LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

dissabte, 24 de març del 2012

70 - JAMES BROWN

El nostre convidat d’avui es el cantant que te mes sobrenoms que qualsevol altre a la historia del soul. Li  diuen “El germà del soul numero 1”, “El padrí del soul”, James “Papa soul” Brown” i molts altres, el que es cert es que JAMES BROWN de qui escoltarem avui els seus gran èxits es un gran treballador de soul, un gran difusor d’aquesta musica i un dels primers valedors.
JAMES BROWN va néixer al maig del 1933 a Macon –Georgia- en el si d’una família pobre, es clar negre, i marginal, abans de tenir 20 anys ja havia sigut detingut per robatori amb arma. Al 1955 va publicar amb el seu grup “Please, please, please”, al 1962 va oferir un concert al teatre Apollo de New York amb un disc anomenat “Live at The Apollo”.
A partir d'aquest moment varen començar els molts èxits a la seva llarga carrera. Va esser al 1988 que James Brown va ser arrestat per maltractar la seva dona i per consum de drogues, condemnat a sis anys de presó però va sortir el 1991.
El 1996 va morir la seva dona durant una operació de cirurgia estètica i el 1998 va ser arrestat de nou per tinença d'armes i consum de drogues, als pocs dies d'haver sortit d'una clínica de desintoxicació.Considerat, al costat de Elvis Presley, Bob Dylan i altres de similar importància, com una de les figures més influents en la música popular nord-americana dels últims 50 anys, James Brown moria el dia de Nadal de 2006, a l'edat de 73 anys. James Brown va ser aclamat a tot el món com el "padrí del soul”, gràcies a la seva veu aspra i els seus ritmes revolucionaris sent  el gran inspirador de nous gèneres com el rap, el funk i la música disc.

I ja anem per musica que no pararà fins a l’acomiadament del programa d’avui, farem un programa com si estiguéssim ballant soul als anys 60 a qualsevol de les discoteques del pais d’aquells anys, como ara Boccacio, Baccara, etc.
Si ens posem amb ambient recordareu les sales fosques amb llums de colors dirigides a les pistes de ball, les gogos amb tarimes o gàbies ballaven soles, normalment amb molt poca roba i grans moviment al so de:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada