editen l’any 1966, la veu de la majoria de les cançons, aixi com l’harmònica i l’orgue es cosa de John Mayall. Dins aquest àlbum trobem standars de blues de l’Otis Rush, Freddie King i Robert Johnson i originals escrits pel Mayall i en Clapton. 

Ir a descargar