LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

dijous, 20 d’abril del 2017

299 - CHRIS REA fins 1986

En el programa d’aquesta setmana tenim a CHRIS REA. La major part de la seva carrera musical es una fusió de pop, rock i blues, amb ocasionals elements orquestrals, dominada per la seva distintiva veu, greu i trencada, i per la seva característica tècnica de guitarra, basada en l'ús del slide de vidre, o bottleneck. Des de la dècada de 2000, després de sobreviure a una sèrie d'operacions quirúrgiques d'alt risc, la seva música ha anat derivant cap a l'estil Delta blues, la seva major influència, barrejat amb elements de gospel i jazz, però aquesta setmana ens quedarem l’any 1986 i deixarem per un proper programa la resta de la seva discografia. Christopher Anton Rea, aquest es el seu nom de naixement, és un músic britànic d'ascendència italo-irlandesa, nascut el 4 de març de 1951 a Middlesbrough, Anglaterra. A les seves facetes més conegudes de cantautor, guitarrista, compositor i productor musical, s'afegeixen les de pintor, actor i pilot de carreres.. L’any 1978, veu la llum el primer àlbum de Chris Rea titulat Whatever Happened to Benny Santini, pregunta que fa referència al nom artístic que el músic, de manera sarcàstica, va proposar als executius de Magnet, en considerar aquests que el seu veritable nom no era comercialment atractiu. Tot i que el primer senzill, Fool (If You Think It 's Over), que escoltarem tot seguit, gaudeix de gran popularitat en els EUA i al Regne Unit, Chris Rea desconeixedor de les polítiques discogràfiques, se sent profundament decebut amb el resultat al entendre que s'havia despullat a l'àlbum dels sons més propers al blues, deixant només els tints pop i les picades d'ullet a la Tamla Motown. El 1979 surt al mercat Deltics, el segon àlbum del cantautor, rep crítiques positives, però no es converteix en un super vendes del que extrec el títol DIAMONDS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada