La
Simfonia núm. 6 en si menor, és l'última simfonia de Piotr Ilitx
Txaikovski. Estrenada
nou dies abans
de la mort del compositor, el 28 d'octubre de 1893. També és Coneix
amb el nom de Simfonia Patètica, títol que li va ser atorgat pel
germà
del compositor, Modest Txaikovski.
La
mort de Txaikovski pocs
dies després de dir l'estrena, fa de la simfonia Patètica una
mena de testament artístic en el qual conflueixen tots
els estats emotius, espirituals i afectius que havien
caracteritzat la seva
agitada vida. La simfonia és lúgubre a la seva
introducció, i evoluciona vers un
lament, una
marxa fúnebre o un vals, i a més conté
dos
allegros seguits, cosa insòlita per a una simfonia, sense oblidar el
tema del destí,
que apareix i torna a aparèixer- hi obsessivament, des de la
intimitat de l'home, explotant enfora amb el
seu
melancòlic patetisme.
La
simfonia està dividida en els quatre moviments habituals. No obstant
això, l'ordre és inusual: en segon lloc hi ha el moviment amb forma
de scherzo,
però,
a més, hi ha una novetat essencial: Txaikovski inverteix l'ordre
dels dos darrers moviments, acabant l'obra per primera vegada en la
història de la simfonia amb un moviment lent.
El
primer moviment és en forma
sonata amb
una introducció lenta. La
introducció s'obre amb un tema exposat
pel
fagot acompanyat per les cordes greus,
creant una
fosca atmosfera.
El tema és desenvolupat per l'orquestra fins a un breu sol de les
violes que conclou en el segon grup temàtic, una tendra melodia en
re major exposada pels primers violins i les violes amb sordina.
Aquesta
simfonia l’escoltarem per l’orquestra Mariinsky dirigida per
Valery Gergiev i aquest primer moviment que escoltem tot segui te una
durara d’aproximadament 21 minuts, Sou a
LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.
Anem
pel
segon moviment de
La
Simfonia núm. 6que
es
caracteritza pel seu insòlit compàs de 5 quarts.
Cal dir que es tracta de la primera vegada que aquest compàs va ser
usat en una simfonia
Txaikovski
hi adopta el reagrupament 2 terços
dels temps del compàs, el que dóna la impressió de vals. Des d'un
punt de vista formal, el moviment té l'estructura ABA del scherzo.
El caràcter de la part A es troba ben descrit a les indicacions de
tempo Allegro con grazia, i en efecte el moviment s'inicia com una
pausa distensiva
després del dramatisme del primer moviment. La part B en si menor,
aporta a la simfonia una atmosfera de malenconia i tristesa. Després
d'un episodi de transició on s'alternen les cèl·lules temàtiques
del trio i el primer compàs del moviment, hi ha la represa de la
part A. Escoltem
aquest
segon moviment
a LAMEVAMUSICA
aquí a SANTS3RADIO les escoltareu.
El
tercer moviment és gairebé un scherzo,
basat en un diàleg entre els instruments de corda i els de vent, amb
la introducció del tema, de tot el moviment, per part de l'oboè. El
ritme es torna cada vegada més impetuós, amb una creixent potència
sonora deguda particularment als metalls.
I
ho
escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA.
La
simfonia conclou amb el
quart moviment, un
Adagio
lamentoso.
La resignada desolació de la melodia descendent a les cordes,
que esdevé encara més turmentada amb la participació dels quatre
grups d'instruments, i a la qual respon el so apagat del fagot i de
la flauta, que
introdueix
immediatament el clima d'aquest moviment i
amb la cloenda de la sisena simfonia de Txaikovski, clou així mateix
el programa de la setmana. Sabeu
que
si voleu
tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a
SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.
SALUT
per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som
amb vosaltres i en directe. Roger Gonzàlez com a tècnic de so i
Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.