347 - ELVIS PRESLEY Live LAS VEGAS cd.1

ELVIS PRESLEY anomenat REI DEL ROCK neix a Tupelo al 1935 i al 1977 mora a Memphis, el seu estil característic de cantar, els seus moviments agressius a l'escenari, el seu carisma i altres qualitats li van permetre convertir-se en una gran figura de la història de la música. A més dels seus múltiples àlbums, la qualitat de les cançons que va interpretar és el que li segueix generant nous seguidors entre les noves generacions. Escoltarem avui el primer dels 4 Cds d’una caixa publicada al 2001 i que comprenen enregistraments en viu d’espectacles de l’ELVIS a LAS VEGAS a través de cada dècada de la seva carrera. El disc numero 1 que escoltarem avui comprèn l’espectacle complet del 24 d'agost de 1969 els altres tres els deixarem per posteriors programes. En la seva ressenya de l'àlbum, el crític de música Lindsay Planer va declarar: “Un Presley vibrant i aclaparament energètic és el focus dels dos primers discs, que inclouen representacions completes del 24 d'agost de 1969 i de l'11 d'agost de 1970, respectivament.”

Deixem-nos de parlar perquè l’interessant es escoltar la veu del Rei, aquest si, votat per tots aquells que ens agrada la musica i el rock en particular. Faré les menys interrupcions possibles, i per tant comencem amb la seva musica però m’estalviaré tots els minuts possibles de presentacions per part de l’ELVIS. Aquest escoltarem en la primera tongada:

BLUES SUEDE SHOES  - I GOT A WOMAN - ALL SHOOK UP - LOVE ME TENDER

JAILHOUSE ROCK – DON’T BE CRUEL  

I recordeu que ho escolteu a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO

Aquest disc recopilatori dels seus concerts a LAS VEGAS tenen un ELVIS PRESLEY molt mes comercial i ja mes venut a les companyies discogràfiques, perdent aquella frescor dels seus inicis, permeteu que us recomani el programa de LAMEVAMUSICA número 249 del 11 març de 2016 que el trobareu en el meu blogg, on teniu els enregistraments “impromptu” del 4/12/1956 de l’ELVIS PRESLEY, JERRY LEE LEWIS, CARL PERKINS i JOHNNY CASH, una jazz session del rock fresca i sense concessions. Però anem pel programa d’avui i la seva musica: Heartbreak Hotel, Hound Dog (si ho recordeu en el programa de la passada setmana dedicat a la BIG MAMA en parlava), I Can't Stop Loving You - Johnny B. Good - Baby What You Want Me To Do. I les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

De la mateixa manera que només hi ha un Elvis Presley, de LAS VEGAS tan sols hi ha una. Els dos s'han convertit en sinònims d'indulgència i irònicament entre ells. La relació aparent d'amor-odi que Presley comparteix amb aquesta Sin City està documentada en aquesta col·lecció de quatre discos, que conté 53 actuacions de concert sense precedents. Tot i que els fanàtics i crítics, jo mi compto, han volgut veure que Las Vegas es va convertir en el cementiri final de Presley, encara que aquestes gravacions vulguin demostrar el contrari. Presley vibrant i energètic és el focus dels dos primers discs, que inclouen representacions completes del 24 d'agost de 1969 i de l'11 d'agost de 1970, respectivament. Mes musica: Runaway - Are You Lonesome Tonight – Yesterday/Hey Jude -In The Ghetto. i tot  al vostre programa de LAMEVAMUSICA.

I com tot te el seu final acabem el programa d’aquesta setmana dedicat en aquest primer disc de LIVE LAS VEGAS de L’ELVIS PRESLEY amb aquests darrers temes: SUSPICIOUS MINDS - What I'd Say - Can't Help Falling In Love, que em serveixen per acomiadar el programa dedicat al REI DEL ROCK. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

