355 - RESUM 1 - Temp. 2018/19

Com ja es habitual, reservo els dos darrers programes de cada temporada per fer un repàs a la que jo considero la millor musica que hem escoltat durant aquesta temporada 2016-2017, des del primer d’aquell 15 setembre 2017 dedicat a Hugh Laurie i fins al 354 de la setmana passada on intervenia la musica de Dr. John. I començarem per ordre cronològic amb aquell primer programa de l’actor i com podreu comprovar cantant i pianista HUGH LAURIE, actor entre altres de la famosa sèrie de TV HOUSE interpretant aquell doctor mal carat, però que va treure aquell magnífic disc LET THEM TALK del que he triat el tall TIPITANA. Després i del programa 315 era Justin Timberlake qui ens oferia Can't Stop The Feeling, cançó que forma part de la banda sonora de la pel•lícula Trolls de l'estudi Dreamworks Animation. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA A SANTS3RADIO. I ara i recordant aquell programa dedicat al que es indiscutiblement el compositor de musica de cinema, mes famós, popular, i conegut de tots els temps, com sabeu JOHN WILLIAMS dons La Marxa Imperial o Tema de Darth Vader de la saga STAR WARS, un dels temes més coneguts i una marxa que s’usa quan apareix Darth Vader o quan és esmentat, i també quan l'arribada de l'emperador Palpatine a l'Estrella de la mort. I després es ANDRA DAY, cantant i compositora nascuda al 1984 qui ens ofereix el seu tema estrella FOREVER MINE, I va ser al programa del 3 de novembre que JAMES MORRISON del seu segon àlbum Songs for You, Truths for Me ens interpretava Save Yourself i que ara mateix recordem aquí a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. El primer arbre del bosc es un àlbum dels BLAUMUT del que Vassil Lambrinov deia que el lletrista i cantant Xavi de la Iglesia mai deixa de tenir idees extretes de la fotografia i el dibuix que donen lloc a imatges mentals i d’aquell programa he extret el títol PIANO, tot recordant a FATS DOMINO, un dels pares del Rock and Roll i que ens va deixar el 24 d’octubre del darrer he triat el seu BLUE MONDAY i per no baixar el nivell i el moviment tenim a l’orquestra de COUNT BASIE que ens acompanyava amb els seu disc AT NEWPORT amb aquest BLEE BLOP BLUES. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. Per tots aquells que no pareu de ballar aquesta nit, ara es JAMES TAYLOR que ens interpreta EVERYBODY LOVES TOT CHA CHA CHA, suavet perquè tots ens puguem moure. Pujem una mica mes el ritme perquè aquells que esteu mes en forma balleu aquest CAKE BY THE OCEAN que els DNCE ens oferien en el darrer programa del 2017, i va ser FRANK SINATRA amb ANTONIO CARLOS JOBIM que en el primer d’aquest any ens interpretaven una meravellosa GAROTA D’IPANEMA. Ah!! I continueu escoltant LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO en el seu primer resum de temporada. Els osonencs OQUES GRASSES que tenen un estil variat i toquen quasi tot però potser anant cap el reggae pop ens cantant el seu BALL DE MANEC. El 19 de gener era LIONEL RICHIE qui va escriure i produir per a Kenny Rogers el tema Lady, que escoltarem amb l'original de Lionel Richie. Elvis Costelo que està casat amb Diana Krall, va llençar al març del 1977 el seu primer single que era aquest ALISON. Dons totes tres cançons sonen ja a LAMEVAMUSICA. I acabaré aquest primer programa de resum deixant-vos amb uns dels mes grans duets de musica del nostre país com son EL ULTIMO DE LA FILA del Manolo Garcia i d’en Quim Portet i la seva INSURRECCION i tanco ja amb JACK JOHNSON i el seu RODEO CLOWNS. La propera setmana ens retrobarem amb un altre resum amb mes cançons de la temporada. Celebraré que haguem gaudit plegats del programa i recordeu que ens trobareu tots els divendres i dilluns en directe o a qualsevol moment per Internet a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. Som en Roger Gonzàlez, com a tècnic i aquest que us parla Antoni Romero a la creació del programa els que us desitgem a totes i tots SALUT, SORT I MOLT BONA NIT

354 - Dr. John performing the Music of Duke Ellington

Tornem a tenir al nostre programa a Mac Rebennac conegut com a Dr. John a qui escoltarem avui en un àlbum d'estudi de 1999 del teclista de New Orleans que també el produeix. Aquest disc és una col•lecció de cançons que foren escrites o interpretades per Duke Ellington. Compta amb el suport musical de la banda "The Lower 9-11" format per David Barard al baix, Bobby Broom a la guitarra i Herman Ernest III a la bateria, recolzats per Ronnie Cuber al saxo i la percussió de Cyro Baptista. Us avanço que no podrem escoltar tots els títols, no tenim prou temps, però si el millor, com aquesta primera pista de l’any 1947 On The Wrong Side of the Railroad Tracks, I la veu expressiva de Dr. John que tendeix a apropar-se a la caricatura pròpia, en aquest It Don't Mean a Thing. Ah, SOU A SANTS3RADIO. LAMEVAMUSICA. Continuem amb l’elegant musica de Duke en aquest homenatge que li dedica en aquest àlbum “Dr. John performing the Music of Duke Ellington” del 1999 per tal de celebrar el centenari del naixement del llegendari pianista. Seria difícil trobar un millor homenatge que aquest, on Dr. John demostra un disc sorprenentment bo pel material d'Ellington, que col•loca una base tremendament funky sota les melodies del compositor. El so està dominat per l'incomparable piano i òrgan de New Orleans, de forma natural, i les millors pistes són aquelles les melodies són transportades únicament pel seu treball de teclat, com els instrumentals Perdido i Caravan. Tot al vostre programa de LAMEVAMUSICA. En aquest àlbum que te com a sobre nom DUKE ELEGANT els talls vocals com no pot ser d’un altre manera estan molt ben interpretades, amb la seva presencia les balades d'Ellington com SOLITUDE que composa al 1935 amb Irving Mills i, sobretot Mood Indigo de l’any 1931 dels dos mateixos compositors que tan elegantment les mostra Dr. John, fent gala d’aquest sobrenom. Sou a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Al final, aquest àlbum Duke Elegant és un innovador gir en el cançoner de Duke Ellington i com a sòlid àlbum de Dr. John per dret propi. Escoltem ara del 1953 SATIN DOLL d’Ellington i Johnny Mercer a qui acompanya una composició del 1959 de Peggy Lee i clar l’Ellingthon amb una versió molt funky amb títol I'm Gonna Go Fishin'. Tot al vostre programa de LAMEVAMUSICA. Ja finalitzant el programa d’aquest setmana escoltem de Duke i Bob Russell Do Nothin' 'Til You Hear From Me, es clar amb la veu i la versió de Dr. John. I qualsevol debilitat que pugui haver en aquest disc, és més que compensada per la reordenació final d’aquest Flaming Sword, una de les tres rareses d'Ellington en aquest àlbum. Dr John transforma l'instrumental en un espectacle lluminós i bellament melòdic a l’estil del piano del professor Longhair, qui fou un cantant i pianista de blues amb un sorprenentment ritme sexy funk de New Orleans. I res mes acomiadar-nos de tots vosaltres recordant-vos que som amb vosaltres tots els divendres i dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

353 - TXA,TXA, TXA

Demà dissabte 23 de juny celebrarem una festiva revetlla de Sant Joan, l’origen d’aquesta celebració de la Nit de Sant Joan és pagà i forma part del grup de festes solsticials, com el Nadal. Amb una tradició que es remunta a molt abans de la implantació del cristianisme, és un culte al sol, a l’allargament del dia, pel solstici d’estiu. La festa de la Nit de Sant Joan a la ciutat de Barcelona és molt antiga, sobretot amb la presència central de les fogueres, perquè és creença comuna que les flames allunyen i espanten els mals esperits que campen durant aquesta nit, dons tot recordant aquelles festes avui el programa anirà de musica ballable i aquesta serà el TXA-TXA-TXA. I comencem amb l’orquestra Martini i dos temes com son AMADO MIO i SWAY, que ja sonen a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

De fet, al segle XVIII ja es van dictar lleis que pretenien posar fre als focs d’artifici i a les fogueres dins la ciutat, cosa que fa suposar que aleshores la tradició ja era molt assentada. Però la festa s’ha mantingut fins avui a desgrat de les prohibicions i les restriccions durant el segle XX. No fa masses anys a la ciutat de Barcelona es celebraven als terrats i patis revetlles particulars amb tota mena de balls. Continuem amb el Txa-txa d’aquesta nit i Santana ens ofereix CORAZON ESPINADO, despres tenim a R.Mitchell amb AMOR BOIX (LOVEFOOL) i Marc Anthony amb el seu I NEED TO KNOW. I ja sonen a LAMEVAMUSICA.

El 23 de juny a la tarda la Flama del Canigó arriba a la plaça de Sant Jaume, on és rebuda per les autoritats municipals, l’Àliga de la Ciutat i els Gegants de la Ciutat, mentre sona la cançó «Muntanyes del Canigó». Tot seguit, els representants de cada barri agafen el foc que encendrà les fogueres de tota la ciutat. Amb l’encesa de les fogueres comencen les revetlles a les places i carrers dels barris barcelonins i, paral·lelament, els sopars populars, espectacles pirotècnics, balls i molta gresca fins a la matinada. Ara el veneçolà Oscar d’Leon ens ofereix CACHITO MIO i els Giants of Latin amb CHIQUITA BONITA i BONITO Y SABROSO. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA-

La menja més tradicional d’aquesta diada és la coca de Sant Joan, que actualment es presenta en moltes varietats: n’hi ha amb fruita, pinyons, llardons i n’hi ha de farcides amb crema o bé amb nata. Es una derivació del tortell amb ous que es menjava antigament, una gran peça rodona amb clares reminiscències de culte al sol. Segons el cuiner Ignasi Domènech, la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que d’ample. Continuem ballant amb aquest ritmes llatins i tenim tres cançons mes, la primera CHILLY CHA-CHA amb Jessica Jay, la seguirà Johny Hates amb Shattered Dreams i despres es el tigre Tom Jones que ens ofereix el seu famós SEX BOMB i que son les que escoltem tot seguir a  LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

La revetlla de Sant Joan coincideix amb la festa major de la Marina del Port, conegudes com Bacanals de Barcelona. Entre el 22 i el 25 de juny, la plaça de la Marina de Sants i els seus voltants es tenyeixen de festa, música, gastronomia, espectacles, correfocs i activitats familiars. Els Diables del Port encendran la foguera de Sant Joan, tot donant pas al sopar i al ball de revetlla amb orquestra. Consulta totes les activitats al programa de la festa. Lou Vega i el seu Gentleman, mentre que Julio Iglesias ens recorda el seu GOZAR LA VIDA i es Mighty Dab Cats qui amb la seva MAGIC CARPET RIDE ens conviden a ballar aquests tres txa-txes.

I arribem al final del programa d’aquesta revetlla de Sant Joan, que finalitza amb la Jennifer Lopez i el seu tema LET’S GET LOUD a qui segueix TI AMO TI AMO de l’Alexia i que acomiada el programa d’avui. Com sempre agrair la col·laboració d’en Roger Gonzalez el nostre tècnic. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres i dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

352 - GREGORY PORTER - Liquid Spirit

Mesura 1 metro i 95 cmts., pesa 115 quilos i va ser jugador de futbol americà. No va estudiar música, però ha triomfat i de quina manera com a cantant de jazz i de soul. El seu nom GREGORY PORTER. Neix el 4 novembre de 1971 a Sacramento –California- i al 2014 va guanyar un premi Grammy per millor Àlbum de Jazz Vocal pel seu disc Liquid Spirit, després que els seus dos primers discos foren també nominats però en sense aconseguir el premi desitjat. Porter es un dels artistes més emotius i fàcilment identificables, és un artista únicament atractiu que té una rara habilitat per combinar les subtils tendències del jazz amb una ànima profunda impulsada per l'evangeli.

Tot i haver-se fet famós en els últims anys, Porter ja és àmpliament considerat com un dels millors cantants de la seva època, un artista amb actuacions en viu dinàmiques i enèrgiques que segueixen sent el públic a banda i banda de l'Atlàntic, com la que va fer al nostre Liceo de Barcelona el passat 13 de març. I comencem a escoltar aquest LIQUID SPIRIT el seu tercer disc, en el màxim que ens doni el programa, amb dos temes escrits per ell mateix com son NO LOVE DYING i LIQUID SPIRIT i també la cançó de Abbey Lincoln i Max Roach LONESOME LOVER a LAMEVAMUSICA.

Arrelat en una tradició jazzística que informa el seu so carregat d'ànima, GREGORY PORTER aquest disc Liquid Spirit gira entre balades delicades i líricament reflexives, amb conduccions i ritmes d’influencia bop, com també soul i números amb migs tempos, tots els quals posen en escena el regal innat per a la melodia i demostren que pot travessar la divisió artística però sovint comercialment traïdora. En aquest àlbum Porter conserva els mateixos músics que l'acompanyaven en els seus dos discos anteriors: el pianista i director musical Chip Crawford, el bateria Emanuel Harrold, el baixista Aaron James, el saxo alt Yosuke Sato i el saxo tenor Tivon Pennicott. Ara sonaran tres temes, tots ells de composició Gregory Porter com son WATER UNDER BRIDGES, HEY LAURA I MUSICAL GENOCIDE, A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. 

A la balada tendra WOLFCRY només l'acompanya el pianista Chip Crawford, és tan genial i melòdicament rica que podria ser fàcilment cantat per un jove Nat King Cole, el seu ídol gracies a les influencies de la seva mare, ministra de l’església i gran seguidora d’aquest gran cantant. Mentre que la forma en què ell i la seva banda es mouen a través del blues, el jazz, l'evangeli i el R & B, simultàniament, el trobem amb aquest declamatori i impressionant  FREE, de Nak i Zak Najor i també del mateix Porter i els escoltem a LAMEVAMUSICA aqui a SANTS3RADIO.

El New York Times va qualificar a Gregory Porter com "un cantant de jazz de presència emocionant, un baríton en auge amb un regal per a la refinació i un augment sostingut" en la seva ressenya que referia a aquest àlbum Liquid Spirit, que avui escoltem. BROWN GRASS és una cançó d'amor per estar segur, però més trist, aquí Porter articula les controvèrsies de forma senzilla i honesta, i per tant de forma ressonant, escoltem-la junt amb WIND SONG i THE in CROWD, Som a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO.

