301 - AMY WINEHOUSE Live Paradiso

Aquest serà el tercer programa dedicat a una de les meves cantants preferides de tots els temps, AMY WINEHOUSE. He triat l’àlbum LIVE IN PARADISO, que correspon al directe d’un concert gravat el 8 de febrer de 2007 a la sala de concerts de rock Paradiso, que es també centre cultural a Amsterdam. Algunes cançons coincidiran amb els altres dos programes del 20 setembre 2011 o el del 1 juliol del 2013, però com es un directe les versions d’algunes d’elles seran diferents, això si, serè totalment fidedigne a l’ordre de gravació del mateix. I comencem amb JUST FRIENDS i TEARS DRY ON THEIR OWN, del disc BACK TO BLACK i la darrera d’aquest cicle CHERRY de l’àlbum FRANK. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Winehouse va néixer en el si d'una família jueva i amb tradició musical en el jazz. Es va criar en l'àrea al nord de Londres, i va anar al col·legi Ashmole School. Quan tenia 10 anys, Amy va fundar una banda de rap anomenada Sweet'n'Sour; ella va descriure aquesta aventura com "els petits Salt'n'Pepa jueus". Va anar a l'escola de teatre Sylvia Young Theatre School als 12 anys, però en va ser expulsada als 13 per "no aplicar-se i fer-se un piercing al nas". Escoltem tres temes mes com son, CHERRY, Fuck Me Pumps I He Can Only Hold Her. Sou al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO.

L’àlbum debut de l’AMY WINEHOUSE va ser Frank, editat el 2003, i nomenat als Premis Mercury Music i va guanyar un Premi Ivor Novello el 2004. El 2006, va treure el seu segon àlbum, Back to Black. El 14 de febrer  del 2007 va guanyar un Brit award en la categoria de Millor Artista Britànica. El juny del 2007, Winehouse va ser novament nominada als Premis Mercury, per Back to Black; el seu disc ha assolit el platí als EUA, i com a fermall d'or aconseguí tres nominacions als "MTV Video Music Awards" 2007. El 10 de febrer del 2008, es va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2008, on l’AMY va resultar la gran guanyadora de la nit amb cinc dels sis premis. Continuem amb la seva bona musica I Heard Love Is Blind, Wake Up Alone I Back To Black, que escoltem ara mateix a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Pero no tot han sigut flors i violes a la vida d’aquesta gran cantant precisament la seva vida va estar marcada per l'abús de l'alcohol i altres drogues. AMY WINEHOUSE es trobava en rehabilitació per la seva addicció a les drogues i anorèxia nerviosa. Va haver d’entrar a un centre després que el diari The Sun publiqués un vídeo de la cantant consumint diverses drogues, finalment morí per un col·lapse produït pel síndrome d'abstinència el 23 de juliol de 2011. La seva mort prematura als vint-i-set anys, fa entrar aquesta estrella musical a l’anomena’t Club dels 27, quina llàstima. You Know That I'm No Good, Me And Mr. Jones i Rehab, son els tres temes que escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Arribem al final del disc i del programa de la setmana escoltant Love Is A Losing Game i la darrera de l’àlbum Valerie, una cançó de la banda britànica de música indie The Zutons que la varen llançar com a segon senzill del seu segon àlbum d'estudi, també va ser usada com a cortina musical de la cobertura d'un canal de TV britànic durant el Mundial de Futbol de 2006. VALERIE ha tingut molts covers, especialment de gent jove dedicada als concursos de talent, però la versió més coneguda, és la de Mark Ronson, vocalitzada per Amy Winehouse. I ja tan sols queda acomiadar-nos del programa, celebraré que haguem gaudit plegats del programa, agrair la col·laboració d’en Jordi Lozano com sempre el nostre tècnic i recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre ....a la web de Sants3radio. Soc Antoni Romero i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

300 - LANG LANG

Bona nit a tothom, aquest no es un programa mes, el que farem i escoltarem avui es el programa numero 300 de LAMEVAMUSICA i com sempre el realitzarem el nostre tècnic Jordi Lozano i aquest que us parla Antoni Romero, amb la creació i locució.

Serem amb vosaltres a la sintonia 103.2 tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit i si ho voleu per internet a: SANTS 3 RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.

Com deia, em fa molta il·lusió celebrar el programa numero 300, i al llarg de les set temporades que he compartit amb vosaltres he tingut millors i pitjors programes, però l’ intenció es fer-ho sempre el millor que se i tan sols esperar els gaudim plegats.

I per aquest programa tan especial he triat un pianista i una musica molt especial. El pianista es LANG LANG un numero 1 a la musica clàssica d’avui, considerat per molts músics professionals i pianistes experts com el pianista més gran de l'actualitat, i el seu piano fins i tot ha estat comparat amb Frédéric Chopin o Franz Liszt. El descobriment de Lang Lang va arribar el 1999, va ser quan tenia 17 anys, amb la dramàtica substitució a l'últim minut d'un indisposat André Watts al Festival "Gala de la Centúria" de Ravinia, en el que va tocar el Concert per a piano n. ° 1 de Txaikovski amb l'Orquestra Simfònica de Chicago, amb un èxit clamorós, tant, que “The Chicago Tribune” el va nomenar el talent del teclat més gran i més excitant descobert en molts anys.

I la musica que he triat en aquesta primera part es La Rapsòdia sobre un tema de Paganini,  Op. 43, una obra concertant, es a dir per a concert, escrita per a piano i orquestra per Serguei Rakhmàninov. Segons indica la partitura, l'obra va ser escrita a la Villa Senar, entre el 3 de juliol i el 18 d'agost del 1934. Rakhmàninov, notable intèrpret de les seves pròpies obres, va interpretar la part del piano solista amb l'Orquestra de Filadèlfia a l'estrena de la peça que va tenir lloc a la Lyric Opera House de Baltimore, el 7 de novembre del 1934. La peça és un conjunt de 24 variacions sobre el tema capritx núm. 24, últim dels Capritxos de Niccolò Paganini, que ha inspirat obres de diversos compositors. La composició té una durada d'uns 25 minuts. L’escoltarem com deia amb el piano de LANG LANG i l’Orquestra del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, dirigida per Valery Gergiev.

Aquestes son les variacions que escoltarem. Així dons preneu seient i gaudiu d’aquesta meravella.

·        Introducció: Allegro vivace

·        Variació I (Precedente)

·        Tema: L'istesso tempo

·        Variació 2: L'istesso tempo

·        Variació 3: L'istesso tempo

·        Variació 4: Più vivo

·        Variació 5: Tempo precedente

·        Variació 6: L'istesso tempo

·        Variació 7: Meno mosso, a tempo moderato

·        Variació 8: Tempo I

·        Variació 9: L'istesso tempo

·        Variació 10: L'istesso tempo

·        Variació 11: Moderato

·        Variació 12: Tempo di minuetto (D minor)

·        Variació 13: Allegro (D minor)

·        Variació 14: L'istesso tempo (F major)

·        Variació 15: Più vivo scherzando (F major)

·        Variació 16: Allegretto (B flat minor)

·        Variació 17: (Allegretto) (B flat minor)

·        Variació 18: Andante cantabile (D flat major)

·        Variació 19: A tempo vivace

·        Variació 20: Un poco più vivo

·        Variació 21: Un poco più vivo

·        Variació 22: Marziale. Un poco più vivo (Alla breve)

·        Variació 23: L'istesso tempo

·        Variació 24: A tempo un poco meno mosso

En aquesta segona part del programa 300 de LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO, no serà una obra sencera, escoltarem diversos temes, tots ells molt coneguts on podreu escoltar les meravelles i virtuosismes d’aquest music xinés LANG LANG. Primer La Polonesa en LA bemoll major, op. 53 , també coneguda com a Polonesa heroica composta per a piano per Frédéric Chopin l'any 1842. És una peça molt exigent que requereix habilitats i virtuosisme molt excepcionals per ser interpretada amb un nivell de qualitat adequat. Immediatament després l’últim moviment de La Sonata per a piano núm. 11 en la major,  popularment conegut com la Marxa turca, una de les peces de pianos més conegudes de Mozart i, per extensió, de la música clàssica.

Escoltem ara el primer moviment Allegro maestoso de La Sonata per a piano núm. 8 en la menor, K. 310 obra de Wolfgang Amadeus Mozart composta a París entre el mesos de març i juny de 1778, a l'edat de vint anys. Tot una mostra de gran autonomia i riquesa en la inspiració. Tot i que hi ha la influència de Johann Schobert o Hullmandel, la personalitat mozartiana s'imposa veritablement. I desprès i també de Mozart escoltarem March in C Major n. 1 k408  a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO i com no amb el piano virtuós de LANG LANG

I acomiado el programa n. 300 que hem dedicat al pianista LANG LANG amb el tema GRAND VALSE BRILLANTE N. 2 Op. 34 de Frederic Chopin, desitjant que l’hagueu gaudit.

Si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa sabeu que entrant a la web de Sants3radio.cat/lamevamusica  els teniu tots.

SALUT i SORT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Jordi Lozano com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa ens acomiadem de tots vosaltres fins la propera setmana. SALUT.

299 - CHRIS REA fins 1986

En el programa d’aquesta setmana tenim a CHRIS REA. La major part de la seva carrera musical es una fusió de pop, rock i blues, amb ocasionals elements orquestrals, dominada per la seva distintiva veu, greu i trencada, i per la seva característica tècnica de guitarra, basada en l'ús del slide de vidre, o bottleneck. Des de la dècada de 2000, després de sobreviure a una sèrie d'operacions quirúrgiques d'alt risc, la seva música ha anat derivant cap a l'estil Delta blues, la seva major influència, barrejat amb elements de gospel i jazz, però aquesta setmana ens quedarem l’any 1986 i deixarem per un proper programa la resta de la seva discografia. Christopher Anton Rea, aquest es el seu nom de naixement, és un músic britànic d'ascendència italo-irlandesa, nascut el 4 de març de 1951 a Middlesbrough, Anglaterra. A les seves facetes més conegudes de cantautor, guitarrista, compositor i productor musical, s'afegeixen les de pintor, actor i pilot de carreres.. L’any 1978, veu la llum el primer àlbum de Chris Rea titulat Whatever Happened to Benny Santini, pregunta que fa referència al nom artístic que el músic, de manera sarcàstica, va proposar als executius de Magnet, en considerar aquests que el seu veritable nom no era comercialment atractiu. Tot i que el primer senzill, Fool (If You Think It 's Over), que escoltarem tot seguit, gaudeix de gran popularitat en els EUA i al Regne Unit, Chris Rea desconeixedor de les polítiques discogràfiques, se sent profundament decebut amb el resultat al entendre que s'havia despullat a l'àlbum dels sons més propers al blues, deixant només els tints pop i les picades d'ullet a la Tamla Motown. El 1979 surt al mercat Deltics, el segon àlbum del cantautor, rep crítiques positives, però no es converteix en un super vendes del que extrec el títol DIAMONDS.

298 - TXARANGO -El cor de la terra

El 14 de març de 2017 es publicà a YouTube, Una Lluna a l'Aigua, el primer senzill del grup TXARANGO. Durant la setmana del 20 al 26 de març es pengen cada dia dues cançons i finalment, el diumenge 26 de març es publica el disc EL COR DE LA TERRA sencer a la web oficial del grup, amb la possibilitat de descarregar-lo lliurement (seguint la tònica dels altres discs). Aquest serà el disc que escoltarem avui i presentaré las cançons exactament com ells ho fan a la seva pàgina web dedicada a l’àlbum i encapçalen amb: Som un riu que sempre avança, de la guerra en farem dansa”. El primer títol es OBRIU LES PORTES. Aquesta és la porta d’entrada a l’àlbum “EL COR DE LA TERRA”. El nostre crit a la lliure circulació de les persones. Com ja sabeu en aquest nou disc hem decidit col·lectivitzar la nostra música i aquesta cançó servirà per acompanyar la feina de UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME,una plataforma que aplega unes cinc-centes entitats i que té com a objectiu lluitar contra el discurs feixista i racista de tota mena, a través de la sensibilització i la mobilització. I la segona cançó Una lluna a l’aigua neix amb el foc de l’estiu i parla del desig, de l’atracció, de la música i la vida esclatant-nos contra el cos. Aquesta cançó servirà per acompanyar la feina de l’Obra social de la PAH, nascuda l’any 2011, reivindica i posa en pràctica la reapropiació ciutadana d’aquells habitatges buits en mans d’entitats financeres i grans propietaris. Escoltem les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

297 - NINO ROTA

Avui dia no estan massa de moda les pel·lícules italianes, una mica han perdut aquells magnífics directors dels anys 30s als 70s del segle passat, però les seves pel·lícules i com no la seva musica han quedat permanents. Musica com la que va produir en Giovanni Rota Rinaldi, conegut com a NINO ROTA, nascut a Milà al 1911 i desaparegut el 10 d’abril de 1979, ara farà 38 anys de la seva mort i valgui aquest programa com a recordatori d’aquest qui va ser un gran compositor de musica clàssica i sobre tot cinematogràfica.

Va escriure música per a piano, música de cambra i música simfònica, deixant tres simfonies i diversos concerts, destaca el seu famós "Divertimento Concertant" per a contrabaix i orquestra dedicat al gran solista Franco Petracchi i el seu Concert per a trombó. Va destacar igualment com composició d'escena, i a mes autor de diverses òperes.

Dons d’aquest compositor NINO ROTA escoltarem avui les seves millors musiques de pel·lícules. Es conegut i recordat sobretot per ser l'encarregat de la música de les pel·lícules del director de cinema Federico Fellini. La seva música sol ser delicada i marcadament romàntica, destacant especialment les seves seccions de fusta i corda. També va dominar a la perfecció la composició per a veu. I donem pas ja a la musica i per ordre cronologic. Aixi dons al 1952 i pel film EL XEIC BLANC escoltem LO SCEICCO BIANO a qui seguirà de I VITELLONI,  aquí com a ELS INUTILS i la darrera d’aquest cicle LE NOTTI DI CABIRIA del 1956 traduïda com Les nits de Cabiria, totes tres dirigides per Federico Fellini. Sou a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. 

296 - FRANK ZAPPA fins 1974

Escoltarem avui la musica d’un music difícil, que si no l’heu escoltat mai probablement us costi assimilar la seva musica. Fent una comparativa es com aquell primer gotet de vi, o la primera cervesa, que de principi el rebutgeu però es molt possible que desprès vulgueu mes, per aquella exquisidesa. En fi vosaltres mateix decidireu quan escolteu la musica de FRANK ZAPPA, que neix com a Frank Vincent Zappa el 21 de desembre de 1940 a Baltimore i passa a millor vida el 4 de desembre de 1993, compositor, guitarrista, cantant i productor discogràfic. Amb una carrera de més de trenta anys, va compondre rock, jazz, blues, electrònica, música clàssica i música concreta, o acusmàtica, entre d'altres. També va treballar com a director de cinema i de videoclips, i va dissenyar portades d'àlbums. Després d'una infància plena de malalties, la seva família va emigrar al desert californià on va descobrir la seva passió per la música. El programa d’avui tan sos dona per escoltar alguns dels seus discos i he decidit escoltar des els inicis i fins l’any 1975, faré mes programes per anar avançant. I tot fent un salt endavant arribem al seu àlbum debut al 1966 amb la banda The Mothers of Invention, FREAK OUT!, que va ser el segon àlbum doble de la historia. Combina rock convencional amb improvisacions impossibles. D’aquest disc he triat Hungry freaks, daddy i Trouble every day, una cançó antiracista en plena època de disturbis racials. Escoltem-les a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA.

295 - LONE STAR

Avui farem un repàs a la musica d’un grup català dels anys 60s que m’agradava molt escoltar, era un grup que importava els temes mes escoltats però amb la diferencia que traduïen la majoria de les cançons al castellà i eren, en aquells temps, molt mes entenedores. Son mes del boom posterior a El duo dinamico, Miguel Rios, Los Relampagos o Micky y los Toni, imitadors la majoria dels grans conjunts anglesos, i son per exemple LOS SIREX, Salvajes, Mustang, Cheyenes, etc., tots grups que m’agradaven però particularment m’agradaven els LONE STAR, de qui avui escoltarem les seves millors cançons.

Lone Star és un grup de rock format a Barcelona per Pere Gené (veu i líder de la formació), El grup LONE STAR es crea al 1959, quan el seu lider Pere Gené va retornar a Barcelona, després de viure durant un any a Londres, on va viure l'eclosió del rock and roll en tota la seva esplendor. Gené havia fet classes de piano al conservatori del Teatre del Liceu i va tornar a Catalunya amb la idea de formar un grup de rock. Va ser així com va reunir a alguns antics companys del conservatori per compondre la formació, com Willy Nab (guitarra solista), Rafael de la Vega (baix), Enrique Fusté (piano) i Enrique López (bateria). El nom de LONE STAR es per la fascinació d’en Pere Gené pel blues i per la Guerra Civil dels Estats Units.

Al 1961 graven el primer EP i abandonen la banda Willy Nab i Enrique Fusté. I es al 1964 versionen La casa del sol naciente, traducció al castellà del famos tema de The Animals, dons aquesta versió dels Lone Star va vendre mes senzills que la original, arribant a ser número 1 a Amèrica del Sud i posteriorment, a Espanya. A partir del seu èxit van gravar més EPs per EMI o LA VOZ DE SU AMO, encara que van consistir només en versions, entre les quals destaquen més adaptacions de The Animals, com Comprensión (Don't Let Me Be Misunderstood), «Yo lloro» (I'm Crying) o «Muy lejos de aquí» (We Gotta Get out of This Place). Escoltem aquest quatre temes a LAMEVAMUSICA DE SANTS3RADIO.

294 - PRIMAVERA CLÀSSICA (Beethoven-Vivaldi)

Hem gravat aquest programa avui divendres 17 de març dia que es emes per la nostre antena i repetirem dilluns a  la nit, tan sols faltarà un dia per entrar a la primavera d’aquest 2017 del que tots esperem grans coses. Dons per celebrar aquesta primavera he preparat un programa amb musica clàssica que parla tant de la natura com de la primavera.

Hi començaré amb La Simfonia núm. 6 en fa major opus 68, anomenada "Pastoral" que Ludwig van Beethoven va acabar el 1808 . En la seva estrena va rebre el subtítol "Records de la vida campestre".

Aquesta simfonia va trencar amb el motlle clàssic en tenir cinc moviments, més que el dels quatre típics.

I començarem com es natural pel primer moviment Allegro ma non troppo: La peça es desenvolupa sense pressa. Les harmonies en la seva major part són simples i la música roman en cada àrea harmònica durant un temps força llarg. Això significa que hi ha molts passatges amb tons sostinguts llargs (el brunzit de les gaites) o notes repetides. A més, hi ha gran quantitat de repeticions de petits temes, melodies completes i fins i tot seccions senceres. Aquest moviment, almenys, exemplifica perfectament la preferència de Beethoven per l'expressió en comptes de la representació sonora. Escoltem-la dirigint Herbert von Karajan la Berliner Philharmoniker

El segon moviment Andante molto mosso és quelcom més literal, on les ondulacions penetrants de les semicorxeres representen el rierol murmurant. Vers el final emergeixen pintures sonores explícites, amb el cant dels ocells. Beethoven assigna la part de flauta com a rossinyol, l'oboè com a guatlla i els clarinets com a cucut. Escoltem-lo a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Hi ha una pintura sonora literal d'un altra tipus en el tercer moviment – Allegro-. Primer escolte'm una figura d'acompanyament simple en els violins. Després entra l'oboè amb la melodia, però un compàs més tard, com si l'executant no hagués estat totalment llest per la seva entrada. Quatre compassos després aparentment es desperta el segon fagot, entra inesperadament tocant tres notes, després torna a caure adormit, només per despertar-se cinc compassos després. La melodia passa al clarinet—encara fora de temps—que de sobte és acompanyat per les violes i pels violoncels, aparentment un compàs més tard. És com si l'executant de la viola es despertés de sobte i comences a tocar i la seva entrada despertes al violoncel·lista. Després, la melodia passa a l'executant del corn, el qual també entra fora de temps. Finalment, es desperten els baixos i, per últim, el primer fagot, unint-se amb notes sostingudes. L'humor gentil d'aquest moviment s'enfosqueix vers el final, per simbolitzar l'acumulació de núvols de tempesta també al començament del quart moviment –Allegro- que inicia amb l’amenaça ominosa mitjançant un canvi inesperat vers una tonalitat llunyana. L'scherzo no acaba, sinó que la tempesta la interromp amb aquesta modulació. La violència de la tempesta resta descrita pel rugir dels timbals, trèmolos de cordes i dissonàncies estridents. Finalment la tempesta es calma i el moviment final segueix sense pausa. I en sense pausa dons aquests darrers tres moviments es toquen seguits, tenim el cinquè i darrer moviment o Cant dels pastors. Acció de gràcies després de la tempesta): Allegretto

L'himne del pastor del final ens fa retornar a l'atmosfera sense pressa del primer moviment. Un clarinet i després un corn toquen figures de cant tirolès sobre brogits de gaita en les cordes, abans d'escoltar el tema principal. El moviment finalitza amb un gest pastoral típic: modulació a l'estil tirolès del corn acompanyat per un brogit de vents. Escoltem ja els darrers moviments a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

I com que el programa d’avui es correspon a composicions que ens parlen de natura o de primavera, no podia obviar Les quatre estacions que és el títol d'un llibre de quatre concerts per a violí i orquestra (La primavera, L'estiu, La tardor i L'hivern) del compositor italià Antonio Vivaldi. Es tracta d'una obra descriptiva o programàtica que evoca, a través d'elements de llenguatge musical, diferents aspectes de les estacions de l'any, pero del que com es natural he triat tan sols la primavera. L’escoltarem per la London Philharmonic Orchestra dirigida per Itzhak Perlman i aquesta obra consta de tres moviments el 

I. Allegro. Desperta la primavera, se sent el cant dels ocells, el murmuri de les fonts, la tempesta.

II. Llarg i pianissimo: Tranquil·litat, murmuri de les plantes, lladrucs de gossos, el pastor dorm.

III. Allegro. Se sent una dansa campestre (siciliana) i les cordes greus imiten la nota "pedal" de la viola de roda.

293 - CURE, The

The Cure és una banda anglesa que va començar la seva carrera a la fi dels setanta amb l'edició de l'LP Three Imaginary Boys, en un moment musical conegut com a post-punk. És molt difícil categoritzar a The Cure en només un estil musical prenent en compte el so de la banda al llarg de la seva dilatada carrera, ja que en alguns treballs es pot escoltar un so clarament gòtic i fosc, mentre que en d'altres es poden trobar melodies pop i certs tocs de electrònica.

No obstant això, l'aparença estètica gòtica característica del líder de la banda, Robert Smith, sovint vestit amb roba negra i mostrant un rostre pàl·lid i un llapis de llavis tacant la boca, sumat a lletres que amb freqüència són introspectives i tenebroses, han fet que la banda sigui associada generalment amb el rock gòtic o dark.