346 - BIG MAMA THORNTON

El programa d’avui el dedico al blues que feia una cantant estat-unidenca que a mes de cantar també tocava l'harmònica i la bateria. Estereotip de vocalista de blues, la seva veu era apassionada i exuberant, tendent als desplaçaments de volum. Ella era Willie Mae Thornton coneguda com a BIG MAMA THORNTON nascuda a Montgomery, Alabama 11 de desembre de 1926 i traspassada a Los Angeles, Califòrnia, el 25 juliol de 1984). Se li va donar el sobrenom de "Big Mama", per la seva forta veu, per la seva grandària i la seva personalitat. Thornton va afirmar que la seva veu era més forta que qualsevol micròfon i que no volia que un micròfon fos tan fort com ella. El disc que escoltarem es una compilació d'importacions britànica que content 22 pistes, algunes no publicades prèviament. Aquest disc l’anomenen HOUNG DOG que va ser la cançó amb la que BIG MAMA va obtenir un gran èxit. Després Elvis Presley va fer la seva versió que Jerry Leiber i Mike Stoller al 1952 varen escriure per a ella, arribant a número 1 en el Billboard charts durant set setmanes. També escoltarem WALKING BLUES i MY MAN CALLED ME. Tot això a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA. El seu pare va ser predicador i la seva mare cantava a l'església. Els començaments de BIG MAMA Thornton es van produir a l'església, però en comptes de dedicar-se al gospel va preferir el blues. Quan va complir catorze anys va abandonar casa seva per a realitzar una gira amb la Hot Harlem Revue de Sammy Green durant els anys quaranta, romanent en aquest espectacle fins a 1948 quan va recalar a Houston. Ningú li va ensenyar ni a cantar ni a tocar l'harmònica i la bateria. Mes musica amb COTTON PICKING BLUES, WILLIE MAE’S TROUBLE I The Big Change aquí a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. El fort sentit de independència de BIG MAMA THORNTON la va privar, probablement, d'haver aconseguit més contactes que li haguessin impulsat una cursa que no va ser excessivament reeixida. Entre les influències que se li poden apreciar hi ha les de Bessie Smith, Ma Rainey, Mahalia Jackson i Julia Lee. Va realitzar el seu primer enregistrament al 1950 per un petit segell de Houston i al 1951 es va introduir definitivament en el seu circuit musical. Durant la seva estada a Houston va conèixer i va observar a molts dels grans blues-stars com Junior Parker, qui la influiria enormement en el seu estil d'harmònica, a Lightnin 'Hopkins, Lowell Fulson, Clarence Gatemouth Brown i molts altres. I Smell a Rat, I Just Can't Help Myself, They Call Me Big Mama i Hard Times, sonen ara mateix a Sants3radio a LAMEVAMUSICA. A mesura que la seva carrera va començar a desaparèixer a finals dels 1950s i principis dels 60s, BIG MAMA THORNTON va deixar Houston i es va traslladar a la zona de la Badia de San Francisco tocant en clubs a San Francisco i Los Angeles. Al 1965, va realitzar una gira pel Festival Americà de Folk Blues a Europa, on el seu èxit va ser notable perquè molt pocs cantants de blues femenins en aquella època mai van tenir èxit a l’altre costat l'Atlàntic". Mentre a Anglaterra aquest any, va gravar el seu primer àlbum contant amb el suport dels veterans del blues, entre d’altres Buddy Guy. Escoltem ara I Ain't No Fool Either, You Don't Move Me No More i LET YOUR TEARS FALL BABY a LAMEVAMUSICA. Des de el 1966 al 1969 BIG MAMA THORNTON va continuar gravant discos amb diferents companyies discogràfiques, però en aquells temps el ressorgiment dels blues americans havia acabat, i les actuacions eran menys i en la seva majoria cantava en llocs més petits. Continuem amb la música ara amb I’VE SEARCHED THE WORLD OVER, ROCK A BYE BABY i HOW COME al vostre programa LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. A la dècada de 1970, varen ser anys de beguda molt intensa que van perjudicar greument la salut de BIG MAMA THORNTON. Va tenir un accident automobilístic greu però és va recuperar a temps per actuar al Newport Jazz Festival de 1973 amb Muddy Waters, BB King i Eddie "Cleanhead" Vinson, del que varen fer un enregistrament editat per Buddha Records. Els últims àlbums de la Thornton van ser Jail i Sassy Mama per a Vanguard Records al 1975. Stop a hoppin’ on me, Laugh, laugh, laugh i Justi like a dog, també corresponen a aquest fenomenal àlbum recopilatori. Sou a LAMEVAMUSICA sou a SANTS3RADIO. BIG MAMA THORNTON va ser trobada morta amb tan sols 57 anys pel personal mèdic en una pensió d'hostes a Los Angeles el 25 de juliol de 1984. Va morir de trastorns cardíacs i hepàtics a causa del seu excessiu abús d'alcohol. Ella havia perdut 116 kg. en poc temps com a conseqüència de la malaltia, el seu pes es va reduir des de els 159 fins als 43 kgs. I amb aquest darrers temes THE FISH i MISCHIEVOUS BOOGIE que finalitzen aquest disc recopilatori ens acomiadem de tots vosaltres. SALUT i SORT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger González com a tècnic de so i qui us parla Antoni Romero amb la creació del programa us desitgem Molt bona nit.

345 - John Fogerty The Long Road Home In Concert

John Cameron Fogerty conegut com a JOHN FOGERTY neix el 28 de maig de 1945 a Berkeley –California- músic, cantant i compositor. Juntament amb Doug Clifford, Stu Cook i el seu germà Tom Fogerty, va fundar la banda Creedence Clearwater Revival, per la qual va ser el principal cantant, guitarrista i compositor. El grup va comptar amb nou primers deu senzills i vuit Àlbums d'or entre 1968 i 1972, i és va incorporar a l'Saló de la Fama del Rock and Roll el 1993. Després que sortis de Credence el 1972, Fogerty va tenyir una carrera com a solista molt reeixida. Prepareu-vos per pasar una bona nit escoltant el millor rock de John Fogerty i que els Credence van fer famosos. I Comencem amb el disc en directe gravat que anomena John Fogerty The Long Road Home In Concert Avui no parlaré massa i deixaré escoltar aquest fantàstic àlbum que comença:
1. "petita Intro" – 0:37 seguida de 
2. "Travelin' Band" – 2:24 
3. "Green River" – 3:21 
4. "Who'll Stop the Rain" – 3:02 
5. "Lodi" – 3:39 
6. "Lookin' Out My Back Door" – 2:48 
7. ""Born on the Bayou" – 4:10 
8. "Bootleg" – 2:51 
SOU A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. 
JOHN FOGERTY ha llançat nou àlbums d'estudi entre el seu àlbum debut, The Blue Ridge Rangers, del 1973, i el seu més recent llançament, Wrote a Song for Everyone , del 2013. També ha llançat 26 senzills. El llançament de l'àlbum més exitós és Centerfield del 1985 . L'àlbum va arribar a n.1 en el Billboard 200. Continuem amb la musica d’aquest molt bon disc en directe John Fogerty The Long Road Home In Concert, escoltarem ara 
1. Have You Ever Seen the Rain?" – 2:46 
2. "Tombstone Shadow" – 3:54 
3. "Keep on Chooglin'" – 4:09 
4. "Sweet Hitch-Hiker" – 2:49 
5. "Hey Tonight" – 2:30 
6. "Down on the Corner" – 2:56 
7. ""Up Around the Bend" – 2:49 
8. ""Fortunate Son" – 2:52 
9. "Bad Moon Rising" – 2:17 
10. ""Proud Mary" – 3:56 
En aquest directe anomenat John Fogerty The Long Road Home In Concert, hi han col.laborat com a musics: 
John Fogerty – veu principal, guitar, harmònica, producció Bob Britt – guitar, veu coral Billy Burnette – guitar, veu coral Matt Nolen – teclats, guitar George Hawkins, Jr – bass guitar, veu coral John Molo – bateria 
I finalitzo el programa amb el tema Sweet Hitch-Hiker que acomiada el programa de la setmana. Celebraré que haguem gaudit plegats del concert de rock d’aquesta nit, agrair la col·laboració d’en Roger Gonzàlez el nostre tècnic i recordeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a SANTS 3 RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

344 - AMICS DE LES ARTS

Tenim al programa d’avui un grup català que el formen Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué, i que adopten el nom de ELS AMICS DE LES ARTS. L’any 2008 publiquen el seu primer disc d’estudi CASTAFIORE CABARET, després d’un parell de maquetes editades al 2005 i 2006. Aquest primer va ser gravat a casa d’en Dani Alegret i contenia sis cançons, totes noves de les que he triat per escoltar plegats Déjà vu, L'endocrina i Exercici seixanta, i sonen a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Al maig del 2009, Els Amics de les Arts tragueren un disc de rareses anomenat Càpsules Hoi-Poi, que contenia tres cançons. A l'estiu del 2009 entraren a l'estudi Nòmada57 de Barcelona per gravar el seu nou treball, Bed & Breakfast, amb 23 cançons. Aquest disc suposà un punt inflexió a la carrera d'Els Amics de les Arts, ja que els feu guanyar un Disc d'Or després de superar les 30.000 còpies venudes, així com el Premi Impala de l'Associació Europea de Discogràfiques Independents que s'atorga a totes les formacions que superen les 20.000 unitats venudes. En aquest àlbum trobem Jean-Luc, Reykjavik que escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA. Sou a SANTS 3 RADIO. L’any 2010 participan en el Disc de la Marató de TV3. I al 2012 editen el tercer disc anomenat ESPÈCIES PER CATALOGAR gravat en estudis de Barcelona i Girona, amb instrumentació d'acordió, violins i sons electrònics. Aquest àlbum els puja al quart lloc de discos venuts a l’estat espanyol i reben diversos premis com l’Enderrok i L'Home Que Dobla En Bruce Willis, Monsieur Cousteau i A Aquestes Alçades De La Pel.Lícula, formen part d’aquest disc i les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. El 2013 publicaren un CD-DVD titulat Tenim dret a fer l'animal (Discmedi, 2013) enregistrat en directe a la Sala Razzmatazz durant el concert final de la gira i el mateix any presentaren la cançó La ciutat entre dos blaus, melodia oficial del Campionat del Món de natació de 2013 celebrat a Barcelona. A l'abril del 2014 publiquen Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure, que suposà el seu quart disc d'estudi. El single de l'àlbum fou Ja no ens passa, que sonarà que s'oferí en descàrrega gratuïta durant 5 hores i del qual se'n feren més de 6.000 descàrregues. Durant la primera setmana, va ser el segon disc més venut d'Espanya, segons Promusicae i a l'abril del 2015 aconseguí ser Disc d'Or. Escoltem també d’aquest disc els temes Corredor De Fons a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO El seus membres actualment son EDUARD COSTA, JOAN ENRIC BARCELÓ, FERRAN PIQUÉ i DANI ALEGRET i el seu darrer disc, de moment, va veure la llum el 24 de febrer del 2017 amb el títol de Un estrany poder del que escoltarem Apologia de la Ingenuïtat, Salvador i El seu gran hit, que acomiaden el programa de la setmana dedicat a ELS AMICS DE LES ARTS. Celebraré que haguem gaudit plegats del programa, agrair-li la col•laboració a en Roger Gonzàlez el nostre tècnic. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

343 - PETER CETERA

Peter Paul Cetera, conegut com a PETER CETERA neix a Chicago el 13 setembre de 1944, és cantant, compositor, baixista i productor, i va ser membre original de la banda Chicago. Al desembre de 1967, Cetera va arribar d'hora per veure el xou d'una banda anomenada The Big Thing. Impressionat per la manera en què combinaven els instruments de vent amb el rock and roll, Cetera va abandonar el seu anterior grup The Exceptions y en menys de dues setmanes es va unir a The Big Thing. Ben aviat van canviar el seu nom a The Chicago Transit Authority. Cetera va ser el cantant principal en tres de les onze cançons del disc, i amb la seva veu de tenor va complementar les veus de baríton dels altres dos vocalistes del grup. Però anem per la seva carrera en solitari donat que el seu grup no li permetia gravar discos en solitari. Després de la infructuosa repercussió del seu primer àlbum, anomenat '' Peter Cetera, el 1985 inicia l'enregistrament del seu segon LP, que va veure la llum el 23 de juny de 1986, anomenat '' Solitude / Solitaire '', al qual es desprenen dos dels seus més reeixits temes fins a la data Glory of Love inclos a la banda sonora de la pel.licula Karate Kid 2i The Next Time I Fall un duet amb Amy Grant, que fou nominat als Grammys per millor interpretació pop en duets. A l'agost de 1988 Peter Cetera treu el seu tercer disc de llarga durada, anomenat One More Story, produït Madonna, Elton John, Rod Steward, i altres, però sense cap tema que sigui del meu interès, com si ho es el seu quart disc del 1992 que titola World Falling Down. D'aquest disc es desprenen tres senzills, dels quals Restless Heart que va ser número 1 en la llista d'adults contemporanis, o Even a Fool Can See i Feels Like Heaven amb un duet amb Chaka Khan, que les escoltem ara mateix al vostre programa de LAMEVAMUSICA. One Clear Voice del 1995 és el cinquè àlbum solista de Peter Cetera En 1995, i va presentar en el senzill, (I Wanna Take) Forever Tonight, un duet amb l'actriu Crystal Bernard, mentre que la cantant Ronna Reeves l’acompanya en un duet per un remake del clàssic d’ABBA, SOS, i a petició de Steve Devick creador de River North Records, Cetera va tornar a gravar la seva antiga cançó del grup Chicago, Happy Man, dons totes tres les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. L’any 1996 el grup vocal AZ YET treu un single del tema HARD TO SAY I’M SORRY original de Chicago amb la col•laboració de Peter Cetera i al 1997 publica You'r the Inspiration: A Collection encara que va ser etiquetat com una col•lecció, l'àlbum no és en realitat una recopilació de grans exits sinó un col•lecció de duets previament gravats, algunes cançons noves i alguns re-enregistraments dels antics Chicago com If You Leave Me Now acompanyat a la guitarra per Robert "Waddy" Wachtel, o aquest remix You're The Inspiration de nou amb els AZ YET i tot al vostre programa de LAMEVAMUSICA. Another Perfect World (2001) és el setè àlbum solista de Peter Cetera trobem la pista, Perfect World que va arribar al número 21. Aquest títol serveix per acomiadar-nos del programa dedicat a PETER CETERA. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

342 - RICHARD WAGNER

Richard Wagner, neix a Leizpig al 1813 i mora al 1883 a Venecia, d’aquest compositor d’opera, director d’orquestra i teòric musical alemany, creador del drama musical i renovador del gènere operístic, que va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal o sigui el contingut del text al de la música, transporta el protagonisme de les veus a l'orquestra. De tota l’extensa obra tindrem avui un tastet, potser del mes popular que estic convençut de que a tots aquells que us agradi la musica, no cal que tan sols sigui la clàssica, xalareu d’allò mes amb el programa d’avui.

La valquíria és la segona de les quatre operes del cicle titulat L'anell del nibelung compostes per  Richard Wagner. Estrenada al Teatre de la Cort de Munic el 26 de juny de 1870. La valquíria, presenta la clau de volta per entendre el conjunt de la Tetralogia wagneriana. Si el Pròleg -Das Rheingold- ofereix les pautes per conèixer les fonts nòrdiques i germàniques en què es fonamentaran les tres operacions que segueixen, La valquíria és la presentació i l'escenificació dels grans conflictes morals, que ocuparan, després, Siegfried i Götterdämmerung. La famosa peça titulada La cavalcada de les valquíries forma part de La valquíria, que correspon a la primera escena del acte 3er. i La Musica del foc màgic que correspon a la tercera escena del mateix acte les escoltarem tot seguit a LAMEVAMUSICA. Sou a SANTS 3 RADIO.

Tot seguit serà Lohengrin òpera en tres actes amb música i llibret del nostre compositor d’avui Richard Wagner, fou estrenada al Teatre de la Cort el 28 d’agost de 1850, sota la direcció de Franz Liszt, amic de confiança i primer seguidor de Wagner i sonarà el preludi del Acte 3er., al que seguirà El Cor nupcial (en alemany Treulich geführt) la marxa nupcial que forma part de l'òpera Lohengrin. Com tots sabeu aquesta peça és usada en els casaments del món occidental per a l'entrada de la núvia. I les estem escoltant a LAMEVAMUSICA de SANTS 3RADIO.

Richard Wagner va ser una figura controvertida durant la seva vida, i va continuar sent així després de la seva mort recordeu al 1883. Encara avui s'associa amb el nazisme i les seves òperes sovint es pensen per exaltar les virtuts del nacionalisme alemany. Diversos dels seus escrits han aconseguit una mica de notorietat, en particular el seu assaig Das Judenthum in der Musik ( judaisme en la música ), una visió crítica sobre la influència dels jueus en la cultura i la societat alemanyes en aquell moment, tot i que hi ha també  polèmica sobre els dos extrems de la vida de Wagner, la seva paternitat i la seva mort. Es suggereix que era fill de Ludwig Gever, més que del seu pare legal, Carl Friedrich Wagner, i alguns dels seus biògrafs han proposat que el mateix Wagner creia que Geyer era jueu. Pero el que interessa es escoltar la seva musica i mireu quina meravella que ve ara l’overtura de Tannhäuser o el concurs de cant de Wartburg, una òpera en tres actes, basada en les llegendes alemanyes de Tannhäuser i el cant de Wartburg. El mateix Wagner va dirigir-ne l'estrena, el 19 d'octubre de 1845, al Teatre Reial de Dresden. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Els mestres cantaires de Nuremberg és una òpera en tres actes, escrita i composta per nostre convidat al programa Richard Wagner, estrenada al Teatre Nacional de Munic, el 21 de juny de 1868 pel director Hans von Bülow. És una de les òperes més populars del repertori, i una de les més llargues habitualment representades, amb una durada del voltant de cinc hores, però no us amoïneu que tan sols escoltarem el Preludi amb una mica menys de 10 minuts a la que seguirà Götterdämmerung, que traduït vol dir El capvespre dels déus o El crepuscle dels déus) és un drama musical en un pròleg i tres actes, com us deia abans, la darrera de les quatre òperes que constitueixen la tetralogia L'anell del Nibelung de la que escoltarem del acte 3er, el Seguici fúnebre de Sigfrid. Aquest dos moviments donen per acabat el programa de la setmana que m'agradaria que haguem gaudit plegats. Com sempre donar les gracies al nostre tècnic en Roger Gonzàlez i recordeu que som amb vosaltres tots els divendres i dilluns. I sempre a SANTS 3 RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

341 - PENTATONIX

Escoltarem avui un grup a capella de cinc persones originari d'Arlington, Texas, el seu nom Pentatonix es va originar el 2010, va aconseguir un primer premi nacional al guanyar la tercera temporada de The Sing-Off de NBC al 2011. Amb un gir decididament contemporani sobre el format i les fortaleses úniques en cada posició de la seva formació, van seguir l'aparença amb una cadena de Top Tens d’àlbums, diversos premis Grammy i èxit en la carta internacional. Format per amics de secundària com eren Kirstie Maldonado , Mitch Grassi i Scott Hoying. Després la banda va afegir els membres Avi Kaplan i Kevin Olusola, i va ser quan es va anomenar Pentatonix. Es van traslladar a Los Angeles i van estrenar un EP de debut, PTX, Vol. 1 al 2012, amb els temes STARSHIPS, AHA i LOVE YOU LONG TIME. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. El nom Pentatonix va ser triat en relació a l'escala pentatònica, una escala o manera amb cinc notes per octava. El grup va creure que el nom de l'escala pentatònica era ideal, ja que representava als cinc membres del grup, així que van reemplaçar les últimes lletres per una x perquè sonés millor. Varen llençar el 5 de novembre de 2013 un altre EP, PTX, Vol. 2, que té 4 versions destacades d'èxits mes un mix de Daft Punk i també quatre cançons originals, de totes nou he triat per escoltar Hey Momma/Hit The Road Jack i també I Need Your Love, a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO. “That's Christmas to Me” és el tercer àlbum d'estudi de Pentatonix. Trobarem i escoltarem temes com Dance of the sugar plum fairy que correspon al ballet Trencanous de Txaicovski, també la cançó popular nadalenca It's the most wonderful time of the year i la darrera d’aquest cicle Let It Go una cançó de Disney 's 2013 que correspon a la pel•lícula d'animació Frozen i que tothom coneix, que ja sonen a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO. El 2015, Pentatonix va publicar el seu quart àlbum d'estudi, aquest és el primer llançament de la banda que presenta un material predominantment original i així seran les tres cançons que escoltarem d’aquest disc com Can’t Sleep Love que va arribar al Hot 100 i també Misbehavin' i New Year's Day. Sou a LAMEVAMUSICA. A Pentatonix Christmas es el cinquè àlbum del grup de capella PENTATONIX de qui escoltem avui la seva musica com aquest tema tradicional O Come, All Ye Faithful, o aquest White Christmas escrita per Irving Berlin o aquest increïble HALLELUJAH del recordat Leonard Cohen, escoltem-les a LAMEVAMUSICA. PTX, Vol. IV - Classics és el cinquè àlbum del grup Pentatonix llançat el 7 d'abril de 2017 i és el seu primer EP des del 2014. Aquí trobem versions de temes com el meravellós IMAGINE de John Lennon o Boogie Woogie Bugle Boy, versió de les Andrews Sisters i com acomiadament del programa JOLENE que a mes te la col.laboració de Dolly Parton. Desitjo que hagueu gaudit del programa d’avui. Agrair la feina del nostre tècnic Roger Gonzàlez i recordeu que som amb vosaltres tots els divendres i els dilluns. I sempre ....a Sants3radio.cat/lamevamusica. Soc Antoni Romero i tan sols queda dir-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

340 - Andrea Motis & Joan Chamorro- LIVE AT JAMBOREE

En el programa d'aquesta setmana escoltarem a la nostre cantant ANDREA MOTIS acompanyada com quasi sempre pel seu pel lider de Andrea Motis & Joan Chamorro Quintet. A la nostre emissora vam tenir l'ocasió d'escoltar a l'Andrea en Joan Chamorro i un saxofonista, perdoneu que no recordi el nom, tots plegats al estudi n.1, tot un goig i un plaer poder-los escoltar, por suposat en directe i ben a prop. El 2013 va enregistrar el seu tercer àlbum en directe al Jamboree de Barcelona, els dies 13 i 14 d'abril, L'àlbum va ser gravat en viu al club Jamboree de Barcelona els dies 13 i 14 d'abril, amb la participació d'Andrea Motis, Joan Chamorro, Scott Hamilton, Ignasi Terraza, Josep Traver i Esteve Pi. I aquest àlbum comença amb Exactly Like You una cançó popular, musicada per Jimmy McHugh i lletra de Dorothy Fields, tot un estandar de jazz del 1930 versionada per molts i molts cantants i orquestres i després Meditaçao un bossa nova compost per Antonio Carlos Jobim i Newton Mendoza. Andrea Motis neix a la nostre ciutat el 9 de maig de 1995, és trompetista, saxofonista i cantant de jazz, formada musicalment com a trompetista amb el professor Toni Gallard quan tenia 7 anys a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu. El 2007, amb només 12 anys, va començar a col•laborar amb el grup de jazz Sant Andreu Jazz Band, dirigit pel professor de música i Joan Chamorro qui també li va impartir classes de saxo. I Fall in Love Too Easily és una cançó de 1944 i va ser presentada per Frank Sinatra a la pel•lícula de 1945 Anchors Aweigh, dons aquest tema l'escoltarem junt amb Moody's Mood for Love tema del 1952 d'Eddie Jefferson. Andrea Motis va treure al 2010 al mercat el seu primer disc, un disc d'estàndards de jazz, que va gravar com a cantant solista amb només 14 anys, titulat Joan Chamorro presenta Andrea Motis. Tambè fou artista convidada, el 20 de juliol del 2011, en el Quincy Jones & The Global Gumbo All Stars, Festival de Peralada. Continuem amb la musica del disc Live at Jamboree que avui escoltem en el màxim del nostre temps i ara es el tema Chega de Saudade considerada la primera canço bossanova registrada, composta també per Antonio Carlos Jobim amb lletra de Vinicius de Moraes. Li segueix l'ària de la opera Porgy and Bess del 1935 Summertime composició de George Gershwin. Tot un clàssic del jazz, que ja sonen El 2012 ANDREA MOTIS va treure el seu segon àlbum Feeling Good que mes endavant presentarà a l'Olympia de París i a Anglaterra. El 2013 va enregistrar el seu tercer àlbum en directe al Jamboree de Barcelona, que es el que estem escotant avui i l'1 de desembre de 2013 va estrenar Big Band a la Sala Pau Casals de l'Auditori de Barcelona dins el marc del 45èFestival Internacional de Jazz de Barcelona, amb 15 dels millors solistes de jazz del país, aquesta formació queda enregistrada en el seu quart disc, la Motis Chamorro Big Band. Continuem ara amb Lullaby of birdland, aquest títol fa referència a Charlie “Bird” Parker i al club de jazz Birdland anomenat en homenatge a Charlie Parker i després un altre tema brasiler i com no, també de Antonio Carlos Jobim CORCOVADO. I com tot te el seu final, el programa s'acaba deixant-nos molts títols d'aquest LIVE AT JAMBOREE de l'Andrea Motis i en Joan Chamorro, en sense escoltar, i com a darrer un deixo amb This year's kisses (ALL TOO SOON) que serveix per acomiadar el programa amb el desig de que l'hagueu gaudit tant com nosaltres. Agrair la feina del nostre tècnic Roger Gonzàlez i recordeu que som amb vosaltres tots els divendres i els dilluns. I sempre ....a Sants3radio.cat/lamevamusica. Soc Antoni Romero i tan sols queda dir-vos MOLT BONA NIT i SALUT

