Hem gravat aquest programa avui
divendres 17 de març dia que es emes per la nostre antena i repetirem dilluns a
la nit, tan sols faltarà un dia per
entrar a la primavera d’aquest 2017 del que tots esperem grans coses. Dons per
celebrar aquesta primavera he preparat un programa amb musica clàssica que
parla tant de la natura com de la primavera.
Hi començaré amb La Simfonia
núm. 6 en fa major opus 68, anomenada "Pastoral" que Ludwig van
Beethoven va acabar el 1808 . En la seva estrena va rebre el
subtítol "Records de la vida campestre".
Aquesta simfonia va trencar amb el
motlle clàssic en tenir cinc moviments, més que el dels quatre típics.
I començarem com es natural pel primer moviment Allegro ma non troppo:
La peça es desenvolupa sense pressa. Les harmonies en la seva major part són
simples i la música roman en cada àrea harmònica durant un temps força llarg.
Això significa que hi ha molts passatges amb tons sostinguts llargs (el brunzit
de les gaites) o notes repetides. A més, hi ha gran quantitat de repeticions de
petits temes, melodies completes i fins i tot seccions senceres. Aquest
moviment, almenys, exemplifica perfectament la preferència de Beethoven per
l'expressió en comptes de la representació sonora. Escoltem-la dirigint Herbert
von Karajan la Berliner Philharmoniker
El
segon moviment Andante molto mosso és quelcom més literal, on les ondulacions penetrants de les
semicorxeres representen el rierol murmurant. Vers el final emergeixen pintures
sonores explícites, amb el cant dels ocells. Beethoven assigna la part de flauta com a rossinyol,
l'oboè com a guatlla i els clarinets com a cucut. Escoltem-lo a LAMEVAMUSICA
a SANTS 3 RADIO.
Hi ha una pintura sonora literal d'un
altra tipus en el tercer moviment –
Allegro-. Primer escolte'm una figura d'acompanyament simple en els
violins. Després entra l'oboè amb la melodia, però un compàs més tard, com si
l'executant no hagués estat totalment
llest per la seva entrada. Quatre compassos després aparentment es desperta el
segon fagot, entra inesperadament tocant tres notes, després torna a caure
adormit, només per despertar-se cinc compassos després. La melodia passa al clarinet—encara
fora de temps—que de sobte és acompanyat per les violes i pels violoncels,
aparentment un compàs més tard. És com si l'executant de la viola es despertés de sobte i comences a tocar
i la seva entrada despertes al violoncel·lista. Després, la melodia passa a
l'executant del corn, el qual també entra fora de temps. Finalment, es
desperten els baixos i, per últim, el primer fagot, unint-se amb notes
sostingudes. L'humor gentil d'aquest moviment s'enfosqueix vers el final, per
simbolitzar l'acumulació de núvols de tempesta també al començament del quart moviment –Allegro- que inicia amb
l’amenaça ominosa mitjançant un canvi inesperat vers una tonalitat llunyana. L'scherzo no acaba, sinó que la tempesta la
interromp amb aquesta modulació. La violència de la tempesta resta descrita pel
rugir dels timbals,
trèmolos de cordes i dissonàncies estridents. Finalment la tempesta es calma i
el moviment final segueix sense pausa. I en sense pausa dons aquests darrers
tres moviments es toquen seguits, tenim el cinquè
i darrer moviment o Cant
dels pastors. Acció de gràcies després de la tempesta): Allegretto
L'himne del pastor del final ens fa
retornar a l'atmosfera sense pressa del primer moviment. Un clarinet i després
un corn toquen figures de cant tirolès sobre brogits de gaita en les cordes,
abans d'escoltar el tema principal. El moviment finalitza amb un gest pastoral
típic: modulació a l'estil tirolès del corn acompanyat per un brogit de vents.
Escoltem ja
els darrers moviments a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.
I com que el programa d’avui es
correspon a composicions que ens parlen de natura o de primavera, no podia
obviar Les quatre estacions que és el títol d'un llibre de quatre concerts per
a violí i orquestra (La primavera, L'estiu, La tardor i L'hivern) del compositor
italià Antonio Vivaldi. Es tracta d'una obra descriptiva o programàtica que
evoca, a través d'elements de llenguatge musical, diferents aspectes de les
estacions de l'any, pero del que com es natural he triat tan sols la primavera.
L’escoltarem per la London Philharmonic Orchestra dirigida per Itzhak Perlman i
aquesta obra consta de tres moviments el
I. Allegro.
Desperta la primavera, se sent el cant dels ocells, el murmuri de les fonts, la
tempesta.
II. Llarg i pianissimo: Tranquil·litat, murmuri de les plantes, lladrucs de gossos, el
pastor dorm.
III. Allegro.
Se sent una dansa campestre (siciliana) i les cordes greus imiten la nota
"pedal" de la viola de roda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada