89 - SIMPLY RED

Tenim en el programa d’avui un grup musical britànic amb influències sonores del  Pop, soul, jazz i rythm & blues, a més de comptar amb cançons de Reggae i Rock. És una formació històrica en el món del Pop, que amb 25 anys de brillant carrera han celebrat 1100 shows, han venut més de 55 milions de discos i han aconseguit 31 números 1 en les llistes d'èxit al Regne Unit. Aquest grup es SIMPLY RED que va ser format el 1984 pel cantant Mick "Red" Hucknall i va comptar per a això amb tres ex membres del grup Durrutti Column: Tony Bowers al baix, Chris Joyce a la bateria i Tim Kellet al teclat, i també amb Sylvan Richardson (guitarra) i Fritz McIntyre al teclat. Escoltareu una musica agradable, amable, suau i que es deixa escotar. 

88 i primer programa temporada 2012-2013 Rimski-Kórsakov "Scheherazade"

Comencem avui la tercera temporada del LA MEVA MUSICA, precisament quant la nostre emissora compleix els seus 15 anys d’existència. Som a la sintonia 103.2 de SANTS 3 RADIO, el nostre tècnic es en Llorenç Gasset, i aquet que us parla Antoni Romero amb la creació i direcció del programa.
Escoltarem en el primer programa d’aquesta temporada de LAMEVAMUSICA la musica de Nikolai Andréievitx Rimski-Kórsakov , nascut en el si d’una família aristocràtica a Tikhvin, el 18 de març de 1844,  compositor  rus i professor de música clàssica, particularment conegut per la seva fina orquestració, que potser va estar influenciada per la seva sinestèsia. (La sinèstesia és un recurs literari que consisteix en barrejar trets de diversos sentits del cos per crear un efecte més gràfic. Per exemple, la molt manida expressió "plorar amargament" és una sinestèsia, ja que barreja un fet que es percep amb la vista (plorar) amb un gust. És un recurs usat sobretot en poesia i en les descripcions, era un dels favorits del modernisme, per la bellesa que aporta. Sovint la sinèstia és un tipus de metàfora.)
Les seves composicions més famoses són El vol del borinot,  Shéhérazade,  Caprici espanyol  i La gran Pasqua russa. També va escriure quinze òperes. Cap al final de la seva vida, Rimski-Kórsakov va emmalaltir d'angina i va morir a Lyubensk el 21 de juny de 1908. Va ser enterrat al  cementeri de Tikhvin del monestir Aleksandr Nevski, a Sant Petersburg, Rússia.
L’obra que escoltarem en el programa d’avui es Shéhérazade,  Rimski-Kórsakov  va escriure una breu introducció en  el programa del dia d'estrena i deia:
El sultà Shahryar, convençut de que totes les dones són falses i sense fe, es va comprometre a donar mort a cadascuna de les seves esposes després de la primera nit de noces. No obstant això, a la sultana Sheherazade li va salvar la vida per entretenir-lo a ell el seu senyor amb contes fascinants, un darrera l’altre de “Les mil i una nits”. El sultà, consumit per la curiositat, ajornava dia a dia l'execució de la seva esposa.
La suite està dividida en quatre moviments. El tema musical que inicia el primer moviment representa, suposadament, al implacable sultà Schahriar. Aquest tema està construït amb quatre notes descendents de l'escala de tons. Després s'escolten uns quants acords en la secció de fusta que recorden l'inici de l'obertura del Somni d'una nit d'estiu de Felix Mendelssohn.  A continuació sentim un altre dels temes que reapareix en cada moviment; és la melodia que aniria associada a la narradora de la història, Shéhérazade, l'esposa del sultà, que aconsegueix commoure'l amb les seves narracions. És una melodia captivadora i sensual amb un solo de violí, acompanyat per l’arpa. Escoltem dons aquest primer moviment a LAMEVAMUSICA A SANTS3RADIO anomenat “El Mar i el vaixell de Simbad”. Largo i maestoso - Allegro non troppo. Mi major.