339 - ORGONE

Musica funk i soul serà la que escoltarem avui amb una banda estat unidenca de Los Angeles a California, que fa una musica de la dècada dels 60s i 70s i aquest grup te el nom d' ORGONE. Tot i que diversos membres de la banda van tocar junts des de principis de la dècada de 1990, Orgone no es va unir a una banda habitual fins al voltant de 1999. Després d'un llançament de debut de 2001, la banda va afegir la vocalista Fanny Franklin amb qui grava el segon disc The Killion Floor del que escoltem els temes Sophisticated Honky i FUNKY NASSAU, a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA. Molts dels primers concerts d'ORGONE eren com a banda de suport per a músics de hip-hop. Els seus membres son Sergio Rios a la guitarra, Adryon de Leon com a vocalista, Al teclats Dan Hastie, Will Phillips a la percusió, Sam Halterman a la bateria, Darren Cardoza al trombó i Dale Jennings al baix. Es al 2008 que editan el disc BACANO, on trobem el temes Being Here i COME AROUND, que escoltem a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. Orgone torna al 2010 amb un nou àlbum que anomena Cali Fever, el seu segon àlbum amb Ubiquit records i un pas gegant de tot allò que mai han llançat en el passat. Es tracta d'una banda d'ascendència, amb més focus i propòsits, i com la seva vida depèn d'ella. Estrenen les influències de New Orleans en alguna pista com The Last Fool i canvien sense esforç a través de més temes d'Afrobeat i de pistes brasileres. A diferència dels llançaments anteriors, aquest disc presenta composicions originals i amb la vocalista Fanny Franklin al capdavant, escoltem tema soul com Give It Up i Overtime on escoltem un toc salvatge de la Costa Oest, a LAMEVAMUSICA DE SANTS3RADIO. KILLION VAULTS és el segon llarga durada del conjunt ORGONE de l'any 2010. Però aquest no és una mera extensió del funk celebratiu i psicodèlic del seu predecessor CALI FEVER , ni el sorrenc i funky estil sud de Killion Floor del 2007. En lloc d'això, aquest àlbum de 18 cançons és el primer conjunt solament instrumental emès per la banda. Tot i que és veritat que la vocalista principal, Fanny Franklin és nomenada en els crèdits la veritat es que no canta ni una nota. Les influències musicals mundials del reggae, Ethio-jazz, funk de Mali, es juxtaposen al costat d'un funky escarpat, drogodependent, com a l'estelar Waiting. Tambè es troba un tema afro-jazz com Dark Falls i el desagradable funk de clarinet en Cruel Intentions. Cadascuna d'aquestes cançons és curta: la peça més llarga aquí és de tres minuts i mig, la qual cosa fa que es pugui escoltar un ambient breezy i cinematogràfic, escoltem aquests títols a LAMEVAMUSICA DE SANTS3RADIO. L'any 2013 ORGONE fabrica un EP d'uns 30 minuts, en aquest EP, Orgone va utilitzar 3 cantants diferents pel total de les 7 cançons de l'àlbum, encara que s'ha semblin molt entre elles. Tant és així que fins i tot erròniament tenía la impressió que totes eren Niki J Crawford que escoltem a Strike. Però m'assabento que aquest no era el cas, ja que també van recuperar la cantant Fannie Franklin per interpretar Say Goodbye i una nova cantant anomenada Tiffany Austin en el tema Don't Say Stop. La diferència entre les tres vocalistes és molt difícil d'identificar, escoltem-les a LAMEVAMUSICA. I per acomiadar-nos de tots vosaltres escoltarem el darrer tema de la nit Losin You del àlbum d'ORGONE editat el 2015 Beyond the sun. Si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa sabeu que entrant a la Sants3radio.cat/lamevamusica els teniu tots. SALUT i SORT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Jordi Lozano com a tècnic de so i qui us parla Antoni Romero amb l’elaboració del programa us desitgem Molt bona nit.