I Comencem amb la musica, el 5 de febrer de 1980, la discogràfica de The Cure va editar el seu primer àlbum Three imaginary boys al continent americà sota el nom de Boys don’t cry amb diferents i afegides cançons, com ara la homònima Boys Don't Cry i l'abril del mateix any publica el seu segon àlbum d'estudi Seventeen seconds que va aconseguir el seu primer top 20 en llistes del Regne Unit, del que es va extreure el senzill, A Forest. 

292 - RUBEN BLADES

Musica salsa al programa d’aquesta nit i de la millor. Tindrem la musica de RUBEN BLADES, nascut al barri de San Felipe a la ciutat de PANAMÀ al juliol de 1948. No tan sols canta, també es compositor, music, actor, advocat i polític. Ha desenvolupat gran part de la seva carrera artística a la ciutat de Nova York. Els seus discos més reeixits els va realitzar al costat de Willie Colón per al segell discogràfic Fania durant el boom de la salsa. El seu estil ha estat qualificat com "salsa intel·lectual" i en molts països se’l coneix com el «poeta de la salsa». L'any 1969 marca el seu debut com a cantant i compositor quan publica el disc de llarga durada de Panamà a New York, amb l’orquestra de Pete Rodríguez, disc que, però, Blades no inclou en la seva discografia, pero nosaltres el tenim i el primer títol es JUAN GONZALEZ. Va ser al 1977 que amb la Fania All Stars edita el tema JUAN PACHANGA. Escoltem els dos temes a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Aquell mateix 1977 Rubén Blades, es trobava gravant amb Willie Colón les primeres cançons del seu disc Siembra, i havia acabat de compondre "El Cantante," i li demana si te un tema per en Hector Lavoe, a qui havian trobat amb una sobredosi i necessitava un "bon tema" per ajudar-lo a recobrarse.  que al principi va ser reticent a donar-la a Hèctor, finalment va ser convençut per Colón, pero ell a posteriori va gravar aquest EL CANTANTE. I ja al 1978 edita SIEMBRA del que escoltem PLASTICO un tema que critica molts dels valors del materialisme, la frivolitat i la pobresa espiritual dels que compten amb la riquesa en els països més desenvolupats i que acaba rendint tribut a “gente de carne y hueso que no se vendió, orgullosa de su herencia y de ser latino”. Continueu a LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO

L’àlbum "Siembra" d’en Ruben Blades i Willie Colon ha sigut un dels discos més venuts de Salsa de tots els temps i considerat una obra mestra en la seva composició musical i contingut líric. L'àlbum va establir nous paradigmes en el camp artístic i comercial i, poèticament va dirigir un missatge d'orgull cultural, justícia social i alliberament polític als llatins que vivien al Continent americà en una època de discriminació i opressió política. L'àlbum va incloure el tema "Pedro Navaja" una crònica social d'antiherois de la ciutat de New York: El malandro, la prostituta i el borratxo que recreen la realitat violenta de les nits de qualsevol ciutat del món. El tema de més de 7 minuts de durada, és una narració plena de misteri i suspens entre personatges de la nit, que va in crescendo. I despres tenim un altre temazo que diu Ligia Elena, la cándida niña de la sociedad / Se ha fugado con un trompetista de la vecindad / El padre la busca afanosamente, lo está comentando toda la gente / Y la madre pregunta angustiada: en dónde estará... Be, millor en la veu de Ruben Blades que l’escoltem aquí a LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO. 

"The Last Fight" del 1982 constitueix el cinquè àlbum d'estudi de RUBEN BLADES on s'evidencia cert esgotament del duo Blades-Colon; però, apareixen dos temes destacats: YO PUEDO VIVIR DEL AMOR i What happened un tema d'Blades que havia estat gravat per Bobby Rodríguez en el seu àlbum de 1976. Aquest àlbum marca la fi de l'associació amb l'orquestra de Willie Colón i va generar una pel·lícula homònima de baix pressupost on Blades fa el seu debut com a actor. I aquests dos temes serveixen per acomiadar el programa dedicat a RUBEN BLADES, m’han quedat moltes moltes cançons, que restan per un proper programa del salsero per excel·lència.