Shéhérazade de Rimski-Kórsakov  és una nova forma de composició, fins a cert punt a mig camí entre la Simfonia fantàstica d'Hector Berlioz (1830) i el poema simfònic de Franz Liszt. Probablement, a causa de la trama en què està basada, està més pròxima al poema simfònic, en el sentit que és menys precís que el de la Simfonia fantàstica. El compositor sempre es va pronunciar per tal que s'evités una lectura massa programàtica, negant per exemple que els personatges evolucionin clarament i actuïn, al contrari del que va escriure Antonio Vivaldi  amb  els poemes adjunts a Les quatre estacions, o del que farà Prokófiev a Pere i el llop, amb els instruments que representen personatges amb els seus temes propis recurrents. Escoltem ara aquí a SANTS3RADIO en el programa de LAMEVAMUSICA el segon moviment titulat, La història del príncep Kalendar. Lento - Andantino - Allegro molto - Con moto. Si menor.

La Scheherezade de  Rimski-Kórsakov  es convertir en l’expressió mes coneguda del orientalisme musical rus i possiblement la seva obra mes popular, essent el sultà introduït  per un poderos tema als metalls i la Scheherezade representada pels arabescos d’ un violí solista, el paradigma entre el despotisme cruel y la seducció femenina Bárbara s’estableix al mateix temps. Escoltem el tercer moviment que anomena El jove príncep i la jove princesa. Andantino quasi allegretto - Pochissimo più mosso - Come prima - Pochissimo più animato. Sol major, i l’escoltarem aquí a SANTS3RADIO A LAMEVAMUSICA
Scheherazade està orquestrada per a dues flautes i un flabiol (amb doble flauta piccolo al segon segon per uns quants bars), dos oboès (amb segona duplicació cor anglais), dos clarinets, dos fagots, quatre trompes en Fa, dues trompetes en A i B-pla, tres trombons, tuba, timbals, bombo, redoblante,  platerets, triangle, pandereta, tam-tam, arpa i cordes. La suite es va estrenar el 28 d'octubre de 1888, sota la batuta del compositor. I el darrer moviment el titula Festival a Bagdad. El Mar. El vaixell encalla en un penya-segat superat pel Genet de Bronze. Allegro molto - Vivo - Allegro non troppo maestoso en Mi major. Escoltem-la aquí a la sintonia 103.2 DE SANTS3RADIO i en el programa LAMEVAMUSICA. 
I per acomiadar-nos del programa d’avui escoltem del Caprici Espanyol  el moviment n.5 Fandango Asturià, ball viu d’Asturies i son d’aquest mateix compositor Rimsky Korsakov.

CRONICA 21.08.2012 - ANNA ROIG

Crònica emesa dimecres 22 d'agost al programa FESTA MAJOR -mati- de SANTS3RADIO.

Ahir quan entrava a l’Espanya Industrial passats uns minuts de les 10 de la nit, arribava tard per que em vaig quedar veient els veïns del carrer Finlàndia l’espectacle que havien muntant ells mateixos d’imitacions de cançons, obrint la boca fent veure que canten, a mes amb gracia i molt digne. Dons deia que donava la volta a la Casa del Mig i de sobte em vaig trobar amb una munió de gent, tots ben seguts i altres de peu perquè ja no hi cabien de tan ple que estava. I Flash vaig veure 5 o 6 cadires buides a primera fila, quan soc a prop veig un plàstic per sobre com dient “Reservades”, i quan era a punt de seure, l’encarregat, un empleat de cotxeres, que em diu molt amablement:

·        No pot seure perquè estan reservades.

·        Reservades? Per qui. (Jo creia per algú amb minusvalia o del grup)

·        Pels polítics, diu ell.

La meva resposta clara i també amable: Dons no t’amoïnis que quan vinguin ja m’aixecaré.

Va acabar l’espectacle i aquelles cadires varen acabar buides, tan sols jo i uns fotògrafs que van aprofitar per fer les fotos en sense destorbar.

Segur que era per politics?? No m’ho puc creure. Però aquell bon home deuria tenir ordre d’algu??.

Be i al que anàvem la crònica de ANNA ROIG i L’OMBRE DE TON CHIEN, que a la traducció sería L’OMBRE DEL TEU GOS.

A l’escenari ens trobem, 5 persones amb una decoració intima que a mes dels instruments tenien unes làmpades de sobre taula amb pantalla per cadascun i aquestes persones eren els musics; Magi Balada a la guitarra, Ricard Parera a la bateria, Carles Muns al baix, Carles Sanz als teclats i L’ANNA ROIG a la veu i a l’ interpretació, amb un vestidet de color verd, com de nena petita, tot tirat amb una miqueta de vol.

I si, he dit interpretació perquè cada un dels temes a mes de ser ben cantats eren interpretats teatralment. Una molt bona posta en escena i tot molt ben estudiat i preparat.

Els temes que ens va cantar durant 1 hora i 3 quarts varen ser els seus habituals, temes francesos barrejats amb els de collita propia. Cançons d’amor i desamor, com ella mateixa va dir. L’ANNA canta molt suau i romàntic pero quan els temes son mes mogudets es deixa anar i interpreta, pel meu gust encara millor, em va sorprendre la versió rock que va fer de "Poupée de cire, poupée de son", aquell tema de la France Gall de la Eurovisió del 1965.

Els musics molt be en l’acompanyament, en el punt just de volum, gracies als tècnics, i deixant que la veu de l’ANNA fos el principal. Molt bons professionals. 

El públic totalment entregat des de l’inici, no pensava que aquesta dona tingues tans fans addictes i que no van parar, es clar amb motiu d'aplaudir i victoreja a la seva ídol.

Com es clar quan veus que el últim tema, que es aquest que sona de fons, tots cinc agafen els instruments però en acústic i baixen al centre del públic i interpreten envoltats de tothom, no pots fer altre cosa que aplaudir com a agraïment i pel be que ho fan.

I res mes a preparar la sortida d’aquesta nit i per favor Sergi Loras, fes alguna cosa per que aquesta calor afluixi una mica.

SALUT 

CRONICA DEL 19.08.2012 - TELVA ROJAS -

Crònica emesa dilluns 20 d'agost al programa FESTA MAJOR -mati- de SANTS3RADIO.

Diumenge 19 d'agost 2012 la musica antillana va envair des de l’Espanya Industrial tot el nostre barri. La cantant cubana TELVA ROJAS amb una banda formada per sis bons musics cubans dirigits pel baixista Seimi, incloïen un trompeta, un trombó, un molt bo percussionista, unes congues i com no el piano elèctric. I com a coristes de la Telva però també com a solistes en molts temes Felix Richard i Waldimiro Santana.

El concert va començar puntualment a les 10 de la nit amb no massa  públic a l’inici però que va anar incrementant, essent al final de la nit, 2 hores mes tard, tocant el ple de les cadires amb persones ballant tot el voltant. A l’inici varen ser els boleros lents i tristos, però que la Telva els fa molt seus amb el seu estil, i a mida que avançava la nit abocar-se a musiques mes rapides com salses i tota mena de ritmes caribenys, molt ben elaborats i instrumentats.

La banda va sonar molt be, molt conjuntada. Si li volem posar algun inconvenient podríem dir que al final d’algun tema els vents no el varen finalitzar amb la força de la resta del grup, però realment anecdòtic. De la Telva dir que te una veu molt poderosa sense perdre l’harmonia, una cantant molt generosa que va cedir espai als dos cantants que no van decebre en cap moment i no van fer baixar el nivell de l’espectacle.

Com apunt i perquè quedi demostrada la generositat de la TELVA ROJAS, al final de l’espectacle uns gitanos del barri varen estar veient l’actuació, a la que varen quedar totalment enganxats i la Telva va cedir espai a l’escenari per que un d’aquells gitanos puges amb ella per ballar l’últim tema de la nit fen una fusió real i totalment improvisada del ritme cubà i el ball gitano. Va esser un bon punt i final d’aquest magnífic espectacle.

El públic al principi fred, sabem com som els catalans en aquest tema, però ella amb una gran professionalitat ens va fer picar de mans, cantar i al final la gent cantava, ballava i gaudia d’aquesta banda i de la TELVA ROJAS.

 A la sortida vaig anar a veure alguns dels carrers on tenien orquestra en viu, però i sense voler fer comparacions, els ritmes i la qualitat em va fer anar cap a casa amb els sons de la bona musica i ben interpretada de la TELVA ROJAS a la memòria.

Be familia, com repetia ahir la Telva quan es dirigia al públic, dons aquí teniu la meva crònica.

SALUT 

87 Especial “FESTA MAJOR DE SANTS 2012”

Dons si família, si,  ja ha passat un any des de la nostre festa Major en la que la Nuria Feliu ens feia el seu pregó. Aquest any uns altres personatges importants del nostre barri seran els pregoners, LA COMPANYIA ELECTRICA DHARMA, veïns que son del carrer Sagunt i pel que sembla retirats dels escenaris des de el comiat en el darrer concert de l’octubre al Palau de la Musica. Han participat en anteriors festes majors deixant escoltar el millor de la seva bona musica, i també com a pregoners en un altre ocasió.

Ir a descargar

86 - Segon i darrer resum 2011-2012

Contents i cofois i desitja’n posar-nos morenos, la platja encara es gratis, aprofiteu-la. Com varem fer la setmana passada farem un programa  resum dels temes que mes m’han agradat en aquests 10 mesos d’emissió del programa de LAMEVAMUSICA passarem quasi una hora escoltant bona musica i procurant oblidar els problemes que alguna mala gent ens vol encolomar. I sempre ens toca als mateixos, eh.

85 - Primer programa resum temporada.

Arribada ja la fi de la temporada 2011/2012 farem el primer dels dos programes de resum que corresponen a molt de l’escolta’t al llarg dels 10 mesos d’emissió de LAMEVAMUSICA, he procurat triar els temes mes alegres i mes fàcils d’escoltar de cada programa. Aixi que prepareu-vos per gaudir de unes bones cançons que distrauran aquesta hora que tenim per davant. 

84 - Crosby, Stills & Nash (and Young)

Escoltarem avui la musica de una banda de rock and roll i Folk Rock fundada el 1968 amb el nom de Crosby, Stills & Nash (and Young) comunament coneguda com CSN o CSNY. Alguns, sobretot als Estats Units, la comparaven en popularitat als Beatles. A l'origen, el grup es va formar per la incorporació de Graham Nash, procedent del grup The Hollies (Anglaterra), més David Crosby, membre fundador de The Byrds i Stephen Stills antic component de Buffalo Springfield, més tard es va incorporar Neil Young, també procedent del mateix grup. Aconsegueixen el cim de la seva carrera com a quartet amb el seu àlbum "Deja vú", de 1970. És també molt recordada la seva espectacular participació al festival de Woodstock, juntament a The Who i Jimi Hendrix, el 1969. 

82 - XOSTAKÓVITX -Symphony No. 12 in D minor, Op. 112

Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx compositor soviètic neix a Sant Petersburg el 25 setembre 1906 i traspassa el 9 agost 1975. Va tenir relacions difícils amb el règim, que va denunciar públicament la seva música. No obstant això, en públic es va mostrar lleial, prenent el carnet del PCUS al 1960 i fins i tot va ser membre del Sòviet Suprem. Des de la seva mort, la seva actitud davant de la vida a l'URSS ha sigut tema de polèmica tant política com musical, discutint-se fins a quin punt hauria sigut un dissident clandestí, per bé que hi hagi acord pel que fa la seva obra artística, una de les més importants del segle XX en termes absoluts. Després d'un període avantguardista inicial, Xostakóvitx es va adherir al romanticisme musical, en la línia de Mahler. No obstant això, va fer algunes incursions en el terreny de l'atonalitat. La seva música sol incloure contrastos aguts i elements grotescs. Les seves obres més importants són els seus cicles de quinze simfonies i quinze quartets de corda; a més, va compondre diverses óperes, sis concerts per a instrument solista i orquestra i música de cinema. Escoltarem avui sencera la simfonia n. 12 amb un temps total de 40:36 minuts i desprès i fins l’acabament del programa escoltarem 1 moviment de la 10 simfonia i 2 moviments de la novena. Be, anem per la Simfonia n º 12, Op 112 que va ser composta per Dmitri Shostakóvich al 1960, i porta el subtítol “L'any 1917” i la dedicatòria “En record a Vladímir Ilich Lenin”. L'obra es va estrenar el primer d'octubre de 1961, per l'Orquestra Filharmònica de Leningrad, dirigida per Evgeni Mravinsky.

83 - DIRE STRAITS

Els convidats del programa d’avui son els DIRE STRAITS que va esser un grup de musica rock britànic  format pels germans Mark Knopfler a la guitarra i la veu, David Knopler a la guitarra, John Illsley al baix i Pick Wither a la bateria, aquets membres varen ser a la fundació  del grup, però han intervingut altres membres al llarg de la seva durada, així mateix han tingut col·laboracions de molts musics i cantants. De tota manera la banda porta el segell de Mark Knopfler que es sens dubte el autèntic líder del conjunt. 

Dire Straits grava el seu primer disc al 1978 amb un àlbum homònim amb una bona acollida per part de la critica però el gran públic britànic no el va tenir massa amb comte, però l’àlbum va ser numero 1 a Europa, Estats Units i Oceania.  Cinc mesos desprès va treure un single amb “Sultans of Swing” que es va convertir en un dels discos mes venuts.