306 - JAMES TAYLOR

Musica tranquil•la d’un cantautor i guitarrista estat unidenc amb cinc premis Gramy i inclos al Salo de la Fama del Rock al 2000, i un dels artistes mes venuts de tots els temps. Dons serà la que escoltarem avui en la veu de JAMES VERNON TAYLOR, conegut com a JAMES TAYLOR nascut el 12 de març de 1948 a Boston. La carrera de Taylor va començar a mitjans dels anys seixanta, però va trobar el seu públic a inicis dels setanta cantant cançons acústiques suaus i sensibles. Taylor va formar part d'una onada de cantautors suaus que inclou a Carole King, Joni Mitchell, John Denver, Jackson Browne i Carly Simon, amb qui es va casar més tard. Va ser precisament l'èxit comercial de Taylor que va obrir el camí per a tota aquesta generació de cantautors. El seu primer àlbum, James Taylor (1968), va ser el primer àlbum publicat pel segell discogràfic de The Beatles, Apple Records, i va comptar amb la col·laboració de George Harrison i Paul McCartney del que he triat Carolina in my mind. El seu primer èxit aconseguint el Top 10 hit en les llistes americanes va ser Fire and Rain, una cançó introspectiva sobre diferents etapes de la vida de l'artista, inclosa la seva estada en un hospital mental on va ser internat per recuperar-se d'episodis d'ansietat augmentats amb el consum de drogues, que superaria definitivament en els anys 80, segons ell mateix ha confessat. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Sweet Baby James va ser el segon àlbum del cantautor James Taylor. Gravat a finals de 1969 per Warner Bros Records, es va publicar al febrer de 1970. Va aconseguir el lloc número 3 a la llista d'àlbums Billboard 200, i l'any següent, el senzill «Fire and Rain» va aconseguir el mateix lloc en el Billboard Hot 100. Dons d’aquest àlbum he triat el títol homònim Sweet Baby James i STEAMROLLER que escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA. Sou a SANTS 3 RADIO.

El següent LP llançat per James Taylor va vendre més d'un milió de còpies, Mud Slide Slim and the Blue Horizon, que inclou el single You've Got a Friend, tema escrit per la seva bona amiga Carole King. Per aquest enregistrament va guanyar un Grammy en 1971 al millor cantant pop masculí, també destaca en aquest disc la cançó LONG AGO AND FAR AWAY. Al 1972, Taylor torna a guanyar un disc d’or per les vendes del seu LP One Man Dog, del que he tritat Don't Let Me Be Lonely Tonight.

James Taylor va passar la major part de 1973 gaudint de la seva nova vida com un home casat i no va tornar a l'estudi de gravació fins a gener del 1974, quan van començar les sessions per al seu cinquè àlbum Walking Man del que escoltarem la cançó que dona títol a l’àlbum Walking Man, a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

La sort artística de James Taylor es va disparar de nou al 1975 quan l'àlbum d'or GORILA va proporcionar un dels més grans èxits, una versio de How Sweet It Is (To Be Loved By You),  de Marvin Gaye, que ofereix la veu de la seva dona Carly en els cors aquest álbum Gorilla va incloure tambe dos grans hits per les llistes dels Estats Units com son Mexico i Dont let me be lonely tonight.. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO

Seguint al seu últim disc del 1976 amb la Warner Brothers, el seu àlbum In the Pocket, del que no escoltarem cap dels seus temes, James Taylor va canviar de companyia discogràfica, signant amb Columbia Records i essent un dels seus discos més reeixits: JT editat al 1977 guanyant disc doble platí. Trobem temes com Your Smiling Face, Honey Don't Leave L.A. i Handy man que escoltem a LAMEVAMUSICA A SANTS3RADIO.

Avui hem arribat fins l’any 1977 en la musica de JAMES TAYLOR, en propers programes continuarem fins a l’actualitat i tan sols queda acomiadar-nos de tots vosaltres amb els darrers temes de James Taylor com son SECRET O LIFE i LOOKING FOR LOVE ON BROADWAY.

Celebraré que haguem gaudit plegats del programa, agrair la col·laboració d’en Jordi Lozano el nostre tècnic. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a la web de Sants3radio. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

305 - MANU CHAO

Manu és conegut per la seva lluita per la llibertat i pels seus ideals polítics, moltes de les cançons de Chao parlen sobre l'amor, la vida en els guetos i la immigració, atès que la família del cantant va emigrar d'Espanya a França durant els anys de la dictadura de Francisco Franco. El seu millor amic, Jorge Abascal, va ser de gran influència en les seves idees polítiques vinculades a l'anarquisme, que es poden veure reflectides en moltes de les seves cançons, especialment en CLANDESTINO, Ja us he dit que el programa d’avui el dediquem a MANU CHAO. Al 1987 forma la banda Mano Negra que varen dissoldre-la al 1994. Així es com al 1998 edita el seu primer disc en solitari que anomena CLANDESTINO, on trobem la cançó homònima i també DESAPARECIDO i BONGO BONG. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Aquest primer àlbum de MANU CHAO va guanyar el premi al millor àlbum de música World en els premis Victoires de la Musique de 1999. Van vendre més de 5 milions de còpies. L'èxit de Clandestíno a tot el món, amb més de tres milions d'exemplars venuts, no va fer que Manu tornés a plantejar-se una gira convencional. Al contrari, es va embarcar en la inclassificable Feira das mentiras, un espectacle circense amb què va recórrer el nord d'Espanya. Escoltem tres temes mes com son, Je ne t'aime plus, Mentira i Luna y sol. Sou al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO.

El que encara no havia dit es que Manu Chao va neixer com José Manuel Arturo Tomás CHAO Ortega, el 21 de juny de 1961 fill d’una basca i un gallec emigrats a Paris. Quan va créixer va estar envoltat per molts artistes i intel·lectuals, la majoria dels quals eren coneguts del seu pare. Chao cita gran part de la seva experiència d'infància com a inspiració per a algunes cançons.

Continuem amb la seva bona musica Minha Galera i La despedida, que escoltem ara mateix a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Malgrat quatre anys de relatiu silenci i allunyat dels mitjans, quan MANU CHAO publica Próxima estación... Esperanza, la seva dimensió social no havia deixat de créixer. Les cançons de Clandestino, de les que The New York Times catalogava com la «música del segle XXI», es cantaven als carrers d'Espanya durant les protestes contra la Llei d'Estrangeria a principis de 2001, sembla que sigui ara. No n’aprendrem mai. Musica d’aquest segon disc Merry Blues, Bixo i La primavera, son els tres temes que escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

El nou disc Próxima estación.. Esperanza, gravat aquest cop amb una banda estable, no era tan sòlid com l'anterior, però la repetició de la fórmula, arrels llatines, unes poques i senzilles trames rítmiques sobre les que va desgranant melodies en diversos idiomes, va funcionar per mantenir a Manu Chao com un dels artistes més populars i fins i tot com un dels líders d'opinió de la nostra era. D’aquest disc escoltem ME GUSTAS TU i MI VIDA a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

A Barcelona MANU CHAO va oferir al 2001 un concert gratuït a la plaça de Catalunya que va aglomerar tal quantitat de gent (s'estima que unes 90.000 persones) que els seus accessos van quedar bloquejats al trànsit. Al llarg de la seva gira, però, la premsa el va interrogar més sobre el seu activisme polític i l'alçada gairebé mítica que estava adquirint la seva figura: viatger impenitent, membre del moviment Attac, simpatitzant dels zapatistes i de la legalització de la marihuana, impulsor d'una infinitat de projectes, etc.6 l'àlbum va ser un èxit instantani, conduint a una reeixida gira que va resultar en l'àlbum en viu de 2002, Radio Bemba Sound System. Pero continuem amb la musica de ESPERANZA amb TRAPPED BY LOVE, LE RENDEZ VOUS i PAPITO, aqui a LAMEVAMUSICA. 

Arribem al final del programa de la setmana dedicat a MANU CHAO escoltant dos temes de dos discos en directe primer escoltem del concert de Barcelona la RUMBA DE BARCELONA i CASA BABYLON aquesta del concert a Baiona. I ja tan sols queda acomiadar-nos del programa, celebraré que haguem gaudit plegats del programa, agrair la col·laboració d’en Jordi Lozano com sempre el nostre tècnic i recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre ....a la web de Sants3radio. Soc Antoni Romero i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

304 - VAN MORRISON -Live Astral Weeks

En una entrevista a David Wild per la revista musical Rolling Stone, Van Morrison va comentar sobre la publicació el 1968 del seu àlbum Astral Weeks: «No va rebre cap promoció de Warner Bros i aquesta és la raó per la qual mai vaig interpretar les cançons en directe. Sempre vaig voler tocar l'àlbum en directe i totalment orquestrat. Això és del que tracta. Sempre em va agradar l'enregistrament en directe i m'agrada escoltar discos en directe també. No sóc molt amant de l'estudi, és massa confinat. M'agrada la llibertat del directe, del so del moment ».

Previ a la publicació d'Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl, Morrison va remarcar: «Hi ha certa dinàmica que pots obtenir en directe i que no pots aconseguir en un estudi de gravació ... Aquí ho aconsegueixes tot correcte, íntegre, en brut i en el moment.

Dons serà aquest disc en directe durant dues nits consecutives, el 7 i 8 de novembre de 2008, al Hollywood Bowl de Los Angeles (Califòrnia), coincidint amb el quaranta aniversari de la publicació original d'Astral Weeks. el que escoltarem avui en el màxim que dona el nostre i comencem amb Astral Weeks - I Believe I've Transcended. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Totes les cançons que escoltarem d’aquest Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl son escrites i compostes per VAN MORRISON. Amb només un assaig amb la banda complerta, Van respon portant aquest material mític de la seva vida amb el sentit i l'audàcia d'un home del rock, la vulnerabilitat d'un poeta, sentit de l'oportunitat d'un músic de jazz, i el domini d'un cantant que sap on trobar la màgia amagada en el seu material. El segon tema BESIDE YOU l’escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

L'ordre de les pistes d’aquest Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl canvia amb respecte del anterior del 68 després de Beside You, que hem escoltat i es passeja amb cadències i una bella obra d’ambient del guitarra acústic Jay Berliner. La primera sorpresa real és Slim Slow Slider, el tema de tancament del disc original i el tercer d’aquest directe. La profunda tristesa, impotència, por, que en la melodia es captura a través de la memòria malenconiosa. Però els temes de Van Morrison son presents protagonistes i els trovem sumits en el dolor tot confessant que el pes és més del que pot suportar en aquest I Start Breakin' Down. La seva ben curada veu, amb un registre més baix que l’original  fa tornar de la meravella d'un nen el 1968 a la receptivitat espiritual i la saviesa d'un home que ha resistit 40 temporades més de descontentament i d'angoixa. Escoltem aquests dos temes a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Amb només un assaig previ als concerts i amb la tècnica habitual de Van Morrison a la producció i sense fer ús d'enginyeria de post-producció, Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl sona essencialment tal i com es van desenvolupar els concerts. El mateix Morrison va comentar sobre els concerts i sobre el so en directe de la gravació: «Els concerts em van donar l'oportunitat de tocar aquestes cançons de la manera en que originalment estaven planejades».

Els blaus són pesats, el brunzit dels celtes hipnòtics, i mai són estàtics. Sweet Thing, son les que escoltem tot seguit i recordeu que seguiu al vostre programa de LAMEVAMUSICA, aquí a SANTS 3 RADIO.

Aquest Astral Weeks en viu no és ni més ni menys que un miracle. Lamentacions, emocions i fins i tot re-inventar la seva crònica mística d'una infància a Belfast, recolzat per una banda excel·lent, amb qui havia tingut només un assaig general, aquest es Van Morrison l’home en forma de bec.

Les cadenes acaricien Van Morrison amb lletres en sense dolçor; les guitarres creen un pont per lliurar el tema Cyprus Avenue, que s'annexa a la perfecció amb You Came Walking Down que les escoltem a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

Els dos concerts d’on va sortir aquest fantàstic directe van ser dividits en dos segments separats amb un intermedi de quinze minuts. La primera part va estar composta de temes clàssics del repertori de Morrison; la segona part, de les cançons d'Astral Weeks, interpretades en diferent ordre durant les dues nits en relació a l'àlbum original. Escoltem ara a Van Morrison acompanyat dels 14 membres de la banda dels directes en l’unió dels temes Ballerina i Move On Up, a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO

Astral Weeks: Live at the Hollywood Bowl no és Astral Weeks, però és honest i intens. Van Morrison no només canta aquestes cançons 40 anys més tard, canta des d'un lloc en el qual els comprèn i segueix fascinat pel que revelen. Aquest artista, que de vegades es desinteressat en la seva pròpia obra encara té un munt de foc en el seu ventre. I tanca el nostre programa i l’acomiada el tema Common One.

I realment ens hem deixat cançons per gaudir, pero no hi caben mes. Ara ja finalitzem el programa d’aquesta setmana, sempre amb el desig de que la hagueu gaudit.

Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica.

El nostre tècnic Jordi Lozano i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

303 - JAMIE CULLUM - Interlude

Tercer programa avui el que dedicaré a JAMIE CULLUM al llarg de la historia del programa. Els dos anteriors van ser al 2010 i 2013. Avui escoltarem el seu setè àlbum d'estudi, llançat el 6 d'octubre de 2014 al Regne Unit. Aquest àlbum està compost enterament per versions d'altres treballs d'artistes que inclou cançons escrites per Ray Charles , Randy Newman , Sufjan Stevens i Dizzy Gillespie.  També trobem l’acompanyament de dos artistes destacats com son Gregory Porter i Laura Mvula. 

I comencem LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO amb tres temes, el primer d’ells i que dona títol al disc INTERLUDE composat entre d’altres per Dizzy Gillespie, després DON’T YOU KNOW de Ray Charles i el tercer i tancant aquest primer cicle, del music i cantant Sufjan Stevens en el tema THE SEER’S TOWER. 

Aquest començament no ha estat gens malament, però això tan sols a fet que començar i continuo amb vosaltres escoltant aquest INTERLUDE de Jamie Cullum. Aquest àlbum és una col·lecció de dotze cançons, gravades majoritàriament des dels primers dies del jazz i gravades simplement en una habitació, amb increïbles músics, com sol ser en ell. Interlude va ser produït per Ben Lamdin i gravat en viu en l'estudi amb vint músics, en tan sols tres dies. Walkin de Richard Carpenter serà la primera que escoltarem a qui seguirà GOOD MORNING HEARTACHE acompanyat per Laura Mvula i tanca aquest segon grup SACK O’WOE gran tema del trompetista Cannonball Adderley. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

La darrera intenció de Jamie Cullum en aquest el seu setè àlbum, Interlude, és tornar a connectar fermament el cantant i pianista de jazz amb les seves arrels. Enrere han quedat els "coquetejos" amb l'electrònica, juntament amb el material original: Cullum toca en viu amb una orquestra de jazz. S'amplia el llibre de cançons per la qual cosa hi ha espai per al tema de The Animals Don't Let Me Be Misunderstood en companyia de Gregory Porter, però torna als clàssics amb My one and only love que ja haurem escoltat abans per John Coltrane o Frank Sinatra o potser per Ella fitzgeralt i fins i tot Sting. També recordarem a Hank Williams quan cantava Lovesick Blues doncs endavant la musica a LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO.

Sobre aquest Interlude, Jamie Cullum va dir: "Només vaig pensar que Interlude era un títol perfecte per a l'àlbum perquè aquest és realment el meu primer disc de jazz propi. Puc fer veure que he fet àlbums com aquest abans, però no ho he fet. ..Nom com Alice i John Coltrane, Nina i Billie i Sarah - són totes les pedres de toc per a 'Interlude'. I ja tan sols ens queden tres títols per finalitzar el disc que NO el programa, perquè continuarem amb mes musica de Cullum. Losing You del compositor i cantant Randy Newman, al que segueix un tema de Johnny Mercer que interpretava entre altres Ella Fitgeralt Out of this World i tanca el disc MAKE SOMEONE HAPPY i nosaltres continuem amb LAMEVAMUSICA.

I ara si, ja ens acomiadem de tots vosaltres, desitjant-vos que hagueu gaudit d’aquest bon disc INTERLUDE de Jamie Cullum amb el darrer tema que trobareu si compreu l’edició de luxe que inclou un DVD de l’actuació complerta de Jamie en Jazz a Viena i aquest tema es GRAN TORINO, que correspon a la musica de la pel·lícula del mateix nom. Agrair la col·laboració d’en Jordi Lozano com sempre el nostre tècnic. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre ....a   Sants3radio.cat/lamevamusica.

Soc Antoni Romero i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

302 - BOB SEGER

Roquer d'arrels amb una clàssica veu raspada, Bob Seger de qui escoltarem la seva musica al programa d’avui, va escriure i va gravar cançons que tracten de l'amor, les dones i temes sobre la classe treballadora, i és un exponent del heartland rock, significa el rock que parla sobre l'estil de vida del treballador nord-americà.

El seu nom de naixement es Robert Clark "Bob" Seger que neix a Lincoln Park, Michigan el 6 de maig de 1945, cantant, compositor, guitarrista i pianista. Després d’actuar als 60s com Bob Seger and The Last Heard i Bob Seger System als 70s va treure "System" dels seus àlbums i va continuar esforçant-se per aconseguir un èxit més ampli amb bandes. Així al 1973 va reunir The Silver Bullet Band, un grup de músics de l'àrea de Detroit, amb el que va aconseguir l'èxit a nivell nacional amb l'àlbum Live Bullet, gravat en viu el 1975 a l'Cobo Hall de Detroit. I precisament serà aquest l’àlbum en el maxim que doni el programa el que escoltarem. Tindrem propers programes per escoltar el millor d’aquest rocker. I comencem amb el primer tema de la nit i es clar d’aquest LIVE BULLET en directe i es Nutbush City Limits en la seva versió del tema escrit per Tina Turner, a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

Els membres originals de The Silver Bullet Band van ser a la guitarra Drew Abbott, a la bateria i cors Charlie Allen Martin, el teclista Rick Manasa, el baixista Chris Campbell, i el saxofonista Alt Reed. Amb aquesta banda nova amb la que es presenta ocasionalment, Bob Seger va publicar Seven i al 1975, Seger va tornar a Capitol Records i va publicar l'àlbum Beautiful Loser, amb ajuda de The Silver Bullet Band, amb el nou teclista Robyn Robbins reemplaçant a Manasa. El crític Dave Marsh va escriure més tard que Live Bullet és un dels millors discos en viu que s'han fet ... En alguns punts, en particular durant la barreja de Travelin 'Man i  Beautiful Loser, Seger sona com un home amb un tret al l'últim, les escoltem a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA-

LIVE BULLET va ser un èxit de vendes a Detroit, Live Bullet, va començar a obtenir l'atenció en altres parts del país, venent mes que els àlbums anteriors de Seger, aconseguint difusió radiofònica en emissores de rock progressiu i de ràdios orientades a àlbums de rock, i permetent a Bob Seger més titulars en més espectacles. Tot i aixó Seger va tenir una popularitat en desequilibri, al juny de 1976, va ser l’ intèrpret destacat en el Pontiac Silverdome als afores de Detroit davant de gairebé 80,000 seguidors. No obstant això, la nit següent, Seger va tocar davant menys de mil persones a Chicago. Musica I've Been Working i el tema que es la pròpia visió de Seger de la clàssica vida a la carretera Turn the Page, son les que escoltem tot seguir a  LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

L’àlbum LIVE BULLET introdueix a Bob Seger en una àmplia audiència, revelant una passió desenfrenada i un compositor de gran talent. Abans del seu llançament, Bob Seger havia estat treballant amb l’edició de set àlbums i gires constants des del seu debut per gratar la consciència nacional americana des del 1968. Els dies psicodèlics de l’àlbum Ramblin Man 'Gamblin' del 1969 els deixa enrere estimant el seu territori per la seva duresa, meravellat per la honestedat de Bob Dylan i la narrativa de Chuck Berry cercant el seu propi so quan The Silver Bullet Band (bala de plata) va ser la banda acompanyant a través d'innombrables directes. Continuem amb la musica d’aquest magnífic àlbum i son Upper Middle Class i Bo Diddley, com no a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

LIVE BULLET, aquest magnífic àlbum de BOB SEGER i The Silver Bullet Band va ser gravat en viu al Cobo Hall de Detroit, davant d'una audiència apassionada a la seva ciutat natal, va ser un concert amorós i estimulant amb una gran actuació. La selecció de les cançons es basa principalment en el seu disc d’estudi d’aquell mateix any Beautiful Loser, però, submergit en els anteriors discos per demostrar que el seu treball com a compositor des de molts anys enrere era molt i molt consistent. Ho comprovem amb Ramblin' Gamblin' Man i Heavy Music al vostre programa LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Però el que realment es aquest directe Live Bullet de BOB SEGER és com aquestes cançons fenomenals es toquen amb una intensitat ferotge, compromesa. Això podria ser tan sols un simple disc de rock and roll, però és un dels millors de la seva classe, establint Seger, als ulls dels escèptics, com un intèrpret de primer nivell i un bon escriptor. I tan sols queda escoltar el darrers temes de la nit Lookin' Back i Get out of Denver que ens acomiaden el programa d’avui dedicat a BOB SEGER. Com sempre agrair la col·laboració d’en Jordi Lozano el nostre tècnic. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

301 - AMY WINEHOUSE Live Paradiso

Aquest serà el tercer programa dedicat a una de les meves cantants preferides de tots els temps, AMY WINEHOUSE. He triat l’àlbum LIVE IN PARADISO, que correspon al directe d’un concert gravat el 8 de febrer de 2007 a la sala de concerts de rock Paradiso, que es també centre cultural a Amsterdam. Algunes cançons coincidiran amb els altres dos programes del 20 setembre 2011 o el del 1 juliol del 2013, però com es un directe les versions d’algunes d’elles seran diferents, això si, serè totalment fidedigne a l’ordre de gravació del mateix. I comencem amb JUST FRIENDS i TEARS DRY ON THEIR OWN, del disc BACK TO BLACK i la darrera d’aquest cicle CHERRY de l’àlbum FRANK. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Winehouse va néixer en el si d'una família jueva i amb tradició musical en el jazz. Es va criar en l'àrea al nord de Londres, i va anar al col·legi Ashmole School. Quan tenia 10 anys, Amy va fundar una banda de rap anomenada Sweet'n'Sour; ella va descriure aquesta aventura com "els petits Salt'n'Pepa jueus". Va anar a l'escola de teatre Sylvia Young Theatre School als 12 anys, però en va ser expulsada als 13 per "no aplicar-se i fer-se un piercing al nas". Escoltem tres temes mes com son, CHERRY, Fuck Me Pumps I He Can Only Hold Her. Sou al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO.