338 - CHRIS REA De 1987 A 1993

Continuaré al programa d’aquesta setmana el que vaig iniciar al programa 299 del 20 d'abril passat on vaig fer el primer de la serie de CHRIS REA, així dons avui faré el segon i darrer d'aquesta serie. Us deia llavors que el seu nom complert es Christopher Anton Rea, músic britànic d'ascendència italo-irlandesa, nascut el 4 de març de 1951 a Middlesbrough, Anglaterra. Els que vareu escoltar aquell programa, que podeu recordar a la web de la nostre emissora, recordareu que ens varem quedar l'any 1986 i amb el seu famós àlbum On The Beach, així dons avui escoltarem tot el millor des de 1987. Probablement a causa de la recuperada confiança en Rea gràcies als seus recents èxits, Magnet Records torna a donar via lliure a aquest per a produir en solitari els seus següents àlbums. I l'any següent 1987 edita Dancing With Strangers novè àlbum d'estudi, on Rea mostra la seva vena més aspra en temes com Joys Of Christmas, on vocalitza a l'estil rap sobre una base de blues i que escoltarem junt amb un altre tema del mateix disc WINDY TOWN com no a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO. El 1988, a causa de la bona marxa de les seves finances, Chris Rea es dedica a gravar noves versions dels seus primers èxits, tal com ell hagués desitjat que veiessin la llum per primera vegada si hagués comptat amb els mitjans necessaris i el control de la producció. La recopilació resultant, juntament amb dos temes nous Working On It i Driving Home For Christmas, convertint-se aquest últim en una popular cançó nadalenca al Regne Unit i que son les que escoltem ara mateix a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO. L'any 1989, Chris Rea publica l'àlbum que es convertiria en el seu major èxit comercial The Road To Hell. inspirat durant un embús de trànsit i plantejat com un àlbum conceptual, l'autor reflecteix en les seves lletres part de les preocupacions de la seva generació a l'estat de benestar que heretaran els seus fills, encara en edat infantil: el deteriorament mediambiental en el tema The Road To Hell (Part II), que escoltarem junt amb el sensacionalisme pornogràfic dels mitjans de comunicació en aquest You Must Be Evil. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO. I va ser l'any 1991 que Chris Rea publica Auberge, un àlbum compost com a continuació conceptual de l'anterior i que també arriba als primers llocs en les llistes de vendes europees. Tant els arranjaments, amb diverses seccions de vent i corda, com les lletres incideixen en el caràcter més introspectiu d'aquest disc respecte de l'anterior. Escoltarem AUBERGE i Looking for the summer. I recordeu seguiu al vostre programa de LAMEVAMUSICA, aquí a SANTS 3 RADIO. El 1992, Chris Rea compon la partitura de la pel•lícula britànica Soft Top Hard Shoulder, dirigida per Stefan Schwartz. La cançó principal del llargmetratge és inclosa com a tancament del següent àlbum de Rea, God 's Great Banana Skin, un disc en el qual s'emfatitza la personal forma de l'artista d'interpretar el blues. I un any desprès Rea publica Espresso Logic, on trobem la cançó JULIA, que escoltem al vostre programa de LAMEVAMUSICA També l'any 1993 Chris va participar en un disc de duets d'ELTON JOHN amb la cançó If you were me que em serveix per acomiadar el programa de la setmana i on hem escoltat la musica de CHRIS REA des de 1987 i fins al 1993, continuarem en un altre programa per resseguir la seva musica. En Roger Gonzàlez el nostre tècnic i aquest que us parla Antoni Romero ens acomiadem amb el desig de que hagueu gaudit del vostre programa. Recordeu que som tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre ....a Sants3radio.cat/lamevamusica. MOLT BONA NIT i SALUT.