215 - Van Morrison

Quan el 10 de desembre de 2012 celebrava el programa n. 100 de LAMEVAMUSICA amb l’àlbum recent editat llavors “Born To Sing No Plan B” de VAN MORRISON amb vaig comprometre fer un retrospectiu de la historia musical d’aquest compositor i music nord irlandès nascut el 31 d’agost del 1945 a Belfast. Music perquè a mes de cantar, toca la guitarra, l’harmònica, el saxo i el piano. Causa de la seva característica veu i al mestissatge de la música folk, blues, country i gospel que freqüentment realitza en les seves cançons, Morrison és àmpliament considerat un dels cantants i músics més influents. D’ell va dir el crític musical Greil Marcus va “cap home blanc canta com Van Morrison”.

Va viure d'infant en un ambient dominat per la música, ja que la seva mare era cantant, i el seu pare un gran col·leccionista de discs, en els gèneres del jazz i el blues. En aquestes circumstàncies no és d'estranyar que ell també es dediqués a la música, ni tampoc que, amb autorització familiar, abandonés els estudis el 1960, quan només comptava quinze anys, per orientar-se exclusivament en l'aprenentatge de la guitarra i el saxo.

S'inicià en el conjunt de Deanie Sands and The Javelins, que practicava el country rock, i aviat passà, el 1962, a The Monarchs, en què el country, d'origen blanc estatunidenc, era substituït pel rhytm and blues també importat dels Estats Units però de tradició negra. Amb aquest bagatge, Morrison, després d'uns anys a Londres retorna a Belfast i es el 1963 que funda la seu pròpia formació, Them. El seu mentor Bert Berns s'interessa pels Them i enregistra els seus primers discos. Fou el salt a la fama de Morrison, que el 1965 publica Glòria, una peça de 2 minuts 45 segons de durada que va assolir un èxit mundial i també el senzill Here Comes the Night una cançó de Bert Berns que va  aconseguir el número 2 al Regne Unit. Al 1967 edita l’últim àlbum amb els Them, amb l’èxit que arriba al lloc n. 10 dels Estats Units Brown Eyed Girl, escoltem dons aquests temes a LAMEVAMUSICA a SANTS3 RADIO.

214 - B.B. KING & Friends

Malauradament en B.B. King ens va deixar el passat dijous 14 maig 2015 a les 21:40, mentre dormia a la seva casa situada a Las Vegas. BB King era pilot llicenciat, un conegut jugador i vegetarià, no bevia ni fumava des dels seus gairebé 60 anys, durant els darrers deu anys va viure amb la diabetis i va ser un visible portaveu en la lluita contra aquesta malaltia, inclús fent anuncis pel tractament i els productes per a la diabetis, de la que segons noticies llegides i escoltades podria ser la malaltia que el duria a la mort. Riley Ben King, aquest era el seu veritable nom va néixer a Itta Bena el 16 de setembre de 1925, per tant contava 89 anys quan va passar a millor vida. Descansi en pau. Així dons i com a homenatge en aquest music famós i conegut per anomenar a les seves guitarres "Lucille"; fins i tot va compondre una cançó amb aquest títol fent referència a la manera que la seva guitarra va canviar la seva vida. Es diu que el nom prové d'una actuació a Arkansas, en què es va produir un incendi que va obligar a desallotjar el recinte a totes les persones. B.B. King es va adonar que s'havia deixat la seva guitarra i va tornar a rescatar-la, posant en joc la seva vida. Quan li van dir que el foc havia estat provocat per dos homes que es barallaven per una dona, BB King li va posar a la seva guitarra el nom d'aquesta dona, Lucille. He triat escoltar totes les cançons possibles d’un dels mestres del blues però acompanyat d’un amic, excepte la darrera cançó del programa que dedica a la seva guitarra LUCILLE, i comencem amb la seva presentació sempre en un directe i tot seguit BBKING i VAN MORRISON amb els temes Early In The Morning i If You Love Me i desprès continuem aquí a LAMEVAMUSICA i continuem amb mes musica de B.B. KING.

213 - MANEL

La musica de MANEL, el grup que quan va treure el seu primer àlbum al 2008 va ser tot un boom, serà la que escoltarem avui al llarg de tot el programa. Les seves cançons barregen el pop amb música folklòrica. Van llançar el seu primer disc, com deia, al mercat l'any 2008, titulat Els millors professors europeus, el segon, 10 milles per veure una bona armadura al 2011 i el tercer i de moment darrer Atletes, baixin de l’escenari del 2013. Segons alguns crítics tenen elements en comú amb altres artistes catalans com Jaume Sisa, Pau Riva o Antonia. Coincidència o no resulta que tots els components de la banda provenen de l’Escola Costa i Llobera de Barcelona, encara que diferents edats els separen. Comencem amb el primer disc de MANEL Els millors professors europeus,títol que fa referència a un vers de la cançó Pla quinquennal. L'àlbum, enregistrat als Estudis Nòmada 57 entre juny i octubre de 2007 el publica Discmedi i va rebre una bona crítica. La revista Enderrock li va donar el premi al millor disc pop-rock de l'any. També va ser considerat un dels grups en català revelació del 2008. Escoltem tres temes d’aquest primer àlbum i comencem EN LA QUE EL BERNAT SE’T TROBA, seguirà AI, DOLORS i desprès PLA QUINQUENNAL. Som a LAMEVAMUSICA a SANTS3 RADIO.

212 - The BEE GEES 1977-1997

Al programa d’avui continuarem amb el segon episodi de la música dels BEE GEES, el primer d’aquesta sèrie el vaig programar el 14 abril 2014 obrint des dels seus inicis i fins l’any 1976. Per tant començarem des de l’any 1977, que comença amb l’àlbum en viu, Here at Last ... Bee Gees ... Live, i tot seguit els Bee Gees coincideixen amb la pel•lícula "Saturday Night Fever", en la que les lletres del seu àlbum del 1978 "Night Fever" van ser coincidència, perfectes per al film ja que ells asseguren que escrivien el seu nou disc sense saber de l'existència de la nova pel•lícula “Febre de dissabte a la nit”. Seria el punt decisiu de la seva carrera. L'impacte cultural de la pel•lícula i el soundtrack va ser terrible, no només als EUA, sinó també a la resta del món, portant la naixent escena disco a l'escena dominant de l'època. I el preludi d’aquest àlbum son aquests tres senzills de Bee Gees, els dos primers de 1977 i el darrer del 1978, How Deep Is Your Love, Stayin 'Alive i Night Fever que van aconseguir el n. 1 als Estats Units i a la majoria dels països al voltant del món, llançant el període més popular de la era disco. Escoltem-les ja a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

211 - Piotr Ilitx Txaikovski -5à. simfonia

Piotr Ilitx Txaikovski neix a Vótkinsk el 7 de maig de 1840, per tant aquest any i en aquestes dates celebrarem el 175è aniversari del seu naixement. És autor d'algunes de les obres clàssiques més famoses del repertori actual, com ara els ballets El llac dels cignes i El trencanous, que veu poder escoltar en el meu programa n. 32 del 9/5/2011. I nosaltres celebrarem també aquest esdeveniment amb la Simfonia núm. 5 en mi menor, op. 64 d’aquest gran compositor rus del Romanticisme. Aquesta Simfonia composta entre maig i agost de 1888 i estrenada a Sant Petersburg el 6 de novembre d’aquell mateix any pel mateix Txaikovski, consta de quatre moviments amb una durada aproximada de cinquanta minuts.

Com en el cas de la Simfonia n. 4 aquesta cinquena és una simfonia de caràcter cíclic, a causa de l'aparició d'un mateix tema motto en més d'un moviment. Però aquí, a diferència de la quarta, s'escolta en tots els moviments, un recurs ja utilitzat per Txaikovski a la Simfonia Manfred. El tema motto te un caràcter fúnebre al primer moviment, però gradualment va transformant-se en una marxa triomfal, que domina el darrer moviment.

Escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO, el Primer moviment Andante - Allegro amb anima, que ens ofereix l’Orquestra Reial del Concertgebouw, que és l’orquestra simfònica més coneguda i respectada dels Països Baixos, i generalment considerada com una de les millors del món, dirigida pel holandès Bernard Haitink.

210 - AL JARREAU - My Old Friend: Celebrating George Duke

Molt abans de convertir-se en un cantant virtuós de R & B, soul, disc i jazz, respectat per tot arreu, Al Jarreau va ser una treballador social de San Francisco que cantava jazz com a segona feina, però una trobada al 1965 amb el jove pianista George Duke al club Half Note va canviar la seu vida, i aquest disc que escoltarem avui es un tribut que Al  Jarreau dedica al seu amic i guia, que va morir l'agost del 2013. Compta com a convidats en aquest disc amb Dr John, els saxofonistes Boney James i Gerald Albright, el baixista Marcus Miller, i les vocalistes Dianne Reeves i Lalah Hathaway. Aquest àlbum que AL JARREAU anomena My old friend, celebrating George Duke es tracta d'un àlbum de jazz suau, que ha sigut produït per Stanley Clarke, John Burk, Marcus Miller i Boney James. Les 10 cançons seleccionades de l'extens catàleg de George Duke li aixecaran l'ànim i portarà bons records a George Duke allà on sigui.

El disc obre amb la cançó que li dóna títol My Old Friend, la gran veu d’Al Jarreau es recolza en un conjunt d'estrelles que compta amb el saxo de Gerald Albright, Stanley Clarke al baix, Patrice Rushen al piano i  teclats, Paul Jackson Jr. a la guitarra, John Robinson a la  bateria i els cors de Jeffrey Osborne amb diverses altres veus de fons. Escoltarem també Someday,  que compta amb la cosina de George Duke, múltiple premi Grammy com a vocalista es Dianne Reeves, fent un duet amb Al Jarreau en aquest meravellós tema original de George Duke, que també compta amb el teclista John Beasley i Marcus Miller al baix. 

209 - Herbie Hancock-Gershwin's World

Avui escoltarem la musica de Herbert Jeffrey Hancock conegut com a "Herbie Hancock”, nascut el 12 abril de 1940 a Chicago, és considerat com un dels pianistes i compositors de jazz més importants i influents. Ha aportat al jazz elements de soul, rock, funk, disco i fins i tot de hip-hop. I concretament amb el seu disc Gershwin’s World, aquest que escoltem avui, i que es un àlbum molt especial, molt elaborat i amb un munt de musics i cantants que l’acompanyan, que estic segur que serà del gust de tothom. Dons dir-vos que aquest es el 42é àlbum de Herbie Hancock i es el seu regal pels 100 anys de naixement de George Gershwin i un regal també per a nosaltres en forma d'una suite, un collage musical que presenta no només la música de Gershwin, també part de la música popular durant la vida de Gershwin i que en va ser actiu.  Hancock organitza aquesta suite amb un grup d'artistes que van des de James Carter a Stevie Wonder, o Chick Corea a l'Orquestra de Cambra Orfeu, i Kathleen Battle a Joni Mitchell, selecta i dispar. Aquest homenatge comença amb una molt abstracta i densa percussió de Cheik Mbaye i que titula Overture (Fascinating Rhythm), breu overtura de 55 segons que dona pas a It Ain't Necessarily So amb Eddie Henderson, Kenny Garrett i James Carter, i la darrera d’aquesta serie The Man I Love lletra i musica del germans Gershwin, amb l’exquisida veu de JONI MITCHELL, Ira Coleman al baix, la trompeta de Eddie Henderson i la bateria de Terri Lyne Carrington, son les primeres de la nit i les escoltem a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

208 - ELS PETS - 30 anys -

Aquest programa d’avui serà el tercer que li dedicaré als PETS, ja ho vaig fer abans amb els números 62 del 30 de gener de 2011 i també el 171 del 16 juny 2014, i recordant el que us deia en aquells dos programes ELS PETS es una banda pop catalana, nascuda a terres tarragonines, exactament a Constantí al Nadal de 1985, aquest any faran els seus 30 anys i encara continuen donant guerra. Son els mateixos elements que la varen formar LLUIS GAVALDÀ a la veu i la guitarra, Joan Reig a la bateria i la veu i Falin Caceres al baix. A l’inici tenien uns cors femenins que s’anomenaven LES LLUFES. S’autoanomenen “rock agrícola” per diferenciar-se del rock català que es feia al país. En el programa d’avui farem un repàs als dos darrers discos d’estudi, FRÀGIL del 2010 i L’ÀREA PETITA del 2013 i també algun single que no ha sonat en cap dels anteriors programes que els hi he dedicat. Recordar-vos que varem deixar l’anterior programa a l’any 2007 i va ser l'any 2008, que el grup va voler celebrar l'onzè aniversari del seu disc més popular, amb la Gira Bon Dia. Aquesta gira va tenir una gran acollida entre els seus fans més veterans, que van xalar de valent, amb els seus vells èxits. L'any 2009, Els Pets fan la gira "Els Pets fan soroll". I l’any 2010 treuen al mercat el seu desè disc d’estudi, FRÀGIL amb el que comencem escoltant TRES, AL SEIENT DEL COSTAT i PER VEURE’T A TU i ho tenim a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

207 - BUDDY GUY – Rhythm & Blues

Al programa d’avui escoltarem el millor blues de la mà i la veu de George Guy, conegut com a BUDDY GUY nascut el 30 de juliol de 1936, a Lettsworth (lousiana), guitarrista i cantant de blues nord-americà, conegut per ser un innovador de la guitarra, dins del Blues de Chicago i és una de les majors influències per a molts guitarristes de blues. Guy va aprendre guitarra fent servir un diddley bow que ell mateix va construir, aixó es L’arc de Diddley un instrument de corda, normalment cassola, originari d’África.

Quan aprenia a tocar, un familiar li va regalar una guitarra acústica, que ara forma part de l'exposició Rock and Roll Hall of Fame.

A principis de la dècada de 1950, va començar tocant en bandes de la zona de Baton Rouge, Louisiana. Al 1957 marxa a Chicago a provar sort. Muddy Waters el va veure tocar i el va tenir com a col·laborador. El 1958, en una competència de joves promeses organitzada pels guitarristes del West-Side, Magic Sam i Otis Rush, Guy va ser guanyador del certamen, el que li va suposar un contracte d'enregistrament. 

I he triat per escoltar un bon blues un valor segur d’aquesta musica com en BUDDY GUY i també he triat un doble CD que anomena de "Rhythm & Blues" en el que el primer CD compren 11 temes de Rhytm i el segon CD compost per 10 de BLUES. A mes amb convidats, alguns li donen més força als temes i altres no molesten massa. Procuraré que tinguem de tot una mica i escoltem el millor. I anem pel disc 1 o sigui la part rhythm, molt més soul i destacant la secció de vent de Muscle Shoals Horns en l'obertura amb Best in town, desprès la vacilona What's Up With That Woman. A més dels Horns, el septuagenari i incendiari guitarrista BUDDY GUY s'ha fet acompanyar d'alguns col·laboradors com Kid Rock a la frenètica Messin' with the kid, sou al vostre programa de LA MEVA MUSICA a SANTS3RADIO.

206 - Lady Gaga & Tony Bennett (Cheek To Cheek)

El passat diumenge 8 de febrer els premis Grammy varen tenir l’actuació de la LADY GAGA i  TONY BENNET amb la cançó CHEEK to CHEEK, que va ser escrita originalment per Irving Berlin al 1935. I la seva actuació va ser la conseqüència de guanyar el Grammy al millor àlbum vocal pop tradicional aquella nit.

El primer tema gravat en disc de Bennet i Gaga va ser en el DUETS 2 on interpreten The Lady Is a Tramp i del que jo vaig quedar frapat sobre tot per la interpretació de la Gaga.

Al setembre del 2012 Bennet declarava a la revista Rolling Stone que Lady Gaga volia fer un àlbum de jazz amb ell i varen posar mans a l’obra i així sorgeix CHEEK to CHEEK primer àlbum d'estudi dels cantants i compositors nord-americans Lady Gaga i Tony Bennett. D’aquest àlbum diu Lady Gaga “Cheek to Cheek va sortir d'una amistat molt orgànica i de la relació que Tony i jo hem construït en els últims anys i que realment va ser un esforç de col·laboració. És molt important per a Tony ja que es tractava d'un disc de jazz. He estat cantant jazz des que era un nena i realment volia mostrar el costat autèntic del gènere. Hem fet un àlbum de clàssics del jazz, però té un toc modern”. 

Aquest àlbum de Gaga i Bennet també a obtingut el lloc n. 1 en el Billboard 200 de 2014. La primera cançó d’aquest àlbum es Anything Goes de Cole Porter i va ser gravada al 1959 per Bennett amb la col·laboració de Count Basie i la seva Orquestra, i Gaga va pensar que era una pista divertida amb un veritable atractiu i molt potent, també escoltarem la que dona titol CHECK to CHECK i totes tres cantades per la parella Bennet / Gaga,  a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.