I ja tan sols em queda acomiadar el programa dedicat a GREGORY PORTER finalitzant-lo amb MOVIN’ i WHEN LOVE WAS KING, però ens quedem en sense escoltar el darrer tema del disc per problemes de temps. Tindrem noves ocasions per continuar amb les seves cançons, perquè aquest baríton dona per escoltar en altres programes, i si us interessa veure'l en directe, aquest estiu actuarà al Universal Music Festival de Madrid el proper 23 de juliol. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.

SALUT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe.  Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.

351 - PAROV STELAR

En tots els anys que LAMEVAMUSICA es en antena aquest serà el primer programa que dedicaré a un DISC JOCKEY i aquest no es altre que Marcus Füreder nascut a Linz, (Àustria) el 27 novembre de 1974, es conegut com PAROV STELAR, disc jockey de música electrònica i productor discogràfic austríac. Es tracta d'un dels pioners del Electro swing, un gènere que fusiona la música swing amb sons contemporanis com el house, el hip hop o el dance, entre d'altres. Generalment, actua com a integrant de la banda Parov Stelar Band o en solitari com a DJ. Comencem amb la musica que aquest gran comunicador ens ofereix i la primera de la nit es WARM INSIDE cantada per la texana Leena Conquest i tot seguit GOOD BYE EMILY amb la veu de Gabriella Hanninen i del seu àlbum Daylight he triat LOVE. Dons aquests temes son els que sonen a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Després de guanyar certa experiència com a DJ en discoteques durant la segona meitat dels anys 90, Parov Stelar va començar a involucrar-se en la producció i la publicitat a partir de l'any 2000. Després de signar diferents treballs amb el seu nom real, Marcus Füreder, i sota el pseudònim Plasma, el 2004 comença a produir amb el nom Parov Stelar i funda el seu propi segell discogràfic: Etage Noir Recordings. Al 2009 edita un dels seus millors àlbums que n’és doble i anomena COCO, d’aquest àlbum escoltem THE MOJO RADIO GANG, COCO i RAGTIMECAT aquestes dues darreres amb la veu de la seva companya Lilja Bloom. Sou a LAMEVAMUSICA Parov Stelar ha arribat a ocupar un lloc destacat en el panorama de la música electrònica mundial i es un dels pioners d'un nou gènere: l'electro swing. Els seus temes s'inclouen en més de 700 recopilatoris i han estat utilitzats en diverses pel•lícules, sèries i anuncis publicitaris de marques reconegudes com Bacardi, Chevrolet o Audi, entre moltes altres. Continuem amb aquest doble àlbum COCO i escoltem CATGROOVE i MATILDA tot seguit a LAMEVAMUSICA. Sou a SANTS 3 RADIO. El repartiment varia des del Parov Stelar Trio fins al repartiment complet de la Banda Parov Stelar, formada per Parov Stelar (Programació), Cleo Panther (Vocals), Marc Osterer (Trompeta), Sebastian Grimus (Saxofon), Jakob Mayr (Trombó) Michael Wittner (baix / guitarra) i Willie Larsson Jr. (bateria). Que continui la musica i amb la d’aquesta nit el ball que ens podem fer amb tres Booty swing, All Night i The Princess a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Parov Stelar ha guanyat 7 Amadeus Austrian Music Awards d’Electronic / Dance (2012, 2013, 2015 i 2016), Àlbum de l'any per The Princess (2013), Best Live Act (2013 i 2014). Ha treballat amb Lana Del Rei, Bryan Ferry, Marvin Gaye i Lady Gaga. Ha llançat dotze àlbums, més de vint EP i ha venut més de 500.000 Àlbums de forma independent. Moltes d’aquestes pistes que hem escoltat s’han utilitzat en centenars de recopilacions a nivell mundial, així com en programes i series de televisió, pel•lícules i anuncis publicitaris que l’han dut a un gran reconeixement internacional. Està casat amb Barbara Lichtenauer, més coneguda com a Lilja Bloom, amb qui ha creat i cantat molts temes. I ara escoltem She Ain't Got No Money [Feat. Lukas Graham], Clap Your Hands i The Sun (feat Graham Candy). Escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO I finalitzo el programa amb els darrers temes de la nit com son DEMON DANCE i STEP TWO amb la veu de la seva companya Lilja Bloom que acomiaden el programa de la setmana dedicat a PAROV STELAR i a seva musica per que la balleu i la gaudiu. Gracies per la col•laboració del nostre tècnic Roger Gonzàlez i recordeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns i sempre a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

350 - CRISH DE BURGH

Avui tenim un cantant nascut a la ciutat Venado Tuerto de la provincia de Santa Fe de l’Argentina, aon va viure els seus primers anys. Neix el 15 d’octubre de 1948 com a Christopher John Davison però com a music el coneixem com a CHRIS DE BURGH, fill del coronel i diplomàtic britànic Charles Davison i d’una secretaria irlandesa de nom Maeve Emily de Burgh. Desprès de diferents canvis de domicilis per tot el mon  finalment els Davison es van establir al castell Bargy, comtat de Wexford del segle XII a Irlanda, comprat pel seu avi matern, el general Sir Eric de Burgh. El castell va ser convertit en un hotel, i va ser allà on va obtenir les seves primeres experiències com a músic, a l'auditori de l'hotel. Poc més tard va adoptar "Chris de Burgh" com el seu nom artístic. Al 1974 actua com a teloner dels Supertramp. I al 1974 treu el seu primer àlbum en sense massa exit i l’any següent treu el segon disc Spanish Train and Other Storie on trobem Lonely Sky i l’any 1977 treu el seu tercer disc amb la pista In A Country Churchyard. Escoltem aquest dos temes a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. El 1981 CHRIS DE BURGH va tenir la seva primera entrada a les llistes d'èxits del Regne Unit amb "Best Moves", un recull dels seus àlbums anteriors. Això va possibilitar que al 1982 llancés el disc The Getaway que va aconseguir el nombre 30 en les llistes d'èxits del Regne Unit, i el número 43 als Estats Units, gràcies al single Don't Pay The Ferryman i on també trovem The Getaway que tot seguit sonen a LAMEVAMUSICA. Continuant amb el sisè àlbum The Getaway de CHRIS DE BURGH trobem un altra cançó que es va convertir en un tema favorit de Burgh i aquesta es Borderline on explica la història d'un objector de consciencia que decideix fugir amb el seu amant al ser reclutat per al servei militar, juntament escoltarem Where Peaceful Waters Flow. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA- El següent àlbum de CHRIS DE BURGH, "Man on the Line", també va tenir bona acceptació, situant-se en la posició n. 11 al Regne Unit i High On Emotion, es un dels títols mes reeixits. Com va ser molt reeixida la seva balada The Lady in Red a finals de 1986 de l’àlbum Into the Light. La cançó va ser un gran èxit mundial aconseguint la posició número 1 al Regne Unit. En una entrevista De Burgh va revelar com Diana, princesa de Gal•les, va venir a veure la seva actuació en un concert privat; i després de la seva actuació el va anar a trobar darrere de l'escenari per agrair-li que escrivis la cançó The Lady in Red. Diana creia que la cançó havia estat escrita per a ella, al ser coneguda per la seva preferència per la roba de color vermell. De Burgh va agrair-li l'afalac i l'admiració, però li va revelar a Diana que la cançó estava inspirada pel record de quan va conèixer la seva dona Diane, ((aquestes princeses creuen que son el centre del mon)). Escoltem-les tot seguit a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. CHRIS DE BURGH esta casat amb la seva dona Diane des de 1977 i viu a Enniskerry, a Irlanda. Tenen dos fills i una filla, Rosanna, que va guanyar l'edició Miss World 2003 representant a Irlanda. Chris és un fervent simpatitzant del Liverpool F.C. de la mateixa manera que la seva filla Rosanna. Continuem amb la musica i al 1988 treu el seu 9è àlbum Flying Colors anant directament al numero 1 del Regne Unit, d’aquest disc escoltarem Sailing Away, Carry me i Missing You a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. I arribem al final del programa de la setmana escoltant els darrers temes de la nit Always on my mind i Forevermore que acomiada el programa d’avui dedicat a CHRIS DE BURGH. Com sempre agrair la col•laboració d’en Roger Gonzalez el nostre tècnic. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

349 - BOB SEGER -2-

Roquer d'arrels amb una clàssica veu raspada, de BOB SEGER tornarem avui a escoltar la seva musica i li dedicarem el segon programa, recordar-vos que el primer va ser el 12 de maig de 2017, avui farem un repàs al llarg de la seva carrera artística, no duplicant cap de les cançons que en el seu dia vàrem escoltar. Amb una carrera que abasta cinc dècades, Seger continua actuant i gravant avui. Va ser inclòs en el Rock and Roll Hall of Fame al 2004 i en el Songwriters Hall of Fame (compositors) del 2012. Bob Seger va ser nomenat el 2015 Llegenda Viva per Billboard, homenatjat en la 12a Billboard Touring Conference & Awards, celebrada els dies 18 i 19 de novembre a l'hotel Roosevelt de Nova York. Seger va aconseguir el seu avanç comercial amb el seu àlbum d'octubre de 1976 "Night Moves". El títol de la cançó "Night Moves" era una altament suggestiva, nostàlgica història que travessa el temps, que no va ser elogiada solament per la crítica, aquest àlbum també contenia la balada "Mainstreet", que tracta sobre el carrer Ann d'Ann Arbor, i que va emfatitzar les credencials de Seger en el rock d'arrels obreres així com la inquietant guitarra principal del guitarrista Pete Carr. Escoltem aquest dos temes a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. El senzill del 1978 "Still the Same", de la que Bob Seger va dir que la cançó és una amalgama de personatges que va conèixer quan va anar primer a Hollywood i emfatitza el talent de Bob Seger pels números de mig tempo que va revelar un sentit de propòsit aconseguint el número 4 en les llistes de senzills de Pop, " Old Time Rock and Roll ", una cançó de George Jackson i Thomas E. Jones III a la qual Seger va reescriure les lletres essent una de les cançons més reconegudes de Bob Seger, en part pel memorable ball en roba interior de Tom Cruise a la pel•lícula de 1983 Risky Business mentre que al 1980, Seger va publicar Against the Wind, amb l'ex-membre de Grand Funk Railroad -Craig Frost- reemplaçant a Robyn Robbins en els teclats i va arribar a ser el seu primer i únic número 1 en la llista Billboard d'àlbums guanyant dos Premis Grammy i tot seguit sonen a LAMEVAMUSICA. Més tard l’any 1981, Bob Seger edita la cançó "Hollywood Nights" va ser un èxit rocker de tempo ràpid que va arribar al número 12, que forma part del seu desè àlbum Stranger in Town. També una lenta balada com aquesta We've Got Tonight tot un èxit fins i tot més gran quan la estrella de música country Kenny Rogers i la cantant de pop Sheena Easton es van unir per fer la seva versió al 1983. I al 1986 LIKE A ROCK es el seu tretze àlbum i la pista que li dona el títol que es la mes coneguda del disc va servir a la Chevrolet com a campaña publicitària i a la que Seger explícitament va optar per donar suport als treballadors del sector de l’automoció americana que lluitaven a Detroit. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA- The Fire Inside és el catorzè àlbum de BOB SEGER va ser llançat a mitjans 1991 obtenint la cançó que li dona títol un gran exit com aquesta C’est la vie que Bob Seger i The Silver Bullet Band, publicaven l’any 1980, mentre que al 1994 creava aquesta IN YOUR TIME i que son les que escoltem tot seguir a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. I arribem al final del programa de la setmana tan sols queda escoltar el darrer tema de la nit You'll Accomp'ny Me que acomiada el programa d’avui dedicat a BOB SEGER. Com sempre agrair la col•laboració d’en Roger Gonzalez el nostre tècnic. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

348 - BOBBY Mc FERRIN -The Story of Jazz

Segur que tots recordeu a Bobby McFerrin, i segur que tots heu cantat en alguna ocasió la seva cançó «Don't Worry Be Happy», apareguda a la banda sonora de la pel•lícula de 1988 Cocktail protagonitzada per Tom Cruise i que va ser l'èxit número 1 a les llistes dels Estats Units. Es nascut a Manhattan l’11 de març de 1950, es cantant a capella i director d'orquestra estat-unidenc, molt influenciat pel jazz. A mes és el fill del famós baríton solista Robert McFerrin. També ha col•laborat amb solistes com els pianistes de jazz Chick Corea i Herbie Hancock, també amb el violoncel•lista Yo-Yo. També és conegut per tenir un gran rang vocal de quatre octaves i per la seva habilitat per fer servir la seva veu per crear efectes de so, com la seva recreació d'un baix sobresaturat, que aconsegueix cantant i colpejant suaument el seu pit. En el programa d’avui escoltarem en la seva totalitat el seu disc The Story of Jazz, on fa un repàs al temes Standard d’aquesta musica. I aquest àlbum comença amb la seva famosa composició Don't Worry Be Happy a la que segueix un altre títol compost per ell i Herbie Hancock, Turtle Shoes i les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. El primer treball gravat de McFerrin, l'àlbum homònim Bobby McFerrin , no es va produir fins a 1982, quan McFerrin ja tenia 32 anys. Abans d'això, havia passat sis anys desenvolupant el seu estil musical, els dos primers anys del qual va intentar no escoltar als altres cantants, per no semblar a ells. Va ser influenciat per Keith Jarrett , que havia aconseguit un gran èxit amb una sèrie de concerts de piano improvisats, incloent The Köln Concert de 1975, i volia intentar alguna cosa de manera similar. Escoltem ara la cançó Another Night In Tunisia de John Gillespie, Jon Hendricks, Frank Paparelli en el tema i després el tema Even for me, que les escoltem ara mateix al vostre programa de LAMEVAMUSICA. A principis de 1992, circulaven rumors generalitzats que afirmaven falsament que Bob McFerrin es va suïcidar. Els rumors es van burlar intencionalment de la naturalesa clarament positiva de la seva popular cançó Don't Worry Be Happy afirmant que McFerrin irònicament va prendre la seva pròpia vida. Escoltem ara tres temes en la veu del nostre convidat de la nit com son Manana Iguana, Drive i I hear music, a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Bob McFerrin també participa en diversos programes d'educació musical i fa aparicions voluntàries com a professor de música invitat i professor d'escoles públiques de tot el món. McFerrin ha col•laborat amb el seu fill, Taylor, en diversos projectes musicals. Al juliol de 2003, McFerrin va obtenir el Doctorat Honorífic de Música del Berklee College of Music durant el Festival de Jazz d'Umbria, on va realitzar dos dies de clíniques. I ara escoltem els darrers temes d’aquest disc que son Walkin' i Round Midnight tot al vostre programa de LAMEVAMUSICA, però que no finalitzen el programa continuem amb vosaltres. El disc The Voice va ser una fita en la història del jazz al ser la primera vegada que un cantant de jazz gravava un àlbum complet en solitari, sense acompanyament ni sobre escriptura, per a un segell important. L’increïble capacitat de Bobby McFerrin per canviar i baixar entre els baixos i el falsetto, juntament amb el seu talent per saltar vuitens, va fer d'aquest registre un aparador bastant virtuós. Per als interessats en el potencial de les veus humanes i en un talent de jazz important, The Voice es un disc que es recomana sense reserves i ara mateix escoltem I Feel Good i el Medley Donna Lee-Big Top, que serveixen per acomiadar el programa dedicat a Bob McFerrin. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

347 - ELVIS PRESLEY Live LAS VEGAS cd.1

ELVIS PRESLEY anomenat REI DEL ROCK neix a Tupelo al 1935 i al 1977 mora a Memphis, el seu estil característic de cantar, els seus moviments agressius a l'escenari, el seu carisma i altres qualitats li van permetre convertir-se en una gran figura de la història de la música. A més dels seus múltiples àlbums, la qualitat de les cançons que va interpretar és el que li segueix generant nous seguidors entre les noves generacions. Escoltarem avui el primer dels 4 Cds d’una caixa publicada al 2001 i que comprenen enregistraments en viu d’espectacles de l’ELVIS a LAS VEGAS a través de cada dècada de la seva carrera. El disc numero 1 que escoltarem avui comprèn l’espectacle complet del 24 d'agost de 1969 els altres tres els deixarem per posteriors programes. En la seva ressenya de l'àlbum, el crític de música Lindsay Planer va declarar: “Un Presley vibrant i aclaparament energètic és el focus dels dos primers discs, que inclouen representacions completes del 24 d'agost de 1969 i de l'11 d'agost de 1970, respectivament.”

Deixem-nos de parlar perquè l’interessant es escoltar la veu del Rei, aquest si, votat per tots aquells que ens agrada la musica i el rock en particular. Faré les menys interrupcions possibles, i per tant comencem amb la seva musica però m’estalviaré tots els minuts possibles de presentacions per part de l’ELVIS. Aquest escoltarem en la primera tongada:

BLUES SUEDE SHOES  - I GOT A WOMAN - ALL SHOOK UP - LOVE ME TENDER

JAILHOUSE ROCK – DON’T BE CRUEL  

I recordeu que ho escolteu a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO

Aquest disc recopilatori dels seus concerts a LAS VEGAS tenen un ELVIS PRESLEY molt mes comercial i ja mes venut a les companyies discogràfiques, perdent aquella frescor dels seus inicis, permeteu que us recomani el programa de LAMEVAMUSICA número 249 del 11 març de 2016 que el trobareu en el meu blogg, on teniu els enregistraments “impromptu” del 4/12/1956 de l’ELVIS PRESLEY, JERRY LEE LEWIS, CARL PERKINS i JOHNNY CASH, una jazz session del rock fresca i sense concessions. Però anem pel programa d’avui i la seva musica: Heartbreak Hotel, Hound Dog (si ho recordeu en el programa de la passada setmana dedicat a la BIG MAMA en parlava), I Can't Stop Loving You - Johnny B. Good - Baby What You Want Me To Do. I les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

De la mateixa manera que només hi ha un Elvis Presley, de LAS VEGAS tan sols hi ha una. Els dos s'han convertit en sinònims d'indulgència i irònicament entre ells. La relació aparent d'amor-odi que Presley comparteix amb aquesta Sin City està documentada en aquesta col·lecció de quatre discos, que conté 53 actuacions de concert sense precedents. Tot i que els fanàtics i crítics, jo mi compto, han volgut veure que Las Vegas es va convertir en el cementiri final de Presley, encara que aquestes gravacions vulguin demostrar el contrari. Presley vibrant i energètic és el focus dels dos primers discs, que inclouen representacions completes del 24 d'agost de 1969 i de l'11 d'agost de 1970, respectivament. Mes musica: Runaway - Are You Lonesome Tonight – Yesterday/Hey Jude -In The Ghetto. i tot  al vostre programa de LAMEVAMUSICA.

I com tot te el seu final acabem el programa d’aquesta setmana dedicat en aquest primer disc de LIVE LAS VEGAS de L’ELVIS PRESLEY amb aquests darrers temes: SUSPICIOUS MINDS - What I'd Say - Can't Help Falling In Love, que em serveixen per acomiadar el programa dedicat al REI DEL ROCK. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

346 - BIG MAMA THORNTON

El programa d’avui el dedico al blues que feia una cantant estat-unidenca que a mes de cantar també tocava l'harmònica i la bateria. Estereotip de vocalista de blues, la seva veu era apassionada i exuberant, tendent als desplaçaments de volum. Ella era Willie Mae Thornton coneguda com a BIG MAMA THORNTON nascuda a Montgomery, Alabama 11 de desembre de 1926 i traspassada a Los Angeles, Califòrnia, el 25 juliol de 1984). Se li va donar el sobrenom de "Big Mama", per la seva forta veu, per la seva grandària i la seva personalitat. Thornton va afirmar que la seva veu era més forta que qualsevol micròfon i que no volia que un micròfon fos tan fort com ella. El disc que escoltarem es una compilació d'importacions britànica que content 22 pistes, algunes no publicades prèviament. Aquest disc l’anomenen HOUNG DOG que va ser la cançó amb la que BIG MAMA va obtenir un gran èxit. Després Elvis Presley va fer la seva versió que Jerry Leiber i Mike Stoller al 1952 varen escriure per a ella, arribant a número 1 en el Billboard charts durant set setmanes. També escoltarem WALKING BLUES i MY MAN CALLED ME. Tot això a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA. El seu pare va ser predicador i la seva mare cantava a l'església. Els començaments de BIG MAMA Thornton es van produir a l'església, però en comptes de dedicar-se al gospel va preferir el blues. Quan va complir catorze anys va abandonar casa seva per a realitzar una gira amb la Hot Harlem Revue de Sammy Green durant els anys quaranta, romanent en aquest espectacle fins a 1948 quan va recalar a Houston. Ningú li va ensenyar ni a cantar ni a tocar l'harmònica i la bateria. Mes musica amb COTTON PICKING BLUES, WILLIE MAE’S TROUBLE I The Big Change aquí a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. El fort sentit de independència de BIG MAMA THORNTON la va privar, probablement, d'haver aconseguit més contactes que li haguessin impulsat una cursa que no va ser excessivament reeixida. Entre les influències que se li poden apreciar hi ha les de Bessie Smith, Ma Rainey, Mahalia Jackson i Julia Lee. Va realitzar el seu primer enregistrament al 1950 per un petit segell de Houston i al 1951 es va introduir definitivament en el seu circuit musical. Durant la seva estada a Houston va conèixer i va observar a molts dels grans blues-stars com Junior Parker, qui la influiria enormement en el seu estil d'harmònica, a Lightnin 'Hopkins, Lowell Fulson, Clarence Gatemouth Brown i molts altres. I Smell a Rat, I Just Can't Help Myself, They Call Me Big Mama i Hard Times, sonen ara mateix a Sants3radio a LAMEVAMUSICA. A mesura que la seva carrera va començar a desaparèixer a finals dels 1950s i principis dels 60s, BIG MAMA THORNTON va deixar Houston i es va traslladar a la zona de la Badia de San Francisco tocant en clubs a San Francisco i Los Angeles. Al 1965, va realitzar una gira pel Festival Americà de Folk Blues a Europa, on el seu èxit va ser notable perquè molt pocs cantants de blues femenins en aquella època mai van tenir èxit a l’altre costat l'Atlàntic". Mentre a Anglaterra aquest any, va gravar el seu primer àlbum contant amb el suport dels veterans del blues, entre d’altres Buddy Guy. Escoltem ara I Ain't No Fool Either, You Don't Move Me No More i LET YOUR TEARS FALL BABY a LAMEVAMUSICA. Des de el 1966 al 1969 BIG MAMA THORNTON va continuar gravant discos amb diferents companyies discogràfiques, però en aquells temps el ressorgiment dels blues americans havia acabat, i les actuacions eran menys i en la seva majoria cantava en llocs més petits. Continuem amb la música ara amb I’VE SEARCHED THE WORLD OVER, ROCK A BYE BABY i HOW COME al vostre programa LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. A la dècada de 1970, varen ser anys de beguda molt intensa que van perjudicar greument la salut de BIG MAMA THORNTON. Va tenir un accident automobilístic greu però és va recuperar a temps per actuar al Newport Jazz Festival de 1973 amb Muddy Waters, BB King i Eddie "Cleanhead" Vinson, del que varen fer un enregistrament editat per Buddha Records. Els últims àlbums de la Thornton van ser Jail i Sassy Mama per a Vanguard Records al 1975. Stop a hoppin’ on me, Laugh, laugh, laugh i Justi like a dog, també corresponen a aquest fenomenal àlbum recopilatori. Sou a LAMEVAMUSICA sou a SANTS3RADIO. BIG MAMA THORNTON va ser trobada morta amb tan sols 57 anys pel personal mèdic en una pensió d'hostes a Los Angeles el 25 de juliol de 1984. Va morir de trastorns cardíacs i hepàtics a causa del seu excessiu abús d'alcohol. Ella havia perdut 116 kg. en poc temps com a conseqüència de la malaltia, el seu pes es va reduir des de els 159 fins als 43 kgs. I amb aquest darrers temes THE FISH i MISCHIEVOUS BOOGIE que finalitzen aquest disc recopilatori ens acomiadem de tots vosaltres. SALUT i SORT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger González com a tècnic de so i qui us parla Antoni Romero amb la creació del programa us desitgem Molt bona nit.