L’àlbum debut de l’AMY WINEHOUSE va ser Frank, editat el 2003, i nomenat als Premis Mercury Music i va guanyar un Premi Ivor Novello el 2004. El 2006, va treure el seu segon àlbum, Back to Black. El 14 de febrer  del 2007 va guanyar un Brit award en la categoria de Millor Artista Britànica. El juny del 2007, Winehouse va ser novament nominada als Premis Mercury, per Back to Black; el seu disc ha assolit el platí als EUA, i com a fermall d'or aconseguí tres nominacions als "MTV Video Music Awards" 2007. El 10 de febrer del 2008, es va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2008, on l’AMY va resultar la gran guanyadora de la nit amb cinc dels sis premis. Continuem amb la seva bona musica I Heard Love Is Blind, Wake Up Alone I Back To Black, que escoltem ara mateix a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Pero no tot han sigut flors i violes a la vida d’aquesta gran cantant precisament la seva vida va estar marcada per l'abús de l'alcohol i altres drogues. AMY WINEHOUSE es trobava en rehabilitació per la seva addicció a les drogues i anorèxia nerviosa. Va haver d’entrar a un centre després que el diari The Sun publiqués un vídeo de la cantant consumint diverses drogues, finalment morí per un col·lapse produït pel síndrome d'abstinència el 23 de juliol de 2011. La seva mort prematura als vint-i-set anys, fa entrar aquesta estrella musical a l’anomena’t Club dels 27, quina llàstima. You Know That I'm No Good, Me And Mr. Jones i Rehab, son els tres temes que escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Arribem al final del disc i del programa de la setmana escoltant Love Is A Losing Game i la darrera de l’àlbum Valerie, una cançó de la banda britànica de música indie The Zutons que la varen llançar com a segon senzill del seu segon àlbum d'estudi, també va ser usada com a cortina musical de la cobertura d'un canal de TV britànic durant el Mundial de Futbol de 2006. VALERIE ha tingut molts covers, especialment de gent jove dedicada als concursos de talent, però la versió més coneguda, és la de Mark Ronson, vocalitzada per Amy Winehouse. I ja tan sols queda acomiadar-nos del programa, celebraré que haguem gaudit plegats del programa, agrair la col·laboració d’en Jordi Lozano com sempre el nostre tècnic i recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre ....a la web de Sants3radio. Soc Antoni Romero i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

300 - LANG LANG

Bona nit a tothom, aquest no es un programa mes, el que farem i escoltarem avui es el programa numero 300 de LAMEVAMUSICA i com sempre el realitzarem el nostre tècnic Jordi Lozano i aquest que us parla Antoni Romero, amb la creació i locució.

Serem amb vosaltres a la sintonia 103.2 tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit i si ho voleu per internet a: SANTS 3 RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.

Com deia, em fa molta il·lusió celebrar el programa numero 300, i al llarg de les set temporades que he compartit amb vosaltres he tingut millors i pitjors programes, però l’ intenció es fer-ho sempre el millor que se i tan sols esperar els gaudim plegats.

I per aquest programa tan especial he triat un pianista i una musica molt especial. El pianista es LANG LANG un numero 1 a la musica clàssica d’avui, considerat per molts músics professionals i pianistes experts com el pianista més gran de l'actualitat, i el seu piano fins i tot ha estat comparat amb Frédéric Chopin o Franz Liszt. El descobriment de Lang Lang va arribar el 1999, va ser quan tenia 17 anys, amb la dramàtica substitució a l'últim minut d'un indisposat André Watts al Festival "Gala de la Centúria" de Ravinia, en el que va tocar el Concert per a piano n. ° 1 de Txaikovski amb l'Orquestra Simfònica de Chicago, amb un èxit clamorós, tant, que “The Chicago Tribune” el va nomenar el talent del teclat més gran i més excitant descobert en molts anys.

I la musica que he triat en aquesta primera part es La Rapsòdia sobre un tema de Paganini,  Op. 43, una obra concertant, es a dir per a concert, escrita per a piano i orquestra per Serguei Rakhmàninov. Segons indica la partitura, l'obra va ser escrita a la Villa Senar, entre el 3 de juliol i el 18 d'agost del 1934. Rakhmàninov, notable intèrpret de les seves pròpies obres, va interpretar la part del piano solista amb l'Orquestra de Filadèlfia a l'estrena de la peça que va tenir lloc a la Lyric Opera House de Baltimore, el 7 de novembre del 1934. La peça és un conjunt de 24 variacions sobre el tema capritx núm. 24, últim dels Capritxos de Niccolò Paganini, que ha inspirat obres de diversos compositors. La composició té una durada d'uns 25 minuts. L’escoltarem com deia amb el piano de LANG LANG i l’Orquestra del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, dirigida per Valery Gergiev.

Aquestes son les variacions que escoltarem. Així dons preneu seient i gaudiu d’aquesta meravella.

·        Introducció: Allegro vivace

·        Variació I (Precedente)

·        Tema: L'istesso tempo

·        Variació 2: L'istesso tempo

·        Variació 3: L'istesso tempo

·        Variació 4: Più vivo

·        Variació 5: Tempo precedente

·        Variació 6: L'istesso tempo

·        Variació 7: Meno mosso, a tempo moderato

·        Variació 8: Tempo I

·        Variació 9: L'istesso tempo

·        Variació 10: L'istesso tempo

·        Variació 11: Moderato

·        Variació 12: Tempo di minuetto (D minor)

·        Variació 13: Allegro (D minor)

·        Variació 14: L'istesso tempo (F major)

·        Variació 15: Più vivo scherzando (F major)

·        Variació 16: Allegretto (B flat minor)

·        Variació 17: (Allegretto) (B flat minor)

·        Variació 18: Andante cantabile (D flat major)

·        Variació 19: A tempo vivace

·        Variació 20: Un poco più vivo

·        Variació 21: Un poco più vivo

·        Variació 22: Marziale. Un poco più vivo (Alla breve)

·        Variació 23: L'istesso tempo

·        Variació 24: A tempo un poco meno mosso

En aquesta segona part del programa 300 de LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO, no serà una obra sencera, escoltarem diversos temes, tots ells molt coneguts on podreu escoltar les meravelles i virtuosismes d’aquest music xinés LANG LANG. Primer La Polonesa en LA bemoll major, op. 53 , també coneguda com a Polonesa heroica composta per a piano per Frédéric Chopin l'any 1842. És una peça molt exigent que requereix habilitats i virtuosisme molt excepcionals per ser interpretada amb un nivell de qualitat adequat. Immediatament després l’últim moviment de La Sonata per a piano núm. 11 en la major,  popularment conegut com la Marxa turca, una de les peces de pianos més conegudes de Mozart i, per extensió, de la música clàssica.

Escoltem ara el primer moviment Allegro maestoso de La Sonata per a piano núm. 8 en la menor, K. 310 obra de Wolfgang Amadeus Mozart composta a París entre el mesos de març i juny de 1778, a l'edat de vint anys. Tot una mostra de gran autonomia i riquesa en la inspiració. Tot i que hi ha la influència de Johann Schobert o Hullmandel, la personalitat mozartiana s'imposa veritablement. I desprès i també de Mozart escoltarem March in C Major n. 1 k408  a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO i com no amb el piano virtuós de LANG LANG

I acomiado el programa n. 300 que hem dedicat al pianista LANG LANG amb el tema GRAND VALSE BRILLANTE N. 2 Op. 34 de Frederic Chopin, desitjant que l’hagueu gaudit.

Si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa sabeu que entrant a la web de Sants3radio.cat/lamevamusica  els teniu tots.

SALUT i SORT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Jordi Lozano com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa ens acomiadem de tots vosaltres fins la propera setmana. SALUT.

299 - CHRIS REA fins 1986

En el programa d’aquesta setmana tenim a CHRIS REA. La major part de la seva carrera musical es una fusió de pop, rock i blues, amb ocasionals elements orquestrals, dominada per la seva distintiva veu, greu i trencada, i per la seva característica tècnica de guitarra, basada en l'ús del slide de vidre, o bottleneck. Des de la dècada de 2000, després de sobreviure a una sèrie d'operacions quirúrgiques d'alt risc, la seva música ha anat derivant cap a l'estil Delta blues, la seva major influència, barrejat amb elements de gospel i jazz, però aquesta setmana ens quedarem l’any 1986 i deixarem per un proper programa la resta de la seva discografia. Christopher Anton Rea, aquest es el seu nom de naixement, és un músic britànic d'ascendència italo-irlandesa, nascut el 4 de març de 1951 a Middlesbrough, Anglaterra. A les seves facetes més conegudes de cantautor, guitarrista, compositor i productor musical, s'afegeixen les de pintor, actor i pilot de carreres.. L’any 1978, veu la llum el primer àlbum de Chris Rea titulat Whatever Happened to Benny Santini, pregunta que fa referència al nom artístic que el músic, de manera sarcàstica, va proposar als executius de Magnet, en considerar aquests que el seu veritable nom no era comercialment atractiu. Tot i que el primer senzill, Fool (If You Think It 's Over), que escoltarem tot seguit, gaudeix de gran popularitat en els EUA i al Regne Unit, Chris Rea desconeixedor de les polítiques discogràfiques, se sent profundament decebut amb el resultat al entendre que s'havia despullat a l'àlbum dels sons més propers al blues, deixant només els tints pop i les picades d'ullet a la Tamla Motown. El 1979 surt al mercat Deltics, el segon àlbum del cantautor, rep crítiques positives, però no es converteix en un super vendes del que extrec el títol DIAMONDS.

298 - TXARANGO -El cor de la terra

El 14 de març de 2017 es publicà a YouTube, Una Lluna a l'Aigua, el primer senzill del grup TXARANGO. Durant la setmana del 20 al 26 de març es pengen cada dia dues cançons i finalment, el diumenge 26 de març es publica el disc EL COR DE LA TERRA sencer a la web oficial del grup, amb la possibilitat de descarregar-lo lliurement (seguint la tònica dels altres discs). Aquest serà el disc que escoltarem avui i presentaré las cançons exactament com ells ho fan a la seva pàgina web dedicada a l’àlbum i encapçalen amb: Som un riu que sempre avança, de la guerra en farem dansa”. El primer títol es OBRIU LES PORTES. Aquesta és la porta d’entrada a l’àlbum “EL COR DE LA TERRA”. El nostre crit a la lliure circulació de les persones. Com ja sabeu en aquest nou disc hem decidit col·lectivitzar la nostra música i aquesta cançó servirà per acompanyar la feina de UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME,una plataforma que aplega unes cinc-centes entitats i que té com a objectiu lluitar contra el discurs feixista i racista de tota mena, a través de la sensibilització i la mobilització. I la segona cançó Una lluna a l’aigua neix amb el foc de l’estiu i parla del desig, de l’atracció, de la música i la vida esclatant-nos contra el cos. Aquesta cançó servirà per acompanyar la feina de l’Obra social de la PAH, nascuda l’any 2011, reivindica i posa en pràctica la reapropiació ciutadana d’aquells habitatges buits en mans d’entitats financeres i grans propietaris. Escoltem les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

297 - NINO ROTA

Avui dia no estan massa de moda les pel·lícules italianes, una mica han perdut aquells magnífics directors dels anys 30s als 70s del segle passat, però les seves pel·lícules i com no la seva musica han quedat permanents. Musica com la que va produir en Giovanni Rota Rinaldi, conegut com a NINO ROTA, nascut a Milà al 1911 i desaparegut el 10 d’abril de 1979, ara farà 38 anys de la seva mort i valgui aquest programa com a recordatori d’aquest qui va ser un gran compositor de musica clàssica i sobre tot cinematogràfica.

Va escriure música per a piano, música de cambra i música simfònica, deixant tres simfonies i diversos concerts, destaca el seu famós "Divertimento Concertant" per a contrabaix i orquestra dedicat al gran solista Franco Petracchi i el seu Concert per a trombó. Va destacar igualment com composició d'escena, i a mes autor de diverses òperes.

Dons d’aquest compositor NINO ROTA escoltarem avui les seves millors musiques de pel·lícules. Es conegut i recordat sobretot per ser l'encarregat de la música de les pel·lícules del director de cinema Federico Fellini. La seva música sol ser delicada i marcadament romàntica, destacant especialment les seves seccions de fusta i corda. També va dominar a la perfecció la composició per a veu. I donem pas ja a la musica i per ordre cronologic. Aixi dons al 1952 i pel film EL XEIC BLANC escoltem LO SCEICCO BIANO a qui seguirà de I VITELLONI,  aquí com a ELS INUTILS i la darrera d’aquest cicle LE NOTTI DI CABIRIA del 1956 traduïda com Les nits de Cabiria, totes tres dirigides per Federico Fellini. Sou a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA.