LA MEVA MÚSICA

Programa setmanal amb la música que a mi m’agrada escoltar, música clàssica es a dir música de sempre, Opera, Simfònica, Jazz i contemporània de musics que també m’agraden, per exemple The Beatles, The Queen i tants altres, i que desitjo que coincidim amb tots aquells que vulgueu escoltar-les amb mi. Cada programa el dedicaré tan sols a un tipus de música, o un concert, en sense barrejar-los, la música de cada programa es aquella que m’agrada escoltar quan estic llegint, sopant amb uns amics, fruint d’una conversa o simplement escoltant la música que m’agrada.

divendres, 23 de febrer del 2018

336 - DUSTY SPRINGFIELD


Dusty Springfield neix a Londres el 16 abril 1939 i mora al 1999 poc després de diagnosticat un càncer de mama, tan sols amb 59 anys. Pocs dies després, entraria de manera pòstuma en el Rock and roll Hall of Fame, en una cerimònia a Nova York. Aquell mateix any, la Reina Isabel II d'Anglaterra li va concedir l'Ordre de l'Imperi britànic. Va ser una cantant de pop soul gaudint d'una gran popularitat durant els anys 60s. I precisament l'any 1964 treu tres àlbums, en el primer trobem cançons com aquesta Anyone Who Had A Heart, del segon àlbum una cançó amb clares influències dels grups femenins de soul aquest I Only Want to Be With You i del tercer disc Heartbeat. Dons aquests tres temes son els que sonen a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.
El seu pare, admirador de la musica clàssica i el jazz li va transmetre la seva passió, i ja des d'una edat molt primerenca Dusty Springfield va començar a mostrar interès pel jazz, el blues i va pendre com a referencia per la seva carrera l'artista estat unidenca PEGGY LEE. Va iniciar els seus primers passos forman un grup vocal femeni i a la seva dissolució crea un nou grup amb els seu germà Tom, obtenint algun exit. Del tercer disc del 1964 tenim els temes I Just Don't Know What To Do With Myself, Wishin' and Hopin' i Summer Is Over. que escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO.
Dusty Springfield va mantenir la seva notorietat durant els següents anys, col·locant en els primers llocs de les llistes d'èxits amb cançons com You Don't Have to Say You Love Me, que va aconseguir el número 1 en el Regne Unit i que es va mantenir durant 13 setmanes seguides. Així l'any 1967 i del seu disc WHERE AM I GOING trobem el títol BROKEN BLOSSOMS, que ja sonen a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.
Altres singles emblemàtics de Dusty Springfield que corresponen al 1967 van ser Sunny, Losing You o The Look of Love, cançó composta per Burt Bacharach i Hal David i que va ser el tema principal de la banda sonora de la pel·lícula Casino Royale. També va presentar un programa a la televisió britànica dedicat al soul anomenat The Sound of Motown. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO
I'll Try Anything és un single de 1967 de Dusty Springfield que va arribar al Top 20 del Regne Unit i també del mateix any trobem SWEET LOVER NO MORE i per recomanació de Douggie Reece el baixista de la seva banda va gravar  Am I The Same Girl a l'agost de 1969, aquesta pista va marcar l'última aparició de Springfield en el Regne Unit dels anys 60, encara que no va ser un gran èxit, estancant-se en el número 43, escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO
Dusty Springfield va començar a perdre popularitat a causa de l'auge del rock psicodèlic i la cultura hippie, plantejant-se un nou enfocament a la seva música per adequar-se a la nova situació. Així, dos anys més tard gravaria el seu àlbum més emblemàtic, Dusty in Memphis, i encara que no va aconseguir recuperar l'èxit massiu, si va obtenir el reconeixement dels crítics, que el van considerar el seu millor treball. El tema més conegut del disc, Son of a Preacher Man va ser versionat per Aretha Franklin poc després, dons l'escoltarem acompanyada pel tema I Close My Eyes and Count to Ten a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO
I finalitzo el programa amb SPOOKY i A SONG FOR YOU que acomiada el programa de la setmana dedicat a Dusty Springfield. Celebraré que haguem gaudit plegats del programa, agrair la col·laboració d’en Roger Gonzàlez el nostre tècnic i recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a SANTS 3 RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

