Marianne
Faithfull va néixer al barri londinenc de Hampstead al desembre de
1946, va
començar la seva carrera el 1964 interpretant «As Tears Go By",
una cançó escrita per Mick Jagger i Keith Richards. Poc després va
començar a sortir amb el Rolling Mick Jagger i a gravar una sèrie
de discos senzills d'èxit. Quan va trencar la relació amb Jagger,
Faithfull va deixar de gravar i es va fer addicta a les drogues però
sortosament va tornar al món de la música el 1979 amb Broken
English, un gran èxit de crítica que no ho va ser tant de vendes.
Podem destacar la seva veu distintiva, les vocals prèviament
melòdiques i més altes de Faithfull (que van prevaler al llarg de
la seva carrera en la dècada de 1960) que es van veure afectades per
una laringitis severa, probablement per l'abús persistent de drogues
durant la dècada dels 70 , que altera permanentment la seva veu,
deixant-la ronca, esquerdada i més baixa en el to.
He
preparat pel programa d’avui
el disc que Marianne Faithfull va començar a enregistrar a Nova York
el 6 de desembre de 2007 i que anomena EASY COME, EASY GO. un àlbum
d'estudi de versions i que va ser llançat com un CD estàndard de 10
pistes i una edició especial de 18 pistes amb un documental en DVD.
Escoltem l’inici del disc amb una versió de DOWN
FROM DOVER
original de Dolly Parton on ens presenta tota la seva banda a la que
seguiran els 17 títols restants o el que càpiga en el programa,
també escoltarem i tot seguit HOLD
ON, HOLD ON,
de
Neko Case
amb Cat Power i la
impressionant guitarra de John Lennon. Recordeu
que sou a
LAMEVAMUSICA.
Ja
heu escoltat la característica veu de Marianne Faithfull, la seva
veu ronca i els seus cigarrets destrossats, en aquell 2008 estava
en millor forma que una dècada abans com a mínim. És complerta i
expressiva i revela una profunda passió per aquesta la seva trista
història. I
continuem
amb
la musica escoltant
primer un
estandar de Duke Ellingthon com
es SOLITUDE
a
la que segueix
EASY
COME, EASY GO de
la increïble Bessie
Smith
i
tot això a LAMEVAMUSICA
a SANTS3RADIO.
Un
dels avantatges de dir-se
Marianne
Faithfull és que, davant d'un projecte com aquest, els artistes que
accepten participar es diuen Keith Richards, Nick Cave, Sean Lennon o
Rufus Wainwright, entre molts altres. Els músics que l'envolten
també són figures tan conegudes i respectades com Marc Ribot i
Barry Reynolds a la guitarra, Jim White a la bateria, Greg Cohen al
baix i Rob Burger al piano, a més d'una infinitat de convidats. Ara
toca escoltar How
Many Worlds, amb
Teddy Thompson en
un
tema de Brian
Eno,
i
tot seguit
Sing Me Back Home de
Merle Haggard amb
Keith
Richards.
Sou
a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA-
De
fet l’àlbum que avui escoltem de Marianne
Faithfull, Easy Come, Easy Go va veure la llum el dia en què
ella i el productor Hal Willner van arribar a l'estudi amb una
selecció de temes sota el braç, triant cada un pel seu costat i
per raons diferents. Mirant al DVD que acompanya el disc, en el qual
lamentablement només apareix la cantant i cap dels seus brillants
convidats, entenem que per Faithfull, cadascuna d'aquestes cançons
representi un record particular, una anècdota o un desafiament
personal. Black Coffee original
de Sarah
Vaughan
i
The Phoenix
acompanyada
per Kate &
Anna
McGarrigle en una
cançó de Judee Sill, ja
les escoltem.
Sou
a Sants3radio.cat. LAMEVAMUSICA.
Easy
Come, Easy Go va ser gravat en els estudis més antics de Manhattan,
els famosos Sear Sound, en directe. La major part dels arranjaments
són de Steven Bernstein i Steve Weisberg i es van fer específicament
per Marianne Faithfull. Els nombrosos
músics
convidats, diferents mestres d'instruments de corda (violí, violí
elèctric, violoncel, viola) i vent (clarinet, trompeta, trombó,
saxo, flauta, corn) van ser dirigits per L. Picket. El disc va ser
produït per Hal Willner, íntim amic de Faithfull des del
començament dels anys vuitanta. Dear
God Please Help Me
de Morrissey, present en aquest àlbum per consell del mateix Lou
Reed, aixeca
el nivell de l'àlbum i justifica
la reputació de Marianne Faithfull i
l’escoltarem junt a Kimbie
originally
de
Jackson
C. Frank.
Sou
a LAMEVAMUSICA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada