97 - CANÇO FRANCESA 60s

El programa d’avui l’he dedicat a la musica francesa dels anys 60s que als inicis de la dècada i juntament amb la musica italiana, van ser la finestra on miràvem els que no estàvem per les cançons que la musica del “regimen” ens dictava. Poc desprès ja entrava la musica anglofona que va arrasar i el nostre país va arraconar aquella musica francesa. De tota manera per nosaltres va esser un principi de musica de llibertat. Per començar podríem parlar de George Brassens que es l’exponent mes rellevant de la “chanson francesa” i també de la “trova anarquista del segle XX”. Una de les cançons més conegudes d'aquesta sèrie va ser La mauvaise Reputation, la versió en espanyol va ser també després adaptada per Paco Ibáñez des de la tradició de la cançó protesta. Desprès escoltarem a Leny Escudero, un cantant, actor i compositor francès, fill de pares espanyols que van fugir a la guerra cap a França, escoltarem  L'arbre de vie.

96 - BARRY WHITE

Tenim al programa d’avui l’interpret amb majúscules del soul amb amor, es en Barry White que va néixer a Galveston (Texas, Estats Units) el 12 de setembre de 1944 sota el nom de Barry Eugene Carter. Va créixer al gueto negre de la ciutat de Los Angeles, un lloc d'alt grau en els marges de crim, en el si d'una família pobra. Això es va veure reflectit en la seva adolescència, ja que va formar part d'una colla juvenil des dels 10 anys d'edat. Als 15 anys va ser empresonat juntament amb el seu germà i durant dos mesos pel robatori d'uns pneumàtics. En la seva autobiografia, White diu que aquesta experiència li va canviar la vida, permetent enfocar-se en el que realment volia. Inspirat per la cançó "It 's Now or Never" d'Elvis Presley que va escoltar a la presó, va decidir canviar de vida i d'amics. La seva veu es caracteritza pel seu timbre molt baix, greu i ronc amb un estil molt romàntic i profund. Crec que tothom a escoltat algun dels seus temes cantats o instrumentals. 

95 - RAY CHARLES

Escoltarem avui la millor musica de Ray Charles Robinson, nascut a Albany, Geòrgia (Estats Units) el 23 setembre 1930 i traspassat el 10 de juny de 2004, va ser cantant, saxofonista i pianista de soul, R & B i jazz. Va perdre la vista als 7 anys, per un glaucoma. Va ser autodidacta del piano, però va rebre classes de música en braille a la "St Augustine School", un centre per a no vidents. Ha sigut reconegut mundialment com un dels més influents músics de la història de la música popular.

Ray Charles va haver de guanyar-se la vida com a músic, quan van morir els seus pares. A finals de la dècada dels quaranta, aconsegueix col·locar un disc en les llistes del seu país, i el 1951 obté el seu primer Top Ten, gràcies a "Baby, Let Em Hold Your Hand".

Després d'una aparició al Newport Jazz Festival va assolir un èxit important amb The Right Time" i la seva cançó més popular de 1959, What'd I Say, que son les dues primeres cançons d’aquesta nit aqui a SANT3RADIO a LAMEVAMUSICA.

94 - ZAZ (ISABELLE GEFFROY)

Al programa d’avui tenim una cantant que fusiona la musica francesa amb el jazz gypsy, el seu nom Isabelle Geffroy però coneguda artísticament com a ZAZ, tan sols a editat un disc que anomena ZAZ al maig de 2010, però es un goig sentir-la cantar en companyia del seu grup, amb la seva poderosa veu.

ZAZ o Isabelle es una jove cantant , va néixer a Tours –França- al maig de 1980, la seva musica ha corregut per mitjans de la web, te un munt de vídeos penjats a youtube, que aconsello la seva visió, perquè veieu amb quina facilitat munta els seus espectacles al carrer.

La seva mare professora de castellà i el seu pare treballador en una companyia elèctrica, la varen matricular amb el seu germà al Conservatori de Tours on va estudiar solfeig, violi, piano, guitarra i cant coral i al 1995 va fer classes de cant. Les seves influencies van des de el clàssic de Vivaldi, cantants de jazz com la Ella Fitgerald, Bobby Mc. Ferrin i ritmes africans, llatins i cubans. Anem pels dos primers temes que no pertanyent als disc ZAZ. La primera correspon a un bolero panameny de la que fa una molt bona versió i cantada en un castellà perfecta “historia de un amor” i desprès una cançó molt francesa “La pluie” 

93 - GEORGE MICHAEL

Georgios Kryiacos Panaiotou  no es altre que GEORGE MICHAEL nascut a Londres al 1963, fill de pare grecoxipriota i mare anglesa.  Es cantant, compositor i productor britànic de musica pop i que per dues vegades a guanyat el Grammy. Molt conegut també per la seva polèmica imatge publica, sovint envoltat de problemàtiques  relacionades amb sexe i drogues. Fundador al 1980 del duet WHAM amb el seu amic Andrew Ridgeley. Ha venut mes 100 milions de discos.

"Songs from the Last Century" que és l’àlbum que escoltarem avui en la seva totalitat es un disc de versions del cantant d’avui,  George Michael i de l’aclama’t productor Phil Ramone. Va ser llançat al desembre de 1999 i es compon principalment de vells estàndards, a més de noves interpretacions de cançons populars més recents.  El primer tema i que obra l’àlbum es Brother Can You Spare a Dime, clàssic del 1931 que ja cantava Bing Crosby  i el tema que el segueix es l’èxit ROXANNE del grup The Police del que George Michael va realitzar un vídeo filmat al barri vermell d’Amsterdam amb persones de carrer que viuen les seves vides i en sense cap actor. 

92 - WES MONTGOMERY

Tenim en el programa d’avui un guitarrista de jazz nascut a Indianapolis, amb el nom de John Leslie "Wes" Montgomery (6 març 1923 a 15 juny 1968) es considerat com un dels guitarristes de jazz més importants, a l’alçada de Django Reinhardt i Charlie Christian i que va tenir una influència molt gran sobre altres virtuosos que el van seguir com George Benson, Russell Malone, Pat Metheny, Jimi Hendrix i molts altres, i també pel respecte que es va guanyar dels seus contemporanis. Per a molts, el toc de Montgomery defineix la guitarra jazz i el so que els aprenents tracten d'emular.

I dedicarem el programa a Smokin 'al Half Note un àlbum de jazz gravat per Wes Montgomery i el trio de Wynton Kelly. Varen gravar cinc peces en viu a finals de juny de 1965 al Club Half Note de New York i el 22 de setembre de 1965 la resta a Van Gelder Studios de New Jersey. L'àlbum combina el guitarrista Wes Montgomery amb el trio de Wynton Kelly al piano, amb Paul Chambers al baix i Jimmy Cobb a la bateria. 

91 - DONNA SUMMER

Tenim avui al nostre programa “La reina de la musica disco”, ni mes ni menys que DONNA SUMMER, que va néixer amb el nom de LADONNA ADRIAN GAINES a Boston el darrer dia de l’any 1948 traspassant el dia 17 de maig d’enguany, va esser cantant i compositora musical famosa pels seus exits en les musiques disco i pop als anys 70 i 80s.
Als seus inicis i influenciada per la cantant de gospel Mahalia Jackson va començar a cantar a l’esglessia. En la seva adolescència va ser membre de diferents conjunts musicals.  A finals dels 60 i inspirada per Janes Joplin, va esser la vocalista d’un grupo de rock psicodelic. Al 1968 va participar al musical Hair a Broadway i a la gira europea li van donar el paper principal. Es trasllada a viura a Alemania uns anys per interpretar a mes de Hair els musicals Godspell i Show Boat.
Al 1972 es va casar amb Helmuth Sommer, varen tenir una filla al 1973 i va esser al 1975 que es van divorciar.  
L'enlairament de Summer com estrella es va deure a l'atrevida cançó "Love To Love You Baby" del 1975. Encara que els seus autors Moroder i Bellotte la tenien reservada per a una altra intèrpret, va ser Donna qui va proposar el títol i la lletra, i els va convèncer perquè gravessin amb ella una maqueta. La van considerar tan bona que va ser la publicada. Donna Summer va incloure atrevits gemecs propis d'un orgasme i expliquen que per gravar va demanar un ambient íntim: apagar els llums de l'estudi i certament es van disparar rumors de tota mena, li van arribar a preguntar si s’havia estimulat o tocat durant la gravació, ella va contestar: «¿tocar-me? Sí, una cama».

90 - ROY ORBISON

Roy Kelton Orbison anomenat com a Roy Orbison (23 abril 1936-6 desembre 1988) va ser un influent cantant i compositor estat unidenc i un pioner del rock and roll, nascut a Vernon (Texas) fill d’un perforador de pous de petroli i una infermera, va ser reconegut per les seves balades sobre amors perduts, per les seves melodies rítmicament avançades.

Roy Orbison va créixer a Texas i va començar a cantar rockabilly i country and western a la banda de la seva escola secundària fins que va ser signat per Sun Records a Memphis. El seu major èxit va arribar amb la discogràfica Monument entre 1960 i 1964, quan 22 de les seves cançons col·locades al Billboard Top Forty, com Only the Lonely i Crying que escoltarem amb la versió amb duet amb la K.D. Lang.

89 - SIMPLY RED

Tenim en el programa d’avui un grup musical britànic amb influències sonores del  Pop, soul, jazz i rythm & blues, a més de comptar amb cançons de Reggae i Rock. És una formació històrica en el món del Pop, que amb 25 anys de brillant carrera han celebrat 1100 shows, han venut més de 55 milions de discos i han aconseguit 31 números 1 en les llistes d'èxit al Regne Unit. Aquest grup es SIMPLY RED que va ser format el 1984 pel cantant Mick "Red" Hucknall i va comptar per a això amb tres ex membres del grup Durrutti Column: Tony Bowers al baix, Chris Joyce a la bateria i Tim Kellet al teclat, i també amb Sylvan Richardson (guitarra) i Fritz McIntyre al teclat. Escoltareu una musica agradable, amable, suau i que es deixa escotar. 

88 i primer programa temporada 2012-2013 Rimski-Kórsakov "Scheherazade"

Comencem avui la tercera temporada del LA MEVA MUSICA, precisament quant la nostre emissora compleix els seus 15 anys d’existència. Som a la sintonia 103.2 de SANTS 3 RADIO, el nostre tècnic es en Llorenç Gasset, i aquet que us parla Antoni Romero amb la creació i direcció del programa.
Escoltarem en el primer programa d’aquesta temporada de LAMEVAMUSICA la musica de Nikolai Andréievitx Rimski-Kórsakov , nascut en el si d’una família aristocràtica a Tikhvin, el 18 de març de 1844,  compositor  rus i professor de música clàssica, particularment conegut per la seva fina orquestració, que potser va estar influenciada per la seva sinestèsia. (La sinèstesia és un recurs literari que consisteix en barrejar trets de diversos sentits del cos per crear un efecte més gràfic. Per exemple, la molt manida expressió "plorar amargament" és una sinestèsia, ja que barreja un fet que es percep amb la vista (plorar) amb un gust. És un recurs usat sobretot en poesia i en les descripcions, era un dels favorits del modernisme, per la bellesa que aporta. Sovint la sinèstia és un tipus de metàfora.)
Les seves composicions més famoses són El vol del borinot,  Shéhérazade,  Caprici espanyol  i La gran Pasqua russa. També va escriure quinze òperes. Cap al final de la seva vida, Rimski-Kórsakov va emmalaltir d'angina i va morir a Lyubensk el 21 de juny de 1908. Va ser enterrat al  cementeri de Tikhvin del monestir Aleksandr Nevski, a Sant Petersburg, Rússia.
L’obra que escoltarem en el programa d’avui es Shéhérazade,  Rimski-Kórsakov  va escriure una breu introducció en  el programa del dia d'estrena i deia:
El sultà Shahryar, convençut de que totes les dones són falses i sense fe, es va comprometre a donar mort a cadascuna de les seves esposes després de la primera nit de noces. No obstant això, a la sultana Sheherazade li va salvar la vida per entretenir-lo a ell el seu senyor amb contes fascinants, un darrera l’altre de “Les mil i una nits”. El sultà, consumit per la curiositat, ajornava dia a dia l'execució de la seva esposa.
La suite està dividida en quatre moviments. El tema musical que inicia el primer moviment representa, suposadament, al implacable sultà Schahriar. Aquest tema està construït amb quatre notes descendents de l'escala de tons. Després s'escolten uns quants acords en la secció de fusta que recorden l'inici de l'obertura del Somni d'una nit d'estiu de Felix Mendelssohn.  A continuació sentim un altre dels temes que reapareix en cada moviment; és la melodia que aniria associada a la narradora de la història, Shéhérazade, l'esposa del sultà, que aconsegueix commoure'l amb les seves narracions. És una melodia captivadora i sensual amb un solo de violí, acompanyat per l’arpa. Escoltem dons aquest primer moviment a LAMEVAMUSICA A SANTS3RADIO anomenat “El Mar i el vaixell de Simbad”. Largo i maestoso - Allegro non troppo. Mi major.

Shéhérazade de Rimski-Kórsakov  és una nova forma de composició, fins a cert punt a mig camí entre la Simfonia fantàstica d'Hector Berlioz (1830) i el poema simfònic de Franz Liszt. Probablement, a causa de la trama en què està basada, està més pròxima al poema simfònic, en el sentit que és menys precís que el de la Simfonia fantàstica. El compositor sempre es va pronunciar per tal que s'evités una lectura massa programàtica, negant per exemple que els personatges evolucionin clarament i actuïn, al contrari del que va escriure Antonio Vivaldi  amb  els poemes adjunts a Les quatre estacions, o del que farà Prokófiev a Pere i el llop, amb els instruments que representen personatges amb els seus temes propis recurrents. Escoltem ara aquí a SANTS3RADIO en el programa de LAMEVAMUSICA el segon moviment titulat, La història del príncep Kalendar. Lento - Andantino - Allegro molto - Con moto. Si menor.

La Scheherezade de  Rimski-Kórsakov  es convertir en l’expressió mes coneguda del orientalisme musical rus i possiblement la seva obra mes popular, essent el sultà introduït  per un poderos tema als metalls i la Scheherezade representada pels arabescos d’ un violí solista, el paradigma entre el despotisme cruel y la seducció femenina Bárbara s’estableix al mateix temps. Escoltem el tercer moviment que anomena El jove príncep i la jove princesa. Andantino quasi allegretto - Pochissimo più mosso - Come prima - Pochissimo più animato. Sol major, i l’escoltarem aquí a SANTS3RADIO A LAMEVAMUSICA
Scheherazade està orquestrada per a dues flautes i un flabiol (amb doble flauta piccolo al segon segon per uns quants bars), dos oboès (amb segona duplicació cor anglais), dos clarinets, dos fagots, quatre trompes en Fa, dues trompetes en A i B-pla, tres trombons, tuba, timbals, bombo, redoblante,  platerets, triangle, pandereta, tam-tam, arpa i cordes. La suite es va estrenar el 28 d'octubre de 1888, sota la batuta del compositor. I el darrer moviment el titula Festival a Bagdad. El Mar. El vaixell encalla en un penya-segat superat pel Genet de Bronze. Allegro molto - Vivo - Allegro non troppo maestoso en Mi major. Escoltem-la aquí a la sintonia 103.2 DE SANTS3RADIO i en el programa LAMEVAMUSICA. 
I per acomiadar-nos del programa d’avui escoltem del Caprici Espanyol  el moviment n.5 Fandango Asturià, ball viu d’Asturies i son d’aquest mateix compositor Rimsky Korsakov.