divendres, 16 de febrer del 2018

335 - Jack Johnson

Jack Johnson neix el 18 de maig de 1975, a la costa nord de Oahu -Hawai-, cantautor de folk rock, surfista, poeta, cineasta, músic conegut pels seus treballs en els gèneres de soft rock i acústics. El 2001, va aconseguir un èxit comercial després del llançament del seu àlbum debut, Brushfire Fairytales. Es fill del conegut surfista Jeff Johnson, i per tant va començar a aprendre a surfejar a l'edat de 5 anys, als 17 es va convertir en el convidat més jove a arribar a les finals de surf a Pipeline Màsters sobre la costa nord d'Oahu. Una setmana més tard, però, el seu pas com un surfista professional va acabar quan va patir un accident que li van suposar més de 150 punts de sutura al front amb el trencament d'unes quants dents, el que més tard es va convertir en inspiració per a la cançó Drink the water, que escoltarem junt amb Flake i Fortunate Fools que corresponen en aquest primer àlbum. Sou a LAMEVAMUSICA. A més del seu èxit posterior com a músic, Jack Johnson també és un cineasta consumat, va dirigir i actuar a les pel•lícules Thicker Than Water (2000) i The September Sessions (2002) essent les bandes sonores també de la seva creació, com també es protagonista de la pel•lícula de surf A Brokedown Melody del 2004. Johnson, la seva guitarra i la seva veu van tornar a l'estudi de gravació amb Adam Topol (bateria, percussió) i Merlo Podlewski al baix, per gravar el seu segon àlbum de llarga durada On and On que va ser llançat el 6 de maig del 2003, i trobem GONE, WASTING TIME i RODEO CLOWNS i ja sonen A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. A l'octubre de 2004, Jack Johnson va tornar al Tree Studio Mango amb Topol i Podlewski juntament amb una nova incorporació Zach Gill (d'Animal Liberation Orchestra) tocant l'acordió, melòdica i piano, per gravar el seu seguiment d'On and On en 2003. In Between Dreams va ser llançat el 1 de març del 2005 i Better Together, Banana Pancakes i Good People, son tres dels temes d'aquest àlbum editat al 2005 i els escoltem a LAMEVAMUSICA aqui a SANTS3RADIO El 22 de juliol de 2000, Jack Johnson es va casar amb la seva núvia de la universitat Kim. Tenen tres fills, dos nois i una noia i continuant visquen a la costa nord de l'illa d'Oahu a Hawaii. Tots dos guarden molt la seva intimitat i es neguen a parlar o donar qualsevol informació relacionada amb ells o amb els seus fills. Mes musica del seu tercer àlbum In Between Dreams, com son Sitting, Waiting, Wishing, Breakdown i Constellations. Som a LAMEVAMUSICA aqui a SANTS3RADIO. Sing-A-Longs and Lullabies for the Film Curious George, és el quart àlbum de Jack Johnson. Aquest disc inclou 9 cançons de l'ex-campió de surf i la seva banda, formada per Adam Topol, Merlo Podlewski i Zach Gill i 3 cançons en duets amb Ben Harper, G Love i Matt Costa tot amb l'estil de música "Barbeque" i les lletres accessibles que li son característiques. Aquest disc va ser llançat el 7 de febrer de 2006 i inclouen aquests temes UPSIDE DOWN, Jungle Gym (feat. G. Love)LULLABY on col•labora MATT COSTA cantant estat unidenc d'ascendencia portuguesa I ja tan sols em queda acomiadar el programa dedicat a JACK JOHNSON amb les seves publicacions fins l'any 2006, amb el darrer tema With My Own Two Hands aqui fa duet amb BEN HARPER aquells que ens seguiu sabeu que ja li hem dedicat el programa corresponent. Tindrem noves ocasions per continuar amb les seves cançons i si us interessa veure'l en directe aquest estiu actuarà al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guixols. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. SALUT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.

dissabte, 10 de febrer del 2018

334 - Elton John 4 -One Night Only

Arribem al quart programa dedicat al prolifer cantant Sir Elton John un dels grans supervivents de la música popular. Jo volia dedicar-li a totes les seves cançons des de 1990 per així complimentar l'abac de la seva carrera des de els seus inicis, com he anat fen amb els tres programes anteriors. Pero al escoltar la musica d'aquest darrers 18 anys, no he trobat res molt i molt interessant en quant a la seva musica. Però si he trobat un disc seu en directe on fa un repàs a tota la seva carrera, molts d'ells acompanyats per altres cantants i aquest disc es ONE NIGHT ONLY. I comencem escoltant Goodbye Yellow Brick Road, Philadelphia Freedom i Don't Go Breaking My Heart, amb la companyia de Kiki Dee a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Elton John One Night Only - The Greatest Hits és un àlbum en viu que llença l'any 2000. Gravat els dies 20 i 21 d'octubre de 2000 al Madison Square Garden. Aquest disc ens fa viure i imaginar els directes que ELTON va fer als anys 70s i gaudirem de les millor cançons d'aquest bon cantant de pop, d'aquells anys. A través del recorregut de 17 cançons, l'artista bufa, emergeix, aixeca les espurnes i fa tot el possible per trobar una energia per cantar i tocar gairebé tots els èxits mes importants de la seva carrera com Rocket Man, Crocodile Rock i Sacrifice, que sonen ja a LAMEVAMUSICA. La dècada dels setanta van ser la consagració com estrella d'ELTON, va començar a actuar amb roba extravagant, característica del glam rock. Mentre que al començament de la dècada del 1980, va deixar temporalment la societat amb en Bernie Taupin i va moderar la seva imatge i la seva música, fent-la més melòdica. I l'any 1990 va confirmar que feia un tractament contra l'addicció a l'alcohol, les drogues i la bulimia, molt afectat per la mort per sida del seu amic Ryan White. Mes cançons, Bennie And The Jets, a la que seguirà Your Song amb el cantant de musica pop irlandés Ronan Keating i la darrera d'aquest grup Sad Songs amb el canadenc Bryan Adams que s'inclou en aquest gran directe d'ELTON JOHN al Madison Square Garden. En realitat es pot dir que Elton toca el piano o qualsevol instrument de teclat d'una manera molt simple, tenint en compte la seva preparació musical clàssica, potser perquè és conscient de fer exactament i només música pop. En canvi, el nombre d'instruments i els diferents sons son molt variats i ja als anys setanta utilitzava els sintetitzadors tipus ARP. L'harmonia sempre és molt clàssica i es fa sovint amb la formació típica de teclat, guitarra, baix i bateria. I escoltem els darrers temes de la nit com son The Bitch Is Back, Saturday Night's Alright amb Anastacia i I'm Still Standing que serveixen per acomiadar el programa. Si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa sabeu que entrant a la web de Sants3radio els teniu tots. SALUT i SORT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit i si ho voleu per Internet a SANTS 3 RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. Roger Gonzàlez com a tècnic de so i qui us parla Antoni Romero amb la creació del programa us desitgem Molt bona nit i Salut.

diumenge, 4 de febrer del 2018

333 - EL ULTIMO DE LA FILA

M'agrada molt el duet que escoltarem avui sobre tot en actuacions en directe i per tant he triat el seu disc en directe editat al 1995 i que correspon a molts dels seus concerts. Ells son EL ÚLTIMO DE LA FILA. Es un doble àlbum amb un total de 27 cançons, que anirem escoltant amb l'ordre que van sortir en els seus discos originals. Per tant els primers temes que escoltarem son QUERIDA MILAGROS del primer disc del 1985 mentre que del seu segon que titulant Enemigos de lo ajeno he triat Aviones plateados i INSURRECCION. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.
Després dels seus dos primers discos van decidir donar-li un rentat de cara als seus millors temes en un nou estudi a Londres, d'aquesta manera va sortir el seu LP Nuevas mezclas i al 1988 el grup es va desplaçar a França per gravar Como la cabeza al sombrero, un disc de caràcter més intimista, molt acústic i més comercial, i en poc temps es va guanyar el títol de obra mestra i és, per a molts dels seus seguidors, el seu millor disc. Cançons com «Sara», A veces se enciende i Llanto de passión van sonar per totes les emissores, convertint el disc en un supervendes. Escoltem-les ja a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.
Potser no cal dir-ho per que tothom deu saber que el ULTIMO DE LA FILA el forman Manolo Garcia i Quimi Portet que es coneixen al festival Rock de Lluna, al juny de 1981, on tant Los Rápidos com Kul de mandril eren dos dels grups convidats. Com Manolo estava buscant un nou guitarrista per al seu grup, van decidir incorporar a Quimi Portet i aixi comença l'aventura. Al 1990 i canviant de companyia discogràfica llença'n el seu següent disc “Nuevo pequeño catalogo de seres y estares”, que es considerat el disc més estrany i experimental del grup, però obten un gran exit i ho demostra les grans vendes que va obtenir. En aquest disc donen un protagonisme major als teclats i els sons de fons i atmosfèrics, amb èxits com Canta por mi, Cuando el mar te tenga i Del templo a la taberna, que ja sonen a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.
Astronomía razonable es el sisè àlbum de EL ULTIMO DE LA FILA que llencen al 1993 , amb aquest disc aconsegueixen prop d'un milió de còpies venudes a Espanya i un gran èxit. Es va mantenir diversos mesos consecutius com a número 1. En el seu so van tornar a predominar les guitarres (tant elèctriques com acústiques i espanyoles) i les lletres respiraven un to líric i surrealista que recordava la seva etapa de final dels anys 1980, essent el disc que més balades incloïa. El disc conté algunes de les cançons més conegudes del grup com El que canta, su mal espanta, Como un burro amarrado a la puerta del baile i Mar antiguo. Sou a LAMEVAMUSICA.

Després d'un any sabàtic, el 1995 tornen amb un altre disc: La Rebelion De Los Hombres Rana, el grup va decidir arriscar-se amb un so més fosc i uns ritmes més lents, propers al mig temps, que no van arribar a agradar a tots els seguidors, però que amagaven cançons destacades com SIN LLAVES i Que bien huelen los pinos!. El 13 de gener de 1998 el grup anunciava la seva dissolució, al·legant que ja havien donat tot el que podien junts i que ara els venia de gust provar sort en solitari seguint cadascun el seu propi camí. Desitjar-vos que hagueu gaudit tant com nosaltres de les cançons de EL ULTIMO DE LA FILA, agrair la feina del nostre tècnic Roger Gonzàlez i recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre ....a Sants3radio.cat/lamevamusica Soc Antoni Romero i tan sols queda dir-vos MOLT BONA NIT i SALUT.