211 - Piotr Ilitx Txaikovski -5à. simfonia

Piotr Ilitx Txaikovski neix a Vótkinsk el 7 de maig de 1840, per tant aquest any i en aquestes dates celebrarem el 175è aniversari del seu naixement. És autor d'algunes de les obres clàssiques més famoses del repertori actual, com ara els ballets El llac dels cignes i El trencanous, que veu poder escoltar en el meu programa n. 32 del 9/5/2011. I nosaltres celebrarem també aquest esdeveniment amb la Simfonia núm. 5 en mi menor, op. 64 d’aquest gran compositor rus del Romanticisme. Aquesta Simfonia composta entre maig i agost de 1888 i estrenada a Sant Petersburg el 6 de novembre d’aquell mateix any pel mateix Txaikovski, consta de quatre moviments amb una durada aproximada de cinquanta minuts.

Com en el cas de la Simfonia n. 4 aquesta cinquena és una simfonia de caràcter cíclic, a causa de l'aparició d'un mateix tema motto en més d'un moviment. Però aquí, a diferència de la quarta, s'escolta en tots els moviments, un recurs ja utilitzat per Txaikovski a la Simfonia Manfred. El tema motto te un caràcter fúnebre al primer moviment, però gradualment va transformant-se en una marxa triomfal, que domina el darrer moviment.

Escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO, el Primer moviment Andante - Allegro amb anima, que ens ofereix l’Orquestra Reial del Concertgebouw, que és l’orquestra simfònica més coneguda i respectada dels Països Baixos, i generalment considerada com una de les millors del món, dirigida pel holandès Bernard Haitink.

210 - AL JARREAU - My Old Friend: Celebrating George Duke

Molt abans de convertir-se en un cantant virtuós de R & B, soul, disc i jazz, respectat per tot arreu, Al Jarreau va ser una treballador social de San Francisco que cantava jazz com a segona feina, però una trobada al 1965 amb el jove pianista George Duke al club Half Note va canviar la seu vida, i aquest disc que escoltarem avui es un tribut que Al  Jarreau dedica al seu amic i guia, que va morir l'agost del 2013. Compta com a convidats en aquest disc amb Dr John, els saxofonistes Boney James i Gerald Albright, el baixista Marcus Miller, i les vocalistes Dianne Reeves i Lalah Hathaway. Aquest àlbum que AL JARREAU anomena My old friend, celebrating George Duke es tracta d'un àlbum de jazz suau, que ha sigut produït per Stanley Clarke, John Burk, Marcus Miller i Boney James. Les 10 cançons seleccionades de l'extens catàleg de George Duke li aixecaran l'ànim i portarà bons records a George Duke allà on sigui.

El disc obre amb la cançó que li dóna títol My Old Friend, la gran veu d’Al Jarreau es recolza en un conjunt d'estrelles que compta amb el saxo de Gerald Albright, Stanley Clarke al baix, Patrice Rushen al piano i  teclats, Paul Jackson Jr. a la guitarra, John Robinson a la  bateria i els cors de Jeffrey Osborne amb diverses altres veus de fons. Escoltarem també Someday,  que compta amb la cosina de George Duke, múltiple premi Grammy com a vocalista es Dianne Reeves, fent un duet amb Al Jarreau en aquest meravellós tema original de George Duke, que també compta amb el teclista John Beasley i Marcus Miller al baix. 

209 - Herbie Hancock-Gershwin's World

Avui escoltarem la musica de Herbert Jeffrey Hancock conegut com a "Herbie Hancock”, nascut el 12 abril de 1940 a Chicago, és considerat com un dels pianistes i compositors de jazz més importants i influents. Ha aportat al jazz elements de soul, rock, funk, disco i fins i tot de hip-hop. I concretament amb el seu disc Gershwin’s World, aquest que escoltem avui, i que es un àlbum molt especial, molt elaborat i amb un munt de musics i cantants que l’acompanyan, que estic segur que serà del gust de tothom. Dons dir-vos que aquest es el 42é àlbum de Herbie Hancock i es el seu regal pels 100 anys de naixement de George Gershwin i un regal també per a nosaltres en forma d'una suite, un collage musical que presenta no només la música de Gershwin, també part de la música popular durant la vida de Gershwin i que en va ser actiu.  Hancock organitza aquesta suite amb un grup d'artistes que van des de James Carter a Stevie Wonder, o Chick Corea a l'Orquestra de Cambra Orfeu, i Kathleen Battle a Joni Mitchell, selecta i dispar. Aquest homenatge comença amb una molt abstracta i densa percussió de Cheik Mbaye i que titula Overture (Fascinating Rhythm), breu overtura de 55 segons que dona pas a It Ain't Necessarily So amb Eddie Henderson, Kenny Garrett i James Carter, i la darrera d’aquesta serie The Man I Love lletra i musica del germans Gershwin, amb l’exquisida veu de JONI MITCHELL, Ira Coleman al baix, la trompeta de Eddie Henderson i la bateria de Terri Lyne Carrington, son les primeres de la nit i les escoltem a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

208 - ELS PETS - 30 anys -

Aquest programa d’avui serà el tercer que li dedicaré als PETS, ja ho vaig fer abans amb els números 62 del 30 de gener de 2011 i també el 171 del 16 juny 2014, i recordant el que us deia en aquells dos programes ELS PETS es una banda pop catalana, nascuda a terres tarragonines, exactament a Constantí al Nadal de 1985, aquest any faran els seus 30 anys i encara continuen donant guerra. Son els mateixos elements que la varen formar LLUIS GAVALDÀ a la veu i la guitarra, Joan Reig a la bateria i la veu i Falin Caceres al baix. A l’inici tenien uns cors femenins que s’anomenaven LES LLUFES. S’autoanomenen “rock agrícola” per diferenciar-se del rock català que es feia al país. En el programa d’avui farem un repàs als dos darrers discos d’estudi, FRÀGIL del 2010 i L’ÀREA PETITA del 2013 i també algun single que no ha sonat en cap dels anteriors programes que els hi he dedicat. Recordar-vos que varem deixar l’anterior programa a l’any 2007 i va ser l'any 2008, que el grup va voler celebrar l'onzè aniversari del seu disc més popular, amb la Gira Bon Dia. Aquesta gira va tenir una gran acollida entre els seus fans més veterans, que van xalar de valent, amb els seus vells èxits. L'any 2009, Els Pets fan la gira "Els Pets fan soroll". I l’any 2010 treuen al mercat el seu desè disc d’estudi, FRÀGIL amb el que comencem escoltant TRES, AL SEIENT DEL COSTAT i PER VEURE’T A TU i ho tenim a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

207 - BUDDY GUY – Rhythm & Blues

Al programa d’avui escoltarem el millor blues de la mà i la veu de George Guy, conegut com a BUDDY GUY nascut el 30 de juliol de 1936, a Lettsworth (lousiana), guitarrista i cantant de blues nord-americà, conegut per ser un innovador de la guitarra, dins del Blues de Chicago i és una de les majors influències per a molts guitarristes de blues. Guy va aprendre guitarra fent servir un diddley bow que ell mateix va construir, aixó es L’arc de Diddley un instrument de corda, normalment cassola, originari d’África.

Quan aprenia a tocar, un familiar li va regalar una guitarra acústica, que ara forma part de l'exposició Rock and Roll Hall of Fame.

A principis de la dècada de 1950, va començar tocant en bandes de la zona de Baton Rouge, Louisiana. Al 1957 marxa a Chicago a provar sort. Muddy Waters el va veure tocar i el va tenir com a col·laborador. El 1958, en una competència de joves promeses organitzada pels guitarristes del West-Side, Magic Sam i Otis Rush, Guy va ser guanyador del certamen, el que li va suposar un contracte d'enregistrament. 

I he triat per escoltar un bon blues un valor segur d’aquesta musica com en BUDDY GUY i també he triat un doble CD que anomena de "Rhythm & Blues" en el que el primer CD compren 11 temes de Rhytm i el segon CD compost per 10 de BLUES. A mes amb convidats, alguns li donen més força als temes i altres no molesten massa. Procuraré que tinguem de tot una mica i escoltem el millor. I anem pel disc 1 o sigui la part rhythm, molt més soul i destacant la secció de vent de Muscle Shoals Horns en l'obertura amb Best in town, desprès la vacilona What's Up With That Woman. A més dels Horns, el septuagenari i incendiari guitarrista BUDDY GUY s'ha fet acompanyar d'alguns col·laboradors com Kid Rock a la frenètica Messin' with the kid, sou al vostre programa de LA MEVA MUSICA a SANTS3RADIO.

206 - Lady Gaga & Tony Bennett (Cheek To Cheek)

El passat diumenge 8 de febrer els premis Grammy varen tenir l’actuació de la LADY GAGA i  TONY BENNET amb la cançó CHEEK to CHEEK, que va ser escrita originalment per Irving Berlin al 1935. I la seva actuació va ser la conseqüència de guanyar el Grammy al millor àlbum vocal pop tradicional aquella nit.

El primer tema gravat en disc de Bennet i Gaga va ser en el DUETS 2 on interpreten The Lady Is a Tramp i del que jo vaig quedar frapat sobre tot per la interpretació de la Gaga.

Al setembre del 2012 Bennet declarava a la revista Rolling Stone que Lady Gaga volia fer un àlbum de jazz amb ell i varen posar mans a l’obra i així sorgeix CHEEK to CHEEK primer àlbum d'estudi dels cantants i compositors nord-americans Lady Gaga i Tony Bennett. D’aquest àlbum diu Lady Gaga “Cheek to Cheek va sortir d'una amistat molt orgànica i de la relació que Tony i jo hem construït en els últims anys i que realment va ser un esforç de col·laboració. És molt important per a Tony ja que es tractava d'un disc de jazz. He estat cantant jazz des que era un nena i realment volia mostrar el costat autèntic del gènere. Hem fet un àlbum de clàssics del jazz, però té un toc modern”. 

Aquest àlbum de Gaga i Bennet també a obtingut el lloc n. 1 en el Billboard 200 de 2014. La primera cançó d’aquest àlbum es Anything Goes de Cole Porter i va ser gravada al 1959 per Bennett amb la col·laboració de Count Basie i la seva Orquestra, i Gaga va pensar que era una pista divertida amb un veritable atractiu i molt potent, també escoltarem la que dona titol CHECK to CHECK i totes tres cantades per la parella Bennet / Gaga,  a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

205 - Tito Puente & Eddie Palmieri – Masterpiece

Al programa d’avui escoltarem bona musica del jazz llatí, amb la col·laboració de les dos grans bandes d’aquesta musica amb un llançament del 2000 amb el titol MASTERPIECE, i aquí tenim l’unió del percussionista Tito Puente i el pianista Eddie Palmieri amb un àlbum fantàstic de dos del mes prolífics musics de ritme llatí, que contant a mes amb un grup de musics i cantants llatins de renom i que s’uneixen en aquesta Obra Mestra. Malauradament aquesta històrica trobada va ser eclipsada per la mort de TITO PUENTE poc desprès de la gravació d’aquest CD.  I comencem escoltant ja la musica d’aquest disc i comencem amb La última copa que podreu comprovar que compta amb alguns matisos de tango, però immediatament es trenca en una ranura salsa contundent amb Herman Olivera en la veu principal. En el vell txa txa skool d’estil montuno escoltem Muddy's club blues in Weinhelm aquesta vegada amb Jerry Medina que produeix alguns sons vocals del scat enginyoses. A Tito Puente l’escoltem també al vibràfon. Escolteu-los al vostre programa LAMEVAMUSICA a la vostre emissora SANTS3RADIO.

204 - Emerson, Lake & Palmer

Escoltarem aquesta nit la musica d’Emerson, Lake & Palmer (també coneguts com ELP) una banda britànica de rock progressiu formada a Bournemouth, al sud d'Anglaterra al 1970, que va aconseguir la seva major popularitat en aquella dècada, venent més de 35 milions de discos i realitzant multitudinaris concerts. L'espectacularitat dels seus enregistraments i presentacions els van posar a l'altura de les grans bandes de la seva època. El trio, a la vegada, va preparar el camí a altres bandes progressives per a la difusió del gènere, passant d'una espècie de gueto musical a convertir-se en un fenomen radiofònic. Dins de l'explosió progressiva de la Gran Bretanya de finals dels anys 60, el trio Emerson, Lake & Palmer es va convertir en un dels noms més significatius i de major èxit comercial de l'estil, caracteritzat per una amalgama entre rock, jazz i música clàssica , que posava de manifest el talent instrumental dels seus protagonistes. El tercet estava compost per tres coneguts músics de l'escena britànica: el teclista Keith Emerson, batejat com al Jimi Hendrix dels teclats i que provenia del grup The Nice; el baixista, guitarra i cantant Greg Lake, provinent del mític grup King Crimson, considerat com a grup pioner del rock progressiu; i el bateria Carl Palmer ex-membre d'Atomic Rooster. Per tal esplèndid currículum era lògic que la nova banda atragués l'atenció tant de la premsa com del públic. Comencem a escoltar-los amb la seva introducció habitual en tots els concerts en directe amb la seva Introductory Fanfare, unida a PETER GUNN i a NUTROCKER, a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

203 - Sixto RODRIGUEZ

En el programa d’avui escoltarem la musica d’un music, cantant i compositor nascut a Detroit als Estats Units al juliol de 1942, fill d’immigrants mexicans que van arribar als anys 1920. El seu nom es Sixto RODRIGUEZ, però se’l coneix artísticament com a RODRIGUEZ. En moltes de les seves cançons Rodríguez parla de les crueltats que enfronten els sectors socials més pobres i marginats de les grans urbs.
El 1967, sota el nom de Rod Riguez, va llançar el senzill I'll Slip Away mitjançant la petita discogràfica Impact. Durant tres anys, Rodríguez no compon res, fins que signa amb Sussex Records, una branca de la discogràfica Buddah. Un cop comença a treballar per Sussex, canvia el seu nom professional pel de Rodríguez, va gravar dos àlbums amb Sussex, Cold Fact l’any 1970 i Coming from Reality el 1971. Però després que tots dos van vendre molt poques còpies als EUA, la discogràfica el va acomiadar el desembre de 1975. I d’aquests dos albums seràn els protagonistes del programa d’avui, anem per ordre i del Cold Fact escoltarem en primer lloc la seva cançó mes coneguda Sugar Man, i desprès Only Good for Conversation i Crucify Your Mind, que ara mateix sonen a LAMEVAMUSICA

202 - CHARLES PASI

Tenim al programa d’avui a en CHARLES PASI un francès parisenc nascut al 1984, tot just 30 anyets, de pare italià i mare francesa. Un music que realitza una barreja única de jazz modern i de blues, acompanyat pels seus sons de l'harmònica. Va esser al 2006 que va llançar el seu primer àlbum i que anomena Mainly Blue (Principalment blau). El seu segon àlbum, Uncaged, va ser editat cinc anys més tard i va incloure el saxofonista Archie Shepp en dues cançons del disc. I el tercer disc que el titula Sometimes Awake (A vegades despert) que es va publicar al 27 d’octubre 2014. Després de graduar-se, va assistir a St Louis Escola de Jazz a Roma, i després va tornar a París per estudiar a l'escola de jazz Centre d’informations musicales  i l'escola Atla. Al 2005 va ser una de les revelacions al Festival de Blues sur Seine, guanyant el Premi electro acústica i el Prix Festiblues Internacionals de Montreal. Així dons tenim un nou descobriment que vull compartir amb tots aquells que encara no el coneixeu i amb el convenciment de que us agradarà el seu estil, la seva harmònica, la seva veu i la seva banda. I per començar un tema versionat per un munt de cantants i que no correspon a cap dels seus tres àlbums Dream a Little of Me i despres ja si del primer album MAINLY BLUE els temes If I move i White boy blues,  Tot això a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA